Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "eustatisme" dins totes les àrees temàtiques

artritis gonocòccica artritis gonocòccica

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>, <Reumatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  artritis gonocòccica, n f
  • ca  reumatisme gonocòccic, n m sin. compl.

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>, <Reumatologia>

Definició
Artritis sèptica que forma part del quadre clínic de la infecció gonocòccica disseminada, que inclou tenosinovitis, dermatitis, sèpsia clínica i febre. Les localitzacions d'elecció són genolls, canells i turmells.
artritis infecciosa artritis infecciosa

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>, <Reumatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  artritis infecciosa, n f
  • ca  reumatisme infecciós, n m sin. compl.

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>, <Reumatologia>

Definició
Artritis amb tendència a la supuració i la destrucció articular, produïda per un microorganisme infecciós, d'ordinari bacterià i més rarament víric, micòtic o helmíntic. Les artritis bacterianes poden ésser sèptiques, tuberculoses o brucel·lars. Els mecanismes de penetració del germen en l'articulació són: per via hematogènica a partir d'una porta d'entrada en la pell o en les mucoses; per inoculació directa a causa d'un traumatisme, intervenció quirúrgica o punció articular; o bé a partir d'una infecció de parts toves periarticulars.
artritis reumatoide artritis reumatoide

<Ciències de la salut > Terapèutica > Fisioteràpia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CARDONA RECASENS, Eva de; ESQUIROL CAUSSA, Jordi. Diccionari de fisioteràpia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/196/>

  • ca  artritis reumatoide, n f
  • ca  malaltia de Landré-Beauvais, n f sin. compl.
  • ca  poliartritis crònica progressiva, n f sin. compl.
  • ca  poliartritis reumatoide, n f sin. compl.
  • ca  reumatisme crònic deformant, n m sin. compl.
  • es  artritis reumatoide, n f
  • es  poliartritis crónica progresiva, n f
  • es  poliartritis reumatoide, n f
  • en  rheumatoid arthritis

<Fisioteràpia > Patologia>

Definició
Afecció sistèmica no supurativa, predominantment articular, que afecta diverses articulacions, localitzada sobretot a les petites articulacions de les mans i dels peus.

Nota

  • 1. L'artritis reumatoide té tendència a la simetria i s'acompanya freqüentment de manifestacions extraarticulars: nodes reumatoidals, vasculitis, manifestacions pleuropulmonars, cardíaques, neurològiques, oculars, laríngies i renals, tenosinovitis, osteoporosi generalitzada i síndrome de Felty.
  • 2. L'artritis reumatoide presenta un curs variable, per bé que habitualment crònic, amb oscil·lacions en la seva activitat, i evolució vers deformitats i rigideses articulars.
  • 3. L'artritis reumatoide és considerada el resultat de l'acció d'un antigen, per ara desconegut, en un individu que té una base genètica predisposada. Hi ha una associació significativa amb l'antigen d'histocompatibilitat HLA-DR4.
artritis reumatoide artritis reumatoide

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Immunologia>, <Reumatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  artritis reumatoide, n f
  • ca  malaltia de Beauvais, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de Charcot, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de Landré-Beauvais, n f sin. compl.
  • ca  poliartritis crònica progressiva, n f sin. compl.
  • ca  poliartritis reumatoide, n f sin. compl.
  • ca  reumatisme articular crònic, n m sin. compl.
  • ca  reumatisme articular crònic progressiu, n m sin. compl.
  • ca  reumatisme crònic deformant, n m sin. compl.
  • ca  reumatisme crònic progressiu generalitzat, n m sin. compl.

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Immunologia>, <Reumatologia>

Definició
Afecció sistèmica, predominantment articular, que afecta diverses articulacions, no supurativa, amb tendència a la simetria, localitzada preferentment a les petites articulacions de les mans i dels peus, de curs variable, per bé que habitualment crònic, amb oscil·lacions en la seva activitat, i evolució vers deformitats i rigideses articulars. Hom considera que és el resultat de l'acció d'un antigen, per ara desconegut, en un individu que té una base genètica predisposada. Hi ha una associació significativa amb l'antigen d'histocompatibilitat HLA-DR4. S'acompanya freqüentment de manifestacions extraarticulars: nodes reumatoidals, vasculitis, manifestacions pleuropulmonars, cardíaques, neurològiques, oculars, laríngies i renals, tenosinovitis, osteoporosi generalitzada i síndrome de Felty.

Nota

  • Les denominacions poliartritis crònica progressiva, reumatisme articular crònic progressiu, reumatisme crònic deformant i reumatisme crònic progressiu generalitzat es consideren obsoletes.
coccidioidomicosi coccidioidomicosi

<Microbiologia i patologia infecciosa>, <Pneumologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  coccidioidomicosi, n f
  • ca  coccidioïdosi, n f sin. compl.
  • ca  febre de la Vall, n f sin. compl.
  • ca  febre de la Vall de San Joaquín, n f sin. compl.
  • ca  febre de San Joaquín, n f sin. compl.
  • ca  febre del desert, n f sin. compl.
  • ca  granuloma coccidioidal, n m sin. compl.
  • ca  malaltia de Califòrnia, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de Posada, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de Posada-Wernicke, n f sin. compl.
  • ca  micosi de Posada, n f sin. compl.
  • ca  reumatisme del desert, n m sin. compl.

<Microbiologia i patologia infecciosa>, <Pneumologia>

Definició
Micosi sistèmica produïda per la inhalació d'espores de Coccidioides immitis. És una malaltia endèmica del sud-oest dels Estats Units, sobretot de Califòrnia, del nord de Mèxic, de Veneçuela, de la regió d'El Gran Chaco (Argentina) i de les Filipines. La infecció primitiva és pulmonar, sovint asimptomàtica o bé amb manifestacions clíniques moderades.
coracoïditis coracoïditis

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Traumatologia i ortopèdia>, <Fisioteràpia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  coracoïditis, n f
  • ca  reumatisme coracoidal de Julliard, n m sin. compl.

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Traumatologia i ortopèdia>, <Fisioteràpia>

Definició
Apofisitis coracoidal produïda per una tendinitis de la inserció del múscul coracobraquial i del tendó curt del bíceps.

Nota

  • La denominació reumatisme coracoidal de Julliard es considera obsoleta.
distròfia reflexa distròfia reflexa

<Malalties i síndromes>, <Neurologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  distròfia reflexa, n f
  • ca  algodistròfia simpàtica reflexa, n f sin. compl.
  • ca  algoneurodistròfia, n f sin. compl.
  • ca  atròfia de Sudeck, n f sin. compl.
  • ca  atròfia òssia àlgica de Destot-Sudeck-Leriche, n f sin. compl.
  • ca  distròfia simpàtica, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de Leriche, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de Sudeck, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de Sudeck-Leriche, n f sin. compl.
  • ca  osteoporosi posttraumàtica, n f sin. compl.
  • ca  reumatisme neurotròfic de Ravault, n m sin. compl.
  • ca  síndrome d'espatlla-mà, n f sin. compl.
  • ca  síndrome de Steinbrocker, n f sin. compl.
  • ca  síndrome de Sudeck-Leriche, n f sin. compl.

<Malalties i síndromes>, <Neurologia>

Definició
Síndrome neurovascular de les parts distals de les extremitats, i algunes vegades també de les parts proximals, produïda per una resposta anormal o excessiva del sistema nerviós simpàtic; es caracteritza per dolor i limitació de la mobilitat articular (sobretot localitzats a l'espatlla i a la mà), trastorns vasomotors, trastorns tròfics de la pell, osteoporosi i erosions òssies juxtaarticulars. És secundària a diversos processos: traumatismes, cardiopaties, hemiplegies, herpes zòster, cervicoartrosi, malalties capsulotendinoses de l'espatlla, tumors cerebrals, etc.

Nota

  • La denominació reumatisme neurotròfic de Ravault es considera obsoleta.
ecomatisme ecomatisme

<Salut mental>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  ecomatisme, n m

<Salut mental>

Definició
Impulsió morbosa a repetir els sons i els moviments; comprèn l'ecocinèsia i l'ecolàlia.
ensopeguera ensopeguera

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ensopeguera, n f
  • ca  ensopegall, n m sin. compl.
  • ca  nebulosa, n f sin. compl.
  • ca  coca de Betlem, n f alt. sin.
  • ca  coca de roca, n f alt. sin.
  • ca  ensopegalls, n m pl alt. sin.
  • ca  estàtice, n f alt. sin.
  • ca  flor de paper, n f alt. sin.
  • ca  herba del mal de pedra, n f alt. sin.
  • ca  limònium, n m alt. sin.
  • ca  sempreviva, n f alt. sin.
  • ca  estatisec, n m var. ling.
  • nc  Limonium sp. pl.

<Botànica > plumbaginàcies>

Nota

  • La denominació flor de paper s'aplica habitualment a Limonium arborescens, L. macrophyllum, L. sinuatum i altres espècies cultivades.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ensopeguera, n f
  • ca  ensopegall, n m sin. compl.
  • ca  nebulosa, n f sin. compl.
  • ca  coca de Betlem, n f alt. sin.
  • ca  coca de roca, n f alt. sin.
  • ca  ensopegalls, n m pl alt. sin.
  • ca  estàtice, n f alt. sin.
  • ca  flor de paper, n f alt. sin.
  • ca  herba del mal de pedra, n f alt. sin.
  • ca  limònium, n m alt. sin.
  • ca  sempreviva, n f alt. sin.
  • ca  estatisec, n m var. ling.
  • nc  Limonium sp. pl.

<Botànica > plumbaginàcies>

Nota

  • La denominació flor de paper s'aplica habitualment a Limonium arborescens, L. macrophyllum, L. sinuatum i altres espècies cultivades.