Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "estranyesa" dins totes les àrees temàtiques
<Dret internacional privat>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca conflicte transitori de dret estranger, n m
- es conflicto transitorio de derecho extranjero, n m
<Dret internacional privat>
<Dret internacional > Dret internacional privat>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca control de regularitat de decisió estrangera, n m
- es control de regularidad de decisión extranjera
- fr contrôle de la régularité d'un jugement étranger
- en review of the foreign decision's regularity
<Dret internacional > Dret internacional privat>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca crisantem, n m
- ca crisantems, n m pl alt. sin.
- ca estrany, n m alt. sin.
- ca estranys, n m pl alt. sin.
- ca flor de la jove, n f alt. sin.
- ca flor de Tots Sants, n f alt. sin.
- ca gelosa de la jove, n f alt. sin.
- ca ram de Tots Sants, n m alt. sin.
- ca rosina, n f alt. sin.
- ca flor de sa jove, n f var. ling.
- ca gelosa de sa jove, n f var. ling.
- nc Chrysanthemum ×grandiflorum Ramat.
- nc Chrysanthemum indicum L. × C. sp. sin. compl.
- nc Dendranthema ×grandiflorum (Ramat.) Kitam. sin. compl.
- nc Chrysanthemum ×morifolium Ramat. var. ling.
- nc Chrysanthemum sinense Sabine var. ling.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca crisantem, n m
- ca crisantems, n m pl alt. sin.
- ca estrany, n m alt. sin.
- ca estranys, n m pl alt. sin.
- ca flor de la jove, n f alt. sin.
- ca flor de Tots Sants, n f alt. sin.
- ca gelosa de la jove, n f alt. sin.
- ca ram de Tots Sants, n m alt. sin.
- ca rosina, n f alt. sin.
- ca flor de sa jove, n f var. ling.
- ca gelosa de sa jove, n f var. ling.
- nc Chrysanthemum ×grandiflorum Ramat.
- nc Chrysanthemum indicum L. × C. sp. sin. compl.
- nc Dendranthema ×grandiflorum (Ramat.) Kitam. sin. compl.
- nc Chrysanthemum ×morifolium Ramat. var. ling.
- nc Chrysanthemum sinense Sabine var. ling.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cua de cavall, n f
- ca equiset palustre, n m alt. sin.
- ca herba estanyera, n f alt. sin.
- ca sangnua, n f alt. sin.
- ca trencanua, n f alt. sin.
- ca trenca nua, n f var. ling.
- nc Equisetum palustre L.
<Botànica > equisetàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cua de cavall, n f
- ca equiset palustre, n m alt. sin.
- ca herba estanyera, n f alt. sin.
- ca sangnua, n f alt. sin.
- ca trencanua, n f alt. sin.
- ca trenca nua, n f var. ling.
- nc Equisetum palustre L.
<Botànica > equisetàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cua de cavall, n f
- ca equiset, n m sin. compl.
- ca herba estanyera, n f sin. compl.
- ca trompera d'aigua, n f sin. compl.
- ca asprella, n f alt. sin.
- ca cabellera de serp, n f alt. sin.
- ca coa de cavall, n f alt. sin.
- ca coa de rossí, n f alt. sin.
- ca cua d'euga, n f alt. sin.
- ca cua de guilla, n f alt. sin.
- ca cua de guineu, n f alt. sin.
- ca cua de rossí, n f alt. sin.
- ca herba nuada, n f alt. sin.
- ca junça de lluquet, n f alt. sin.
- ca munta i desmunta, n f alt. sin.
- ca pa de burro, n m alt. sin.
- ca pinets, n m pl alt. sin.
- ca sangnua, n f alt. sin.
- ca trencanua, n f alt. sin.
- ca coua de caball, n f var. ling.
- ca coua de rossí, n f var. ling.
- ca salnua, n f var. ling.
- nc Equisetum sp. pl.
<Botànica > equisetàcies>
Nota
-
1. Tot i que DIEC2-E recull únicament jonça (sí que recull jonc i junc), mantenim sense revisar les denominacions amb junça, per tradició històrica i extensió geogràfica. Segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) «en català sembla que tingui tanta o més extensió la variant junça, com s'ha d'esperar, tenint en compte la considerable extensió del català dialectal junc». DCVB-E documenta la forma junça en dos manuscrits del segle XV, i jonça a l'Atlàntida de Verdaguer (segle XIX).
2. Respecte de la denominació sangnua, MASCLANS indica que, segons el botànic Costa i Vayreda, s'atribueix només a Equisetum arvense.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cua de cavall, n f
- ca equiset, n m sin. compl.
- ca herba estanyera, n f sin. compl.
- ca trompera d'aigua, n f sin. compl.
- ca asprella, n f alt. sin.
- ca cabellera de serp, n f alt. sin.
- ca coa de cavall, n f alt. sin.
- ca coa de rossí, n f alt. sin.
- ca cua d'euga, n f alt. sin.
- ca cua de guilla, n f alt. sin.
- ca cua de guineu, n f alt. sin.
- ca cua de rossí, n f alt. sin.
- ca herba nuada, n f alt. sin.
- ca junça de lluquet, n f alt. sin.
- ca munta i desmunta, n f alt. sin.
- ca pa de burro, n m alt. sin.
- ca pinets, n m pl alt. sin.
- ca sangnua, n f alt. sin.
- ca trencanua, n f alt. sin.
- ca coua de caball, n f var. ling.
- ca coua de rossí, n f var. ling.
- ca salnua, n f var. ling.
- nc Equisetum sp. pl.
<Botànica > equisetàcies>
Nota
-
1. Tot i que DIEC2-E recull únicament jonça (sí que recull jonc i junc), mantenim sense revisar les denominacions amb junça, per tradició històrica i extensió geogràfica. Segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) «en català sembla que tingui tanta o més extensió la variant junça, com s'ha d'esperar, tenint en compte la considerable extensió del català dialectal junc». DCVB-E documenta la forma junça en dos manuscrits del segle XV, i jonça a l'Atlàntida de Verdaguer (segle XIX).
2. Respecte de la denominació sangnua, MASCLANS indica que, segons el botànic Costa i Vayreda, s'atribueix només a Equisetum arvense.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cua de cavall grossa, n f
- ca asprella, n f alt. sin.
- ca aspreta, n f alt. sin.
- ca besnuga, n f alt. sin.
- ca coa de cavall, n f alt. sin.
- ca coa de cavall gran, n f alt. sin.
- ca coa de cavall grossa, n f alt. sin.
- ca coa de rossí, n f alt. sin.
- ca cua d'egua, n f alt. sin.
- ca cua d'euga, n f alt. sin.
- ca cua de cavall, n f alt. sin.
- ca cua de guilla, n f alt. sin.
- ca cua de mula, n f alt. sin.
- ca cua de rossí, n f alt. sin.
- ca equiset màxim, n m alt. sin.
- ca herba estanyera, n f alt. sin.
- ca junça de lluquet, n f alt. sin.
- ca pinets, n m pl alt. sin.
- ca sangnua, n f alt. sin.
- ca tallapedres de torrent, n f alt. sin.
- ca trencanua, n f alt. sin.
- nc Equisetum telmateia Ehrh.
- nc Equisetum maximum Lam. var. ling.
<Botànica > equisetàcies>
Nota
- Tot i que DIEC2-E recull únicament jonça (sí que recull jonc i junc), mantenim sense revisar les denominacions amb junça, per tradició històrica i extensió geogràfica. Segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) «en català sembla que tingui tanta o més extensió la variant junça, com s'ha d'esperar, tenint en compte la considerable extensió del català dialectal junc». DCVB-E documenta la forma junça en dos manuscrits del segle XV, i jonça a l'Atlàntida de Verdaguer (segle XIX).
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cua de cavall grossa, n f
- ca asprella, n f alt. sin.
- ca aspreta, n f alt. sin.
- ca besnuga, n f alt. sin.
- ca coa de cavall, n f alt. sin.
- ca coa de cavall gran, n f alt. sin.
- ca coa de cavall grossa, n f alt. sin.
- ca coa de rossí, n f alt. sin.
- ca cua d'egua, n f alt. sin.
- ca cua d'euga, n f alt. sin.
- ca cua de cavall, n f alt. sin.
- ca cua de guilla, n f alt. sin.
- ca cua de mula, n f alt. sin.
- ca cua de rossí, n f alt. sin.
- ca equiset màxim, n m alt. sin.
- ca herba estanyera, n f alt. sin.
- ca junça de lluquet, n f alt. sin.
- ca pinets, n m pl alt. sin.
- ca sangnua, n f alt. sin.
- ca tallapedres de torrent, n f alt. sin.
- ca trencanua, n f alt. sin.
- nc Equisetum telmateia Ehrh.
- nc Equisetum maximum Lam. var. ling.
<Botànica > equisetàcies>
Nota
- Tot i que DIEC2-E recull únicament jonça (sí que recull jonc i junc), mantenim sense revisar les denominacions amb junça, per tradició històrica i extensió geogràfica. Segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) «en català sembla que tingui tanta o més extensió la variant junça, com s'ha d'esperar, tenint en compte la considerable extensió del català dialectal junc». DCVB-E documenta la forma junça en dos manuscrits del segle XV, i jonça a l'Atlàntida de Verdaguer (segle XIX).
