Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "estufa" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  aïllant, n m
  • ca  estora, n f
  • ca  màrfega, n f
  • es  aislante, n m
  • es  esterilla, n f
  • es  esterilla aislante, n f
  • fr  matelas de sol, n m
  • fr  tapis de sol, n m
  • en  ground pad, n
  • en  roll mat, n
  • en  sleeping mat, n
  • en  sleeping pad, n
  • en  thermal pad, n

<Esport > 18 Muntanyisme>

Definició
Peça prima, tova i flexible, normalment de forma rectangular i material sintètic, que es fa servir per a evitar el pas de la fredor i la humitat quan es dorm a terra o en una tenda.
aïllant aïllant

<Esport > Esports d'hivern. Neu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels esports d'hivern [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2004-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/29/>

  • ca  aïllant, n m
  • ca  estora, n f
  • ca  màrfega, n f
  • es  aislante, n m
  • es  esterilla, n f
  • es  esterilla aislante, n f
  • fr  matelas de sol, n m
  • fr  tapis de sol, n m
  • en  ground pad, n
  • en  roll mat, n
  • en  sleeping mat, n
  • en  sleeping pad, n
  • en  thermal pad, n

<Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Alpinisme>

Definició
Peça prima, tova i flexible, normalment de forma rectangular i material sintètic, que es fa servir per a evitar el pas de la fredor i la humitat quan es dorm a terra o en una tenda.
abocament abocament

<.FITXA REVISADA>, <Cirurgia > Conceptes bàsics > Tècniques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  abocament, n m
  • ca  estoma, n m sin. compl.
  • es  abocamiento, n m
  • es  estoma, n m
  • fr  abouchement, n m
  • fr  stomie, n f
  • en  stoma, n
  • en  stoma, n

<.FITXA REVISADA>, <Cirurgia > Conceptes bàsics > Tècniques>

Definició
Obertura quirúrgica d'una cavitat, d'un conducte o d'una víscera buida, unint-la i comunicant-la, de manera permanent, a una altra cavitat, conducte, víscera buida o a l'exterior.
angioblastoma de Nakagawa angioblastoma de Nakagawa

<.FITXA MODIFICADA>, <Malalties i síndromes>, <Anatomia patològica>, <Dermatologia>, <Pediatria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  angioblastoma de Nakagawa, n m
  • ca  angioma adquirit, n m sin. compl.
  • ca  angioma estufat, n m sin. compl.
  • es  hemangioma en penacho, n m
  • fr  angiome en touffe, n m
  • en  tufted angioma, n

<.FITXA MODIFICADA>, <Malalties i síndromes>, <Anatomia patològica>, <Dermatologia>, <Pediatria>

Definició
Variant d'hemangioma capil·lar benigne caracteritzada per la presència de nombroses plaques vermelles distribuïdes per les espatlles i la regió dorsal alta en infants i adolescents, que pot associar-se a la síndrome de Kasabach-Merrit.

Nota

  • Histopatològicament es caracteritza per una disposició lobada de teixit angiomatós capil·lar al derma o l'hipoderma, donant un aspecte estufat en forma de plomall.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  auró, n m
  • ca  fenal, n m alt. sin.
  • ca  fenals, n m pl alt. sin.
  • ca  fenàs, n m alt. sin.
  • ca  festuca, n f alt. sin.
  • ca  festuca ovina, n f alt. sin.
  • ca  gespet, n m alt. sin.
  • ca  llistó, n m alt. sin.
  • ca  segaliva, n f alt. sin.
  • ca  aurú, n m var. ling.
  • ca  llispet, n m var. ling.
  • ca  xispet, n m var. ling.
  • nc  Festuca ovina L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  auró, n m
  • ca  fenal, n m alt. sin.
  • ca  fenals, n m pl alt. sin.
  • ca  fenàs, n m alt. sin.
  • ca  festuca, n f alt. sin.
  • ca  festuca ovina, n f alt. sin.
  • ca  gespet, n m alt. sin.
  • ca  llistó, n m alt. sin.
  • ca  segaliva, n f alt. sin.
  • ca  aurú, n m var. ling.
  • ca  llispet, n m var. ling.
  • ca  xispet, n m var. ling.
  • nc  Festuca ovina L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

bany de vapor bany de vapor

<.FITXA MODIFICADA>, <Dermatologia>, <Reumatologia>, <Tècniques diagnòstiques i de tractament>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  bany de vapor, n m
  • ca  estuari, n m sin. compl.
  • ca  estuba, n f sin. compl.
  • es  baño de vapor, n m
  • fr  étuve
  • en  Steam bath, n

<.FITXA MODIFICADA>, <Dermatologia>, <Reumatologia>, <Tècniques diagnòstiques i de tractament>

Definició
Exposició del pacient a vapors, generalment d'aigua, amb finalitats terapèutiques d'afeccions reumàtiques o dèrmiques.

Nota

  • Molt usat històricament.
bisnaga bisnaga

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bisnaga, n f
  • ca  bisnagues, n f pl alt. sin.
  • ca  bufanaga, n f alt. sin.
  • ca  escuradents, n m alt. sin.
  • ca  fonollassa blanca, n f alt. sin.
  • ca  sisca, n f alt. sin.
  • ca  siscla bisnaga, n f alt. sin.
  • ca  escura dents, n m var. ling.
  • ca  escuradent, n m var. ling.
  • ca  fonollasa blanca, n f var. ling.
  • ca  patinagues, n f pl var. ling.
  • ca  siscla visnaga, n f var. ling.
  • ca  visnaga, n f var. ling.
  • ca  visnagra, n f var. ling.
  • ca  xistra, n f var. ling.
  • nc  Ammi visnaga (L.) Lam.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

Nota

  • Cavanilles (CAVAN) dona el nom siscla visnaga per a Ammi visnaga. Colmeiro (Catálogo metódico de plantas observadas en Cataluña, 1846) reprodueix el nom, però MASCLANS (que buida CAVAN i aquesta obra de Colmeiro) no el recull. PARDO1932 recull sisca d'una altra obra de Colmeiro (COLM1885-2). Són nombroses les variants de sisca (<cèltic sesca) i sistra (<baix llatí sistra). DIEC2-E no recull sisca, sinó la forma amb pala­talització inicial xisca (per a Imperata cylindrica) i el derivat (sense palatalització inicial) siscall (per a Salsola vermiculata); també recull sistra per a Meum athamanticum (no recull la forma amb palatalització inicial xistra), i siscla per a Ammi majus, la qual forma prové, segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana), d'un possible creuament de sisca i sistra (>siscla).
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bisnaga, n f
  • ca  bisnagues, n f pl alt. sin.
  • ca  bufanaga, n f alt. sin.
  • ca  escuradents, n m alt. sin.
  • ca  fonollassa blanca, n f alt. sin.
  • ca  sisca, n f alt. sin.
  • ca  siscla bisnaga, n f alt. sin.
  • ca  escura dents, n m var. ling.
  • ca  escuradent, n m var. ling.
  • ca  fonollasa blanca, n f var. ling.
  • ca  patinagues, n f pl var. ling.
  • ca  siscla visnaga, n f var. ling.
  • ca  visnaga, n f var. ling.
  • ca  visnagra, n f var. ling.
  • ca  xistra, n f var. ling.
  • nc  Ammi visnaga (L.) Lam.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

Nota

  • Cavanilles (CAVAN) dona el nom siscla visnaga per a Ammi visnaga. Colmeiro (Catálogo metódico de plantas observadas en Cataluña, 1846) reprodueix el nom, però MASCLANS (que buida CAVAN i aquesta obra de Colmeiro) no el recull. PARDO1932 recull sisca d'una altra obra de Colmeiro (COLM1885-2). Són nombroses les variants de sisca (<cèltic sesca) i sistra (<baix llatí sistra). DIEC2-E no recull sisca, sinó la forma amb pala­talització inicial xisca (per a Imperata cylindrica) i el derivat (sense palatalització inicial) siscall (per a Salsola vermiculata); també recull sistra per a Meum athamanticum (no recull la forma amb palatalització inicial xistra), i siscla per a Ammi majus, la qual forma prové, segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana), d'un possible creuament de sisca i sistra (>siscla).
calafatar calafatar

<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:

SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  calafatar, v tr
  • ca  calafatejar, v tr sin. compl.
  • ca  donar estopa, v intr sin. compl.
  • ca  estopejar, v tr sin. compl.

<Navegació tradicional>

Definició
Tapar amb estopa els coments de les posts o taules dels vaixells i de les embarcacions menors de fusta i cobrir-los després amb una capa de brea a fi d'impedir-hi el pas de l'aigua.