Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "estàntol" dins totes les àrees temàtiques

barra d'estany

<Bricolatge > Ferreteria>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca barra d'estany, n f
es barra de estaño

<Bricolatge > Ferreteria>

bobina d'estany

<Bricolatge > Ferreteria>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca bobina d'estany, n f
es bobina de estaño

<Bricolatge > Ferreteria>

bolero espanyol

<Arts > Dansa>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca bolero espanyol, n m
es bolero español

<Arts > Dansa>

Definició

Bolero de tempo més lent que el bolero cubà, de ritme binari (2/4, 4/4), sincopat i amb aire malencònic, que sol ballar-se amb sèries de cinc passos.

burro

<Zoologia > Peixos>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca burro, n m
ca burret, n m sin. compl.
ca burro d'alga, n m sin. compl.
ca burro de fons, n m sin. compl.
ca cabot, n m sin. compl.
ca cabot anglès, n m sin. compl.
ca cabot bord, n m sin. compl.
ca cabot d'alga, n m sin. compl.
ca cabot de fang, n m sin. compl.
ca cabot de roca, n m sin. compl.
ca cabot mocós, n m sin. compl.
ca cabot mucós, n m sin. compl.
ca cabot negre, n m sin. compl.
ca calacabot, n m sin. compl.
ca espanyol, n m sin. compl.
ca gobi, n m sin. compl.
ca gobi d'alga, n m sin. compl.
ca gobi negrós, n m sin. compl.
ca gòbid d'aigua, n m sin. compl.
ca gòbit, n m sin. compl.
ca gòbit comú, n m sin. compl.
ca gòbit d'alga, n m sin. compl.
ca gòbit de roca, n m sin. compl.
ca gòbit negre, n m sin. compl.
ca gòbit negrós, n m sin. compl.
ca peix de diable, n m sin. compl.
ca peix del diable, n m sin. compl.
ca roseti, n m sin. compl.
ca roseti [jove], n m sin. compl.
ca ruc, n m sin. compl.
ca ruc d'alga, n m sin. compl.
ca ruc de roca, n m sin. compl.
ca borriquet, n m var. ling.
ca burru, n m var. ling.
ca chaparrudo, n m var. ling.
ca gobit, n m var. ling.
ca gobit d'alga, n m var. ling.
ca gobit de roca, n m var. ling.
ca gobit negre, n m var. ling.
ca gombit, n m var. ling.
ca gòmbit, n m var. ling.
ca gòmit, n m var. ling.
ca rosetí, n m var. ling.
ca rosetí [jove], n m var. ling.
ca ruch, n m var. ling.
ca ruch d'alga, n m var. ling.
ca ruch de roca, n m var. ling.
ca xaparrudo, n m var. ling.
nc Gobius niger
nc Gobius jozo var. ling.
nc Gobius jozzo var. ling.
nc Gobius longiradiatus var. ling.
nc Gobius niger jozo var. ling.
es cangüeso
es cangüesto
es chaparrudo
es gobio
es pez del diablo
es pez-diablo
fr gobie
fr gobie noir
it chiozzo nero
en black goby

<Peixos > Gòbids>

burro

<Ciències de la vida>

ca burro, n m
ca burret, n m sin. compl.
ca burro d'alga, n m sin. compl.
ca burro de fons, n m sin. compl.
ca cabot, n m sin. compl.
ca cabot anglès, n m sin. compl.
ca cabot bord, n m sin. compl.
ca cabot d'alga, n m sin. compl.
ca cabot de fang, n m sin. compl.
ca cabot de roca, n m sin. compl.
ca cabot mocós, n m sin. compl.
ca cabot mucós, n m sin. compl.
ca cabot negre, n m sin. compl.
ca calacabot, n m sin. compl.
ca espanyol, n m sin. compl.
ca gobi, n m sin. compl.
ca gobi d'alga, n m sin. compl.
ca gobi negrós, n m sin. compl.
ca gòbid d'aigua, n m sin. compl.
ca gòbit, n m sin. compl.
ca gòbit comú, n m sin. compl.
ca gòbit d'alga, n m sin. compl.
ca gòbit de roca, n m sin. compl.
ca gòbit negre, n m sin. compl.
ca gòbit negrós, n m sin. compl.
ca peix de diable, n m sin. compl.
ca peix del diable, n m sin. compl.
ca roseti, n m sin. compl.
ca roseti [jove], n m sin. compl.
ca ruc, n m sin. compl.
ca ruc d'alga, n m sin. compl.
ca ruc de roca, n m sin. compl.
ca borriquet, n m var. ling.
ca burru, n m var. ling.
ca chaparrudo, n m var. ling.
ca gobit, n m var. ling.
ca gobit d'alga, n m var. ling.
ca gobit de roca, n m var. ling.
ca gobit negre, n m var. ling.
ca gombit, n m var. ling.
ca gòmbit, n m var. ling.
ca gòmit, n m var. ling.
ca rosetí, n m var. ling.
ca rosetí [jove], n m var. ling.
ca ruch, n m var. ling.
ca ruch d'alga, n m var. ling.
ca ruch de roca, n m var. ling.
ca xaparrudo, n m var. ling.
nc Gobius niger
nc Gobius jozo var. ling.
nc Gobius jozzo var. ling.
nc Gobius longiradiatus var. ling.
nc Gobius niger jozo var. ling.
es cangüeso
es cangüesto
es chaparrudo
es gobio
es pez del diablo
es pez-diablo
fr gobie
fr gobie noir
it chiozzo nero
en black goby

<Peixos > Gòbids>

cabra salvatge hispànica

<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>

ca cabra salvatge hispànica, n f
es íbice español del sureste, n m
en Southeastern Spanish ibex, n
nc Capra pyrenaica hispanica

<Mamífers > Cetartiodàctils > Bòvids>

cabra salvatge hispànica

<Zoologia > Mamífers>

ca cabra salvatge hispànica, n f
es íbice español del sureste, n m
en Southeastern Spanish ibex, n
nc Capra pyrenaica hispanica

<Mamífers > Cetartiodàctils > Bòvids>

castellà

<Llengua > Lingüística > Llengües>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca castellà
ca espanyol sin. compl.
cod español
ar الإسبانية
cy Sbaeneg
cy Castileg sin. compl.
de Spanisch
de Kastilisch sin. compl.
en Spanish
en Castilian sin. compl.
es español
es castellano sin. compl.
eu gaztelania
eu espainiera sin. compl.
eu espainol sin. compl.
eu gaztelera sin. compl.
fr espagnol
fr castillan sin. compl.
gl castelán
gl español sin. compl.
gn karaiñe'ê
it spagnolo
it castigliano sin. compl.
ja カスティリャーノ語
ja スペイン語 sin. compl.
nl Spaans
nl Castiliaans sin. compl.
oc castelhan
oc espanhòu sin. compl.
pt castelhano
pt espanhol sin. compl.
ru Испанский язык
ru Кастильский sin. compl.
sw Kihespanyola
sw Spanish sin. compl.
tmh Takastiyant
tmh Taspanyut sin. compl.
zh 卡斯帝利亚语

<Indoeuropea > Itàlica > Llatinofalisc > Romànic > Occidental>, <Àfrica > Guinea Equatorial>, <Amèrica > Antilles Neerlandeses>, <Amèrica > Argentina>, <Amèrica > Aruba>, <Amèrica > Belize>, <Amèrica > Bolívia>, <Amèrica > Colòmbia>, <Amèrica > Costa Rica>, <Amèrica > Cuba>, <Amèrica > El Salvador>, <Amèrica > Equador>, <Amèrica > Estats Units d'Amèrica>, <Amèrica > Guatemala>, <Amèrica > Hondures>, <Amèrica > Mèxic>, <Amèrica > Nicaragua>, <Amèrica > Panamà>, <Amèrica > Paraguai>, <Amèrica > Perú>, <Amèrica > Puerto Rico>, <Amèrica > República Dominicana>, <Amèrica > Trinitat i Tobago>, <Amèrica > Uruguai>, <Amèrica > Veneçuela>, <Amèrica > Xile>, <Europa > Espanya>

Definició

Els primers textos que conservem de la llengua castellana són del segle XI.

A la baixa edat mitjana, Castella va esdevenir políticament hegemònica a la península Ibèrica, i això li va permetre d'estendre la seva llengua: de primer, per les regions conquerides als àrabs, d'on van anar desapareixent els parlars mossàrabs i l'àrab, i, després, per terres lingüísticament lleoneses i aragoneses, d'on el castellà va començar a desallotjar el lleonès i l'aragonès, en un procés que ha dut aquests idiomes a la precària situació actual.

De manera semblant, el castellà ha fet recular la frontera del basc, i també, a l'extrem meridional, la del català. A partir de la fi del segle XV, si fa no fa a la mateixa època que l'idioma adquiria les seves característiques modernes, l'àmbit geogràfic de la llengua castellana es va eixamplar extraordinàriament amb la conquesta d'immensos territoris americans.

A la península Ibèrica, separats per unes diferències que no impedeixen en general la intel·ligibilitat mútua, s'hi distingeixen bàsicament dos blocs dialectals: el septentrional i el meridional. El castellà estàndard europeu es basa en la varietat septentrional, de la regió històrica de Castella la Vella, encara que avui també hi té un gran pes el parlar de Madrid, igualment septentrional.

Catàleg Espanyol d'Hàbitats en Perill de Desaparició

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca Catàleg Espanyol d'Hàbitats en Perill de Desaparició, n m
es Catálogo español de hábitats en peligro de desaparición

Definició

Llista que conté informació sobre els hàbitats en perill de desaparició i les mesures de conservació necessàries.

Nota

Àmbit: Espanya
El Catàleg Espanyol d'Hàbitats en Perill de Desaparició és regulat pels articles 24 i 25 de la Llei 42/2007, del 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat, de l'Estat.
L'article 24.1 crea, sota la dependència del Ministeri de Medi Ambient, amb caràcter administratiu i àmbit estatal, el Catàleg Espanyol d'Hàbitats en Perill de Desaparició, que s'ha d'instrumentar reglamentàriament i en el qual s'han d'incloure els hàbitats en perill de desaparició la conservació o la restauració dels quals exigeixi mesures especials de protecció i conservació pel fet de trobar-se, almenys, en alguna de les circumstàncies següents: a) tenir l'àrea de distribució molt reduïda i en disminució; b) haver estat destruïts en la major part de llur àrea de distribució natural; c) haver sofert un deteriorament dràstic de llur composició, estructura o funcions ecològiques en la major part de llur àrea de distribució natural, o d) tenir un risc elevat de transformació irreversible a curt o a mitjà termini en una part significativa de llur àrea de distribució.
L'article 25 en regula els efectes i estableix que la inclusió d'un hàbitat en el Catàleg té els efectes següents: a) una superfície adequada s'ha d'incloure en algun instrument de gestió o en alguna figura de protecció d'espais naturals, nova o existent, i b) les comunitats autònomes han de definir i prendre les mesures necessàries per a frenar la recessió i eliminar el risc de desaparició d'aquests hàbitats en els instruments de planificació, o d'altres tipus, adequats a aquests fins.

caviar espanyol

<Gastronomia > Plats a la carta>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

ca caviar espanyol
es caviar español
fr caviar espagnol
it caviale spagnolo
en Spanish caviar
de spanischer Kaviar