Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "excepci�" dins totes les àrees temàtiques
0 CRITERI Denominació catalana de papallones (1): Generalitats
0 CRITERI Denominació catalana de papallones (1): Generalitats
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de papallones (1): Generalitats
- ca A. Presència explícita de 'papallona': papallona de l'ortiga (EXCEPCIÓ per referència a planta), n f
- ca A. Presència explícita de 'papallona': papallona reina (EXCEPCIÓ per denominació popular), n f
- ca A. Presència implícita de 'papallona': sageta negra (EXEMPLE), n f
- ca C1. Manteniment del gènere del nom original: arlequí (EXEMPLE), n m
- ca C1. Manteniment del gènere del nom original: donzella alpina (EXEMPLE), n f
- ca C1. No manteniment del gènere del nom original: macaó (EXCEPCIÓ per denominació popular), n f
- ca C1. No manteniment del gènere del nom original: monarca (EXCEPCIÓ per resoldre l'ambigüitat), n f
- ca C2. Femení en base adjectiva: blanca de l'arç (EXEMPLE), n f
- ca C2. Masculí en base adjectiva: blavet argiu (EXCEPCIÓ), n m
- ca C2. Masculí en base adjectiva: murri de la pimpinella (EXCEPCIÓ), n m
<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>
Definició
El Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a l'adaptació, la selecció i la creació de denominacions de papallones en català.
A. ÚS DEL MOT PAPALLONA
En general, no s'inclou papallona en el nom de les espècies per evitar repeticions, tot i que es pot fer en textos divulgatius si es considera que hi aporta claredat.
Ex.: sageta negra (Gegenes nostrodamus); muntanyesa petita (Erebia epiphron)
Excepció 1: Denominacions populars en què ja surt papallona (ex.: papallona reina [Papilio machaon], papallona zebrada [Iphiclides feisthamelii])
Excepció 2: Denominacions d'espècies en què només es destaca la planta de què s'alimenten (ex.: papallona de l'ortiga [Aglais urticae], papallona del lledoner [Libythea celtis])
Excepció 3: Espècies úniques d'un gènere (ex.: papallona d'ullets [única espècie d'Aphantopus en el domini lingüístic català])
B. SINONÍMIA I VARIACIÓ DIALECTAL
B1. Sinonímia
. En cas de sinonímia en denominacions populars, es recullen totes les formes existents, procurant prioritzar:
(a) la forma amb més tradició
Ex. papallona zebrada, enfront de reina zebrada
(b) la forma més estesa en el domini
Ex.: atalanta, enfront de rei
(c) la forma més descriptiva
Ex.: muntanyesa llisa, enfront de erèbia llisa
. En les denominacions de nova creació, es proposa fixar una única denominació per a cada espècie.
Excepció 1: Denominacions complementàries que permeten evitar l'ús explícit de papallona (ex.: papallona del lledoner - nassuda del lledoner; papallona de l'ortiga - ortiguera)
Excepció 2: Denominacions complementàries que resulten informatives però són poc precises (blanqueta de nervis verds - blanqueta perfumada [blanqueta perfumada destaca un tret molt característic però que només presenten els mascles, que són els que desprenen olor])
B2. Variació dialectal
. En les denominacions en què figura papallona, aquest mot es pot substituir quan convingui per qualsevol de les variants recollides en el diccionari normatiu.
Ex.: paloma i palometa (dialectes occidentals, especialment del sud); pitavola (zona andorrana), o voliana i voliaina (zona pirinenca i comarques del Prepirineu)
. En les denominacions en què el complement fa referència a una planta de què s'alimenta l'espècie, aquest mot es pot substituir quan convingui per la forma pròpia de cada àrea dialectal. [El TERMCAT, però, només recull la forma normativa principal, per afavorir la implantació del nom i per la gran dispersió de denominacions en els noms populars de plantes.]
Ex.: marroneta de l'alzina (en dialectes meridionals, també marroneta de la carrasca o marroneta de la bellotera)
C. ESTABLIMENT DEL GÈNERE GRAMATICAL
C1. Amb una base nominal
En les denominacions en què la base és un nom (sovint, usat metafòricament), es manté per a la papallona el gènere original d'aquest nom i s'hi fan concordar els adjectius que hi pugui haver en la denominació.
Ex.: arlequí, n m (Zerynthia rumina); donzella alpina, n f (Boloria pales)
. Els motius d'aquesta tria del gènere original del nom de base són els següents:
(1) Correspon a l'ús habitual entre els especialistes.
(2) L'alternativa de triar sempre el gènere femení (entenent que hi ha un implícit papallona) podria generar dubtes en els complements adjectius sobre la necessitat de fer-los concordar amb papallona o bé amb el nucli (ex.: coure fosca o coure fosc?).
(3) S'ajusta al tractament com a masculí de paó de nit (nom tradicional de la papallona nocturna Saturnia pyri), que és el que hi dona el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans.
(4) És el sistema seguit per altres llengües, com ara el francès (ex.: une petite tortue, une grisette, tot i que en francès el nom genèric, papillon, és masculí).
. Excepció 1: Denominacions populars fixades amb un gènere diferent del nom original (ex.: macaó, n f; mirallets, n f)
. Excepció 2: Noms que admeten els dos gèneres, en què s'ha prioritzat el gènere de l'implícit papallona (ex.: monarca, n f; saltabardisses, n f).
C2. Amb una base adjectiva
En les denominacions en què la base és un adjectiu, es recomana el gènere femení, ja que es considera que s'hi pot sobreentendre papallona com a antecedent elidit.
Ex. blanca de l'arç, n f (Aporia crataegi)
Excepció 1: Blavet, per la necessitat d'establir una distinció amb el nom idèntic blaveta, corresponent a altres gèneres (ex.: blavet argiu[Plebejus argus], enfront de blaveta alpina [Polyommatus eros])
Excepció 2: Caparrut, daurat i murri, per l'aspecte petit i poc vistós dels individus, que no fa pensar en una papallona sinó més aviat en un borinot (ex.: caparrut aranès [Carterocephalus palaemon], daurat fosc [Thymelicus acteon], murri de la pimpinella [Spialia sertorius])
A. ÚS DEL MOT PAPALLONA
En general, no s'inclou papallona en el nom de les espècies per evitar repeticions, tot i que es pot fer en textos divulgatius si es considera que hi aporta claredat.
Ex.: sageta negra (Gegenes nostrodamus); muntanyesa petita (Erebia epiphron)
Excepció 1: Denominacions populars en què ja surt papallona (ex.: papallona reina [Papilio machaon], papallona zebrada [Iphiclides feisthamelii])
Excepció 2: Denominacions d'espècies en què només es destaca la planta de què s'alimenten (ex.: papallona de l'ortiga [Aglais urticae], papallona del lledoner [Libythea celtis])
Excepció 3: Espècies úniques d'un gènere (ex.: papallona d'ullets [única espècie d'Aphantopus en el domini lingüístic català])
B. SINONÍMIA I VARIACIÓ DIALECTAL
B1. Sinonímia
. En cas de sinonímia en denominacions populars, es recullen totes les formes existents, procurant prioritzar:
(a) la forma amb més tradició
Ex. papallona zebrada, enfront de reina zebrada
(b) la forma més estesa en el domini
Ex.: atalanta, enfront de rei
(c) la forma més descriptiva
Ex.: muntanyesa llisa, enfront de erèbia llisa
. En les denominacions de nova creació, es proposa fixar una única denominació per a cada espècie.
Excepció 1: Denominacions complementàries que permeten evitar l'ús explícit de papallona (ex.: papallona del lledoner - nassuda del lledoner; papallona de l'ortiga - ortiguera)
Excepció 2: Denominacions complementàries que resulten informatives però són poc precises (blanqueta de nervis verds - blanqueta perfumada [blanqueta perfumada destaca un tret molt característic però que només presenten els mascles, que són els que desprenen olor])
B2. Variació dialectal
. En les denominacions en què figura papallona, aquest mot es pot substituir quan convingui per qualsevol de les variants recollides en el diccionari normatiu.
Ex.: paloma i palometa (dialectes occidentals, especialment del sud); pitavola (zona andorrana), o voliana i voliaina (zona pirinenca i comarques del Prepirineu)
. En les denominacions en què el complement fa referència a una planta de què s'alimenta l'espècie, aquest mot es pot substituir quan convingui per la forma pròpia de cada àrea dialectal. [El TERMCAT, però, només recull la forma normativa principal, per afavorir la implantació del nom i per la gran dispersió de denominacions en els noms populars de plantes.]
Ex.: marroneta de l'alzina (en dialectes meridionals, també marroneta de la carrasca o marroneta de la bellotera)
C. ESTABLIMENT DEL GÈNERE GRAMATICAL
C1. Amb una base nominal
En les denominacions en què la base és un nom (sovint, usat metafòricament), es manté per a la papallona el gènere original d'aquest nom i s'hi fan concordar els adjectius que hi pugui haver en la denominació.
Ex.: arlequí, n m (Zerynthia rumina); donzella alpina, n f (Boloria pales)
. Els motius d'aquesta tria del gènere original del nom de base són els següents:
(1) Correspon a l'ús habitual entre els especialistes.
(2) L'alternativa de triar sempre el gènere femení (entenent que hi ha un implícit papallona) podria generar dubtes en els complements adjectius sobre la necessitat de fer-los concordar amb papallona o bé amb el nucli (ex.: coure fosca o coure fosc?).
(3) S'ajusta al tractament com a masculí de paó de nit (nom tradicional de la papallona nocturna Saturnia pyri), que és el que hi dona el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans.
(4) És el sistema seguit per altres llengües, com ara el francès (ex.: une petite tortue, une grisette, tot i que en francès el nom genèric, papillon, és masculí).
. Excepció 1: Denominacions populars fixades amb un gènere diferent del nom original (ex.: macaó, n f; mirallets, n f)
. Excepció 2: Noms que admeten els dos gèneres, en què s'ha prioritzat el gènere de l'implícit papallona (ex.: monarca, n f; saltabardisses, n f).
C2. Amb una base adjectiva
En les denominacions en què la base és un adjectiu, es recomana el gènere femení, ja que es considera que s'hi pot sobreentendre papallona com a antecedent elidit.
Ex. blanca de l'arç, n f (Aporia crataegi)
Excepció 1: Blavet, per la necessitat d'establir una distinció amb el nom idèntic blaveta, corresponent a altres gèneres (ex.: blavet argiu[Plebejus argus], enfront de blaveta alpina [Polyommatus eros])
Excepció 2: Caparrut, daurat i murri, per l'aspecte petit i poc vistós dels individus, que no fa pensar en una papallona sinó més aviat en un borinot (ex.: caparrut aranès [Carterocephalus palaemon], daurat fosc [Thymelicus acteon], murri de la pimpinella [Spialia sertorius])
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de papallones (2): Noms populars, CRITERI Denominació catalana de papallones (3): Noms nous (estructura) i CRITERI Denominació catalana de papallones (4): Noms nous (formació).
- 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació comuna de les papallones en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-papallones.pdf).
0 CRITERI Denominació catalana de papallones (1): Generalitats
0 CRITERI Denominació catalana de papallones (1): Generalitats
<Zoologia>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de papallones (1): Generalitats
- ca A. Presència explícita de 'papallona': papallona de l'ortiga (EXCEPCIÓ per referència a planta), n f
- ca A. Presència explícita de 'papallona': papallona reina (EXCEPCIÓ per denominació popular), n f
- ca A. Presència implícita de 'papallona': sageta negra (EXEMPLE), n f
- ca C1. Manteniment del gènere del nom original: arlequí (EXEMPLE), n m
- ca C1. Manteniment del gènere del nom original: donzella alpina (EXEMPLE), n f
- ca C1. No manteniment del gènere del nom original: macaó (EXCEPCIÓ per denominació popular), n f
- ca C1. No manteniment del gènere del nom original: monarca (EXCEPCIÓ per resoldre l'ambigüitat), n f
- ca C2. Femení en base adjectiva: blanca de l'arç (EXEMPLE), n f
- ca C2. Masculí en base adjectiva: blavet argiu (EXCEPCIÓ), n m
- ca C2. Masculí en base adjectiva: murri de la pimpinella (EXCEPCIÓ), n m
<Zoologia > Insectes>
Definició
El Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a l'adaptació, la selecció i la creació de denominacions de papallones en català.
A. ÚS DEL MOT PAPALLONA
En general, no s'inclou papallona en el nom de les espècies per evitar repeticions, tot i que es pot fer en textos divulgatius si es considera que hi aporta claredat.
Ex.: sageta negra (Gegenes nostrodamus); muntanyesa petita (Erebia epiphron)
Excepció 1: Denominacions populars en què ja surt papallona (ex.: papallona reina [Papilio machaon], papallona zebrada [Iphiclides feisthamelii])
Excepció 2: Denominacions d'espècies en què només es destaca la planta de què s'alimenten (ex.: papallona de l'ortiga [Aglais urticae], papallona del lledoner [Libythea celtis])
Excepció 3: Espècies úniques d'un gènere (ex.: papallona d'ullets [única espècie d'Aphantopus en el domini lingüístic català])
B. SINONÍMIA I VARIACIÓ DIALECTAL
B1. Sinonímia
. En cas de sinonímia en denominacions populars, es recullen totes les formes existents, procurant prioritzar:
(a) la forma amb més tradició
Ex. papallona zebrada, enfront de reina zebrada
(b) la forma més estesa en el domini
Ex.: atalanta, enfront de rei
(c) la forma més descriptiva
Ex.: muntanyesa llisa, enfront de erèbia llisa
. En les denominacions de nova creació, es proposa fixar una única denominació per a cada espècie.
Excepció 1: Denominacions complementàries que permeten evitar l'ús explícit de papallona (ex.: papallona del lledoner - nassuda del lledoner; papallona de l'ortiga - ortiguera)
Excepció 2: Denominacions complementàries que resulten informatives però són poc precises (blanqueta de nervis verds - blanqueta perfumada [blanqueta perfumada destaca un tret molt característic però que només presenten els mascles, que són els que desprenen olor])
B2. Variació dialectal
. En les denominacions en què figura papallona, aquest mot es pot substituir quan convingui per qualsevol de les variants recollides en el diccionari normatiu.
Ex.: paloma i palometa (dialectes occidentals, especialment del sud); pitavola (zona andorrana), o voliana i voliaina (zona pirinenca i comarques del Prepirineu)
. En les denominacions en què el complement fa referència a una planta de què s'alimenta l'espècie, aquest mot es pot substituir quan convingui per la forma pròpia de cada àrea dialectal. [El TERMCAT, però, només recull la forma normativa principal, per afavorir la implantació del nom i per la gran dispersió de denominacions en els noms populars de plantes.]
Ex.: marroneta de l'alzina (en dialectes meridionals, també marroneta de la carrasca o marroneta de la bellotera)
C. ESTABLIMENT DEL GÈNERE GRAMATICAL
C1. Amb una base nominal
En les denominacions en què la base és un nom (sovint, usat metafòricament), es manté per a la papallona el gènere original d'aquest nom i s'hi fan concordar els adjectius que hi pugui haver en la denominació.
Ex.: arlequí, n m (Zerynthia rumina); donzella alpina, n f (Boloria pales)
. Els motius d'aquesta tria del gènere original del nom de base són els següents:
(1) Correspon a l'ús habitual entre els especialistes.
(2) L'alternativa de triar sempre el gènere femení (entenent que hi ha un implícit papallona) podria generar dubtes en els complements adjectius sobre la necessitat de fer-los concordar amb papallona o bé amb el nucli (ex.: coure fosca o coure fosc?).
(3) S'ajusta al tractament com a masculí de paó de nit (nom tradicional de la papallona nocturna Saturnia pyri), que és el que hi dona el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans.
(4) És el sistema seguit per altres llengües, com ara el francès (ex.: une petite tortue, une grisette, tot i que en francès el nom genèric, papillon, és masculí).
. Excepció 1: Denominacions populars fixades amb un gènere diferent del nom original (ex.: macaó, n f; mirallets, n f)
. Excepció 2: Noms que admeten els dos gèneres, en què s'ha prioritzat el gènere de l'implícit papallona (ex.: monarca, n f; saltabardisses, n f).
C2. Amb una base adjectiva
En les denominacions en què la base és un adjectiu, es recomana el gènere femení, ja que es considera que s'hi pot sobreentendre papallona com a antecedent elidit.
Ex. blanca de l'arç, n f (Aporia crataegi)
Excepció 1: Blavet, per la necessitat d'establir una distinció amb el nom idèntic blaveta, corresponent a altres gèneres (ex.: blavet argiu[Plebejus argus], enfront de blaveta alpina [Polyommatus eros])
Excepció 2: Caparrut, daurat i murri, per l'aspecte petit i poc vistós dels individus, que no fa pensar en una papallona sinó més aviat en un borinot (ex.: caparrut aranès [Carterocephalus palaemon], daurat fosc [Thymelicus acteon], murri de la pimpinella [Spialia sertorius])
A. ÚS DEL MOT PAPALLONA
En general, no s'inclou papallona en el nom de les espècies per evitar repeticions, tot i que es pot fer en textos divulgatius si es considera que hi aporta claredat.
Ex.: sageta negra (Gegenes nostrodamus); muntanyesa petita (Erebia epiphron)
Excepció 1: Denominacions populars en què ja surt papallona (ex.: papallona reina [Papilio machaon], papallona zebrada [Iphiclides feisthamelii])
Excepció 2: Denominacions d'espècies en què només es destaca la planta de què s'alimenten (ex.: papallona de l'ortiga [Aglais urticae], papallona del lledoner [Libythea celtis])
Excepció 3: Espècies úniques d'un gènere (ex.: papallona d'ullets [única espècie d'Aphantopus en el domini lingüístic català])
B. SINONÍMIA I VARIACIÓ DIALECTAL
B1. Sinonímia
. En cas de sinonímia en denominacions populars, es recullen totes les formes existents, procurant prioritzar:
(a) la forma amb més tradició
Ex. papallona zebrada, enfront de reina zebrada
(b) la forma més estesa en el domini
Ex.: atalanta, enfront de rei
(c) la forma més descriptiva
Ex.: muntanyesa llisa, enfront de erèbia llisa
. En les denominacions de nova creació, es proposa fixar una única denominació per a cada espècie.
Excepció 1: Denominacions complementàries que permeten evitar l'ús explícit de papallona (ex.: papallona del lledoner - nassuda del lledoner; papallona de l'ortiga - ortiguera)
Excepció 2: Denominacions complementàries que resulten informatives però són poc precises (blanqueta de nervis verds - blanqueta perfumada [blanqueta perfumada destaca un tret molt característic però que només presenten els mascles, que són els que desprenen olor])
B2. Variació dialectal
. En les denominacions en què figura papallona, aquest mot es pot substituir quan convingui per qualsevol de les variants recollides en el diccionari normatiu.
Ex.: paloma i palometa (dialectes occidentals, especialment del sud); pitavola (zona andorrana), o voliana i voliaina (zona pirinenca i comarques del Prepirineu)
. En les denominacions en què el complement fa referència a una planta de què s'alimenta l'espècie, aquest mot es pot substituir quan convingui per la forma pròpia de cada àrea dialectal. [El TERMCAT, però, només recull la forma normativa principal, per afavorir la implantació del nom i per la gran dispersió de denominacions en els noms populars de plantes.]
Ex.: marroneta de l'alzina (en dialectes meridionals, també marroneta de la carrasca o marroneta de la bellotera)
C. ESTABLIMENT DEL GÈNERE GRAMATICAL
C1. Amb una base nominal
En les denominacions en què la base és un nom (sovint, usat metafòricament), es manté per a la papallona el gènere original d'aquest nom i s'hi fan concordar els adjectius que hi pugui haver en la denominació.
Ex.: arlequí, n m (Zerynthia rumina); donzella alpina, n f (Boloria pales)
. Els motius d'aquesta tria del gènere original del nom de base són els següents:
(1) Correspon a l'ús habitual entre els especialistes.
(2) L'alternativa de triar sempre el gènere femení (entenent que hi ha un implícit papallona) podria generar dubtes en els complements adjectius sobre la necessitat de fer-los concordar amb papallona o bé amb el nucli (ex.: coure fosca o coure fosc?).
(3) S'ajusta al tractament com a masculí de paó de nit (nom tradicional de la papallona nocturna Saturnia pyri), que és el que hi dona el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans.
(4) És el sistema seguit per altres llengües, com ara el francès (ex.: une petite tortue, une grisette, tot i que en francès el nom genèric, papillon, és masculí).
. Excepció 1: Denominacions populars fixades amb un gènere diferent del nom original (ex.: macaó, n f; mirallets, n f)
. Excepció 2: Noms que admeten els dos gèneres, en què s'ha prioritzat el gènere de l'implícit papallona (ex.: monarca, n f; saltabardisses, n f).
C2. Amb una base adjectiva
En les denominacions en què la base és un adjectiu, es recomana el gènere femení, ja que es considera que s'hi pot sobreentendre papallona com a antecedent elidit.
Ex. blanca de l'arç, n f (Aporia crataegi)
Excepció 1: Blavet, per la necessitat d'establir una distinció amb el nom idèntic blaveta, corresponent a altres gèneres (ex.: blavet argiu[Plebejus argus], enfront de blaveta alpina [Polyommatus eros])
Excepció 2: Caparrut, daurat i murri, per l'aspecte petit i poc vistós dels individus, que no fa pensar en una papallona sinó més aviat en un borinot (ex.: caparrut aranès [Carterocephalus palaemon], daurat fosc [Thymelicus acteon], murri de la pimpinella [Spialia sertorius])
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de papallones (2): Noms populars, CRITERI Denominació catalana de papallones (3): Noms nous (estructura) i CRITERI Denominació catalana de papallones (4): Noms nous (formació).
- 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació comuna de les papallones en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-papallones.pdf).
0 CRITERI Denominació catalana de papallones (2): Noms populars
0 CRITERI Denominació catalana de papallones (2): Noms populars
<Zoologia>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de papallones (2): Noms populars
- ca Nom popular mantingut: mirallets (EXEMPLE), n f
- ca Nom popular mantingut: papallona reina (EXEMPLE), n f
- ca Nom popular mantingut: vellutada del salze (EXEMPLE), n f
- ca Nom popular modificat: argentada de muntanya (EXCEPCIÓ), n f
- ca Nom popular modificat: paó de dia (EXCEPCIÓ), n m
- ca Nom popular modificat: salve regina (EXCEPCIÓ), n f
<Zoologia > Insectes>
Definició
Molt poques papallones tenen un nom popular en català (es calcula que en tenen aproximadament un 5% de les espècies presents en el domini lingüístic català).
Ara bé, en cas d'existir una denominació catalana popular per a una papallona, es recomana de mantenir-la com a forma més adequada.
Ex.: papallona reina (Papilio machaon), vellutada del salze (Nymphalis antiopa), mirallets (Issoria lathonia)
Les obres considerades de referència per a documentar els noms populars de papallones en català són les següents:
Obra de referència principal:
. VILARRÚBIA, Joaquim. Els nostres insectes: Converses de divulgació entomològica. Barcelona: Barcino, 1961.
Obres de referències complementàries:
. FELIU, S. Leyendas y tradiciones sobre algunos artrópodos en Mallorca. Palma de Mallorca: Corazones, 1948.
. PUJADE, J.; SARTO, V. Guia dels insectes dels Països Catalans: 1. Barcelona: Kapel, 1986.
Excepció 1: *argentina (Vilarrúbia 1961) es canvia a favor de argentada, com a forma més transparent i ajustada a l'ús actual (ex.: argentada de muntanya [Argynnis aglaja])
Excepció 2: *paó diürn (Vilarrúbia 1961) es canvia a favor de paó de dia, per paral·lelisme amb paó de nit, ja que les formes de dia / de nit són més habituals en la llengua popular que no pas diürn i nocturn.
Excepció 3: *salve reginas es canvia a favor de salve regina, per raons de correcció lingüística
Ara bé, en cas d'existir una denominació catalana popular per a una papallona, es recomana de mantenir-la com a forma més adequada.
Ex.: papallona reina (Papilio machaon), vellutada del salze (Nymphalis antiopa), mirallets (Issoria lathonia)
Les obres considerades de referència per a documentar els noms populars de papallones en català són les següents:
Obra de referència principal:
. VILARRÚBIA, Joaquim. Els nostres insectes: Converses de divulgació entomològica. Barcelona: Barcino, 1961.
Obres de referències complementàries:
. FELIU, S. Leyendas y tradiciones sobre algunos artrópodos en Mallorca. Palma de Mallorca: Corazones, 1948.
. PUJADE, J.; SARTO, V. Guia dels insectes dels Països Catalans: 1. Barcelona: Kapel, 1986.
Excepció 1: *argentina (Vilarrúbia 1961) es canvia a favor de argentada, com a forma més transparent i ajustada a l'ús actual (ex.: argentada de muntanya [Argynnis aglaja])
Excepció 2: *paó diürn (Vilarrúbia 1961) es canvia a favor de paó de dia, per paral·lelisme amb paó de nit, ja que les formes de dia / de nit són més habituals en la llengua popular que no pas diürn i nocturn.
Excepció 3: *salve reginas es canvia a favor de salve regina, per raons de correcció lingüística
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de papallones (1): Generalitats, CRITERI Denominació catalana de papallones (3): Noms nous (estructura) i CRITERI Denominació catalana de papallones (4): Noms nous (formació).
- 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació comuna de les papallones en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-papallones.pdf).
0 CRITERI Denominació catalana de papallones (2): Noms populars
0 CRITERI Denominació catalana de papallones (2): Noms populars
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de papallones (2): Noms populars
- ca Nom popular mantingut: mirallets (EXEMPLE), n f
- ca Nom popular mantingut: papallona reina (EXEMPLE), n f
- ca Nom popular mantingut: vellutada del salze (EXEMPLE), n f
- ca Nom popular modificat: argentada de muntanya (EXCEPCIÓ), n f
- ca Nom popular modificat: paó de dia (EXCEPCIÓ), n m
- ca Nom popular modificat: salve regina (EXCEPCIÓ), n f
<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>
Definició
Molt poques papallones tenen un nom popular en català (es calcula que en tenen aproximadament un 5% de les espècies presents en el domini lingüístic català).
Ara bé, en cas d'existir una denominació catalana popular per a una papallona, es recomana de mantenir-la com a forma més adequada.
Ex.: papallona reina (Papilio machaon), vellutada del salze (Nymphalis antiopa), mirallets (Issoria lathonia)
Les obres considerades de referència per a documentar els noms populars de papallones en català són les següents:
Obra de referència principal:
. VILARRÚBIA, Joaquim. Els nostres insectes: Converses de divulgació entomològica. Barcelona: Barcino, 1961.
Obres de referències complementàries:
. FELIU, S. Leyendas y tradiciones sobre algunos artrópodos en Mallorca. Palma de Mallorca: Corazones, 1948.
. PUJADE, J.; SARTO, V. Guia dels insectes dels Països Catalans: 1. Barcelona: Kapel, 1986.
Excepció 1: *argentina (Vilarrúbia 1961) es canvia a favor de argentada, com a forma més transparent i ajustada a l'ús actual (ex.: argentada de muntanya [Argynnis aglaja])
Excepció 2: *paó diürn (Vilarrúbia 1961) es canvia a favor de paó de dia, per paral·lelisme amb paó de nit, ja que les formes de dia / de nit són més habituals en la llengua popular que no pas diürn i nocturn.
Excepció 3: *salve reginas es canvia a favor de salve regina, per raons de correcció lingüística
Ara bé, en cas d'existir una denominació catalana popular per a una papallona, es recomana de mantenir-la com a forma més adequada.
Ex.: papallona reina (Papilio machaon), vellutada del salze (Nymphalis antiopa), mirallets (Issoria lathonia)
Les obres considerades de referència per a documentar els noms populars de papallones en català són les següents:
Obra de referència principal:
. VILARRÚBIA, Joaquim. Els nostres insectes: Converses de divulgació entomològica. Barcelona: Barcino, 1961.
Obres de referències complementàries:
. FELIU, S. Leyendas y tradiciones sobre algunos artrópodos en Mallorca. Palma de Mallorca: Corazones, 1948.
. PUJADE, J.; SARTO, V. Guia dels insectes dels Països Catalans: 1. Barcelona: Kapel, 1986.
Excepció 1: *argentina (Vilarrúbia 1961) es canvia a favor de argentada, com a forma més transparent i ajustada a l'ús actual (ex.: argentada de muntanya [Argynnis aglaja])
Excepció 2: *paó diürn (Vilarrúbia 1961) es canvia a favor de paó de dia, per paral·lelisme amb paó de nit, ja que les formes de dia / de nit són més habituals en la llengua popular que no pas diürn i nocturn.
Excepció 3: *salve reginas es canvia a favor de salve regina, per raons de correcció lingüística
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de papallones (1): Generalitats, CRITERI Denominació catalana de papallones (3): Noms nous (estructura) i CRITERI Denominació catalana de papallones (4): Noms nous (formació).
- 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació comuna de les papallones en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-papallones.pdf).
0 CRITERI Denominació catalana de papallones (3): Noms nous (estructura)
0 CRITERI Denominació catalana de papallones (3): Noms nous (estructura)
<Zoologia>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de papallones (3): Noms nous (estructura)
- ca Estructura denominacions: tornassolada gran (EXEMPLE), n f
- ca Estructura denominacions: tornassolada petita (EXEMPLE), n f
- ca Estructura denominacions: verdeta d'ull blanc (EXEMPLE), n f
- ca Estructura denominacions: verdeta d'ull ros (EXEMPLE), n f
- ca Estructura dos complements en denominació: muntanyesa puntejada pirinenca (EXCEPCIÓ), n f
- ca Estructura uninominal denominacions: arlequí (EXCEPCIÓ), n m
- ca Estructura uninominal denominacions: cleòpatra (EXCEPCIÓ), n f
<Zoologia > Insectes>
Definició
La major part d'espècies de papallones presents en els territoris de parla catalana no tenen assignat un nom popular distintiu. Per a poder denominar-les, doncs, el Consell Supervisor del TERMCAT va establir diversos criteris, relatius tant a l'estructura de les denominacions com al tipus de formació.
A continuació es presenten els criteris relatius a l'estructura.
A. ESTRUCTURA DE LES DENOMINACIONS
Es fixen denominacions de més d'una paraula, ja que permeten una precisió més gran. L'estructura proposada és paral·lela a l'estructura binominal de la nomenclatura científica:
- Nucli compartit per totes les espècies del mateix gènere.
- Complement constituït per un adjectiu o un sintagma preposicional.
Ex.: verdeta d'ull blanc (Callophrys rubi) - verdeta d'ull ros (Callophris avis); tornassolada petita (Apatura ilia) - tornassolada gran (Apatura iris)
Excepció 1: S'opta per una denominació d'un sol nom en els casos següents:
. Quan en els territoris de parla catalana hi ha representada només una espècie del gènere (ex.: arlequí [Zerynthia rumina], cobalt [Cyaniris semiargus])
. Quan la denominació adapta l'epítet o complement del nom científic (ex.: cleòpatra [Gonepteryx cleopatra], elisa [Argynnis elisa])
Excepció 2: S'opta per denominacions amb dos complements quan és difícil distingir una espècie de les altres del mateix gènere amb un sol tret (ex.: muntanyesa puntejada pirinenca [Erebia sthennyo], enfront de muntanyesa puntejada [Erebia pandrose] i muntanyesa pirinenca [Erebia gorgone]).
Excepció 3: S'opta per nuclis diferents en un mateix gènere quan és difícil trobar un nucli vàlid per a totes les espècies (ex.: nuclis grogueta i marbrada per al gènere Euchloe [grogueta del desert, però marbrada alpina, marbrada comuna, marbrada sarda i marbrada zebrada]).
Excepció 4: S'opta per donar el mateix nucli a espècies de gènere diferent quan respon a l'ús tradicional (ex.: nucli blaveta per a Zizeeria knysna, Polyommatus eros i Iolana iolas) o bé hi ha una gran semblança entre les espècies.
A continuació es presenten els criteris relatius a l'estructura.
A. ESTRUCTURA DE LES DENOMINACIONS
Es fixen denominacions de més d'una paraula, ja que permeten una precisió més gran. L'estructura proposada és paral·lela a l'estructura binominal de la nomenclatura científica:
- Nucli compartit per totes les espècies del mateix gènere.
- Complement constituït per un adjectiu o un sintagma preposicional.
Ex.: verdeta d'ull blanc (Callophrys rubi) - verdeta d'ull ros (Callophris avis); tornassolada petita (Apatura ilia) - tornassolada gran (Apatura iris)
Excepció 1: S'opta per una denominació d'un sol nom en els casos següents:
. Quan en els territoris de parla catalana hi ha representada només una espècie del gènere (ex.: arlequí [Zerynthia rumina], cobalt [Cyaniris semiargus])
. Quan la denominació adapta l'epítet o complement del nom científic (ex.: cleòpatra [Gonepteryx cleopatra], elisa [Argynnis elisa])
Excepció 2: S'opta per denominacions amb dos complements quan és difícil distingir una espècie de les altres del mateix gènere amb un sol tret (ex.: muntanyesa puntejada pirinenca [Erebia sthennyo], enfront de muntanyesa puntejada [Erebia pandrose] i muntanyesa pirinenca [Erebia gorgone]).
Excepció 3: S'opta per nuclis diferents en un mateix gènere quan és difícil trobar un nucli vàlid per a totes les espècies (ex.: nuclis grogueta i marbrada per al gènere Euchloe [grogueta del desert, però marbrada alpina, marbrada comuna, marbrada sarda i marbrada zebrada]).
Excepció 4: S'opta per donar el mateix nucli a espècies de gènere diferent quan respon a l'ús tradicional (ex.: nucli blaveta per a Zizeeria knysna, Polyommatus eros i Iolana iolas) o bé hi ha una gran semblança entre les espècies.
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de papallones (1): Generalitats, CRITERI Denominació catalana de papallones (2): Noms populars i CRITERI Denominació catalana de papallones (4): Noms nous (formació).
- 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació comuna de les papallones en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-papallones.pdf).
0 CRITERI Denominació catalana de papallones (3): Noms nous (estructura)
0 CRITERI Denominació catalana de papallones (3): Noms nous (estructura)
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de papallones (3): Noms nous (estructura)
- ca Estructura denominacions: tornassolada gran (EXEMPLE), n f
- ca Estructura denominacions: tornassolada petita (EXEMPLE), n f
- ca Estructura denominacions: verdeta d'ull blanc (EXEMPLE), n f
- ca Estructura denominacions: verdeta d'ull ros (EXEMPLE), n f
- ca Estructura dos complements en denominació: muntanyesa puntejada pirinenca (EXCEPCIÓ), n f
- ca Estructura uninominal denominacions: arlequí (EXCEPCIÓ), n m
- ca Estructura uninominal denominacions: cleòpatra (EXCEPCIÓ), n f
<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>
Definició
La major part d'espècies de papallones presents en els territoris de parla catalana no tenen assignat un nom popular distintiu. Per a poder denominar-les, doncs, el Consell Supervisor del TERMCAT va establir diversos criteris, relatius tant a l'estructura de les denominacions com al tipus de formació.
A continuació es presenten els criteris relatius a l'estructura.
A. ESTRUCTURA DE LES DENOMINACIONS
Es fixen denominacions de més d'una paraula, ja que permeten una precisió més gran. L'estructura proposada és paral·lela a l'estructura binominal de la nomenclatura científica:
- Nucli compartit per totes les espècies del mateix gènere.
- Complement constituït per un adjectiu o un sintagma preposicional.
Ex.: verdeta d'ull blanc (Callophrys rubi) - verdeta d'ull ros (Callophris avis); tornassolada petita (Apatura ilia) - tornassolada gran (Apatura iris)
Excepció 1: S'opta per una denominació d'un sol nom en els casos següents:
. Quan en els territoris de parla catalana hi ha representada només una espècie del gènere (ex.: arlequí [Zerynthia rumina], cobalt [Cyaniris semiargus])
. Quan la denominació adapta l'epítet o complement del nom científic (ex.: cleòpatra [Gonepteryx cleopatra], elisa [Argynnis elisa])
Excepció 2: S'opta per denominacions amb dos complements quan és difícil distingir una espècie de les altres del mateix gènere amb un sol tret (ex.: muntanyesa puntejada pirinenca [Erebia sthennyo], enfront de muntanyesa puntejada [Erebia pandrose] i muntanyesa pirinenca [Erebia gorgone]).
Excepció 3: S'opta per nuclis diferents en un mateix gènere quan és difícil trobar un nucli vàlid per a totes les espècies (ex.: nuclis grogueta i marbrada per al gènere Euchloe [grogueta del desert, però marbrada alpina, marbrada comuna, marbrada sarda i marbrada zebrada]).
Excepció 4: S'opta per donar el mateix nucli a espècies de gènere diferent quan respon a l'ús tradicional (ex.: nucli blaveta per a Zizeeria knysna, Polyommatus eros i Iolana iolas) o bé hi ha una gran semblança entre les espècies.
A continuació es presenten els criteris relatius a l'estructura.
A. ESTRUCTURA DE LES DENOMINACIONS
Es fixen denominacions de més d'una paraula, ja que permeten una precisió més gran. L'estructura proposada és paral·lela a l'estructura binominal de la nomenclatura científica:
- Nucli compartit per totes les espècies del mateix gènere.
- Complement constituït per un adjectiu o un sintagma preposicional.
Ex.: verdeta d'ull blanc (Callophrys rubi) - verdeta d'ull ros (Callophris avis); tornassolada petita (Apatura ilia) - tornassolada gran (Apatura iris)
Excepció 1: S'opta per una denominació d'un sol nom en els casos següents:
. Quan en els territoris de parla catalana hi ha representada només una espècie del gènere (ex.: arlequí [Zerynthia rumina], cobalt [Cyaniris semiargus])
. Quan la denominació adapta l'epítet o complement del nom científic (ex.: cleòpatra [Gonepteryx cleopatra], elisa [Argynnis elisa])
Excepció 2: S'opta per denominacions amb dos complements quan és difícil distingir una espècie de les altres del mateix gènere amb un sol tret (ex.: muntanyesa puntejada pirinenca [Erebia sthennyo], enfront de muntanyesa puntejada [Erebia pandrose] i muntanyesa pirinenca [Erebia gorgone]).
Excepció 3: S'opta per nuclis diferents en un mateix gènere quan és difícil trobar un nucli vàlid per a totes les espècies (ex.: nuclis grogueta i marbrada per al gènere Euchloe [grogueta del desert, però marbrada alpina, marbrada comuna, marbrada sarda i marbrada zebrada]).
Excepció 4: S'opta per donar el mateix nucli a espècies de gènere diferent quan respon a l'ús tradicional (ex.: nucli blaveta per a Zizeeria knysna, Polyommatus eros i Iolana iolas) o bé hi ha una gran semblança entre les espècies.
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de papallones (1): Generalitats, CRITERI Denominació catalana de papallones (2): Noms populars i CRITERI Denominació catalana de papallones (4): Noms nous (formació).
- 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació comuna de les papallones en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-papallones.pdf).
0 CRITERI Denominació catalana de races domèstiques (1): Noms propis i gentilicis
0 CRITERI Denominació catalana de races domèstiques (1): Noms propis i gentilicis
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de races domèstiques (1): Noms propis i gentilicis
- ca A1. Noms propis documentats: cabra Caixmir (EXEMPLE), n f
- ca A1. Noms propis documentats: porc Bayeux (EXEMPLE), n m
- ca A1. Noms propis no documentats: cavall Connemara (EXEMPLE), n m
- ca A1. Noms propis no documentats: vaca Pinzgau (EXEMPLE), n f
- ca A2. Gentilicis documentats: ase piemontès (EXEMPLE), n m
- ca A2. Gentilicis documentats: cabra manxega (EXEMPLE), n f
- ca A2. Gentilicis documentats: cocker spaniel anglès (EXCEPCIÓ), n m
- ca A2. Gentilicis no documentats i no tradicionals: gos briard (EXEMPLE), n m
- ca A2. Gentilicis no documentats i no tradicionals: vaca marchighiana (EXEMPLE), n f
- ca A2. Gentilicis no documentats tradicionals: cavall ardenès (EXEMPLE), n m
- ca A2. Gentilicis no documentats tradicionals: gallina paduana (EXEMPLE), n f
- ca B. Elisió de preposició en nom simple: conill Alaska (EXEMPLE, n m
- ca B. Elisió de preposició en nom simple: gallina Menorca (EXEMPLE), n f
- ca B. Manteniment de preposició en nom complex: cavall trotador d'Orlov (EXEMPLE), n m
- ca B. Manteniment de preposició en nom complex: gos pastor de Shetland (EXEMPLE), n m
<Agricultura. Ramaderia. Pesca > Ramaderia>
Definició
Els noms de les races domèstiques poden plantejar dubtes en l'adaptació al català pel que fa al tractament de noms propis i gentilicis, preposicions davant de nom propi, manlleus descriptius, majúscules i minúscules, i ordenació de les paraules en les formes complexes. (Es prenen en consideració els animals domèstics tradicionals, és a dir les races asinines, avícoles, bovines, cabrunes, canines, cunícoles, equines, felines, ovines i porcines.)
Davant d'aquests dubtes, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a l'adaptació dels noms de les diverses races d'animals domèstics al català, pel que fa al tractament dels noms propis i gentilicis i pel que fa a la presència de preposició anterior:
A. ADAPTACIÓ DE NOMS PROPIS I GENTILICIS
A1. Noms propis
- Els noms propis continguts en les denominacions de races domèstiques s'escriuen tal com figuren en les obres lexicogràfiques i enciclopèdiques catalanes de referència.
Ex. ànec Aylesbury; ase Poitou; cabra Caixmir; conill Angora; gallina Dorking; gat blau de Rússia; gos Chihuahua; oca Tolosa; ovella Illa de França; porc Bayeux; vaca Galloway
- Els noms propis no documentats en les obres catalanes de referència s'escriuen d'acord amb la grafia original.
Ex.: cavall Connemara; vaca Pinzgau
- Quan la forma coneguda no correspon a la grafia de la llengua original sinó a l'adaptació feta per una llengua vehicular, és preferible respectar la grafia original.
Ex.: cavall Merenç (forma occitana del topònim) és millor que cavall Mérens (forma francesa del topònim)
A2. Gentilicis
- Els gentilicis continguts en les denominacions de races domèstiques s'escriuen tal com figuren en les obres lexicogràfiques i enciclopèdiques catalanes de referència.
Ex.: ase piemontès; cabra manxega; cavall gal·lès; conill polonès; gallina gal·la; gat siamès; gos llebrer afganès; oca alsaciana; ovella sarda; porc hongarès; vaca avilesa
Excepció: gos épagneul bretó; cocker spaniel anglès
[Perquè l'adaptació dels gentilicis épagneul i spaniel a espanyol dificultaria la identificació de les races.]
- Els gentilicis no documentats en les obres catalanes de referència però amb una adaptació tradicional (perquè es tracta de races històricament conegudes) s'escriuen també adaptats.
Ex.: cavall ardenès (de les Ardenes, regió francesa); gallina paduana (de Pàdua, ciutat italiana); gos slugui (de Saluq, ciutat àrab); ovella tarasconina (de Tarascon, ciutat francesa); porc craonès (de Craon, ciutat francesa); vaca romanyola (de Romagna, regió italiana)
- Els gentilicis no documentats en les obres catalanes de referència i sense una adaptació tradicional s'escriuen d'acord amb la grafia original.
Ex..: cabra verata (de La Vera, regió espanyola); cavall haflinger (de Hafling, població tirolesa); gos briard (de Brie, regió francesa); vaca marchighiana (de Marche, regió italiana)
B. ÚS DE LA PREPOSICIÓ DE DAVANT DE NOM PROPI
En la llengua general, un dels usos de la preposició de davant d'un nom propi és expressar la procedència. En les denominacions de races domèstiques, però, aquesta preposició rep un tractament especial:
(1) Es tendeix a elidir la preposició quan la denominació es compon només del nom de l'animal i un nom propi; sovint aquest nom propi s'utilitza tot sol com a denominació de la raça.
Ex.: ànec Pequín; ase Poitou; cabra Toggenburg; cavall Dartmoor; conill Alaska; gallina Menorca; gos Terranova; oca Sebastòpol; ovella Suffolk; porc Jabugo tacat; vaca Devon
(2) Es tendeix a mantenir la preposició davant de nom propi quan la denominació es compon del nom de l'animal, un tret característic i un nom propi; sovint aquest nom propi no s'utilitza tot sol com a denominació de la raça, sinó acompanyat del tret característic.
Ex.: (cavall) trotador d'Orlov; (conill) blanc d'Otot; (gall dindi) blanc de Beltsville; (gat) blau de Rússia; (gos) pastor de Shetland; (oca) arrissada del Danubi; (ovella) merina de Rambouillet; (porc) vermell d'Extremadura; (vaca) rossa d'Aquitània
Davant d'aquests dubtes, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a l'adaptació dels noms de les diverses races d'animals domèstics al català, pel que fa al tractament dels noms propis i gentilicis i pel que fa a la presència de preposició anterior:
A. ADAPTACIÓ DE NOMS PROPIS I GENTILICIS
A1. Noms propis
- Els noms propis continguts en les denominacions de races domèstiques s'escriuen tal com figuren en les obres lexicogràfiques i enciclopèdiques catalanes de referència.
Ex. ànec Aylesbury; ase Poitou; cabra Caixmir; conill Angora; gallina Dorking; gat blau de Rússia; gos Chihuahua; oca Tolosa; ovella Illa de França; porc Bayeux; vaca Galloway
- Els noms propis no documentats en les obres catalanes de referència s'escriuen d'acord amb la grafia original.
Ex.: cavall Connemara; vaca Pinzgau
- Quan la forma coneguda no correspon a la grafia de la llengua original sinó a l'adaptació feta per una llengua vehicular, és preferible respectar la grafia original.
Ex.: cavall Merenç (forma occitana del topònim) és millor que cavall Mérens (forma francesa del topònim)
A2. Gentilicis
- Els gentilicis continguts en les denominacions de races domèstiques s'escriuen tal com figuren en les obres lexicogràfiques i enciclopèdiques catalanes de referència.
Ex.: ase piemontès; cabra manxega; cavall gal·lès; conill polonès; gallina gal·la; gat siamès; gos llebrer afganès; oca alsaciana; ovella sarda; porc hongarès; vaca avilesa
Excepció: gos épagneul bretó; cocker spaniel anglès
[Perquè l'adaptació dels gentilicis épagneul i spaniel a espanyol dificultaria la identificació de les races.]
- Els gentilicis no documentats en les obres catalanes de referència però amb una adaptació tradicional (perquè es tracta de races històricament conegudes) s'escriuen també adaptats.
Ex.: cavall ardenès (de les Ardenes, regió francesa); gallina paduana (de Pàdua, ciutat italiana); gos slugui (de Saluq, ciutat àrab); ovella tarasconina (de Tarascon, ciutat francesa); porc craonès (de Craon, ciutat francesa); vaca romanyola (de Romagna, regió italiana)
- Els gentilicis no documentats en les obres catalanes de referència i sense una adaptació tradicional s'escriuen d'acord amb la grafia original.
Ex..: cabra verata (de La Vera, regió espanyola); cavall haflinger (de Hafling, població tirolesa); gos briard (de Brie, regió francesa); vaca marchighiana (de Marche, regió italiana)
B. ÚS DE LA PREPOSICIÓ DE DAVANT DE NOM PROPI
En la llengua general, un dels usos de la preposició de davant d'un nom propi és expressar la procedència. En les denominacions de races domèstiques, però, aquesta preposició rep un tractament especial:
(1) Es tendeix a elidir la preposició quan la denominació es compon només del nom de l'animal i un nom propi; sovint aquest nom propi s'utilitza tot sol com a denominació de la raça.
Ex.: ànec Pequín; ase Poitou; cabra Toggenburg; cavall Dartmoor; conill Alaska; gallina Menorca; gos Terranova; oca Sebastòpol; ovella Suffolk; porc Jabugo tacat; vaca Devon
(2) Es tendeix a mantenir la preposició davant de nom propi quan la denominació es compon del nom de l'animal, un tret característic i un nom propi; sovint aquest nom propi no s'utilitza tot sol com a denominació de la raça, sinó acompanyat del tret característic.
Ex.: (cavall) trotador d'Orlov; (conill) blanc d'Otot; (gall dindi) blanc de Beltsville; (gat) blau de Rússia; (gos) pastor de Shetland; (oca) arrissada del Danubi; (ovella) merina de Rambouillet; (porc) vermell d'Extremadura; (vaca) rossa d'Aquitània
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI Denominació catalana de races domèstiques (2): Traducció, grafia i ordenació.
- 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació de races d'animals domèstics en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-races-animals-domestics.pdf).
0 CRITERI Denominació catalana de races domèstiques (1): Noms propis i gentilicis
0 CRITERI Denominació catalana de races domèstiques (1): Noms propis i gentilicis
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de races domèstiques (1): Noms propis i gentilicis
- ca A1. Noms propis documentats: cabra Caixmir (EXEMPLE), n f
- ca A1. Noms propis documentats: porc Bayeux (EXEMPLE), n m
- ca A1. Noms propis no documentats: cavall Connemara (EXEMPLE), n m
- ca A1. Noms propis no documentats: vaca Pinzgau (EXEMPLE), n f
- ca A2. Gentilicis documentats: ase piemontès (EXEMPLE), n m
- ca A2. Gentilicis documentats: cabra manxega (EXEMPLE), n f
- ca A2. Gentilicis documentats: cocker spaniel anglès (EXCEPCIÓ), n m
- ca A2. Gentilicis no documentats i no tradicionals: gos briard (EXEMPLE), n m
- ca A2. Gentilicis no documentats i no tradicionals: vaca marchighiana (EXEMPLE), n f
- ca A2. Gentilicis no documentats tradicionals: cavall ardenès (EXEMPLE), n m
- ca A2. Gentilicis no documentats tradicionals: gallina paduana (EXEMPLE), n f
- ca B. Elisió de preposició en nom simple: conill Alaska (EXEMPLE, n m
- ca B. Elisió de preposició en nom simple: gallina Menorca (EXEMPLE), n f
- ca B. Manteniment de preposició en nom complex: cavall trotador d'Orlov (EXEMPLE), n m
- ca B. Manteniment de preposició en nom complex: gos pastor de Shetland (EXEMPLE), n m
<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>
Definició
Els noms de les races domèstiques poden plantejar dubtes en l'adaptació al català pel que fa al tractament de noms propis i gentilicis, preposicions davant de nom propi, manlleus descriptius, majúscules i minúscules, i ordenació de les paraules en les formes complexes. (Es prenen en consideració els animals domèstics tradicionals, és a dir les races asinines, avícoles, bovines, cabrunes, canines, cunícoles, equines, felines, ovines i porcines.)
Davant d'aquests dubtes, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a l'adaptació dels noms de les diverses races d'animals domèstics al català, pel que fa al tractament dels noms propis i gentilicis i pel que fa a la presència de preposició anterior:
A. ADAPTACIÓ DE NOMS PROPIS I GENTILICIS
A1. Noms propis
- Els noms propis continguts en les denominacions de races domèstiques s'escriuen tal com figuren en les obres lexicogràfiques i enciclopèdiques catalanes de referència.
Ex. ànec Aylesbury; ase Poitou; cabra Caixmir; conill Angora; gallina Dorking; gat blau de Rússia; gos Chihuahua; oca Tolosa; ovella Illa de França; porc Bayeux; vaca Galloway
- Els noms propis no documentats en les obres catalanes de referència s'escriuen d'acord amb la grafia original.
Ex.: cavall Connemara; vaca Pinzgau
- Quan la forma coneguda no correspon a la grafia de la llengua original sinó a l'adaptació feta per una llengua vehicular, és preferible respectar la grafia original.
Ex.: cavall Merenç (forma occitana del topònim) és millor que cavall Mérens (forma francesa del topònim)
A2. Gentilicis
- Els gentilicis continguts en les denominacions de races domèstiques s'escriuen tal com figuren en les obres lexicogràfiques i enciclopèdiques catalanes de referència.
Ex.: ase piemontès; cabra manxega; cavall gal·lès; conill polonès; gallina gal·la; gat siamès; gos llebrer afganès; oca alsaciana; ovella sarda; porc hongarès; vaca avilesa
Excepció: gos épagneul bretó; cocker spaniel anglès
[Perquè l'adaptació dels gentilicis épagneul i spaniel a espanyol dificultaria la identificació de les races.]
- Els gentilicis no documentats en les obres catalanes de referència però amb una adaptació tradicional (perquè es tracta de races històricament conegudes) s'escriuen també adaptats.
Ex.: cavall ardenès (de les Ardenes, regió francesa); gallina paduana (de Pàdua, ciutat italiana); gos slugui (de Saluq, ciutat àrab); ovella tarasconina (de Tarascon, ciutat francesa); porc craonès (de Craon, ciutat francesa); vaca romanyola (de Romagna, regió italiana)
- Els gentilicis no documentats en les obres catalanes de referència i sense una adaptació tradicional s'escriuen d'acord amb la grafia original.
Ex..: cabra verata (de La Vera, regió espanyola); cavall haflinger (de Hafling, població tirolesa); gos briard (de Brie, regió francesa); vaca marchighiana (de Marche, regió italiana)
B. ÚS DE LA PREPOSICIÓ DE DAVANT DE NOM PROPI
En la llengua general, un dels usos de la preposició de davant d'un nom propi és expressar la procedència. En les denominacions de races domèstiques, però, aquesta preposició rep un tractament especial:
(1) Es tendeix a elidir la preposició quan la denominació es compon només del nom de l'animal i un nom propi; sovint aquest nom propi s'utilitza tot sol com a denominació de la raça.
Ex.: ànec Pequín; ase Poitou; cabra Toggenburg; cavall Dartmoor; conill Alaska; gallina Menorca; gos Terranova; oca Sebastòpol; ovella Suffolk; porc Jabugo tacat; vaca Devon
(2) Es tendeix a mantenir la preposició davant de nom propi quan la denominació es compon del nom de l'animal, un tret característic i un nom propi; sovint aquest nom propi no s'utilitza tot sol com a denominació de la raça, sinó acompanyat del tret característic.
Ex.: (cavall) trotador d'Orlov; (conill) blanc d'Otot; (gall dindi) blanc de Beltsville; (gat) blau de Rússia; (gos) pastor de Shetland; (oca) arrissada del Danubi; (ovella) merina de Rambouillet; (porc) vermell d'Extremadura; (vaca) rossa d'Aquitània
Davant d'aquests dubtes, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a l'adaptació dels noms de les diverses races d'animals domèstics al català, pel que fa al tractament dels noms propis i gentilicis i pel que fa a la presència de preposició anterior:
A. ADAPTACIÓ DE NOMS PROPIS I GENTILICIS
A1. Noms propis
- Els noms propis continguts en les denominacions de races domèstiques s'escriuen tal com figuren en les obres lexicogràfiques i enciclopèdiques catalanes de referència.
Ex. ànec Aylesbury; ase Poitou; cabra Caixmir; conill Angora; gallina Dorking; gat blau de Rússia; gos Chihuahua; oca Tolosa; ovella Illa de França; porc Bayeux; vaca Galloway
- Els noms propis no documentats en les obres catalanes de referència s'escriuen d'acord amb la grafia original.
Ex.: cavall Connemara; vaca Pinzgau
- Quan la forma coneguda no correspon a la grafia de la llengua original sinó a l'adaptació feta per una llengua vehicular, és preferible respectar la grafia original.
Ex.: cavall Merenç (forma occitana del topònim) és millor que cavall Mérens (forma francesa del topònim)
A2. Gentilicis
- Els gentilicis continguts en les denominacions de races domèstiques s'escriuen tal com figuren en les obres lexicogràfiques i enciclopèdiques catalanes de referència.
Ex.: ase piemontès; cabra manxega; cavall gal·lès; conill polonès; gallina gal·la; gat siamès; gos llebrer afganès; oca alsaciana; ovella sarda; porc hongarès; vaca avilesa
Excepció: gos épagneul bretó; cocker spaniel anglès
[Perquè l'adaptació dels gentilicis épagneul i spaniel a espanyol dificultaria la identificació de les races.]
- Els gentilicis no documentats en les obres catalanes de referència però amb una adaptació tradicional (perquè es tracta de races històricament conegudes) s'escriuen també adaptats.
Ex.: cavall ardenès (de les Ardenes, regió francesa); gallina paduana (de Pàdua, ciutat italiana); gos slugui (de Saluq, ciutat àrab); ovella tarasconina (de Tarascon, ciutat francesa); porc craonès (de Craon, ciutat francesa); vaca romanyola (de Romagna, regió italiana)
- Els gentilicis no documentats en les obres catalanes de referència i sense una adaptació tradicional s'escriuen d'acord amb la grafia original.
Ex..: cabra verata (de La Vera, regió espanyola); cavall haflinger (de Hafling, població tirolesa); gos briard (de Brie, regió francesa); vaca marchighiana (de Marche, regió italiana)
B. ÚS DE LA PREPOSICIÓ DE DAVANT DE NOM PROPI
En la llengua general, un dels usos de la preposició de davant d'un nom propi és expressar la procedència. En les denominacions de races domèstiques, però, aquesta preposició rep un tractament especial:
(1) Es tendeix a elidir la preposició quan la denominació es compon només del nom de l'animal i un nom propi; sovint aquest nom propi s'utilitza tot sol com a denominació de la raça.
Ex.: ànec Pequín; ase Poitou; cabra Toggenburg; cavall Dartmoor; conill Alaska; gallina Menorca; gos Terranova; oca Sebastòpol; ovella Suffolk; porc Jabugo tacat; vaca Devon
(2) Es tendeix a mantenir la preposició davant de nom propi quan la denominació es compon del nom de l'animal, un tret característic i un nom propi; sovint aquest nom propi no s'utilitza tot sol com a denominació de la raça, sinó acompanyat del tret característic.
Ex.: (cavall) trotador d'Orlov; (conill) blanc d'Otot; (gall dindi) blanc de Beltsville; (gat) blau de Rússia; (gos) pastor de Shetland; (oca) arrissada del Danubi; (ovella) merina de Rambouillet; (porc) vermell d'Extremadura; (vaca) rossa d'Aquitània
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI Denominació catalana de races domèstiques (2): Traducció, grafia i ordenació.
- 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació de races d'animals domèstics en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-races-animals-domestics.pdf).
0 CRITERI Denominació catalana de races domèstiques (2): Traducció, grafia i ordenació
0 CRITERI Denominació catalana de races domèstiques (2): Traducció, grafia i ordenació
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de races domèstiques (2): Traducció, grafia i ordenació
- ca A1. Formes descriptives d'ús internacional: cavall paso fino (EXEMPLE), n m
- ca A1. Formes descriptives d'ús internacional: gat bobtail japonès (EXEMPLE), n m
- ca A1. Formes descriptives d'ús internacional: gos bullmastiff (EXEMPLE), n m
- ca A1. Formes descriptives d'ús internacional: porc lampinyo (EXCEPCIÓ), n m
- ca A2. Formes descriptives que delimiten variants: gos schnauzer gegant (EXEMPLE), n m
- ca A2. Formes descriptives que delimiten variants: vaca shorthon de llet (EXEMPLE), n f
- ca B. Majúscula en nom propi de complement: cavall Camarga (EXEMPLE), n m
- ca B. Majúscula en nom propi de complement: gallina Prat (EXEMPLE), n f
- ca B. Minúscula en nom propi de base: camarga (EXEMPLE), n m
- ca B. Minúscula en nom propi de base: prat (EXEMPLE), n f
- ca C. Ordenació en manlleus no adaptats: gordon setter (EXEMPLE), n m
- ca C. Ordenació en manlleus que s'adapten: setter irlandès (EXEMPLE), n m
- ca C. Ordenació en manlleus que tenen nom propi: terrier de Yorkshire (EXEMPLE), n m
<Agricultura. Ramaderia. Pesca > Ramaderia>
Definició
El Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a l'adaptació dels noms de les diverses races d'animals domèstics al català, pel que fa al tractament dels manlleus descriptius, la utilització de majúscules i minúscules i l'ordenació interna dels noms:
A. TRADUCCIÓ DE FORMES DESCRIPTIVES
A.1 Formes d'ús internacional
En general es mantenen les formes de les denominacions que descriuen característiques de la raça quan són d'ús internacional. (Per al cas dels gentilicis, vegeu la fitxa CRITERI Denominació de races domèstiques (1).)
Ex.: (ànec) kaki Campbell; (ase) americà Mammoth Jack; (cavall) paso fino; (conill) chamois de Turíngia; (gat) bobtail japonès; (gos) bullmastiff; (haca) acchetta sarda; (ovella) milchschaf; (porc) edelschwein alemany; (vaca) retinta andalusa
Excepció: porc lampinyo (en comptes de porc lampiño); porc entrepelat (en comptes de porc entrepelado); porc camús vitorià (en comptes de porc chato vitorià)
[Per l'absència d'algunes grafies en català, per la proximitat entre català i castellà i per tradició.]
Tots aquests manlleus mantenen la grafia original, excepte si estan recollits en les obres lexicogràfiques i enciclopèdiques catalanes de referència.
Ex.: pòinter (en anglès, pointer)
A2. Delimitació de variant
En canvi, es tradueixen els sintagmes que delimiten una variant d'una raça per mitjà d'una característica física.
Ex.: gos schnauzer gegant - gos schnauzer nan (variants de la raça schnauzer); vaca shorthon de llet (en anglès, Milking Shorthorn); vaca Hereford escornada (en anglès, Polled Hereford)
En cas de coexistència d'una forma amb manlleu descriptiu i una forma adaptada al català, es dona prioritat a la forma adaptada.
Ex.: Welsh poni / poni gal·lès --> poni gal·lès; Kentucky Saddlebred / cavall de sella americà --> cavall de sella americà; Missouri Fox Trotting / trotador de Missouri --> trotador de Missouri
B. MAJÚSCULES I MINÚSCULES
Les denominacions completes de races s'escriuen amb minúscula inicial.
Pel que fa als noms propis, tenen un tractament singular:
- S'escriuen amb majúscula inicial quan no funcionen sols sinó que tenen davant el nom referit al tipus d'animal, una característica de la raça, etc.
Ex.: ànec Orpington; cavall Camarga; conill Beveren; gallina Prat; ovella Hampshire; porc Berkshire; vaca Durham
- S'escriuen amb minúscula inicial quan funcionen tots sols en el discurs.
Ex.: un orpington; un camarga; un beveren; una prat; una hampshire; un berkshire; una durham
C. ORDENACIÓ INTERNA DE PARAULES
L'ordenació interna de les diverses paraules que componen una denominació de raça domèstica depèn del grau d'adaptació de la denominació:
(1) Quan s'agafa una denominació estrangera sense adaptar, es manté l'ordre de la llengua original.
Ex.: gordon setter (anglès, Gordon Setter)
(2) Quan se'n tradueix un gentilici o una característica al català, s'adapten a l'ordre propi del català.
Ex.: setter anglès (anglès, English Setter); setter irlandès (anglès, Irish Setter)
(3) Quan contenen un nom propi, s'adapten a l'ordre propi del català.
Ex.: terrier de Yorkshire (anglès, Yorkshire Terrier)
A. TRADUCCIÓ DE FORMES DESCRIPTIVES
A.1 Formes d'ús internacional
En general es mantenen les formes de les denominacions que descriuen característiques de la raça quan són d'ús internacional. (Per al cas dels gentilicis, vegeu la fitxa CRITERI Denominació de races domèstiques (1).)
Ex.: (ànec) kaki Campbell; (ase) americà Mammoth Jack; (cavall) paso fino; (conill) chamois de Turíngia; (gat) bobtail japonès; (gos) bullmastiff; (haca) acchetta sarda; (ovella) milchschaf; (porc) edelschwein alemany; (vaca) retinta andalusa
Excepció: porc lampinyo (en comptes de porc lampiño); porc entrepelat (en comptes de porc entrepelado); porc camús vitorià (en comptes de porc chato vitorià)
[Per l'absència d'algunes grafies en català, per la proximitat entre català i castellà i per tradició.]
Tots aquests manlleus mantenen la grafia original, excepte si estan recollits en les obres lexicogràfiques i enciclopèdiques catalanes de referència.
Ex.: pòinter (en anglès, pointer)
A2. Delimitació de variant
En canvi, es tradueixen els sintagmes que delimiten una variant d'una raça per mitjà d'una característica física.
Ex.: gos schnauzer gegant - gos schnauzer nan (variants de la raça schnauzer); vaca shorthon de llet (en anglès, Milking Shorthorn); vaca Hereford escornada (en anglès, Polled Hereford)
En cas de coexistència d'una forma amb manlleu descriptiu i una forma adaptada al català, es dona prioritat a la forma adaptada.
Ex.: Welsh poni / poni gal·lès --> poni gal·lès; Kentucky Saddlebred / cavall de sella americà --> cavall de sella americà; Missouri Fox Trotting / trotador de Missouri --> trotador de Missouri
B. MAJÚSCULES I MINÚSCULES
Les denominacions completes de races s'escriuen amb minúscula inicial.
Pel que fa als noms propis, tenen un tractament singular:
- S'escriuen amb majúscula inicial quan no funcionen sols sinó que tenen davant el nom referit al tipus d'animal, una característica de la raça, etc.
Ex.: ànec Orpington; cavall Camarga; conill Beveren; gallina Prat; ovella Hampshire; porc Berkshire; vaca Durham
- S'escriuen amb minúscula inicial quan funcionen tots sols en el discurs.
Ex.: un orpington; un camarga; un beveren; una prat; una hampshire; un berkshire; una durham
C. ORDENACIÓ INTERNA DE PARAULES
L'ordenació interna de les diverses paraules que componen una denominació de raça domèstica depèn del grau d'adaptació de la denominació:
(1) Quan s'agafa una denominació estrangera sense adaptar, es manté l'ordre de la llengua original.
Ex.: gordon setter (anglès, Gordon Setter)
(2) Quan se'n tradueix un gentilici o una característica al català, s'adapten a l'ordre propi del català.
Ex.: setter anglès (anglès, English Setter); setter irlandès (anglès, Irish Setter)
(3) Quan contenen un nom propi, s'adapten a l'ordre propi del català.
Ex.: terrier de Yorkshire (anglès, Yorkshire Terrier)
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI Denominació catalana de races domèstiques (1): Noms propis i gentilicis.
- 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació de races d'animals domèstics en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-races-animals-domestics.pdf).
0 CRITERI Denominació catalana de races domèstiques (2): Traducció, grafia i ordenació
0 CRITERI Denominació catalana de races domèstiques (2): Traducció, grafia i ordenació
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de races domèstiques (2): Traducció, grafia i ordenació
- ca A1. Formes descriptives d'ús internacional: cavall paso fino (EXEMPLE), n m
- ca A1. Formes descriptives d'ús internacional: gat bobtail japonès (EXEMPLE), n m
- ca A1. Formes descriptives d'ús internacional: gos bullmastiff (EXEMPLE), n m
- ca A1. Formes descriptives d'ús internacional: porc lampinyo (EXCEPCIÓ), n m
- ca A2. Formes descriptives que delimiten variants: gos schnauzer gegant (EXEMPLE), n m
- ca A2. Formes descriptives que delimiten variants: vaca shorthon de llet (EXEMPLE), n f
- ca B. Majúscula en nom propi de complement: cavall Camarga (EXEMPLE), n m
- ca B. Majúscula en nom propi de complement: gallina Prat (EXEMPLE), n f
- ca B. Minúscula en nom propi de base: camarga (EXEMPLE), n m
- ca B. Minúscula en nom propi de base: prat (EXEMPLE), n f
- ca C. Ordenació en manlleus no adaptats: gordon setter (EXEMPLE), n m
- ca C. Ordenació en manlleus que s'adapten: setter irlandès (EXEMPLE), n m
- ca C. Ordenació en manlleus que tenen nom propi: terrier de Yorkshire (EXEMPLE), n m
<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>
Definició
El Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a l'adaptació dels noms de les diverses races d'animals domèstics al català, pel que fa al tractament dels manlleus descriptius, la utilització de majúscules i minúscules i l'ordenació interna dels noms:
A. TRADUCCIÓ DE FORMES DESCRIPTIVES
A.1 Formes d'ús internacional
En general es mantenen les formes de les denominacions que descriuen característiques de la raça quan són d'ús internacional. (Per al cas dels gentilicis, vegeu la fitxa CRITERI Denominació de races domèstiques (1).)
Ex.: (ànec) kaki Campbell; (ase) americà Mammoth Jack; (cavall) paso fino; (conill) chamois de Turíngia; (gat) bobtail japonès; (gos) bullmastiff; (haca) acchetta sarda; (ovella) milchschaf; (porc) edelschwein alemany; (vaca) retinta andalusa
Excepció: porc lampinyo (en comptes de porc lampiño); porc entrepelat (en comptes de porc entrepelado); porc camús vitorià (en comptes de porc chato vitorià)
[Per l'absència d'algunes grafies en català, per la proximitat entre català i castellà i per tradició.]
Tots aquests manlleus mantenen la grafia original, excepte si estan recollits en les obres lexicogràfiques i enciclopèdiques catalanes de referència.
Ex.: pòinter (en anglès, pointer)
A2. Delimitació de variant
En canvi, es tradueixen els sintagmes que delimiten una variant d'una raça per mitjà d'una característica física.
Ex.: gos schnauzer gegant - gos schnauzer nan (variants de la raça schnauzer); vaca shorthon de llet (en anglès, Milking Shorthorn); vaca Hereford escornada (en anglès, Polled Hereford)
En cas de coexistència d'una forma amb manlleu descriptiu i una forma adaptada al català, es dona prioritat a la forma adaptada.
Ex.: Welsh poni / poni gal·lès --> poni gal·lès; Kentucky Saddlebred / cavall de sella americà --> cavall de sella americà; Missouri Fox Trotting / trotador de Missouri --> trotador de Missouri
B. MAJÚSCULES I MINÚSCULES
Les denominacions completes de races s'escriuen amb minúscula inicial.
Pel que fa als noms propis, tenen un tractament singular:
- S'escriuen amb majúscula inicial quan no funcionen sols sinó que tenen davant el nom referit al tipus d'animal, una característica de la raça, etc.
Ex.: ànec Orpington; cavall Camarga; conill Beveren; gallina Prat; ovella Hampshire; porc Berkshire; vaca Durham
- S'escriuen amb minúscula inicial quan funcionen tots sols en el discurs.
Ex.: un orpington; un camarga; un beveren; una prat; una hampshire; un berkshire; una durham
C. ORDENACIÓ INTERNA DE PARAULES
L'ordenació interna de les diverses paraules que componen una denominació de raça domèstica depèn del grau d'adaptació de la denominació:
(1) Quan s'agafa una denominació estrangera sense adaptar, es manté l'ordre de la llengua original.
Ex.: gordon setter (anglès, Gordon Setter)
(2) Quan se'n tradueix un gentilici o una característica al català, s'adapten a l'ordre propi del català.
Ex.: setter anglès (anglès, English Setter); setter irlandès (anglès, Irish Setter)
(3) Quan contenen un nom propi, s'adapten a l'ordre propi del català.
Ex.: terrier de Yorkshire (anglès, Yorkshire Terrier)
A. TRADUCCIÓ DE FORMES DESCRIPTIVES
A.1 Formes d'ús internacional
En general es mantenen les formes de les denominacions que descriuen característiques de la raça quan són d'ús internacional. (Per al cas dels gentilicis, vegeu la fitxa CRITERI Denominació de races domèstiques (1).)
Ex.: (ànec) kaki Campbell; (ase) americà Mammoth Jack; (cavall) paso fino; (conill) chamois de Turíngia; (gat) bobtail japonès; (gos) bullmastiff; (haca) acchetta sarda; (ovella) milchschaf; (porc) edelschwein alemany; (vaca) retinta andalusa
Excepció: porc lampinyo (en comptes de porc lampiño); porc entrepelat (en comptes de porc entrepelado); porc camús vitorià (en comptes de porc chato vitorià)
[Per l'absència d'algunes grafies en català, per la proximitat entre català i castellà i per tradició.]
Tots aquests manlleus mantenen la grafia original, excepte si estan recollits en les obres lexicogràfiques i enciclopèdiques catalanes de referència.
Ex.: pòinter (en anglès, pointer)
A2. Delimitació de variant
En canvi, es tradueixen els sintagmes que delimiten una variant d'una raça per mitjà d'una característica física.
Ex.: gos schnauzer gegant - gos schnauzer nan (variants de la raça schnauzer); vaca shorthon de llet (en anglès, Milking Shorthorn); vaca Hereford escornada (en anglès, Polled Hereford)
En cas de coexistència d'una forma amb manlleu descriptiu i una forma adaptada al català, es dona prioritat a la forma adaptada.
Ex.: Welsh poni / poni gal·lès --> poni gal·lès; Kentucky Saddlebred / cavall de sella americà --> cavall de sella americà; Missouri Fox Trotting / trotador de Missouri --> trotador de Missouri
B. MAJÚSCULES I MINÚSCULES
Les denominacions completes de races s'escriuen amb minúscula inicial.
Pel que fa als noms propis, tenen un tractament singular:
- S'escriuen amb majúscula inicial quan no funcionen sols sinó que tenen davant el nom referit al tipus d'animal, una característica de la raça, etc.
Ex.: ànec Orpington; cavall Camarga; conill Beveren; gallina Prat; ovella Hampshire; porc Berkshire; vaca Durham
- S'escriuen amb minúscula inicial quan funcionen tots sols en el discurs.
Ex.: un orpington; un camarga; un beveren; una prat; una hampshire; un berkshire; una durham
C. ORDENACIÓ INTERNA DE PARAULES
L'ordenació interna de les diverses paraules que componen una denominació de raça domèstica depèn del grau d'adaptació de la denominació:
(1) Quan s'agafa una denominació estrangera sense adaptar, es manté l'ordre de la llengua original.
Ex.: gordon setter (anglès, Gordon Setter)
(2) Quan se'n tradueix un gentilici o una característica al català, s'adapten a l'ordre propi del català.
Ex.: setter anglès (anglès, English Setter); setter irlandès (anglès, Irish Setter)
(3) Quan contenen un nom propi, s'adapten a l'ordre propi del català.
Ex.: terrier de Yorkshire (anglès, Yorkshire Terrier)
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI Denominació catalana de races domèstiques (1): Noms propis i gentilicis.
- 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació de races d'animals domèstics en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-races-animals-domestics.pdf).
