Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "esvorellar" dins totes les àrees temàtiques

gram estrellat gram estrellat

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  gram estrellat, n m
  • ca  blat del diable, n m sin. compl.
  • ca  blat de Nostre Senyor, n m alt. sin.
  • ca  blat del dimoni, n m alt. sin.
  • ca  cabeçuda punxada, n f alt. sin.
  • ca  equinària, n f alt. sin.
  • nc  Echinaria capitata (L.) Desf.

<Botànica > gramínies / poàcies>

herba de la ràbia herba de la ràbia

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba de la ràbia, n f
  • ca  malrubí de la ràbia, n m alt. sin.
  • ca  malrubí estrellat, n m alt. sin.
  • ca  malrubí roig, n m alt. sin.
  • ca  manrubio punxenc, n m var. ling.
  • nc  Marrubium alysson L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

herba de la ràbia herba de la ràbia

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba de la ràbia, n f
  • ca  malrubí de la ràbia, n m alt. sin.
  • ca  malrubí estrellat, n m alt. sin.
  • ca  malrubí roig, n m alt. sin.
  • ca  manrubio punxenc, n m var. ling.
  • nc  Marrubium alysson L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

meiosi intermediària meiosi intermediària

<.FITXA REVISADA>, <Anatomia > Citologia>, <Genètica > Mendeliana > Divisió cel·lular>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  meiosi intermediària, n f
  • ca  meiosi esporular, n f sin. compl.
  • es  meiosis intermediaria, n f
  • fr  méiose sporique, n f
  • en  spore meiosis, n

<.FITXA REVISADA>, <Anatomia > Citologia>, <Genètica > Mendeliana > Divisió cel·lular>

Definició
Meiosi que té lloc entre l'esporòfit i el gametòfit en la major part dels cicles de vida dels vegetals.
multicomandament estrellat multicomandament estrellat

<Bricolatge > Ferreteria>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  multicomandament estrellat, n m
  • es  multimando estrellado

<Bricolatge > Ferreteria>

obriülls obriülls

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  obriülls, n m
  • ca  abriülls, n m sin. compl.
  • ca  card vermell, n m sin. compl.
  • ca  floravia, n f sin. compl.
  • ca  herba de la febre, n f sin. compl.
  • ca  herba espitllera, n f sin. compl.
  • ca  narriola, n f sin. compl.
  • ca  assotacristos, n m alt. sin.
  • ca  blanquiella, n f alt. sin.
  • ca  bracera, n f alt. sin.
  • ca  cagatrepa, n f alt. sin.
  • ca  cagatripa, n f alt. sin.
  • ca  calcides, n f pl alt. sin.
  • ca  calcitrapa, n f alt. sin.
  • ca  candells, n m pl alt. sin.
  • ca  card estrellat, n m alt. sin.
  • ca  card rosa d'abril, n m alt. sin.
  • ca  cardigàs, n m alt. sin.
  • ca  escorpins, n m pl alt. sin.
  • ca  espitllera, n f alt. sin.
  • ca  floravies, n f pl alt. sin.
  • ca  llavor d'espinac, n f alt. sin.
  • ca  obriülls dels camins, n m alt. sin.
  • ca  punxera, n f alt. sin.
  • ca  punxoses, n f pl alt. sin.
  • ca  riola, n f alt. sin.
  • ca  abraüll, n m var. ling.
  • ca  abraülls, n m var. ling.
  • ca  abreüll, n m var. ling.
  • ca  abreülls, n m var. ling.
  • ca  abriüll, n m var. ling.
  • ca  aubriülls, n m var. ling.
  • ca  auriüll, n m var. ling.
  • ca  auriülls, n m var. ling.
  • ca  flor-i-dia, n f var. ling.
  • ca  florivia, n f var. ling.
  • ca  obreülls, n m var. ling.
  • ca  obri l'ull, n m var. ling.
  • ca  obriüll, n m var. ling.
  • ca  voravia, n f var. ling.
  • ca  xorivies, n f pl var. ling.
  • nc  Centaurea calcitrapa L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  obriülls, n m
  • ca  abriülls, n m sin. compl.
  • ca  card vermell, n m sin. compl.
  • ca  floravia, n f sin. compl.
  • ca  herba de la febre, n f sin. compl.
  • ca  herba espitllera, n f sin. compl.
  • ca  narriola, n f sin. compl.
  • ca  assotacristos, n m alt. sin.
  • ca  blanquiella, n f alt. sin.
  • ca  bracera, n f alt. sin.
  • ca  cagatrepa, n f alt. sin.
  • ca  cagatripa, n f alt. sin.
  • ca  calcides, n f pl alt. sin.
  • ca  calcitrapa, n f alt. sin.
  • ca  candells, n m pl alt. sin.
  • ca  card estrellat, n m alt. sin.
  • ca  card rosa d'abril, n m alt. sin.
  • ca  cardigàs, n m alt. sin.
  • ca  escorpins, n m pl alt. sin.
  • ca  espitllera, n f alt. sin.
  • ca  floravies, n f pl alt. sin.
  • ca  llavor d'espinac, n f alt. sin.
  • ca  obriülls dels camins, n m alt. sin.
  • ca  punxera, n f alt. sin.
  • ca  punxoses, n f pl alt. sin.
  • ca  riola, n f alt. sin.
  • ca  abraüll, n m var. ling.
  • ca  abraülls, n m var. ling.
  • ca  abreüll, n m var. ling.
  • ca  abreülls, n m var. ling.
  • ca  abriüll, n m var. ling.
  • ca  aubriülls, n m var. ling.
  • ca  auriüll, n m var. ling.
  • ca  auriülls, n m var. ling.
  • ca  flor-i-dia, n f var. ling.
  • ca  florivia, n f var. ling.
  • ca  obreülls, n m var. ling.
  • ca  obri l'ull, n m var. ling.
  • ca  obriüll, n m var. ling.
  • ca  voravia, n f var. ling.
  • ca  xorivies, n f pl var. ling.
  • nc  Centaurea calcitrapa L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

obriülls obriülls

<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  obriülls, n m
  • ca  cagatrepa, n f sin. compl.
  • ca  cagatripa, n f sin. compl.
  • ca  calcitrapa, n f sin. compl.
  • ca  card estrellat, n m sin. compl.
  • ca  card vermell, n m sin. compl.
  • ca  floravia, n f sin. compl.
  • ca  herba de la febre, n f sin. compl.
  • ca  herba espitllera, n f sin. compl.
  • ca  narriola, n f sin. compl.
  • ca  voravia, n f sin. compl.
  • nc  Centaurea calcitrapa

<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició
Planta herbàcia biennal de la família de les compostes, de 5 a 80 cm d'alçària, que creix en camins calcigats, solars i sestadors de bestiar de tot el país. La part aèria, en decocció o infusió, ha estat emprada contra les digestions laborioses, i com a febrífuga.
octubrera octubrera

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  octubrera, n f
  • ca  octubre, n m sin. compl.
  • ca  reina margarida, n f sin. compl.
  • ca  cel estrellat, n m alt. sin.
  • ca  coronats, n m pl alt. sin.
  • ca  estrelletes, n f pl alt. sin.
  • ca  margarida, n f alt. sin.
  • ca  margaridoies, n f pl alt. sin.
  • ca  margarites, n f pl alt. sin.
  • ca  octubres, n m pl alt. sin.
  • ca  reina margalida, n f alt. sin.
  • ca  setembrina, n f alt. sin.
  • ca  sol coronat, n m alt. sin.
  • ca  sol estrellat, n m alt. sin.
  • ca  coronados, n m pl var. ling.
  • nc  Callistephus chinensis (L.) Nees
  • nc  Aster chinensis L. sin. compl.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  octubrera, n f
  • ca  octubre, n m sin. compl.
  • ca  reina margarida, n f sin. compl.
  • ca  cel estrellat, n m alt. sin.
  • ca  coronats, n m pl alt. sin.
  • ca  estrelletes, n f pl alt. sin.
  • ca  margarida, n f alt. sin.
  • ca  margaridoies, n f pl alt. sin.
  • ca  margarites, n f pl alt. sin.
  • ca  octubres, n m pl alt. sin.
  • ca  reina margalida, n f alt. sin.
  • ca  setembrina, n f alt. sin.
  • ca  sol coronat, n m alt. sin.
  • ca  sol estrellat, n m alt. sin.
  • ca  coronados, n m pl var. ling.
  • nc  Callistephus chinensis (L.) Nees
  • nc  Aster chinensis L. sin. compl.

<Botànica > compostes / asteràcies>