Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "estr��nyer" dins totes les àrees temàtiques

estranger | estrangera estranger | estrangera

<Dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  estranger | estrangera, n m, f
  • es  extranjero | extranjera

<Dret>

Definició
Persona natural d'un país diferent d'aquell on es troba.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Al poble conviuen estrangers i nacionals.
estranger | estrangera estranger | estrangera

<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

AGÈNCIA CATALANA DE TURISME; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de turisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/312>

  • ca  estranger | estrangera, n m, f
  • es  extranjero | extranjera, n m, f
  • fr  étranger | étrangère, n m, f
  • en  alien, n
  • en  foreigner, n
  • de  Ausländer | Ausländerin, n m, f

<Turisme > Conceptes generals>

Definició
Persona que no té la nacionalitat del país on es troba.
estranger | estrangera estranger | estrangera

<Ciències socials > Relacions internacionals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>

  • ca  estranger | estrangera, n m, f
  • ca  no-nacional, n m, f sin. compl.
  • es  extranjero | extranjera
  • es  no nacional
  • fr  étranger | étrangère
  • it  straniero | straniera
  • en  alien
  • en  foreign national
  • en  foreigner
  • en  non-citizen
  • en  non-national
  • ar  أجنبي | أجنبية

<Àmbits de cooperació i conflicte > Migracions>

Definició
Persona que no té la nacionalitat d'un estat determinat.

Nota

  • En el context de la Unió Europea, es considera estrangera una persona que no té la nacionalitat d'un estat membre.
estranger -a resident a Espanya estranger -a resident a Espanya

<Sociologia>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  estranger -a resident a Espanya, n m, f
  • es  extranjero residente en España
  • en  foreigner resident in Spain

<Sociologia>

estranger no resident | estrangera no resident estranger no resident | estrangera no resident

<Dret civil>, <Dret internacional públic>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  estranger no resident | estrangera no resident, n m, f
  • es  extranjero no residente | extranjera no residente

<Dret civil>, <Dret internacional públic>

Definició
Persona física que no gaudeix de la nacionalitat del país en què es troba i tampoc de la condició de resident.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • El concepte d'estranger no resident es pot definir en contraposició al d'estranger resident, que és aquella persona provinent d'un altre país del qual és nacional, però que ha obtingut de l'Estat l'autorització per a residir a Estat Espanyol, bé sigui d'una manera temporal o bé d'una manera permanent. Per contra, l'estranger no resident no disposa d'aquesta autorització i té la residència establerta en un altre estat.
    L'ordenament jurídic espanyol fixa aquesta circumstància d'estrangeria, amb la condició de residència o no, i reconeix a la persona una sèrie de drets i obligacions pel fet de trobar-se en territori espanyol. Si la persona estrangera aconsegueix l'autorització de residència, el ventall de drets i obligacions s'amplia d'una manera considerable.
    En aquest sentit, també cal tenir en compte que la nacionalitat o residència de la persona estrangera no resident a l'Estat espanyol influeix en els drets, les llibertats i les obligacions que té, atenent circumstàncies tals com ara: els tractats o convenis subscrits entre l'Estat espanyol i el país corresponent, o el fet de ser nacional d'un altre estat de la Unió Europea o d'un dels països integrants del Tractat de Schengen.
  • V. t.: estranger | estrangera n m, f
estranger resident | estrangera resident estranger resident | estrangera resident

<Dret civil>, <Dret internacional públic>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  estranger resident | estrangera resident, n m, f
  • es  extranjero residente | extranjera residente

<Dret civil>, <Dret internacional públic>

Definició
Persona estrangera que viu a l'Estat espanyol i és titular d'una autorització per a residir-hi.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • Els estrangers residents poden estar en situació de residència temporal o de residència de llarga durada.
    La residència temporal és la situació que autoritza a romandre a l'Estat espanyol per un període superior a noranta dies i inferior a cinc anys.
    La residència de llarga durada és la situació que autoritza a residir i treballar a l'Estat espanyol indefinidament, en les mateixes condicions que els espanyols.
  • V. t.: estranger | estrangera n m, f
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  estranyar, v tr
  • es  alejar
  • es  apartar
  • es  extrañar

<Dret>

Definició
Allunyar {algú} del seu país, d'una empresa o d'un col·lectiu humà determinats.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Van aconseguir estranyar-lo de la política.
herba de les set sagnies herba de les set sagnies

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba de les set sagnies, n f
  • ca  herba sanguinària, n f sin. compl.
  • ca  sanguinària, n f sin. compl.
  • ca  asprilla, n f alt. sin.
  • ca  aspró, n m alt. sin.
  • ca  botgeta, n f alt. sin.
  • ca  botgeta gangrenosa, n f alt. sin.
  • ca  botja, n f alt. sin.
  • ca  botja blava, n f alt. sin.
  • ca  coa de gat, n f alt. sin.
  • ca  cua de gat, n f alt. sin.
  • ca  embudets, n m pl alt. sin.
  • ca  herba aspra, n f alt. sin.
  • ca  herba blanca, n f alt. sin.
  • ca  herba de la botgeta, n f alt. sin.
  • ca  herba de la botja, n f alt. sin.
  • ca  herba de la inflamació, n f alt. sin.
  • ca  herba de la rogeta, n f alt. sin.
  • ca  herba de la sang, n f alt. sin.
  • ca  herba de les set sangs, n f alt. sin.
  • ca  herba de restrènyer la sang, n f alt. sin.
  • ca  herba de sagnies, n f alt. sin.
  • ca  herba de sang, n f alt. sin.
  • ca  herba de set sagnies, n f alt. sin.
  • ca  herba rasposa, n f alt. sin.
  • ca  herba sangonera, n f alt. sin.
  • ca  herbeta de la sang, n f alt. sin.
  • ca  herbeta la sang, n f alt. sin.
  • ca  mill bord, n m alt. sin.
  • ca  pedrera borda, n f alt. sin.
  • ca  peu de colom, n m alt. sin.
  • ca  rogeta, n f alt. sin.
  • ca  sanguinària blava, n f alt. sin.
  • ca  sanguinària de flor blava, n f alt. sin.
  • ca  sanguinària de flor vermella, n f alt. sin.
  • ca  anguina, n f var. ling.
  • ca  asperon, n m var. ling.
  • ca  botxeta, n f var. ling.
  • ca  herba de les set sangries, n f var. ling.
  • ca  herba de sanies, n f var. ling.
  • ca  herba de set sangries, n f var. ling.
  • ca  herba de siete sanies, n f var. ling.
  • ca  hierba de set sangries, n f var. ling.
  • ca  pata de colom, n f var. ling.
  • ca  rabo de gat, n m var. ling.
  • ca  rabo de gos, n m var. ling.
  • ca  salsalies, n f pl var. ling.
  • ca  salsanies, n f pl var. ling.
  • nc  Lithospermum fruticosum L.
  • nc  Lithodora fruticosa (L.) Griseb. sin. compl.

<Botànica > boraginàcies>

herba de les set sagnies herba de les set sagnies

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba de les set sagnies, n f
  • ca  herba sanguinària, n f sin. compl.
  • ca  sanguinària, n f sin. compl.
  • ca  asprilla, n f alt. sin.
  • ca  aspró, n m alt. sin.
  • ca  botgeta, n f alt. sin.
  • ca  botgeta gangrenosa, n f alt. sin.
  • ca  botja, n f alt. sin.
  • ca  botja blava, n f alt. sin.
  • ca  coa de gat, n f alt. sin.
  • ca  cua de gat, n f alt. sin.
  • ca  embudets, n m pl alt. sin.
  • ca  herba aspra, n f alt. sin.
  • ca  herba blanca, n f alt. sin.
  • ca  herba de la botgeta, n f alt. sin.
  • ca  herba de la botja, n f alt. sin.
  • ca  herba de la inflamació, n f alt. sin.
  • ca  herba de la rogeta, n f alt. sin.
  • ca  herba de la sang, n f alt. sin.
  • ca  herba de les set sangs, n f alt. sin.
  • ca  herba de restrènyer la sang, n f alt. sin.
  • ca  herba de sagnies, n f alt. sin.
  • ca  herba de sang, n f alt. sin.
  • ca  herba de set sagnies, n f alt. sin.
  • ca  herba rasposa, n f alt. sin.
  • ca  herba sangonera, n f alt. sin.
  • ca  herbeta de la sang, n f alt. sin.
  • ca  herbeta la sang, n f alt. sin.
  • ca  mill bord, n m alt. sin.
  • ca  pedrera borda, n f alt. sin.
  • ca  peu de colom, n m alt. sin.
  • ca  rogeta, n f alt. sin.
  • ca  sanguinària blava, n f alt. sin.
  • ca  sanguinària de flor blava, n f alt. sin.
  • ca  sanguinària de flor vermella, n f alt. sin.
  • ca  anguina, n f var. ling.
  • ca  asperon, n m var. ling.
  • ca  botxeta, n f var. ling.
  • ca  herba de les set sangries, n f var. ling.
  • ca  herba de sanies, n f var. ling.
  • ca  herba de set sangries, n f var. ling.
  • ca  herba de siete sanies, n f var. ling.
  • ca  hierba de set sangries, n f var. ling.
  • ca  pata de colom, n f var. ling.
  • ca  rabo de gat, n m var. ling.
  • ca  rabo de gos, n m var. ling.
  • ca  salsalies, n f pl var. ling.
  • ca  salsanies, n f pl var. ling.
  • nc  Lithospermum fruticosum L.
  • nc  Lithodora fruticosa (L.) Griseb. sin. compl.

<Botànica > boraginàcies>

laude arbitral estranger laude arbitral estranger

<Dret internacional > Dret internacional privat>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  laude arbitral estranger, n m
  • es  laudo arbitral extranjero
  • fr  sentence arbitrale étrangère
  • en  foreign arbitral award

<Dret internacional > Dret internacional privat>

Definició
Sentència o decisió arbitral dictada a l'estranger o que el fòrum no considera nacional.