Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "estàntol" dins totes les àrees temàtiques

gos d'aigua espanyol gos d'aigua espanyol

<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races canines > Funció: companyia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  gos d'aigua espanyol
  • es  perro de agua español
  • fr  chien d'eau espagnol
  • en  Spanish Water Dog

<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races canines > Funció: companyia>

Definició
Raça canina francesa, de tipus mediolini, amb tres varietats segons la mida, es considera el gos de companyia per excel·lència si bé conserva l'aptitud de la caça d'ànecs en zones pantanoses i es caracteritza pel pèl arrissat, cap rectilini i proporcionat i orelles penjants.
hispanoangloàrab hispanoangloàrab

<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races equines i asinines > Cavalls > Cavall de sella > Cavall de sella i salt>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  hispanoangloàrab
  • es  anglo-árabe español
  • fr  anglo-arabe espagnol
  • en  Anglo-arab

<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races equines i asinines > Cavalls > Cavall de sella > Cavall de sella i salt>

hispanoangloàrab hispanoangloàrab

<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races equines i asinines > Cavalls > Cavall de sella > Cavall de sella i salt>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  hispanoangloàrab
  • es  anglo-árabe español
  • fr  anglo-arabe espagnol
  • en  Anglo-arab

<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races equines i asinines > Cavalls > Cavall de sella > Cavall de sella i salt>

Ingenio Ingenio

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  Ingenio, n m
  • ca  Satélite Español de Observación de la Tierra, n m sin. compl.
  • ca  SEOSAT, n m sin. compl.

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Plataformes>

Definició
Satèl·lit de teledetecció, d'òrbita heliosíncrona, polar i circular, gestionat per la HISDESAT i l'INTA i destinat a la cartografia, els usos del sòl i les cobertes del sòl, el seguiment ambiental i la gestió del risc i la seguretat.

Està previst que l'Ingenio, a una altitud nominal de 670 km, sigui llançat l'any 2019. Travessarà l'equador a les 10:30 (node descendent). La resolució temporal serà de 40 dies, però gràcies a la capacitat d'apuntament transversal a la traça d'un dels seus sensors el temps de revisita es veurà sensiblement escurçat a 2-3 dies.

SEOSAT és l'acrònim de Spanish Earth Observation Satellite ('satèl·lit espanyol d'observació de la Terra').

Principals sensors: Ingenio-PAN+MS, UVAS.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Ingenio Ingenio

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  Ingenio, n m
  • ca  Satélite Español de Observación de la Tierra, n m sin. compl.
  • ca  SEOSAT, n m sin. compl.

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Plataformes>

Definició
Satèl·lit de teledetecció, d'òrbita heliosíncrona, polar i circular, gestionat per la HISDESAT i l'INTA i destinat a la cartografia, els usos del sòl i les cobertes del sòl, el seguiment ambiental i la gestió del risc i la seguretat.

Està previst que l'Ingenio, a una altitud nominal de 670 km, sigui llançat l'any 2019. Travessarà l'equador a les 10:30 (node descendent). La resolució temporal serà de 40 dies, però gràcies a la capacitat d'apuntament transversal a la traça d'un dels seus sensors el temps de revisita es veurà sensiblement escurçat a 2-3 dies.

SEOSAT és l'acrònim de Spanish Earth Observation Satellite ('satèl·lit espanyol d'observació de la Terra').

Principals sensors: Ingenio-PAN+MS, UVAS.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Ingenio Ingenio

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  Ingenio, n m
  • ca  Satélite Español de Observación de la Tierra, n m sin. compl.
  • ca  SEOSAT, n m sin. compl.

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Plataformes>

Definició
Satèl·lit de teledetecció, d'òrbita heliosíncrona, polar i circular, gestionat per la HISDESAT i l'INTA i destinat a la cartografia, els usos del sòl i les cobertes del sòl, el seguiment ambiental i la gestió del risc i la seguretat.

Està previst que l'Ingenio, a una altitud nominal de 670 km, sigui llançat l'any 2019. Travessarà l'equador a les 10:30 (node descendent). La resolució temporal serà de 40 dies, però gràcies a la capacitat d'apuntament transversal a la traça d'un dels seus sensors el temps de revisita es veurà sensiblement escurçat a 2-3 dies.

SEOSAT és l'acrònim de Spanish Earth Observation Satellite ('satèl·lit espanyol d'observació de la Terra').

Principals sensors: Ingenio-PAN+MS, UVAS.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Inventari Espanyol del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat Inventari Espanyol del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat

<Dret ambiental>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  Inventari Espanyol del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat, n m
  • es  Inventario español del patrimonio natural y de la biodiversidad

<Dret ambiental>

Definició
Relació de la distribució, l'abundància, l'estat de conservació i la utilització del patrimoni natural.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • El títol I de la Llei 42/2007, del 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat, de l'Estat, està dedicat als instruments per al coneixement i la planificació del patrimoni natural i de la biodiversitat. Concretament, els articles 9, 10 i 11 defineixen i regulen l'Inventari Espanyol del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat.
    El Ministeri de Medi Ambient, amb la col·laboració de les comunitats autònomes i de les institucions i les organitzacions de caràcter científic, ha d'elaborar i mantenir actualitzat l'Inventari del patrimoni natural i de la biodiversitat, que ha de recollir la distribució, l'abundància, l'estat de conservació i la utilització, i també qualsevol altra informació que es consideri necessària, de tots els elements terrestres i marins integrants del patrimoni natural, amb una atenció especial als que necessitin mesures específiques de conservació o hagin estat declarats d'interès comunitari.
    El contingut i l'estructura de l'Inventari Espanyol del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat s'han de determinar reglamentàriament, amb la consulta prèvia a les comunitats autònomes, i ha de contenir, com a mínim, la informació relativa a: a) el Catàleg Espanyol d'Hàbitats en Perill de Desaparició; b) la llista d'espècies silvestres en règim de protecció especial, incloent-hi el Catàleg Espanyol d'Espècies Silvestres Amenaçades; c) el Catàleg Espanyol d'Espècies Exòtiques Invasores; d) l'Inventari Espanyol d'Espais Naturals Protegits, la Xarxa Natura 2000 i àrees protegides per instruments internacionals; e) l'Inventari i l'Estadística forestal espanyola; f) l'Inventari Espanyol de Bancs de Material Genètic Referit a Espècies Silvestres; g) l'Inventari Espanyol de Caça i Pesca; h) l'Inventari Espanyol de Parcs Zoològics; i) l'Inventari Espanyol dels Coneixements Tradicionals Relatius al Patrimoni Natural i la Biodiversitat; j) un inventari de llocs d'interès geològic representatiu, almenys, de les unitats i dels contextos geològics recollits en l'annex 8, i k) un inventari espanyol d'hàbitats i espècies marines.
    L'article 9.3 estableix que també ha de formar part de l'Inventari Espanyol del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat un inventari espanyol de zones humides, amb l'objectiu de conèixer-ne l'evolució i, si escau, indicar les mesures de protecció que han de recollir els plans hidrològics de demarcació de la Llei 29/1985, del 2 d'agost, d'aigües.
judeoespanyol judeoespanyol

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  judeoespanyol
  • ca  judeocastellà sin. compl.
  • cod  djudeo-espanyol
  • cy  Iddew-Sbaeneg
  • cy  Iddew-gastileg sin. compl.
  • cy  Seffardeg sin. compl.
  • de  Sephardische Sprache
  • de  Judäo-Spanisch sin. compl.
  • de  Ladino sin. compl.
  • en  Judeo Spanish
  • en  Dzhudezmo Spanyol sin. compl.
  • en  Haquetiya sin. compl.
  • en  Judezmo sin. compl.
  • en  Ladino sin. compl.
  • en  Sephardi sin. compl.
  • es  judeoespañol
  • es  españolit sin. compl.
  • es  judesmo sin. compl.
  • es  ladino sin. compl.
  • eu  judu-gaztelania
  • eu  juduespainol sin. compl.
  • eu  sefardi sin. compl.
  • fr  judéo-espagnol
  • fr  judéo-castillan sin. compl.
  • fr  sefardi sin. compl.
  • gl  xudeoespañol
  • gl  sefardita sin. compl.
  • gl  xudeocastelán sin. compl.
  • gn  hudeoespañol
  • gn  españolit sin. compl.
  • gn  hudésmo sin. compl.
  • gn  ladíno sin. compl.
  • it  giudeo-spagnolo
  • it  ladino sin. compl.
  • ja  ユダヤ系スペイン語
  • ja  セファルディ sin. compl.
  • nl  Joods-Spaans
  • nl  Judesmo sin. compl.
  • nl  Juedo-Español sin. compl.
  • nl  Ladino sin. compl.
  • nl  Sefardisch sin. compl.
  • oc  judeoespanhòl
  • oc  judeocastelhan sin. compl.
  • oc  sefardita sin. compl.
  • pt  judeu-espanhol
  • pt  ladino sin. compl.
  • pt  sefardita sin. compl.
  • ru  Сефардский язык
  • ru  Ладино sin. compl.
  • ru  Еврейско-испанский sin. compl.
  • zh  犹太西班牙语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Indoeuropea > Itàlica > Llatinofalisc > Romànic > Occidental>, <Àsia > Israel>, <Àsia > Turquia>, <Europa > Grècia>

Definició
Forma del castellà parlada pels jueus sefardites, és a dir, els originaris de la península Ibèrica que el 1492 van ser expulsats de la Corona Catalanoaragonesa i de Castella pels Reis Catòlics, que pretenien la uniformitat religiosa dels seus regnes. El seu castellà, però, a causa de l'aïllament dels parlants, va anar evolucionant fins que va esdevenir una varietat diferenciada de la llengua castellana de la península Ibèrica: el judeoespanyol, que va arribar a ser la llengua vehicular de gairebé tots els jueus de la Mediterrània, a causa de la prosperitat econòmica i del prestigi social de què van gaudir els sefardites, especialment durant el segle XVI.
llebrer espanyol llebrer espanyol

<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races canines > Funció: caça quest llebrer>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  llebrer espanyol
  • es  galgo español
  • fr  lévrier espagnol
  • en  Spanish Greyhound

<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races canines > Funció: caça quest llebrer>

Definició
Raça canina espanyola de mida gran, utilitzada per a les curses que es caracteritza per una morfologia bella, fina i distingida, el cap allargat i estret, el musell punxegut, les orelles estirades cap enrere, el llom arquejat, les extremitats esveltes, la cua llarga i recta que cau en vertical i el pèl curt, espès i brillant.
llebrer espanyol llebrer espanyol

<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races canines > Funció: caça quest llebrer>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  llebrer espanyol
  • es  galgo español
  • fr  lévrier espagnol
  • en  Spanish Greyhound

<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races canines > Funció: caça quest llebrer>

Definició
Raça canina espanyola de mida gran, utilitzada per a les curses que es caracteritza per una morfologia bella, fina i distingida, el cap allargat i estret, el musell punxegut, les orelles estirades cap enrere, el llom arquejat, les extremitats esveltes, la cua llarga i recta que cau en vertical i el pèl curt, espès i brillant.