Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca estepa de muntanya, n f
ca argentí, n m sin. compl.
ca bordiol, n m sin. compl.
ca argentís, n m pl alt. sin.
ca barsets, n m pl alt. sin.
ca buet, n m alt. sin.
ca búfies, n f pl alt. sin.
ca bufins, n m pl alt. sin.
ca estepa, n f alt. sin.
ca estepa borda, n f alt. sin.
ca estepa muntanyenca, n f alt. sin.
ca estepa negra, n f alt. sin.
ca estepó, n m alt. sin.
ca herba llobera, n f alt. sin.
ca llobatera, n f alt. sin.
ca argentis, n m pl var. ling.
ca barcets, n m pl var. ling.
ca bordio, n m var. ling.
ca bórdol, n m var. ling.
ca estrepa, n f var. ling.
nc Cistus laurifolius L.

<Botànica > cistàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca estepa ladanífera, n f
ca estepa, n f alt. sin.
ca estepa de làdan, n f alt. sin.
ca estepa negra, n f alt. sin.
ca làdanum, n m alt. sin.
ca xara, n f alt. sin.
ca xara apegalosa, n f alt. sin.
nc Cistus ladanifer L.
nc Cistus ladaniferus L. var. ling.

<Botànica > cistàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca estepa ladanífera, n f
ca estepa, n f alt. sin.
ca estepa de làdan, n f alt. sin.
ca estepa negra, n f alt. sin.
ca làdanum, n m alt. sin.
ca xara, n f alt. sin.
ca xara apegalosa, n f alt. sin.
nc Cistus ladanifer L.
nc Cistus ladaniferus L. var. ling.

<Botànica > cistàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca estepa negra, n f
ca mòdega, n f sin. compl.
ca argentís, n m pl alt. sin.
ca botja, n f alt. sin.
ca estepa, n f alt. sin.
ca estepa apegalosa, n f alt. sin.
ca estepa blanca, n f alt. sin.
ca estepa borda, n f alt. sin.
ca estepa borrera, n f alt. sin.
ca estepa de la fulla llarga, n f alt. sin.
ca estepa llimonenca, n f alt. sin.
ca estepa llimonera, n f alt. sin.
ca estepa mòdega, n f alt. sin.
ca estepa morisca, n f alt. sin.
ca estepa mosquera, n f alt. sin.
ca estepa obscura, n f alt. sin.
ca estepera negra, n f alt. sin.
ca estepes, n f pl alt. sin.
ca farigola mascle, n f alt. sin.
ca mòdegues, n f pl alt. sin.
ca moixera, n f alt. sin.
ca ajoca-sapes, n m/f var. ling.
ca argentis, n m pl var. ling.
ca estépara negra, n f var. ling.
ca estèpara negra, n f var. ling.
ca estèpera, n f var. ling.
ca estrepa negra, n f var. ling.
ca mudeiu, n m var. ling.
ca xocasapes, n m/f var. ling.
nc Cistus monspeliensis L.

<Botànica > cistàcies>

Nota

Mudeiu és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) mudeju.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca estepa negra, n f
ca mòdega, n f sin. compl.
ca argentís, n m pl alt. sin.
ca botja, n f alt. sin.
ca estepa, n f alt. sin.
ca estepa apegalosa, n f alt. sin.
ca estepa blanca, n f alt. sin.
ca estepa borda, n f alt. sin.
ca estepa borrera, n f alt. sin.
ca estepa de la fulla llarga, n f alt. sin.
ca estepa llimonenca, n f alt. sin.
ca estepa llimonera, n f alt. sin.
ca estepa mòdega, n f alt. sin.
ca estepa morisca, n f alt. sin.
ca estepa mosquera, n f alt. sin.
ca estepa obscura, n f alt. sin.
ca estepera negra, n f alt. sin.
ca estepes, n f pl alt. sin.
ca farigola mascle, n f alt. sin.
ca mòdegues, n f pl alt. sin.
ca moixera, n f alt. sin.
ca ajoca-sapes, n m/f var. ling.
ca argentis, n m pl var. ling.
ca estépara negra, n f var. ling.
ca estèpara negra, n f var. ling.
ca estèpera, n f var. ling.
ca estrepa negra, n f var. ling.
ca mudeiu, n m var. ling.
ca xocasapes, n m/f var. ling.
nc Cistus monspeliensis L.

<Botànica > cistàcies>

Nota

Mudeiu és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) mudeju.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca esteperola, n f
ca colgafocs, n m sin. compl.
ca flor de monja, n f sin. compl.
ca matafoc, n m sin. compl.
ca romaní mascle, n m sin. compl.
ca romerola, n f sin. compl.
ca botja de les meleres, n f alt. sin.
ca botó de gall, n m alt. sin.
ca cist, n m alt. sin.
ca colgafoc, n m alt. sin.
ca estepa, n f alt. sin.
ca estepa de fulla de romer, n f alt. sin.
ca estepa matagall, n f alt. sin.
ca estepa milflors, n f alt. sin.
ca esteperol, n m alt. sin.
ca esteperola vera, n f alt. sin.
ca giragotlla, n f alt. sin.
ca matafocs, n m pl alt. sin.
ca matagall, n m alt. sin.
ca romanill mascle, n m alt. sin.
ca romer blanc, n m alt. sin.
ca romer mascle, n m alt. sin.
ca romera, n f alt. sin.
ca romerina, n f alt. sin.
ca romerol, n m alt. sin.
ca socarraculs, n m alt. sin.
ca socarrell, n m alt. sin.
ca ajoca-sapes, n m/f var. ling.
ca esteparol, n m var. ling.
ca esteparola, n f var. ling.
ca giragolles, n f pl var. ling.
ca matagallo, n m var. ling.
ca romarola, n f var. ling.
ca xocasapes, n m/f var. ling.
nc Cistus clusii Dunal
nc Cistus libanotis auct., non L. var. ling.
nc Cistus rosmarinifolius Pourr. var. ling.

<Botànica > cistàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca esteperola, n f
ca colgafocs, n m sin. compl.
ca flor de monja, n f sin. compl.
ca matafoc, n m sin. compl.
ca romaní mascle, n m sin. compl.
ca romerola, n f sin. compl.
ca botja de les meleres, n f alt. sin.
ca botó de gall, n m alt. sin.
ca cist, n m alt. sin.
ca colgafoc, n m alt. sin.
ca estepa, n f alt. sin.
ca estepa de fulla de romer, n f alt. sin.
ca estepa matagall, n f alt. sin.
ca estepa milflors, n f alt. sin.
ca esteperol, n m alt. sin.
ca esteperola vera, n f alt. sin.
ca giragotlla, n f alt. sin.
ca matafocs, n m pl alt. sin.
ca matagall, n m alt. sin.
ca romanill mascle, n m alt. sin.
ca romer blanc, n m alt. sin.
ca romer mascle, n m alt. sin.
ca romera, n f alt. sin.
ca romerina, n f alt. sin.
ca romerol, n m alt. sin.
ca socarraculs, n m alt. sin.
ca socarrell, n m alt. sin.
ca ajoca-sapes, n m/f var. ling.
ca esteparol, n m var. ling.
ca esteparola, n f var. ling.
ca giragolles, n f pl var. ling.
ca matagallo, n m var. ling.
ca romarola, n f var. ling.
ca xocasapes, n m/f var. ling.
nc Cistus clusii Dunal
nc Cistus libanotis auct., non L. var. ling.
nc Cistus rosmarinifolius Pourr. var. ling.

<Botànica > cistàcies>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca grada, n f
ca estepa, n f sin. compl.
es grada
fr cale
fr cale de construction
en slipway

<Ports > Instal·lacions auxiliars fixes i mòbils>

Definició

Estructura de fusta, de ferro o de ciment armat, en forma de pla inclinat, sobre la qual hom construeix o carena els vaixells a les drassanes.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "estepa" dins totes les àrees temàtiques

Nota

Nota

Definició