Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "estàntol" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'additius alimentaris [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/135>
Cada additiu alimentari té assignats un número d'identificació (E) i les classes funcionals que n'indiquen els usos aprovats principals.
- ca clorur estannós, n m
- es cloruro de estaño
- fr chlorure stanneux
- en stannous chloride
- cod E 512
<Additius alimentaris > Antioxidant>, <Additius alimentaris > Fixador de color>
<Indústria > Indústria alimentària > Additius alimentaris>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'additius alimentaris [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/135>
Cada additiu alimentari té assignats un número d'identificació (E) i les classes funcionals que n'indiquen els usos aprovats principals.
- ca clorur estannós, n m
- es cloruro de estaño
- fr chlorure stanneux
- en stannous chloride
- cod E 512
<Additius alimentaris > Antioxidant>, <Additius alimentaris > Fixador de color>
<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races avícoles > Gallines i pollastres > Aptitud: combat>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca combatent espanyol
- es combatiente español
- fr combattant espagnol
- en Spanish Fighting
<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races avícoles > Gallines i pollastres > Aptitud: combat>
<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races avícoles > Gallines i pollastres > Aptitud: combat>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca combatent espanyol
- es combatiente español
- fr combattant espagnol
- en Spanish Fighting
<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races avícoles > Gallines i pollastres > Aptitud: combat>
<Documentació jurídica>, <Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca Costums de la Torre de n'Espanyol, n m pl
- ca Consuetudines, leges sive capitula de costums [la], n f pl sin. compl.
- es Costumbres de La Torre de n'Espanyol
<Documentació jurídica>, <Història del dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
Els Costums de la Torre de n'Espanyol -Consuetudines, leges sive capitula de costums- són, de fet, els mateixos Costums de la Batllia de Miravet amb escasses modificacions, atorgats pel comanador d'Ascó, senyor del lloc, per a resoldre determinats conflictes suscitats a l'entorn de la determinació i coneixença exacta de quin era el dret propi de la localitat.
La Torre de n'Espanyol (avui, la Torre de l'Espanyol) era un antic domini de la comanda primer templera i després hospitalera d'Ascó. El gener del 1175, el lloc fou infeudat per Alfons I de Catalunya (II d'Aragó) al cavaller Espanyol de Prades, que hi va romandre fins a pràcticament el 1182, quan el mateix monarca ho cedí amb tots els dominis del castell d'Ascó a l'orde del Temple. I, tal com ocorria en la comanda d'Orta i en la batllia de Miravet, a la comanda d'Ascó també hi regien els Costums de Lleida, tal com ho acrediten diversos actes dels segles XIII i XIV. Precisament, el 1323, l'aleshores castellà d'Amposta, fra Martí Pérez d'Orós, confirmà al lloc de Vilalba (avui, dels Arcs), de la mateixa comanda d'Ascó, la vigència de l'ordenament lleidatà. Malgrat tot, entre la darreria del segle XV i la primeria del XVI, al lloc de la Torre de n'Espanyol se suscitaren diversos conflictes a l'entorn de quin era el dret propi del lloc (no pas de la comanda). No se'n saben exactament els motius, sols se sap que es plantejaven dubtes sobre el dret propi i es demanà a la senyoria que es concretés. Finalment, el 2 de maig de 1517, el comanador d'Ascó, fra Martí de la Nuça, atorgà als vassalls i a la Universitat de la Torre de n'Espanyol el capitulat de costums que ja regia des del 1319 a la batllia de Miravet, a excepció d'uns cinc capítols que el comanador, com diu, no volia atorgar. Aquesta concessió fou ratificada pel capítol provincial de la castellania hospitalera d'Amposta que se celebrà a Saragossa l'11 d'agost del mateix any 1517.
El nou codi de costums conté cent vint-i-nou capítols, idèntics als correlatius de Miravet, que es reconeixen amb llurs rúbriques i segons la mateixa distribució en cinc llibres. Un dels capítols que s'inclou és el 129 de Miravet (el 124, de la Torre de n'Espanyol), que fixa el mateix ordre de prelació de fonts supletòries del dret propi: les Constitucions de Catalunya, primer; els Usatges de Barcelona, després, i finalment el dret comú.
Aquest ordenament fou successivament confirmat en «visites» senyorials al lloc, quan se celebraven capbreus o quan un nou titular assumia la comanda d'Ascó; i això fins a la promulgació del Decret de Nova Planta de la Reial Audiència el 1716. A partir d'aquest moment, sols es mantingueren en vigor les disposicions que afectaven els drets i els deures dominicals del senyor i els vassalls. Quant a les relatives als àmbits civil, penal, mercantil i processal, formalment continuaven en vigor, però el cert és que en els ordenaments esmentats ja s'havia produït una generalització normativa a tot el país, per la qual cosa es pot dir que, de fet, ja estaven en desús (fins i tot abans del 1716). - ('Consuetuds, lleis o capítols relatius als costums')
<Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NOGUÉS, Joaquim M. (coord.). Diccionari de gemmologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/168/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca disc d'estany, n m
- es disco de estaño
- fr disque d'étain
- it disco di stagno
- en tin lap
- de Zinnscheibe
<Gemmologia > Aparells de talla>
Definició
Nota
- És molt tou i es deforma amb facilitat.
<Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca dret espanyol, n m
- es derecho español, n m
<Història del dret>
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca escàndol públic, n m
- es escándalo público, n m
<Dret penal i penitenciari > Dret penal>
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca escàndol públic, n m
- es escándalo público, n m
<Dret penal>
<Ciències de la vida > Bioquímica>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic de bioquímica: Català-castellà-anglès. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2000. (LB; 2)
ISBN 84-7632-587-8
<http://slg.uib.cat/gabinets/gt/publicacions/Diccionaris-en-linea-del-Gabinet-de-Terminologia.cid202155>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca escatol, n m
- es escatol
- en skatol
- en skatole
<Ciències de la vida > Bioquímica>
