Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "estepa" dins totes les àrees temàtiques

estepa de muntanya estepa de muntanya

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  estepa de muntanya, n f
  • ca  argentí, n m sin. compl.
  • ca  bordiol, n m sin. compl.
  • ca  argentís, n m pl alt. sin.
  • ca  barsets, n m pl alt. sin.
  • ca  buet, n m alt. sin.
  • ca  búfies, n f pl alt. sin.
  • ca  bufins, n m pl alt. sin.
  • ca  estepa, n f alt. sin.
  • ca  estepa borda, n f alt. sin.
  • ca  estepa muntanyenca, n f alt. sin.
  • ca  estepa negra, n f alt. sin.
  • ca  estepó, n m alt. sin.
  • ca  herba llobera, n f alt. sin.
  • ca  llobatera, n f alt. sin.
  • ca  argentis, n m pl var. ling.
  • ca  barcets, n m pl var. ling.
  • ca  bordio, n m var. ling.
  • ca  bórdol, n m var. ling.
  • ca  estrepa, n f var. ling.
  • nc  Cistus laurifolius L.

<Botànica > cistàcies>

estepa ladanífera estepa ladanífera

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  estepa ladanífera, n f
  • ca  estepa, n f alt. sin.
  • ca  estepa de làdan, n f alt. sin.
  • ca  estepa negra, n f alt. sin.
  • ca  làdanum, n m alt. sin.
  • ca  xara, n f alt. sin.
  • ca  xara apegalosa, n f alt. sin.
  • nc  Cistus ladanifer L.
  • nc  Cistus ladaniferus L. var. ling.

<Botànica > cistàcies>

estepa ladanífera estepa ladanífera

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  estepa ladanífera, n f
  • ca  estepa, n f alt. sin.
  • ca  estepa de làdan, n f alt. sin.
  • ca  estepa negra, n f alt. sin.
  • ca  làdanum, n m alt. sin.
  • ca  xara, n f alt. sin.
  • ca  xara apegalosa, n f alt. sin.
  • nc  Cistus ladanifer L.
  • nc  Cistus ladaniferus L. var. ling.

<Botànica > cistàcies>

estepa negra estepa negra

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  estepa negra, n f
  • ca  mòdega, n f sin. compl.
  • ca  argentís, n m pl alt. sin.
  • ca  botja, n f alt. sin.
  • ca  estepa, n f alt. sin.
  • ca  estepa apegalosa, n f alt. sin.
  • ca  estepa blanca, n f alt. sin.
  • ca  estepa borda, n f alt. sin.
  • ca  estepa borrera, n f alt. sin.
  • ca  estepa de la fulla llarga, n f alt. sin.
  • ca  estepa llimonenca, n f alt. sin.
  • ca  estepa llimonera, n f alt. sin.
  • ca  estepa mòdega, n f alt. sin.
  • ca  estepa morisca, n f alt. sin.
  • ca  estepa mosquera, n f alt. sin.
  • ca  estepa obscura, n f alt. sin.
  • ca  estepera negra, n f alt. sin.
  • ca  estepes, n f pl alt. sin.
  • ca  farigola mascle, n f alt. sin.
  • ca  mòdegues, n f pl alt. sin.
  • ca  moixera, n f alt. sin.
  • ca  ajoca-sapes, n m/f var. ling.
  • ca  argentis, n m pl var. ling.
  • ca  estépara negra, n f var. ling.
  • ca  estèpara negra, n f var. ling.
  • ca  estèpera, n f var. ling.
  • ca  estrepa negra, n f var. ling.
  • ca  mudeiu, n m var. ling.
  • ca  xocasapes, n m/f var. ling.
  • nc  Cistus monspeliensis L.

<Botànica > cistàcies>

Nota

  • Mudeiu és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) mudeju.
estepa negra estepa negra

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  estepa negra, n f
  • ca  mòdega, n f sin. compl.
  • ca  argentís, n m pl alt. sin.
  • ca  botja, n f alt. sin.
  • ca  estepa, n f alt. sin.
  • ca  estepa apegalosa, n f alt. sin.
  • ca  estepa blanca, n f alt. sin.
  • ca  estepa borda, n f alt. sin.
  • ca  estepa borrera, n f alt. sin.
  • ca  estepa de la fulla llarga, n f alt. sin.
  • ca  estepa llimonenca, n f alt. sin.
  • ca  estepa llimonera, n f alt. sin.
  • ca  estepa mòdega, n f alt. sin.
  • ca  estepa morisca, n f alt. sin.
  • ca  estepa mosquera, n f alt. sin.
  • ca  estepa obscura, n f alt. sin.
  • ca  estepera negra, n f alt. sin.
  • ca  estepes, n f pl alt. sin.
  • ca  farigola mascle, n f alt. sin.
  • ca  mòdegues, n f pl alt. sin.
  • ca  moixera, n f alt. sin.
  • ca  ajoca-sapes, n m/f var. ling.
  • ca  argentis, n m pl var. ling.
  • ca  estépara negra, n f var. ling.
  • ca  estèpara negra, n f var. ling.
  • ca  estèpera, n f var. ling.
  • ca  estrepa negra, n f var. ling.
  • ca  mudeiu, n m var. ling.
  • ca  xocasapes, n m/f var. ling.
  • nc  Cistus monspeliensis L.

<Botànica > cistàcies>

Nota

  • Mudeiu és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) mudeju.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  esteperola, n f
  • ca  colgafocs, n m sin. compl.
  • ca  flor de monja, n f sin. compl.
  • ca  matafoc, n m sin. compl.
  • ca  romaní mascle, n m sin. compl.
  • ca  romerola, n f sin. compl.
  • ca  botja de les meleres, n f alt. sin.
  • ca  botó de gall, n m alt. sin.
  • ca  cist, n m alt. sin.
  • ca  colgafoc, n m alt. sin.
  • ca  estepa, n f alt. sin.
  • ca  estepa de fulla de romer, n f alt. sin.
  • ca  estepa matagall, n f alt. sin.
  • ca  estepa milflors, n f alt. sin.
  • ca  esteperol, n m alt. sin.
  • ca  esteperola vera, n f alt. sin.
  • ca  giragotlla, n f alt. sin.
  • ca  matafocs, n m pl alt. sin.
  • ca  matagall, n m alt. sin.
  • ca  romanill mascle, n m alt. sin.
  • ca  romer blanc, n m alt. sin.
  • ca  romer mascle, n m alt. sin.
  • ca  romera, n f alt. sin.
  • ca  romerina, n f alt. sin.
  • ca  romerol, n m alt. sin.
  • ca  socarraculs, n m alt. sin.
  • ca  socarrell, n m alt. sin.
  • ca  ajoca-sapes, n m/f var. ling.
  • ca  esteparol, n m var. ling.
  • ca  esteparola, n f var. ling.
  • ca  giragolles, n f pl var. ling.
  • ca  matagallo, n m var. ling.
  • ca  romarola, n f var. ling.
  • ca  xocasapes, n m/f var. ling.
  • nc  Cistus clusii Dunal
  • nc  Cistus libanotis auct., non L. var. ling.
  • nc  Cistus rosmarinifolius Pourr. var. ling.

<Botànica > cistàcies>

esteperola esteperola

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  esteperola, n f
  • ca  colgafocs, n m sin. compl.
  • ca  flor de monja, n f sin. compl.
  • ca  matafoc, n m sin. compl.
  • ca  romaní mascle, n m sin. compl.
  • ca  romerola, n f sin. compl.
  • ca  botja de les meleres, n f alt. sin.
  • ca  botó de gall, n m alt. sin.
  • ca  cist, n m alt. sin.
  • ca  colgafoc, n m alt. sin.
  • ca  estepa, n f alt. sin.
  • ca  estepa de fulla de romer, n f alt. sin.
  • ca  estepa matagall, n f alt. sin.
  • ca  estepa milflors, n f alt. sin.
  • ca  esteperol, n m alt. sin.
  • ca  esteperola vera, n f alt. sin.
  • ca  giragotlla, n f alt. sin.
  • ca  matafocs, n m pl alt. sin.
  • ca  matagall, n m alt. sin.
  • ca  romanill mascle, n m alt. sin.
  • ca  romer blanc, n m alt. sin.
  • ca  romer mascle, n m alt. sin.
  • ca  romera, n f alt. sin.
  • ca  romerina, n f alt. sin.
  • ca  romerol, n m alt. sin.
  • ca  socarraculs, n m alt. sin.
  • ca  socarrell, n m alt. sin.
  • ca  ajoca-sapes, n m/f var. ling.
  • ca  esteparol, n m var. ling.
  • ca  esteparola, n f var. ling.
  • ca  giragolles, n f pl var. ling.
  • ca  matagallo, n m var. ling.
  • ca  romarola, n f var. ling.
  • ca  xocasapes, n m/f var. ling.
  • nc  Cistus clusii Dunal
  • nc  Cistus libanotis auct., non L. var. ling.
  • nc  Cistus rosmarinifolius Pourr. var. ling.

<Botànica > cistàcies>

grada grada

<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  grada, n f
  • ca  estepa, n f sin. compl.
  • es  grada
  • fr  cale
  • fr  cale de construction
  • en  slipway

<Ports > Instal·lacions auxiliars fixes i mòbils>

Definició
Estructura de fusta, de ferro o de ciment armat, en forma de pla inclinat, sobre la qual hom construeix o carena els vaixells a les drassanes.