Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "eventualitat" dins totes les àrees temàtiques
<Salts>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'esports aquàtics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/155/>
- ca manca de verticalitat, n f
- es falta de verticalidad
- fr cassé
- en bick
- en non-vertical position
<Esport > Esports aquàtics > Salts>
Definició
Nota
- La manca de verticalitat es penalitza amb una deducció de punts.
<10 Esports aquàtics > 03 Salts>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca manca de verticalitat, n f
- es falta de verticalidad
- fr cassé
- en bick
- en non-vertical position
<Esport > 10 Esports aquàtics > 03 Salts>
Definició
Nota
- La manca de verticalitat es penalitza amb una deducció de punts.
<Filosofia del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca mentalitat, n f
- es mentalidad, n f
<Filosofia del dret>
<Neurologia>, <Salut mental>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca mentalitat, n f
- es mentalidad
- fr mentalité
- en mentality
<Neurologia>, <Salut mental>
Definició
<Recerca, metodologia i estadística>, <Salut mental > Psicologia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca mentalitat, n f
- es mentalidad
- fr mentalité
- en mentality
<Recerca, metodologia i estadística>, <Salut mental > Psicologia>
Definició
<Sociologia i ciències socials>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>
- ca mentalitat, n f
- es mentalidad, n f
- fr mentalité, n f
- en mentality, n
<Cultura i identitat > Ideologia i cosmovisió>
Definició
Nota
- El caràcter nacional, la cultura de classe o els estils empresarials són expressions de mentalitats diverses.
<Dret laboral i de la seguretat social>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca mesada, n f
- ca mensualitat, n f sin. compl.
- es mensualidad, n f
<Dret laboral i de la seguretat social>
<Treball > Negociació col·lectiva>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIES. Diccionari de la negociació col·lectiva [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/5/>
- ca mesada, n f
- ca mensualitat, n f sin. compl.
- es mensualidad
- fr salaire mensuel
- en monthly wage
<Negociació col·lectiva > Organització del treball i condicions > Retribució>
Definició
<Documentació jurídica>, <Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca pla de parentalitat, n m
- es plan de parentalidad
<Documentació jurídica>, <Dret civil>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
Atès que els progenitors són els més ben situats per acordar què convé més a l'interès dels fills i que la ruptura del matrimoni o de la relació de parella no ha d'alterar llurs responsabilitats parentals vers aquests darrers (art. 236-8.1 Codi civil de Catalunya [CCCat]), el pla de parentalitat concreta de quina manera els dos progenitors exerciran aquestes responsabilitats i detalla els compromisos que assumiran sobre aspectes bàsics de la vida quotidiana dels fills, com ara la guarda, la cura i l'educació que, al seu torn, es concreten en aspectes més específics com la salut, la religió, les activitats de lleure, el règim de relacions personals amb el progenitor amb qui no resideixen (i, si s'escau, amb altres familiars i persones pròximes), i la distribució de les vacances, dels festius o dels dies especials, com aniversaris i similars. Malgrat que el pla de parentalitat és una novetat incorporada pel llibre II del CCCat, a la pràctica no és del tot desconegut, atès que cada cop són més les propostes de conveni regulador i les resolucions judicials que recullen tot allò relatiu a la guarda dels fills menors d'una manera molt detallada, incloent-hi les activitats educatives i de lleure principals dels fills, a fi de determinar com es costejaran, i de distribuir les responsabilitats dels progenitors per a determinar les tasques de cadascun a l'hora de fer-ne el seguiment.
Des que en diversos ordenaments, com és el cas d'Holanda o d'algunes jurisdiccions nord-americanes, la llei encoratja, o fins i tot obliga, a presentar plans de parentalitat, s'ha constatat que la participació de tots dos progenitors separats en la criança dels fills ha crescut significativament i ha disminuït la litigiositat posterior a la sentència de divorci per confrontacions relatives a la guarda dels fills. És per això que la regulació del pla de parentalitat en l'article 233-9 del CCCat pretén adequar el contingut dels acords al que convé més a cada família. En aquest sentit, permet anticipar els criteris de resolució dels problemes més importants que poden afectar els fills després de la ruptura, a fi d'assolir compromisos, evitar la litigiositat en un moment posterior i aconseguir més implicació dels dos progenitors en les responsabilitats parentals, així com una comunicació fluïda en les relacions posteriors a la ruptura, sempre en interès dels fills.
A grans trets, els aspectes bàsics que ha de contenir el pla de parentalitat, que s'interrelacionen entre si, són les decisions relatives a la guarda, la cura i l'educació dels fills; les relatives a deures d'informació i de consulta entre els progenitors amb relació als fills, i les decisions econòmiques derivades de les responsabilitats vers els fills. Cada pla podrà concretar més o menys aquestes diverses qüestions.
El pla de parentalitat no pretén imposar una modalitat concreta d'organització familiar. El principi bàsic segons el qual la separació, el divorci o la nul·litat del matrimoni dels progenitors no altera les responsabilitats parentals d'aquests vers els fills comuns (art. 236-8.1 CCCat) determina que sigui un instrument útil quan la modalitat d'exercici de la guarda és la individual, quan ho és la compartida o quan es tracta d'una altra modalitat. Ara bé, en cas de guarda compartida, el pla de parentalitat permet que sigui més detallat i que concreti els diferents aspectes que aquesta modalitat de guarda requereix. Atès que la cooperació dels progenitors i la previsió o programació sobre com funcionarà la guarda compartida són bàsiques perquè pugui funcionar bé, el pla de parentalitat haurà d'incloure i precisar les responsabilitats que cada progenitor pensa assumir amb relació als aspectes principals de la vida dels fills.
El llibre II del CCCat incorpora el pla de parentalitat com una de les novetats principals i el presenta com un dels continguts bàsics del conveni regulador, quan els progenitors en procés de separació, divorci o nul·litat -tant si el procés és de mutu acord com si és contenciós- tenen fills comuns (art. 233-2.2. a), mentre que els permet preveure com s'exerciran les responsabilitats parentals (art. 233-8.2). Les propostes dels progenitors, pel que fa a les responsabilitats vers els seus fills en cas de crisi de parella, s'han d'incorporar al procés judicial en forma de pla de parentalitat, amb el contingut que determina l'article 233-9, que és el següent: «el lloc o els llocs on viuran els fills habitualment, incloses les regles que permetin determinar a quin progenitor correspon la guarda en cada moment; les tasques de què s'ha de responsabilitzar cada progenitor amb relació a les activitats quotidianes dels fills; la manera com s'han de fer els canvis en la guarda i, si escau, com s'han de repartir els costos que generin; el règim de relació i de comunicació amb els fills durant els períodes en què un progenitor no els tingui amb ell; el règim d'estades dels fills amb cadascun dels progenitors en períodes de vacances i en dates especialment assenyalades per als fills, per als progenitors o per a llur família; el tipus d'educació i les activitats extraescolars, formatives i de lleure, si escau; la manera de complir el deure de compartir tota la informació sobre l'educació, la salut i el benestar dels fills, i la manera de prendre les decisions relatives al canvi de domicili i a altres qüestions rellevants per als fills.»
Les relacions amb els fills es basen en la continuïtat, però, com tota relació familiar, porten implícites un cert grau de dinamisme. En conseqüència, és convenient que el pla prevegi la possibilitat de modificar-ne el contingut per a adaptar-lo a les noves circumstàncies, i especialment a les diferents etapes de la vida dels fills. És per això que el pla de parentalitat es configura com un instrument flexible i adaptable a les necessitats canviants de cada família. A mesura que les circumstàncies varien, ha de ser modificat per tal de reflectir canvis que potser ja s'han discutit, però que encara no s'han posat per escrit, canvis legals que han pogut tenir lloc des de la formalització del pla o, com serà més habitual, canvis motivats per l'evolució dels menors i de llurs necessitats de desenvolupament. Així mateix, atesa la conflictivitat que pot generar a la pràctica l'execució de cadascuna d'aquestes decisions, és convenient que les propostes de pla de parentalitat prevegin la possibilitat de recórrer a la mediació familiar per a resoldre les diferències derivades d'aplicar-les o de la conveniència, de modificar-ne el contingut per adaptar-lo a les necessitats de les diferents etapes de la vida dels fills o a les noves circumstàncies dels progenitors. El recurs a l'autoritat judicial es configura, per tant, com a subsidiari (art. 233-9.3).
<Dret > Resolució alternativa de conflictes > Mediació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA, DRETS I MEMÒRIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la mediació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/301>
- ca pla de parentalitat, n m
- es plan de parentalidad, n m
- en parenting plan, n
<03.Àmbits d'aplicació > 01.Mediació familiar>
