Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "evitern" dins totes les àrees temàtiques

becfilós oriental becfilós oriental

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  becfilós oriental, n m
  • es  picocerdas oriental
  • fr  dasyorne brun
  • en  Eastern bristlebird
  • de  Olivscheitel-Borstenvogel
  • nc  Dasyornis brachypterus

<00 Fitxa il·lustrada>, <36.023 Ocells > Passeriformes > Dasiornítids>

becfilós oriental becfilós oriental

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  becfilós oriental, n m
  • es  picocerdas oriental
  • fr  dasyorne brun
  • en  Eastern bristlebird
  • de  Olivscheitel-Borstenvogel
  • nc  Dasyornis brachypterus

<00 Fitxa il·lustrada>, <36.023 Ocells > Passeriformes > Dasiornítids>

becut siberià becut siberià

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  becut siberià, n m
  • es  zarapito siberiano
  • fr  courlis de Sibérie
  • en  far Eastern curlew
  • de  Isabellbrachvogel
  • nc  Numenius madagascariensis

<23.13 Ocells > Caradriformes > Escolopàcids>

becut siberià becut siberià

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  becut siberià, n m
  • es  zarapito siberiano
  • fr  courlis de Sibérie
  • en  far Eastern curlew
  • de  Isabellbrachvogel
  • nc  Numenius madagascariensis

<23.13 Ocells > Caradriformes > Escolopàcids>

bitxer bitxer

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bitxer, n m
  • ca  bitxera, n f alt. sin.
  • ca  bitxo, n m alt. sin.
  • ca  cirer bord, n m alt. sin.
  • ca  coralera, n f alt. sin.
  • ca  coralet (fruit), n m alt. sin.
  • ca  coraletera, n f alt. sin.
  • ca  pebre, n m alt. sin.
  • ca  pebre de banyeta, n m alt. sin.
  • ca  pebre de Caiena, n m alt. sin.
  • ca  pebre de cirereta, n m alt. sin.
  • ca  pebrer, n m alt. sin.
  • ca  pebrer de banyeta, n m alt. sin.
  • ca  pebrer de cirereta, n m alt. sin.
  • ca  pebrer de morro de bou, n m alt. sin.
  • ca  pebrera, n f alt. sin.
  • ca  pebrera de coralet, n f alt. sin.
  • ca  pebrerera, n f alt. sin.
  • ca  pebreta (fruit), n f alt. sin.
  • ca  pebretera, n f alt. sin.
  • ca  pebrina (fruit), n f alt. sin.
  • ca  pebrinera, n f alt. sin.
  • ca  pebrot, n m alt. sin.
  • ca  pebrot (fruit), n m alt. sin.
  • ca  pebrot coent, n m alt. sin.
  • ca  pebrot de morro de porc, n m alt. sin.
  • ca  pebrot picant, n m alt. sin.
  • ca  pebroter, n m alt. sin.
  • ca  pebrotera, n f alt. sin.
  • ca  vit (fruit), n m alt. sin.
  • ca  vitera, n f alt. sin.
  • ca  vitet (fruit), n m alt. sin.
  • ca  bitera, n f var. ling.
  • ca  guindilla, n f var. ling.
  • ca  pebre de Canyena, n m var. ling.
  • ca  preba, n m var. ling.
  • ca  prebe, n m var. ling.
  • nc  Capsicum frutescens L.

<Botànica > solanàcies>

Nota

  • MASCLANS i DIEC2-E recullen nyora com a raça de pebrotera.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bitxer, n m
  • ca  bitxera, n f alt. sin.
  • ca  bitxo, n m alt. sin.
  • ca  cirer bord, n m alt. sin.
  • ca  coralera, n f alt. sin.
  • ca  coralet (fruit), n m alt. sin.
  • ca  coraletera, n f alt. sin.
  • ca  pebre, n m alt. sin.
  • ca  pebre de banyeta, n m alt. sin.
  • ca  pebre de Caiena, n m alt. sin.
  • ca  pebre de cirereta, n m alt. sin.
  • ca  pebrer, n m alt. sin.
  • ca  pebrer de banyeta, n m alt. sin.
  • ca  pebrer de cirereta, n m alt. sin.
  • ca  pebrer de morro de bou, n m alt. sin.
  • ca  pebrera, n f alt. sin.
  • ca  pebrera de coralet, n f alt. sin.
  • ca  pebrerera, n f alt. sin.
  • ca  pebreta (fruit), n f alt. sin.
  • ca  pebretera, n f alt. sin.
  • ca  pebrina (fruit), n f alt. sin.
  • ca  pebrinera, n f alt. sin.
  • ca  pebrot, n m alt. sin.
  • ca  pebrot (fruit), n m alt. sin.
  • ca  pebrot coent, n m alt. sin.
  • ca  pebrot de morro de porc, n m alt. sin.
  • ca  pebrot picant, n m alt. sin.
  • ca  pebroter, n m alt. sin.
  • ca  pebrotera, n f alt. sin.
  • ca  vit (fruit), n m alt. sin.
  • ca  vitera, n f alt. sin.
  • ca  vitet (fruit), n m alt. sin.
  • ca  bitera, n f var. ling.
  • ca  guindilla, n f var. ling.
  • ca  pebre de Canyena, n m var. ling.
  • ca  preba, n m var. ling.
  • ca  prebe, n m var. ling.
  • nc  Capsicum frutescens L.

<Botànica > solanàcies>

Nota

  • MASCLANS i DIEC2-E recullen nyora com a raça de pebrotera.
bongo oriental bongo oriental

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>

  • ca  bongo oriental, n m
  • es  bongo oriental, n m
  • fr  bongo de montagne, n m
  • en  Eastern Bongo, n
  • nc  Tragelaphus eurycerus isaaci

<Mamífers > Cetartiodàctils > Bòvids>

bongo oriental bongo oriental

<Zoologia > Mamífers>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>

  • ca  bongo oriental, n m
  • es  bongo oriental, n m
  • fr  bongo de montagne, n m
  • en  Eastern Bongo, n
  • nc  Tragelaphus eurycerus isaaci

<Mamífers > Cetartiodàctils > Bòvids>

bornar bornar

<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  bornar, v intr
  • ca  bornejar, v intr sin. compl.
  • es  bornear
  • fr  éviter
  • en  swing, to

<Ports > Accions>

Definició
Girar, un vaixell fondejat, entorn del punt on l'àncora ha fet presa, o bé entorn del cos mort, a causa dels canvis de direcció del vent o del corrent.
bulbul barbat pitgrís bulbul barbat pitgrís

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  bulbul barbat pitgrís, n m
  • es  bulbul dorsiverde
  • fr  bulbul à dos vert
  • en  Eastern bearded greenbul
  • de  Graubrust-Haarbülbül
  • nc  Criniger chloronotus

<36.082 Ocells > Passeriformes > Picnonòtids>