Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "estepa" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca estepa de muntanya, n f
- ca argentí, n m sin. compl.
- ca bordiol, n m sin. compl.
- ca argentís, n m pl alt. sin.
- ca barsets, n m pl alt. sin.
- ca buet, n m alt. sin.
- ca búfies, n f pl alt. sin.
- ca bufins, n m pl alt. sin.
- ca estepa, n f alt. sin.
- ca estepa borda, n f alt. sin.
- ca estepa muntanyenca, n f alt. sin.
- ca estepa negra, n f alt. sin.
- ca estepó, n m alt. sin.
- ca herba llobera, n f alt. sin.
- ca llobatera, n f alt. sin.
- ca argentis, n m pl var. ling.
- ca barcets, n m pl var. ling.
- ca bordio, n m var. ling.
- ca bórdol, n m var. ling.
- ca estrepa, n f var. ling.
- nc Cistus laurifolius L.
<Botànica > cistàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca estepa ladanífera, n f
- ca estepa, n f alt. sin.
- ca estepa de làdan, n f alt. sin.
- ca estepa negra, n f alt. sin.
- ca làdanum, n m alt. sin.
- ca xara, n f alt. sin.
- ca xara apegalosa, n f alt. sin.
- nc Cistus ladanifer L.
- nc Cistus ladaniferus L. var. ling.
<Botànica > cistàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca estepa ladanífera, n f
- ca estepa, n f alt. sin.
- ca estepa de làdan, n f alt. sin.
- ca estepa negra, n f alt. sin.
- ca làdanum, n m alt. sin.
- ca xara, n f alt. sin.
- ca xara apegalosa, n f alt. sin.
- nc Cistus ladanifer L.
- nc Cistus ladaniferus L. var. ling.
<Botànica > cistàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca estepa negra, n f
- ca mòdega, n f sin. compl.
- ca argentís, n m pl alt. sin.
- ca botja, n f alt. sin.
- ca estepa, n f alt. sin.
- ca estepa apegalosa, n f alt. sin.
- ca estepa blanca, n f alt. sin.
- ca estepa borda, n f alt. sin.
- ca estepa borrera, n f alt. sin.
- ca estepa de la fulla llarga, n f alt. sin.
- ca estepa llimonenca, n f alt. sin.
- ca estepa llimonera, n f alt. sin.
- ca estepa mòdega, n f alt. sin.
- ca estepa morisca, n f alt. sin.
- ca estepa mosquera, n f alt. sin.
- ca estepa obscura, n f alt. sin.
- ca estepera negra, n f alt. sin.
- ca estepes, n f pl alt. sin.
- ca farigola mascle, n f alt. sin.
- ca mòdegues, n f pl alt. sin.
- ca moixera, n f alt. sin.
- ca ajoca-sapes, n m/f var. ling.
- ca argentis, n m pl var. ling.
- ca estépara negra, n f var. ling.
- ca estèpara negra, n f var. ling.
- ca estèpera, n f var. ling.
- ca estrepa negra, n f var. ling.
- ca mudeiu, n m var. ling.
- ca xocasapes, n m/f var. ling.
- nc Cistus monspeliensis L.
<Botànica > cistàcies>
Nota
- Mudeiu és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) mudeju.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca estepa negra, n f
- ca mòdega, n f sin. compl.
- ca argentís, n m pl alt. sin.
- ca botja, n f alt. sin.
- ca estepa, n f alt. sin.
- ca estepa apegalosa, n f alt. sin.
- ca estepa blanca, n f alt. sin.
- ca estepa borda, n f alt. sin.
- ca estepa borrera, n f alt. sin.
- ca estepa de la fulla llarga, n f alt. sin.
- ca estepa llimonenca, n f alt. sin.
- ca estepa llimonera, n f alt. sin.
- ca estepa mòdega, n f alt. sin.
- ca estepa morisca, n f alt. sin.
- ca estepa mosquera, n f alt. sin.
- ca estepa obscura, n f alt. sin.
- ca estepera negra, n f alt. sin.
- ca estepes, n f pl alt. sin.
- ca farigola mascle, n f alt. sin.
- ca mòdegues, n f pl alt. sin.
- ca moixera, n f alt. sin.
- ca ajoca-sapes, n m/f var. ling.
- ca argentis, n m pl var. ling.
- ca estépara negra, n f var. ling.
- ca estèpara negra, n f var. ling.
- ca estèpera, n f var. ling.
- ca estrepa negra, n f var. ling.
- ca mudeiu, n m var. ling.
- ca xocasapes, n m/f var. ling.
- nc Cistus monspeliensis L.
<Botànica > cistàcies>
Nota
- Mudeiu és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) mudeju.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca esteperola, n f
- ca colgafocs, n m sin. compl.
- ca flor de monja, n f sin. compl.
- ca matafoc, n m sin. compl.
- ca romaní mascle, n m sin. compl.
- ca romerola, n f sin. compl.
- ca botja de les meleres, n f alt. sin.
- ca botó de gall, n m alt. sin.
- ca cist, n m alt. sin.
- ca colgafoc, n m alt. sin.
- ca estepa, n f alt. sin.
- ca estepa de fulla de romer, n f alt. sin.
- ca estepa matagall, n f alt. sin.
- ca estepa milflors, n f alt. sin.
- ca esteperol, n m alt. sin.
- ca esteperola vera, n f alt. sin.
- ca giragotlla, n f alt. sin.
- ca matafocs, n m pl alt. sin.
- ca matagall, n m alt. sin.
- ca romanill mascle, n m alt. sin.
- ca romer blanc, n m alt. sin.
- ca romer mascle, n m alt. sin.
- ca romera, n f alt. sin.
- ca romerina, n f alt. sin.
- ca romerol, n m alt. sin.
- ca socarraculs, n m alt. sin.
- ca socarrell, n m alt. sin.
- ca ajoca-sapes, n m/f var. ling.
- ca esteparol, n m var. ling.
- ca esteparola, n f var. ling.
- ca giragolles, n f pl var. ling.
- ca matagallo, n m var. ling.
- ca romarola, n f var. ling.
- ca xocasapes, n m/f var. ling.
- nc Cistus clusii Dunal
- nc Cistus libanotis auct., non L. var. ling.
- nc Cistus rosmarinifolius Pourr. var. ling.
<Botànica > cistàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca esteperola, n f
- ca colgafocs, n m sin. compl.
- ca flor de monja, n f sin. compl.
- ca matafoc, n m sin. compl.
- ca romaní mascle, n m sin. compl.
- ca romerola, n f sin. compl.
- ca botja de les meleres, n f alt. sin.
- ca botó de gall, n m alt. sin.
- ca cist, n m alt. sin.
- ca colgafoc, n m alt. sin.
- ca estepa, n f alt. sin.
- ca estepa de fulla de romer, n f alt. sin.
- ca estepa matagall, n f alt. sin.
- ca estepa milflors, n f alt. sin.
- ca esteperol, n m alt. sin.
- ca esteperola vera, n f alt. sin.
- ca giragotlla, n f alt. sin.
- ca matafocs, n m pl alt. sin.
- ca matagall, n m alt. sin.
- ca romanill mascle, n m alt. sin.
- ca romer blanc, n m alt. sin.
- ca romer mascle, n m alt. sin.
- ca romera, n f alt. sin.
- ca romerina, n f alt. sin.
- ca romerol, n m alt. sin.
- ca socarraculs, n m alt. sin.
- ca socarrell, n m alt. sin.
- ca ajoca-sapes, n m/f var. ling.
- ca esteparol, n m var. ling.
- ca esteparola, n f var. ling.
- ca giragolles, n f pl var. ling.
- ca matagallo, n m var. ling.
- ca romarola, n f var. ling.
- ca xocasapes, n m/f var. ling.
- nc Cistus clusii Dunal
- nc Cistus libanotis auct., non L. var. ling.
- nc Cistus rosmarinifolius Pourr. var. ling.
<Botànica > cistàcies>
<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca grada, n f
- ca estepa, n f sin. compl.
- es grada
- fr cale
- fr cale de construction
- en slipway
<Ports > Instal·lacions auxiliars fixes i mòbils>