Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "exemple" dins totes les àrees temàtiques
0 CRITERI Denominació catalana de pluges de meteors (1): Generalitats
0 CRITERI Denominació catalana de pluges de meteors (1): Generalitats
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de pluges de meteors (1): Generalitats
- ca 1 Arrel plena llatina + -ids: Centàurids (EXEMPLE), n m pl
- ca 1 Arrel plena llatina + -ids: Nòrmids (EXEMPLE), n m pl
- ca 2 Gènere masculí: Perseids (EXEMPLE), n m pl
- ca 3 Majúscula inicial en noms i adjectius: gamma-Nòrmids (EXEMPLE), n m pl
- ca 3 Majúscula inicial en noms i adjectius: Lírids d'Abril (EXEMPLE), n m pl
- ca 4 Simplificació de i de l'arrel + -ids: Aquàrids (EXEMPLE), n m pl
- ca 5 Adaptació de grafies estranyes al català: Delfínids (EXEMPLE), n m pl
- ca 5 Adaptació de grafies estranyes al català: Escútids (EXEMPLE), n m pl
- ca 6 Adopció excepcional del nominatiu llatí: Hidrúsids (EXEMPLE), n m pl
- ca 7 Manteniment com a dos elements amb sufix al segon: Cànum Venatícids (EXEMPLE), n m pl
- ca 7 Manteniment com a dos elements amb sufix al segon: Corona Austràlids (EXEMPLE), n m pl
- ca 8 Manteniment del nom tradicional: Giacobínids (EXEMPLE), n m pl
- ca 9 Afegiment de l'adjectiu Diürn a les pluges de dia: Ariètids Diürns (EXEMPLE), n m pl
<Ciències de la Terra > Astronomia>
Definició
Les pluges de meteors, o popularment pluges d'estels, són una successió de meteors que es donen en un interval curt de temps, aparentment parteixen d'una mateixa regió del firmament i es repeteixen periòdicament. (Un meteor és un fenomen lluminós produït pel pas d'un meteoroide a través de l'atmosfera terrestre.)
Aquestes pluges de meteors es distingeixen segons el radiant (lloc d'origen en el firmament des del punt de vista de l'observador) i segons el període d'activitat.
El Consell Supervisor del TERMCAT proposa les recomanacions següents per a establir les denominacions en català de les pluges de meteors:
CRITERIS GENERALS DE LES DENOMINACIONS
1) La denominació es construeix afegint el sufix de plural -ids a la forma plena de l'arrel llatina de la constel·lació on aparentment s'origina la pluja. Aquesta arrel s'aconsegueix traient el sufix (-ae, -i, -is, -us, -ei, -ium, -orum) de la forma de genitiu.
Ex. 1: genitiu llatí Normae --> arrel Norm- --> català Nòrmids
Ex. 2: genitiu llatí Centauri --> arrel Centaur- --> català Centàurids
Ex. 3: genitiu llatí Leonis --> arrel Leon- --> català Leònids
2) El gènere de la forma catalana és el masculí, seguint la tradició lexicogràfica catalana.
Ex.: *les Perseides --> els Perseids
3) S'escriuen amb majúscula inicial els noms i els adjectius, tant si fan de base com si fan de complement. (En canvi, s'escriuen amb minúscula articles, preposicions, lletres gregues i noms de lletres gregues.)
Ex.: Oriònids, Coma Berenícids, Ariètids Diürns, Lírids d'Abril; α-Capricòrnids, gamma-Nòrmids
4) La i final en una arrel llatina s'elimina per evitar la duplicació en el contacte amb el sufix -ids.
Ex.: genitiu llatí Aquarii --> arrel Aquari- --> català Aquàrids (i no *Aquàriids)
5) Les grafies no pròpies del català s'adapten d'acord amb les regles generals de transcripció del llatí al català.
. s + [consonant] > es + [consonant]
Ex.: llatí Scuti --> català Escútids
. ch + a/o/u/[consonant] > c + a/o/u/[consonant] || ch[final de mot] > c || ch + e/i > qu + e/i
Ex.: llatí Chamaleontis (Chamaleont-) --> català Camaleòntids; llatí Ophiuchi (Ophiuch-) --> català Ofiúquids
. ph > f
Ex.: llatí Delphini --> Delfínids
. cc + a/o/u > c + a/o/u; bb > b; pp > p; tt > t; ll > l·l || mm, nn, rr i ss es mantenen
Ex.: llatí Puppis --> català Púpids; llatí Cassiopeia --> català Cassiopeids
. ae > e || oe > e
Ex.: llatí Caeli --> català Cèlids; llatí Phoenix --> català Fenícids
. y > i
Ex.: llatí Cygni --> català Cígnids
6) Excepcionalment, en cas que la norma de l'arrel plena pugui donar dues denominacions iguals en català, la segona es construeix sobre la forma de nominatiu llatí (i no sobre l'arrel plena).
Ex.: genitiu llatí Hydrae --> arrel Hydr- --> català Hídrids || genitiu llatí Hydri --> arrel Hydr- --> català Hidrúsids, i no *Hídrids (nominatiu llatí, Hydrus)
7) Quan el nom llatí està compost per dos elements, en català també s'escriuen com a dos elements separats; a més, el primer element té terminació de genitiu i ortografia adaptada a la pronúncia llatina i el segon afegeix el sufix -ids a l'arrel plena.
Ex.: genitiu llatí Canum Venaticorum --> arrel 2n element Venatic- -> català Cànum Venatícids
. Excepcionalment, si el genitiu del primer element acaba en -ae, la terminació en català és a.
Ex.: genitiu llatí Coronae Australis --> arrel 2n element Austral- --> català Corona Austràlids
8) En cas de pluges amb un nom tradicional que no segueix aquests criteris de denominació, el nom tradicional es pot prendre com a sinònim complementari de la denominació regular o bé com a denominació única.
Ex.: Giacobini-Zinner --> Giacobínids, com a sinònim complementari de Dracònids (<-- llatí Draconis)
9) En les pluges que ocorren de dia, s'acostuma a afegir l'adjectiu Diürn al nom de la pluja.
Ex.: llatí Arietis --> català Ariètids Diürns
Aquestes pluges de meteors es distingeixen segons el radiant (lloc d'origen en el firmament des del punt de vista de l'observador) i segons el període d'activitat.
El Consell Supervisor del TERMCAT proposa les recomanacions següents per a establir les denominacions en català de les pluges de meteors:
CRITERIS GENERALS DE LES DENOMINACIONS
1) La denominació es construeix afegint el sufix de plural -ids a la forma plena de l'arrel llatina de la constel·lació on aparentment s'origina la pluja. Aquesta arrel s'aconsegueix traient el sufix (-ae, -i, -is, -us, -ei, -ium, -orum) de la forma de genitiu.
Ex. 1: genitiu llatí Normae --> arrel Norm- --> català Nòrmids
Ex. 2: genitiu llatí Centauri --> arrel Centaur- --> català Centàurids
Ex. 3: genitiu llatí Leonis --> arrel Leon- --> català Leònids
2) El gènere de la forma catalana és el masculí, seguint la tradició lexicogràfica catalana.
Ex.: *les Perseides --> els Perseids
3) S'escriuen amb majúscula inicial els noms i els adjectius, tant si fan de base com si fan de complement. (En canvi, s'escriuen amb minúscula articles, preposicions, lletres gregues i noms de lletres gregues.)
Ex.: Oriònids, Coma Berenícids, Ariètids Diürns, Lírids d'Abril; α-Capricòrnids, gamma-Nòrmids
4) La i final en una arrel llatina s'elimina per evitar la duplicació en el contacte amb el sufix -ids.
Ex.: genitiu llatí Aquarii --> arrel Aquari- --> català Aquàrids (i no *Aquàriids)
5) Les grafies no pròpies del català s'adapten d'acord amb les regles generals de transcripció del llatí al català.
. s + [consonant] > es + [consonant]
Ex.: llatí Scuti --> català Escútids
. ch + a/o/u/[consonant] > c + a/o/u/[consonant] || ch[final de mot] > c || ch + e/i > qu + e/i
Ex.: llatí Chamaleontis (Chamaleont-) --> català Camaleòntids; llatí Ophiuchi (Ophiuch-) --> català Ofiúquids
. ph > f
Ex.: llatí Delphini --> Delfínids
. cc + a/o/u > c + a/o/u; bb > b; pp > p; tt > t; ll > l·l || mm, nn, rr i ss es mantenen
Ex.: llatí Puppis --> català Púpids; llatí Cassiopeia --> català Cassiopeids
. ae > e || oe > e
Ex.: llatí Caeli --> català Cèlids; llatí Phoenix --> català Fenícids
. y > i
Ex.: llatí Cygni --> català Cígnids
6) Excepcionalment, en cas que la norma de l'arrel plena pugui donar dues denominacions iguals en català, la segona es construeix sobre la forma de nominatiu llatí (i no sobre l'arrel plena).
Ex.: genitiu llatí Hydrae --> arrel Hydr- --> català Hídrids || genitiu llatí Hydri --> arrel Hydr- --> català Hidrúsids, i no *Hídrids (nominatiu llatí, Hydrus)
7) Quan el nom llatí està compost per dos elements, en català també s'escriuen com a dos elements separats; a més, el primer element té terminació de genitiu i ortografia adaptada a la pronúncia llatina i el segon afegeix el sufix -ids a l'arrel plena.
Ex.: genitiu llatí Canum Venaticorum --> arrel 2n element Venatic- -> català Cànum Venatícids
. Excepcionalment, si el genitiu del primer element acaba en -ae, la terminació en català és a.
Ex.: genitiu llatí Coronae Australis --> arrel 2n element Austral- --> català Corona Austràlids
8) En cas de pluges amb un nom tradicional que no segueix aquests criteris de denominació, el nom tradicional es pot prendre com a sinònim complementari de la denominació regular o bé com a denominació única.
Ex.: Giacobini-Zinner --> Giacobínids, com a sinònim complementari de Dracònids (<-- llatí Draconis)
9) En les pluges que ocorren de dia, s'acostuma a afegir l'adjectiu Diürn al nom de la pluja.
Ex.: llatí Arietis --> català Ariètids Diürns
Nota
- 1. Les recomanacions exposades es basen en les regles de la Comissió 22 de la Unió Astronòmica Internacional (UAI) per a les formes angleses de les pluges d'estels.
- 2. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI Denominació catalana de pluges de meteors (2): Casos especials.
- 3. Podeu consultar el document de criteri original, Criteris per a la denominació catalana de les pluges de meteors, en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-pluges-meteors.pdf).
0 CRITERI Denominació catalana de pluges de meteors (1): Generalitats
0 CRITERI Denominació catalana de pluges de meteors (1): Generalitats
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de pluges de meteors (1): Generalitats
- ca 1 Arrel plena llatina + -ids: Centàurids (EXEMPLE), n m pl
- ca 1 Arrel plena llatina + -ids: Nòrmids (EXEMPLE), n m pl
- ca 2 Gènere masculí: Perseids (EXEMPLE), n m pl
- ca 3 Majúscula inicial en noms i adjectius: gamma-Nòrmids (EXEMPLE), n m pl
- ca 3 Majúscula inicial en noms i adjectius: Lírids d'Abril (EXEMPLE), n m pl
- ca 4 Simplificació de i de l'arrel + -ids: Aquàrids (EXEMPLE), n m pl
- ca 5 Adaptació de grafies estranyes al català: Delfínids (EXEMPLE), n m pl
- ca 5 Adaptació de grafies estranyes al català: Escútids (EXEMPLE), n m pl
- ca 6 Adopció excepcional del nominatiu llatí: Hidrúsids (EXEMPLE), n m pl
- ca 7 Manteniment com a dos elements amb sufix al segon: Cànum Venatícids (EXEMPLE), n m pl
- ca 7 Manteniment com a dos elements amb sufix al segon: Corona Austràlids (EXEMPLE), n m pl
- ca 8 Manteniment del nom tradicional: Giacobínids (EXEMPLE), n m pl
- ca 9 Afegiment de l'adjectiu Diürn a les pluges de dia: Ariètids Diürns (EXEMPLE), n m pl
<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>
Definició
Les pluges de meteors, o popularment pluges d'estels, són una successió de meteors que es donen en un interval curt de temps, aparentment parteixen d'una mateixa regió del firmament i es repeteixen periòdicament. (Un meteor és un fenomen lluminós produït pel pas d'un meteoroide a través de l'atmosfera terrestre.)
Aquestes pluges de meteors es distingeixen segons el radiant (lloc d'origen en el firmament des del punt de vista de l'observador) i segons el període d'activitat.
El Consell Supervisor del TERMCAT proposa les recomanacions següents per a establir les denominacions en català de les pluges de meteors:
CRITERIS GENERALS DE LES DENOMINACIONS
1) La denominació es construeix afegint el sufix de plural -ids a la forma plena de l'arrel llatina de la constel·lació on aparentment s'origina la pluja. Aquesta arrel s'aconsegueix traient el sufix (-ae, -i, -is, -us, -ei, -ium, -orum) de la forma de genitiu.
Ex. 1: genitiu llatí Normae --> arrel Norm- --> català Nòrmids
Ex. 2: genitiu llatí Centauri --> arrel Centaur- --> català Centàurids
Ex. 3: genitiu llatí Leonis --> arrel Leon- --> català Leònids
2) El gènere de la forma catalana és el masculí, seguint la tradició lexicogràfica catalana.
Ex.: *les Perseides --> els Perseids
3) S'escriuen amb majúscula inicial els noms i els adjectius, tant si fan de base com si fan de complement. (En canvi, s'escriuen amb minúscula articles, preposicions, lletres gregues i noms de lletres gregues.)
Ex.: Oriònids, Coma Berenícids, Ariètids Diürns, Lírids d'Abril; α-Capricòrnids, gamma-Nòrmids
4) La i final en una arrel llatina s'elimina per evitar la duplicació en el contacte amb el sufix -ids.
Ex.: genitiu llatí Aquarii --> arrel Aquari- --> català Aquàrids (i no *Aquàriids)
5) Les grafies no pròpies del català s'adapten d'acord amb les regles generals de transcripció del llatí al català.
. s + [consonant] > es + [consonant]
Ex.: llatí Scuti --> català Escútids
. ch + a/o/u/[consonant] > c + a/o/u/[consonant] || ch[final de mot] > c || ch + e/i > qu + e/i
Ex.: llatí Chamaleontis (Chamaleont-) --> català Camaleòntids; llatí Ophiuchi (Ophiuch-) --> català Ofiúquids
. ph > f
Ex.: llatí Delphini --> Delfínids
. cc + a/o/u > c + a/o/u; bb > b; pp > p; tt > t; ll > l·l || mm, nn, rr i ss es mantenen
Ex.: llatí Puppis --> català Púpids; llatí Cassiopeia --> català Cassiopeids
. ae > e || oe > e
Ex.: llatí Caeli --> català Cèlids; llatí Phoenix --> català Fenícids
. y > i
Ex.: llatí Cygni --> català Cígnids
6) Excepcionalment, en cas que la norma de l'arrel plena pugui donar dues denominacions iguals en català, la segona es construeix sobre la forma de nominatiu llatí (i no sobre l'arrel plena).
Ex.: genitiu llatí Hydrae --> arrel Hydr- --> català Hídrids || genitiu llatí Hydri --> arrel Hydr- --> català Hidrúsids, i no *Hídrids (nominatiu llatí, Hydrus)
7) Quan el nom llatí està compost per dos elements, en català també s'escriuen com a dos elements separats; a més, el primer element té terminació de genitiu i ortografia adaptada a la pronúncia llatina i el segon afegeix el sufix -ids a l'arrel plena.
Ex.: genitiu llatí Canum Venaticorum --> arrel 2n element Venatic- -> català Cànum Venatícids
. Excepcionalment, si el genitiu del primer element acaba en -ae, la terminació en català és a.
Ex.: genitiu llatí Coronae Australis --> arrel 2n element Austral- --> català Corona Austràlids
8) En cas de pluges amb un nom tradicional que no segueix aquests criteris de denominació, el nom tradicional es pot prendre com a sinònim complementari de la denominació regular o bé com a denominació única.
Ex.: Giacobini-Zinner --> Giacobínids, com a sinònim complementari de Dracònids (<-- llatí Draconis)
9) En les pluges que ocorren de dia, s'acostuma a afegir l'adjectiu Diürn al nom de la pluja.
Ex.: llatí Arietis --> català Ariètids Diürns
Aquestes pluges de meteors es distingeixen segons el radiant (lloc d'origen en el firmament des del punt de vista de l'observador) i segons el període d'activitat.
El Consell Supervisor del TERMCAT proposa les recomanacions següents per a establir les denominacions en català de les pluges de meteors:
CRITERIS GENERALS DE LES DENOMINACIONS
1) La denominació es construeix afegint el sufix de plural -ids a la forma plena de l'arrel llatina de la constel·lació on aparentment s'origina la pluja. Aquesta arrel s'aconsegueix traient el sufix (-ae, -i, -is, -us, -ei, -ium, -orum) de la forma de genitiu.
Ex. 1: genitiu llatí Normae --> arrel Norm- --> català Nòrmids
Ex. 2: genitiu llatí Centauri --> arrel Centaur- --> català Centàurids
Ex. 3: genitiu llatí Leonis --> arrel Leon- --> català Leònids
2) El gènere de la forma catalana és el masculí, seguint la tradició lexicogràfica catalana.
Ex.: *les Perseides --> els Perseids
3) S'escriuen amb majúscula inicial els noms i els adjectius, tant si fan de base com si fan de complement. (En canvi, s'escriuen amb minúscula articles, preposicions, lletres gregues i noms de lletres gregues.)
Ex.: Oriònids, Coma Berenícids, Ariètids Diürns, Lírids d'Abril; α-Capricòrnids, gamma-Nòrmids
4) La i final en una arrel llatina s'elimina per evitar la duplicació en el contacte amb el sufix -ids.
Ex.: genitiu llatí Aquarii --> arrel Aquari- --> català Aquàrids (i no *Aquàriids)
5) Les grafies no pròpies del català s'adapten d'acord amb les regles generals de transcripció del llatí al català.
. s + [consonant] > es + [consonant]
Ex.: llatí Scuti --> català Escútids
. ch + a/o/u/[consonant] > c + a/o/u/[consonant] || ch[final de mot] > c || ch + e/i > qu + e/i
Ex.: llatí Chamaleontis (Chamaleont-) --> català Camaleòntids; llatí Ophiuchi (Ophiuch-) --> català Ofiúquids
. ph > f
Ex.: llatí Delphini --> Delfínids
. cc + a/o/u > c + a/o/u; bb > b; pp > p; tt > t; ll > l·l || mm, nn, rr i ss es mantenen
Ex.: llatí Puppis --> català Púpids; llatí Cassiopeia --> català Cassiopeids
. ae > e || oe > e
Ex.: llatí Caeli --> català Cèlids; llatí Phoenix --> català Fenícids
. y > i
Ex.: llatí Cygni --> català Cígnids
6) Excepcionalment, en cas que la norma de l'arrel plena pugui donar dues denominacions iguals en català, la segona es construeix sobre la forma de nominatiu llatí (i no sobre l'arrel plena).
Ex.: genitiu llatí Hydrae --> arrel Hydr- --> català Hídrids || genitiu llatí Hydri --> arrel Hydr- --> català Hidrúsids, i no *Hídrids (nominatiu llatí, Hydrus)
7) Quan el nom llatí està compost per dos elements, en català també s'escriuen com a dos elements separats; a més, el primer element té terminació de genitiu i ortografia adaptada a la pronúncia llatina i el segon afegeix el sufix -ids a l'arrel plena.
Ex.: genitiu llatí Canum Venaticorum --> arrel 2n element Venatic- -> català Cànum Venatícids
. Excepcionalment, si el genitiu del primer element acaba en -ae, la terminació en català és a.
Ex.: genitiu llatí Coronae Australis --> arrel 2n element Austral- --> català Corona Austràlids
8) En cas de pluges amb un nom tradicional que no segueix aquests criteris de denominació, el nom tradicional es pot prendre com a sinònim complementari de la denominació regular o bé com a denominació única.
Ex.: Giacobini-Zinner --> Giacobínids, com a sinònim complementari de Dracònids (<-- llatí Draconis)
9) En les pluges que ocorren de dia, s'acostuma a afegir l'adjectiu Diürn al nom de la pluja.
Ex.: llatí Arietis --> català Ariètids Diürns
Nota
- 1. Les recomanacions exposades es basen en les regles de la Comissió 22 de la Unió Astronòmica Internacional (UAI) per a les formes angleses de les pluges d'estels.
- 2. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI Denominació catalana de pluges de meteors (2): Casos especials.
- 3. Podeu consultar el document de criteri original, Criteris per a la denominació catalana de les pluges de meteors, en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-pluges-meteors.pdf).
0 CRITERI Denominació catalana de races domèstiques (1): Noms propis i gentilicis
0 CRITERI Denominació catalana de races domèstiques (1): Noms propis i gentilicis
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de races domèstiques (1): Noms propis i gentilicis
- ca A1. Noms propis documentats: cabra Caixmir (EXEMPLE), n f
- ca A1. Noms propis documentats: porc Bayeux (EXEMPLE), n m
- ca A1. Noms propis no documentats: cavall Connemara (EXEMPLE), n m
- ca A1. Noms propis no documentats: vaca Pinzgau (EXEMPLE), n f
- ca A2. Gentilicis documentats: ase piemontès (EXEMPLE), n m
- ca A2. Gentilicis documentats: cabra manxega (EXEMPLE), n f
- ca A2. Gentilicis documentats: cocker spaniel anglès (EXCEPCIÓ), n m
- ca A2. Gentilicis no documentats i no tradicionals: gos briard (EXEMPLE), n m
- ca A2. Gentilicis no documentats i no tradicionals: vaca marchighiana (EXEMPLE), n f
- ca A2. Gentilicis no documentats tradicionals: cavall ardenès (EXEMPLE), n m
- ca A2. Gentilicis no documentats tradicionals: gallina paduana (EXEMPLE), n f
- ca B. Elisió de preposició en nom simple: conill Alaska (EXEMPLE, n m
- ca B. Elisió de preposició en nom simple: gallina Menorca (EXEMPLE), n f
- ca B. Manteniment de preposició en nom complex: cavall trotador d'Orlov (EXEMPLE), n m
- ca B. Manteniment de preposició en nom complex: gos pastor de Shetland (EXEMPLE), n m
<Agricultura. Ramaderia. Pesca > Ramaderia>
Definició
Els noms de les races domèstiques poden plantejar dubtes en l'adaptació al català pel que fa al tractament de noms propis i gentilicis, preposicions davant de nom propi, manlleus descriptius, majúscules i minúscules, i ordenació de les paraules en les formes complexes. (Es prenen en consideració els animals domèstics tradicionals, és a dir les races asinines, avícoles, bovines, cabrunes, canines, cunícoles, equines, felines, ovines i porcines.)
Davant d'aquests dubtes, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a l'adaptació dels noms de les diverses races d'animals domèstics al català, pel que fa al tractament dels noms propis i gentilicis i pel que fa a la presència de preposició anterior:
A. ADAPTACIÓ DE NOMS PROPIS I GENTILICIS
A1. Noms propis
- Els noms propis continguts en les denominacions de races domèstiques s'escriuen tal com figuren en les obres lexicogràfiques i enciclopèdiques catalanes de referència.
Ex. ànec Aylesbury; ase Poitou; cabra Caixmir; conill Angora; gallina Dorking; gat blau de Rússia; gos Chihuahua; oca Tolosa; ovella Illa de França; porc Bayeux; vaca Galloway
- Els noms propis no documentats en les obres catalanes de referència s'escriuen d'acord amb la grafia original.
Ex.: cavall Connemara; vaca Pinzgau
- Quan la forma coneguda no correspon a la grafia de la llengua original sinó a l'adaptació feta per una llengua vehicular, és preferible respectar la grafia original.
Ex.: cavall Merenç (forma occitana del topònim) és millor que cavall Mérens (forma francesa del topònim)
A2. Gentilicis
- Els gentilicis continguts en les denominacions de races domèstiques s'escriuen tal com figuren en les obres lexicogràfiques i enciclopèdiques catalanes de referència.
Ex.: ase piemontès; cabra manxega; cavall gal·lès; conill polonès; gallina gal·la; gat siamès; gos llebrer afganès; oca alsaciana; ovella sarda; porc hongarès; vaca avilesa
Excepció: gos épagneul bretó; cocker spaniel anglès
[Perquè l'adaptació dels gentilicis épagneul i spaniel a espanyol dificultaria la identificació de les races.]
- Els gentilicis no documentats en les obres catalanes de referència però amb una adaptació tradicional (perquè es tracta de races històricament conegudes) s'escriuen també adaptats.
Ex.: cavall ardenès (de les Ardenes, regió francesa); gallina paduana (de Pàdua, ciutat italiana); gos slugui (de Saluq, ciutat àrab); ovella tarasconina (de Tarascon, ciutat francesa); porc craonès (de Craon, ciutat francesa); vaca romanyola (de Romagna, regió italiana)
- Els gentilicis no documentats en les obres catalanes de referència i sense una adaptació tradicional s'escriuen d'acord amb la grafia original.
Ex..: cabra verata (de La Vera, regió espanyola); cavall haflinger (de Hafling, població tirolesa); gos briard (de Brie, regió francesa); vaca marchighiana (de Marche, regió italiana)
B. ÚS DE LA PREPOSICIÓ DE DAVANT DE NOM PROPI
En la llengua general, un dels usos de la preposició de davant d'un nom propi és expressar la procedència. En les denominacions de races domèstiques, però, aquesta preposició rep un tractament especial:
(1) Es tendeix a elidir la preposició quan la denominació es compon només del nom de l'animal i un nom propi; sovint aquest nom propi s'utilitza tot sol com a denominació de la raça.
Ex.: ànec Pequín; ase Poitou; cabra Toggenburg; cavall Dartmoor; conill Alaska; gallina Menorca; gos Terranova; oca Sebastòpol; ovella Suffolk; porc Jabugo tacat; vaca Devon
(2) Es tendeix a mantenir la preposició davant de nom propi quan la denominació es compon del nom de l'animal, un tret característic i un nom propi; sovint aquest nom propi no s'utilitza tot sol com a denominació de la raça, sinó acompanyat del tret característic.
Ex.: (cavall) trotador d'Orlov; (conill) blanc d'Otot; (gall dindi) blanc de Beltsville; (gat) blau de Rússia; (gos) pastor de Shetland; (oca) arrissada del Danubi; (ovella) merina de Rambouillet; (porc) vermell d'Extremadura; (vaca) rossa d'Aquitània
Davant d'aquests dubtes, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a l'adaptació dels noms de les diverses races d'animals domèstics al català, pel que fa al tractament dels noms propis i gentilicis i pel que fa a la presència de preposició anterior:
A. ADAPTACIÓ DE NOMS PROPIS I GENTILICIS
A1. Noms propis
- Els noms propis continguts en les denominacions de races domèstiques s'escriuen tal com figuren en les obres lexicogràfiques i enciclopèdiques catalanes de referència.
Ex. ànec Aylesbury; ase Poitou; cabra Caixmir; conill Angora; gallina Dorking; gat blau de Rússia; gos Chihuahua; oca Tolosa; ovella Illa de França; porc Bayeux; vaca Galloway
- Els noms propis no documentats en les obres catalanes de referència s'escriuen d'acord amb la grafia original.
Ex.: cavall Connemara; vaca Pinzgau
- Quan la forma coneguda no correspon a la grafia de la llengua original sinó a l'adaptació feta per una llengua vehicular, és preferible respectar la grafia original.
Ex.: cavall Merenç (forma occitana del topònim) és millor que cavall Mérens (forma francesa del topònim)
A2. Gentilicis
- Els gentilicis continguts en les denominacions de races domèstiques s'escriuen tal com figuren en les obres lexicogràfiques i enciclopèdiques catalanes de referència.
Ex.: ase piemontès; cabra manxega; cavall gal·lès; conill polonès; gallina gal·la; gat siamès; gos llebrer afganès; oca alsaciana; ovella sarda; porc hongarès; vaca avilesa
Excepció: gos épagneul bretó; cocker spaniel anglès
[Perquè l'adaptació dels gentilicis épagneul i spaniel a espanyol dificultaria la identificació de les races.]
- Els gentilicis no documentats en les obres catalanes de referència però amb una adaptació tradicional (perquè es tracta de races històricament conegudes) s'escriuen també adaptats.
Ex.: cavall ardenès (de les Ardenes, regió francesa); gallina paduana (de Pàdua, ciutat italiana); gos slugui (de Saluq, ciutat àrab); ovella tarasconina (de Tarascon, ciutat francesa); porc craonès (de Craon, ciutat francesa); vaca romanyola (de Romagna, regió italiana)
- Els gentilicis no documentats en les obres catalanes de referència i sense una adaptació tradicional s'escriuen d'acord amb la grafia original.
Ex..: cabra verata (de La Vera, regió espanyola); cavall haflinger (de Hafling, població tirolesa); gos briard (de Brie, regió francesa); vaca marchighiana (de Marche, regió italiana)
B. ÚS DE LA PREPOSICIÓ DE DAVANT DE NOM PROPI
En la llengua general, un dels usos de la preposició de davant d'un nom propi és expressar la procedència. En les denominacions de races domèstiques, però, aquesta preposició rep un tractament especial:
(1) Es tendeix a elidir la preposició quan la denominació es compon només del nom de l'animal i un nom propi; sovint aquest nom propi s'utilitza tot sol com a denominació de la raça.
Ex.: ànec Pequín; ase Poitou; cabra Toggenburg; cavall Dartmoor; conill Alaska; gallina Menorca; gos Terranova; oca Sebastòpol; ovella Suffolk; porc Jabugo tacat; vaca Devon
(2) Es tendeix a mantenir la preposició davant de nom propi quan la denominació es compon del nom de l'animal, un tret característic i un nom propi; sovint aquest nom propi no s'utilitza tot sol com a denominació de la raça, sinó acompanyat del tret característic.
Ex.: (cavall) trotador d'Orlov; (conill) blanc d'Otot; (gall dindi) blanc de Beltsville; (gat) blau de Rússia; (gos) pastor de Shetland; (oca) arrissada del Danubi; (ovella) merina de Rambouillet; (porc) vermell d'Extremadura; (vaca) rossa d'Aquitània
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI Denominació catalana de races domèstiques (2): Traducció, grafia i ordenació.
- 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació de races d'animals domèstics en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-races-animals-domestics.pdf).
0 CRITERI Denominació catalana de races domèstiques (1): Noms propis i gentilicis
0 CRITERI Denominació catalana de races domèstiques (1): Noms propis i gentilicis
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de races domèstiques (1): Noms propis i gentilicis
- ca A1. Noms propis documentats: cabra Caixmir (EXEMPLE), n f
- ca A1. Noms propis documentats: porc Bayeux (EXEMPLE), n m
- ca A1. Noms propis no documentats: cavall Connemara (EXEMPLE), n m
- ca A1. Noms propis no documentats: vaca Pinzgau (EXEMPLE), n f
- ca A2. Gentilicis documentats: ase piemontès (EXEMPLE), n m
- ca A2. Gentilicis documentats: cabra manxega (EXEMPLE), n f
- ca A2. Gentilicis documentats: cocker spaniel anglès (EXCEPCIÓ), n m
- ca A2. Gentilicis no documentats i no tradicionals: gos briard (EXEMPLE), n m
- ca A2. Gentilicis no documentats i no tradicionals: vaca marchighiana (EXEMPLE), n f
- ca A2. Gentilicis no documentats tradicionals: cavall ardenès (EXEMPLE), n m
- ca A2. Gentilicis no documentats tradicionals: gallina paduana (EXEMPLE), n f
- ca B. Elisió de preposició en nom simple: conill Alaska (EXEMPLE, n m
- ca B. Elisió de preposició en nom simple: gallina Menorca (EXEMPLE), n f
- ca B. Manteniment de preposició en nom complex: cavall trotador d'Orlov (EXEMPLE), n m
- ca B. Manteniment de preposició en nom complex: gos pastor de Shetland (EXEMPLE), n m
<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>
Definició
Els noms de les races domèstiques poden plantejar dubtes en l'adaptació al català pel que fa al tractament de noms propis i gentilicis, preposicions davant de nom propi, manlleus descriptius, majúscules i minúscules, i ordenació de les paraules en les formes complexes. (Es prenen en consideració els animals domèstics tradicionals, és a dir les races asinines, avícoles, bovines, cabrunes, canines, cunícoles, equines, felines, ovines i porcines.)
Davant d'aquests dubtes, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a l'adaptació dels noms de les diverses races d'animals domèstics al català, pel que fa al tractament dels noms propis i gentilicis i pel que fa a la presència de preposició anterior:
A. ADAPTACIÓ DE NOMS PROPIS I GENTILICIS
A1. Noms propis
- Els noms propis continguts en les denominacions de races domèstiques s'escriuen tal com figuren en les obres lexicogràfiques i enciclopèdiques catalanes de referència.
Ex. ànec Aylesbury; ase Poitou; cabra Caixmir; conill Angora; gallina Dorking; gat blau de Rússia; gos Chihuahua; oca Tolosa; ovella Illa de França; porc Bayeux; vaca Galloway
- Els noms propis no documentats en les obres catalanes de referència s'escriuen d'acord amb la grafia original.
Ex.: cavall Connemara; vaca Pinzgau
- Quan la forma coneguda no correspon a la grafia de la llengua original sinó a l'adaptació feta per una llengua vehicular, és preferible respectar la grafia original.
Ex.: cavall Merenç (forma occitana del topònim) és millor que cavall Mérens (forma francesa del topònim)
A2. Gentilicis
- Els gentilicis continguts en les denominacions de races domèstiques s'escriuen tal com figuren en les obres lexicogràfiques i enciclopèdiques catalanes de referència.
Ex.: ase piemontès; cabra manxega; cavall gal·lès; conill polonès; gallina gal·la; gat siamès; gos llebrer afganès; oca alsaciana; ovella sarda; porc hongarès; vaca avilesa
Excepció: gos épagneul bretó; cocker spaniel anglès
[Perquè l'adaptació dels gentilicis épagneul i spaniel a espanyol dificultaria la identificació de les races.]
- Els gentilicis no documentats en les obres catalanes de referència però amb una adaptació tradicional (perquè es tracta de races històricament conegudes) s'escriuen també adaptats.
Ex.: cavall ardenès (de les Ardenes, regió francesa); gallina paduana (de Pàdua, ciutat italiana); gos slugui (de Saluq, ciutat àrab); ovella tarasconina (de Tarascon, ciutat francesa); porc craonès (de Craon, ciutat francesa); vaca romanyola (de Romagna, regió italiana)
- Els gentilicis no documentats en les obres catalanes de referència i sense una adaptació tradicional s'escriuen d'acord amb la grafia original.
Ex..: cabra verata (de La Vera, regió espanyola); cavall haflinger (de Hafling, població tirolesa); gos briard (de Brie, regió francesa); vaca marchighiana (de Marche, regió italiana)
B. ÚS DE LA PREPOSICIÓ DE DAVANT DE NOM PROPI
En la llengua general, un dels usos de la preposició de davant d'un nom propi és expressar la procedència. En les denominacions de races domèstiques, però, aquesta preposició rep un tractament especial:
(1) Es tendeix a elidir la preposició quan la denominació es compon només del nom de l'animal i un nom propi; sovint aquest nom propi s'utilitza tot sol com a denominació de la raça.
Ex.: ànec Pequín; ase Poitou; cabra Toggenburg; cavall Dartmoor; conill Alaska; gallina Menorca; gos Terranova; oca Sebastòpol; ovella Suffolk; porc Jabugo tacat; vaca Devon
(2) Es tendeix a mantenir la preposició davant de nom propi quan la denominació es compon del nom de l'animal, un tret característic i un nom propi; sovint aquest nom propi no s'utilitza tot sol com a denominació de la raça, sinó acompanyat del tret característic.
Ex.: (cavall) trotador d'Orlov; (conill) blanc d'Otot; (gall dindi) blanc de Beltsville; (gat) blau de Rússia; (gos) pastor de Shetland; (oca) arrissada del Danubi; (ovella) merina de Rambouillet; (porc) vermell d'Extremadura; (vaca) rossa d'Aquitània
Davant d'aquests dubtes, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a l'adaptació dels noms de les diverses races d'animals domèstics al català, pel que fa al tractament dels noms propis i gentilicis i pel que fa a la presència de preposició anterior:
A. ADAPTACIÓ DE NOMS PROPIS I GENTILICIS
A1. Noms propis
- Els noms propis continguts en les denominacions de races domèstiques s'escriuen tal com figuren en les obres lexicogràfiques i enciclopèdiques catalanes de referència.
Ex. ànec Aylesbury; ase Poitou; cabra Caixmir; conill Angora; gallina Dorking; gat blau de Rússia; gos Chihuahua; oca Tolosa; ovella Illa de França; porc Bayeux; vaca Galloway
- Els noms propis no documentats en les obres catalanes de referència s'escriuen d'acord amb la grafia original.
Ex.: cavall Connemara; vaca Pinzgau
- Quan la forma coneguda no correspon a la grafia de la llengua original sinó a l'adaptació feta per una llengua vehicular, és preferible respectar la grafia original.
Ex.: cavall Merenç (forma occitana del topònim) és millor que cavall Mérens (forma francesa del topònim)
A2. Gentilicis
- Els gentilicis continguts en les denominacions de races domèstiques s'escriuen tal com figuren en les obres lexicogràfiques i enciclopèdiques catalanes de referència.
Ex.: ase piemontès; cabra manxega; cavall gal·lès; conill polonès; gallina gal·la; gat siamès; gos llebrer afganès; oca alsaciana; ovella sarda; porc hongarès; vaca avilesa
Excepció: gos épagneul bretó; cocker spaniel anglès
[Perquè l'adaptació dels gentilicis épagneul i spaniel a espanyol dificultaria la identificació de les races.]
- Els gentilicis no documentats en les obres catalanes de referència però amb una adaptació tradicional (perquè es tracta de races històricament conegudes) s'escriuen també adaptats.
Ex.: cavall ardenès (de les Ardenes, regió francesa); gallina paduana (de Pàdua, ciutat italiana); gos slugui (de Saluq, ciutat àrab); ovella tarasconina (de Tarascon, ciutat francesa); porc craonès (de Craon, ciutat francesa); vaca romanyola (de Romagna, regió italiana)
- Els gentilicis no documentats en les obres catalanes de referència i sense una adaptació tradicional s'escriuen d'acord amb la grafia original.
Ex..: cabra verata (de La Vera, regió espanyola); cavall haflinger (de Hafling, població tirolesa); gos briard (de Brie, regió francesa); vaca marchighiana (de Marche, regió italiana)
B. ÚS DE LA PREPOSICIÓ DE DAVANT DE NOM PROPI
En la llengua general, un dels usos de la preposició de davant d'un nom propi és expressar la procedència. En les denominacions de races domèstiques, però, aquesta preposició rep un tractament especial:
(1) Es tendeix a elidir la preposició quan la denominació es compon només del nom de l'animal i un nom propi; sovint aquest nom propi s'utilitza tot sol com a denominació de la raça.
Ex.: ànec Pequín; ase Poitou; cabra Toggenburg; cavall Dartmoor; conill Alaska; gallina Menorca; gos Terranova; oca Sebastòpol; ovella Suffolk; porc Jabugo tacat; vaca Devon
(2) Es tendeix a mantenir la preposició davant de nom propi quan la denominació es compon del nom de l'animal, un tret característic i un nom propi; sovint aquest nom propi no s'utilitza tot sol com a denominació de la raça, sinó acompanyat del tret característic.
Ex.: (cavall) trotador d'Orlov; (conill) blanc d'Otot; (gall dindi) blanc de Beltsville; (gat) blau de Rússia; (gos) pastor de Shetland; (oca) arrissada del Danubi; (ovella) merina de Rambouillet; (porc) vermell d'Extremadura; (vaca) rossa d'Aquitània
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI Denominació catalana de races domèstiques (2): Traducció, grafia i ordenació.
- 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació de races d'animals domèstics en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-races-animals-domestics.pdf).
0 CRITERI Denominació catalana de races domèstiques (2): Traducció, grafia i ordenació
0 CRITERI Denominació catalana de races domèstiques (2): Traducció, grafia i ordenació
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de races domèstiques (2): Traducció, grafia i ordenació
- ca A1. Formes descriptives d'ús internacional: cavall paso fino (EXEMPLE), n m
- ca A1. Formes descriptives d'ús internacional: gat bobtail japonès (EXEMPLE), n m
- ca A1. Formes descriptives d'ús internacional: gos bullmastiff (EXEMPLE), n m
- ca A1. Formes descriptives d'ús internacional: porc lampinyo (EXCEPCIÓ), n m
- ca A2. Formes descriptives que delimiten variants: gos schnauzer gegant (EXEMPLE), n m
- ca A2. Formes descriptives que delimiten variants: vaca shorthon de llet (EXEMPLE), n f
- ca B. Majúscula en nom propi de complement: cavall Camarga (EXEMPLE), n m
- ca B. Majúscula en nom propi de complement: gallina Prat (EXEMPLE), n f
- ca B. Minúscula en nom propi de base: camarga (EXEMPLE), n m
- ca B. Minúscula en nom propi de base: prat (EXEMPLE), n f
- ca C. Ordenació en manlleus no adaptats: gordon setter (EXEMPLE), n m
- ca C. Ordenació en manlleus que s'adapten: setter irlandès (EXEMPLE), n m
- ca C. Ordenació en manlleus que tenen nom propi: terrier de Yorkshire (EXEMPLE), n m
<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>
Definició
El Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a l'adaptació dels noms de les diverses races d'animals domèstics al català, pel que fa al tractament dels manlleus descriptius, la utilització de majúscules i minúscules i l'ordenació interna dels noms:
A. TRADUCCIÓ DE FORMES DESCRIPTIVES
A.1 Formes d'ús internacional
En general es mantenen les formes de les denominacions que descriuen característiques de la raça quan són d'ús internacional. (Per al cas dels gentilicis, vegeu la fitxa CRITERI Denominació de races domèstiques (1).)
Ex.: (ànec) kaki Campbell; (ase) americà Mammoth Jack; (cavall) paso fino; (conill) chamois de Turíngia; (gat) bobtail japonès; (gos) bullmastiff; (haca) acchetta sarda; (ovella) milchschaf; (porc) edelschwein alemany; (vaca) retinta andalusa
Excepció: porc lampinyo (en comptes de porc lampiño); porc entrepelat (en comptes de porc entrepelado); porc camús vitorià (en comptes de porc chato vitorià)
[Per l'absència d'algunes grafies en català, per la proximitat entre català i castellà i per tradició.]
Tots aquests manlleus mantenen la grafia original, excepte si estan recollits en les obres lexicogràfiques i enciclopèdiques catalanes de referència.
Ex.: pòinter (en anglès, pointer)
A2. Delimitació de variant
En canvi, es tradueixen els sintagmes que delimiten una variant d'una raça per mitjà d'una característica física.
Ex.: gos schnauzer gegant - gos schnauzer nan (variants de la raça schnauzer); vaca shorthon de llet (en anglès, Milking Shorthorn); vaca Hereford escornada (en anglès, Polled Hereford)
En cas de coexistència d'una forma amb manlleu descriptiu i una forma adaptada al català, es dona prioritat a la forma adaptada.
Ex.: Welsh poni / poni gal·lès --> poni gal·lès; Kentucky Saddlebred / cavall de sella americà --> cavall de sella americà; Missouri Fox Trotting / trotador de Missouri --> trotador de Missouri
B. MAJÚSCULES I MINÚSCULES
Les denominacions completes de races s'escriuen amb minúscula inicial.
Pel que fa als noms propis, tenen un tractament singular:
- S'escriuen amb majúscula inicial quan no funcionen sols sinó que tenen davant el nom referit al tipus d'animal, una característica de la raça, etc.
Ex.: ànec Orpington; cavall Camarga; conill Beveren; gallina Prat; ovella Hampshire; porc Berkshire; vaca Durham
- S'escriuen amb minúscula inicial quan funcionen tots sols en el discurs.
Ex.: un orpington; un camarga; un beveren; una prat; una hampshire; un berkshire; una durham
C. ORDENACIÓ INTERNA DE PARAULES
L'ordenació interna de les diverses paraules que componen una denominació de raça domèstica depèn del grau d'adaptació de la denominació:
(1) Quan s'agafa una denominació estrangera sense adaptar, es manté l'ordre de la llengua original.
Ex.: gordon setter (anglès, Gordon Setter)
(2) Quan se'n tradueix un gentilici o una característica al català, s'adapten a l'ordre propi del català.
Ex.: setter anglès (anglès, English Setter); setter irlandès (anglès, Irish Setter)
(3) Quan contenen un nom propi, s'adapten a l'ordre propi del català.
Ex.: terrier de Yorkshire (anglès, Yorkshire Terrier)
A. TRADUCCIÓ DE FORMES DESCRIPTIVES
A.1 Formes d'ús internacional
En general es mantenen les formes de les denominacions que descriuen característiques de la raça quan són d'ús internacional. (Per al cas dels gentilicis, vegeu la fitxa CRITERI Denominació de races domèstiques (1).)
Ex.: (ànec) kaki Campbell; (ase) americà Mammoth Jack; (cavall) paso fino; (conill) chamois de Turíngia; (gat) bobtail japonès; (gos) bullmastiff; (haca) acchetta sarda; (ovella) milchschaf; (porc) edelschwein alemany; (vaca) retinta andalusa
Excepció: porc lampinyo (en comptes de porc lampiño); porc entrepelat (en comptes de porc entrepelado); porc camús vitorià (en comptes de porc chato vitorià)
[Per l'absència d'algunes grafies en català, per la proximitat entre català i castellà i per tradició.]
Tots aquests manlleus mantenen la grafia original, excepte si estan recollits en les obres lexicogràfiques i enciclopèdiques catalanes de referència.
Ex.: pòinter (en anglès, pointer)
A2. Delimitació de variant
En canvi, es tradueixen els sintagmes que delimiten una variant d'una raça per mitjà d'una característica física.
Ex.: gos schnauzer gegant - gos schnauzer nan (variants de la raça schnauzer); vaca shorthon de llet (en anglès, Milking Shorthorn); vaca Hereford escornada (en anglès, Polled Hereford)
En cas de coexistència d'una forma amb manlleu descriptiu i una forma adaptada al català, es dona prioritat a la forma adaptada.
Ex.: Welsh poni / poni gal·lès --> poni gal·lès; Kentucky Saddlebred / cavall de sella americà --> cavall de sella americà; Missouri Fox Trotting / trotador de Missouri --> trotador de Missouri
B. MAJÚSCULES I MINÚSCULES
Les denominacions completes de races s'escriuen amb minúscula inicial.
Pel que fa als noms propis, tenen un tractament singular:
- S'escriuen amb majúscula inicial quan no funcionen sols sinó que tenen davant el nom referit al tipus d'animal, una característica de la raça, etc.
Ex.: ànec Orpington; cavall Camarga; conill Beveren; gallina Prat; ovella Hampshire; porc Berkshire; vaca Durham
- S'escriuen amb minúscula inicial quan funcionen tots sols en el discurs.
Ex.: un orpington; un camarga; un beveren; una prat; una hampshire; un berkshire; una durham
C. ORDENACIÓ INTERNA DE PARAULES
L'ordenació interna de les diverses paraules que componen una denominació de raça domèstica depèn del grau d'adaptació de la denominació:
(1) Quan s'agafa una denominació estrangera sense adaptar, es manté l'ordre de la llengua original.
Ex.: gordon setter (anglès, Gordon Setter)
(2) Quan se'n tradueix un gentilici o una característica al català, s'adapten a l'ordre propi del català.
Ex.: setter anglès (anglès, English Setter); setter irlandès (anglès, Irish Setter)
(3) Quan contenen un nom propi, s'adapten a l'ordre propi del català.
Ex.: terrier de Yorkshire (anglès, Yorkshire Terrier)
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI Denominació catalana de races domèstiques (1): Noms propis i gentilicis.
- 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació de races d'animals domèstics en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-races-animals-domestics.pdf).
0 CRITERI Denominació catalana de races domèstiques (2): Traducció, grafia i ordenació
0 CRITERI Denominació catalana de races domèstiques (2): Traducció, grafia i ordenació
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de races domèstiques (2): Traducció, grafia i ordenació
- ca A1. Formes descriptives d'ús internacional: cavall paso fino (EXEMPLE), n m
- ca A1. Formes descriptives d'ús internacional: gat bobtail japonès (EXEMPLE), n m
- ca A1. Formes descriptives d'ús internacional: gos bullmastiff (EXEMPLE), n m
- ca A1. Formes descriptives d'ús internacional: porc lampinyo (EXCEPCIÓ), n m
- ca A2. Formes descriptives que delimiten variants: gos schnauzer gegant (EXEMPLE), n m
- ca A2. Formes descriptives que delimiten variants: vaca shorthon de llet (EXEMPLE), n f
- ca B. Majúscula en nom propi de complement: cavall Camarga (EXEMPLE), n m
- ca B. Majúscula en nom propi de complement: gallina Prat (EXEMPLE), n f
- ca B. Minúscula en nom propi de base: camarga (EXEMPLE), n m
- ca B. Minúscula en nom propi de base: prat (EXEMPLE), n f
- ca C. Ordenació en manlleus no adaptats: gordon setter (EXEMPLE), n m
- ca C. Ordenació en manlleus que s'adapten: setter irlandès (EXEMPLE), n m
- ca C. Ordenació en manlleus que tenen nom propi: terrier de Yorkshire (EXEMPLE), n m
<Agricultura. Ramaderia. Pesca > Ramaderia>
Definició
El Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a l'adaptació dels noms de les diverses races d'animals domèstics al català, pel que fa al tractament dels manlleus descriptius, la utilització de majúscules i minúscules i l'ordenació interna dels noms:
A. TRADUCCIÓ DE FORMES DESCRIPTIVES
A.1 Formes d'ús internacional
En general es mantenen les formes de les denominacions que descriuen característiques de la raça quan són d'ús internacional. (Per al cas dels gentilicis, vegeu la fitxa CRITERI Denominació de races domèstiques (1).)
Ex.: (ànec) kaki Campbell; (ase) americà Mammoth Jack; (cavall) paso fino; (conill) chamois de Turíngia; (gat) bobtail japonès; (gos) bullmastiff; (haca) acchetta sarda; (ovella) milchschaf; (porc) edelschwein alemany; (vaca) retinta andalusa
Excepció: porc lampinyo (en comptes de porc lampiño); porc entrepelat (en comptes de porc entrepelado); porc camús vitorià (en comptes de porc chato vitorià)
[Per l'absència d'algunes grafies en català, per la proximitat entre català i castellà i per tradició.]
Tots aquests manlleus mantenen la grafia original, excepte si estan recollits en les obres lexicogràfiques i enciclopèdiques catalanes de referència.
Ex.: pòinter (en anglès, pointer)
A2. Delimitació de variant
En canvi, es tradueixen els sintagmes que delimiten una variant d'una raça per mitjà d'una característica física.
Ex.: gos schnauzer gegant - gos schnauzer nan (variants de la raça schnauzer); vaca shorthon de llet (en anglès, Milking Shorthorn); vaca Hereford escornada (en anglès, Polled Hereford)
En cas de coexistència d'una forma amb manlleu descriptiu i una forma adaptada al català, es dona prioritat a la forma adaptada.
Ex.: Welsh poni / poni gal·lès --> poni gal·lès; Kentucky Saddlebred / cavall de sella americà --> cavall de sella americà; Missouri Fox Trotting / trotador de Missouri --> trotador de Missouri
B. MAJÚSCULES I MINÚSCULES
Les denominacions completes de races s'escriuen amb minúscula inicial.
Pel que fa als noms propis, tenen un tractament singular:
- S'escriuen amb majúscula inicial quan no funcionen sols sinó que tenen davant el nom referit al tipus d'animal, una característica de la raça, etc.
Ex.: ànec Orpington; cavall Camarga; conill Beveren; gallina Prat; ovella Hampshire; porc Berkshire; vaca Durham
- S'escriuen amb minúscula inicial quan funcionen tots sols en el discurs.
Ex.: un orpington; un camarga; un beveren; una prat; una hampshire; un berkshire; una durham
C. ORDENACIÓ INTERNA DE PARAULES
L'ordenació interna de les diverses paraules que componen una denominació de raça domèstica depèn del grau d'adaptació de la denominació:
(1) Quan s'agafa una denominació estrangera sense adaptar, es manté l'ordre de la llengua original.
Ex.: gordon setter (anglès, Gordon Setter)
(2) Quan se'n tradueix un gentilici o una característica al català, s'adapten a l'ordre propi del català.
Ex.: setter anglès (anglès, English Setter); setter irlandès (anglès, Irish Setter)
(3) Quan contenen un nom propi, s'adapten a l'ordre propi del català.
Ex.: terrier de Yorkshire (anglès, Yorkshire Terrier)
A. TRADUCCIÓ DE FORMES DESCRIPTIVES
A.1 Formes d'ús internacional
En general es mantenen les formes de les denominacions que descriuen característiques de la raça quan són d'ús internacional. (Per al cas dels gentilicis, vegeu la fitxa CRITERI Denominació de races domèstiques (1).)
Ex.: (ànec) kaki Campbell; (ase) americà Mammoth Jack; (cavall) paso fino; (conill) chamois de Turíngia; (gat) bobtail japonès; (gos) bullmastiff; (haca) acchetta sarda; (ovella) milchschaf; (porc) edelschwein alemany; (vaca) retinta andalusa
Excepció: porc lampinyo (en comptes de porc lampiño); porc entrepelat (en comptes de porc entrepelado); porc camús vitorià (en comptes de porc chato vitorià)
[Per l'absència d'algunes grafies en català, per la proximitat entre català i castellà i per tradició.]
Tots aquests manlleus mantenen la grafia original, excepte si estan recollits en les obres lexicogràfiques i enciclopèdiques catalanes de referència.
Ex.: pòinter (en anglès, pointer)
A2. Delimitació de variant
En canvi, es tradueixen els sintagmes que delimiten una variant d'una raça per mitjà d'una característica física.
Ex.: gos schnauzer gegant - gos schnauzer nan (variants de la raça schnauzer); vaca shorthon de llet (en anglès, Milking Shorthorn); vaca Hereford escornada (en anglès, Polled Hereford)
En cas de coexistència d'una forma amb manlleu descriptiu i una forma adaptada al català, es dona prioritat a la forma adaptada.
Ex.: Welsh poni / poni gal·lès --> poni gal·lès; Kentucky Saddlebred / cavall de sella americà --> cavall de sella americà; Missouri Fox Trotting / trotador de Missouri --> trotador de Missouri
B. MAJÚSCULES I MINÚSCULES
Les denominacions completes de races s'escriuen amb minúscula inicial.
Pel que fa als noms propis, tenen un tractament singular:
- S'escriuen amb majúscula inicial quan no funcionen sols sinó que tenen davant el nom referit al tipus d'animal, una característica de la raça, etc.
Ex.: ànec Orpington; cavall Camarga; conill Beveren; gallina Prat; ovella Hampshire; porc Berkshire; vaca Durham
- S'escriuen amb minúscula inicial quan funcionen tots sols en el discurs.
Ex.: un orpington; un camarga; un beveren; una prat; una hampshire; un berkshire; una durham
C. ORDENACIÓ INTERNA DE PARAULES
L'ordenació interna de les diverses paraules que componen una denominació de raça domèstica depèn del grau d'adaptació de la denominació:
(1) Quan s'agafa una denominació estrangera sense adaptar, es manté l'ordre de la llengua original.
Ex.: gordon setter (anglès, Gordon Setter)
(2) Quan se'n tradueix un gentilici o una característica al català, s'adapten a l'ordre propi del català.
Ex.: setter anglès (anglès, English Setter); setter irlandès (anglès, Irish Setter)
(3) Quan contenen un nom propi, s'adapten a l'ordre propi del català.
Ex.: terrier de Yorkshire (anglès, Yorkshire Terrier)
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI Denominació catalana de races domèstiques (1): Noms propis i gentilicis.
- 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació de races d'animals domèstics en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-races-animals-domestics.pdf).
0 CRITERI Denominació catalana de vacunes (4): Formes abreujades
0 CRITERI Denominació catalana de vacunes (4): Formes abreujades
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de vacunes (4): Formes abreujades
- ca A. Estructura general: vacuna BCG (vacuna antituberculosa) (EXEMPLE), n f
- ca A. Estructura general: vacuna Pn (vacuna antipneumocòccica) (EXEMPLE), n f
- ca A. Estructura general: vacuna PO (vacuna antipoliomielítica oral) (EXEMPLE), n f
- ca A. Estructura general: vacuna RV (vacuna antirotavírica) (EXEMPLE), n f
- ca A. Estructura general: vacuna T (vacuna antitetànica) (EXEMPLE), n f
- ca A. Estructura general: vacuna VPH2 (vacuna anti virus del papil·loma humà tipus 16 i 18) (EXEMPLE), n f
- ca A. Estructura general: vacuna XRP (vacuna antixarampionosa, antirubeòlica i antiparotidítica) (EXEMPLE), n f
- ca B. Majúscules i minúscules: vacuna DTPa (vacuna antidiftèrica, antitetànica i antipertússica acel·lular) (EXEMPLE), n f
- ca B. Majúscules i minúscules: vacuna Hib (vacuna anti Haemophylus influenzae tipus b) (EXEMPLE), n f
- ca B. Majúscules i minúscules: vacuna Pn10 (vacuna antipneumocòccica decavalent) (EXEMPLE), n f
- ca B. Majúscules i minúscules: vacuna Td (vacuna antitetànica i antidiftèrica amb càrrega antigènica baixa) (EXEMPLE), n f
- ca C. Símbols i conjuncions: vacuna HAB (vacuna anti hepatitis A i B) (EXEMPLE), n f
- ca D. Vacunes conjugades: vacuna MC (vacuna antimeningocòccica C conjugada) (EXEMPLE), n f
- ca E. Guionet: vacuna DTPa-PI-Hib (EXEMPLE), n f
<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>
Definició
En molts contextos és imprescindible fer referència de manera abreujada al nom d'una vacuna. A continuació es presenten criteris per abreujar les denominacions de les vacunes.
A. ESTRUCTURA GENERAL
Es recomana escriure les denominacions abreujades de vacunes seguint el patró vacuna [sigla del nom de la vacuna]. (La presència de vacuna no és imprescindible, però sí que es considera preferible per a evitar confusions entre la vacuna i la malaltia o el patogen.)
La sigla s'ajusta a aquests principis:
(a) Segueix l'ordre de la sintaxi catalana.
(b) Recull el nom de la malaltia o el patogen que la causa, amb la inicial (en denominacions simples) o bé amb les inicials (en denominacions sintagmàtiques o compostes).
Ex.: vacuna T (vacuna antitetànica); vacuna FG (vacuna antiamaríl·lica o vacuna contra la febre groga): vacuna RV (vacuna antirotavírica); vacuna XRP (vacuna antixarampionosa, antirubeòlica i antiparotidítica); vacuna BCG (vacuna antituberculosa, causada pel bacil de Calmette-Guérin)
. Excepcionalment, en casos consagrats per l'ús es recorre a més d'una lletra inicial de la malaltia o el patogen.
Ex.: vacuna Pn (vacuna antipneumocòccica)
(d) Fan referència als serotips o serogrups sobre els quals actua (en cas d'haver-n'hi), amb la inicial o bé amb una xifra que n'indiqui la quantitat.
Ex.: vacuna HAB (vacuna anti hepatitis A i B); vacuna VPH2 (vacuna anti virus del papil·loma humà tipus 16 i 18)
(e) Poden fer referència a la via d'administració quan n'hi ha de diferents.
Ex.: vacuna PO (vacuna antipoliomielítica oral); vacuna PI (vacuna antipoliomielítica injectable)
B. MAJÚSCULES I MINÚSCULES EN LA SIGLA
En general, totes les lletres presents en la sigla s'escriuen amb majúscules, amb les excepcions següents:
(a) Quan es pren més d'una lletra del nom de la malaltia o el patogen, només la inicial s'escriu amb minúscula.
Ex.: vacuna Pn10 (vacuna antipneumocòccica decavalent)
(b) S'escriu amb minúscula la càrrega antigènica baixa (per a adults) d'una vacuna enfront de la càrrega antigènica estàndard.
Ex.: vacuna DT (antiga vacuna antidiftèrica i antitetànica amb càrrega estàndard); vacuna Td (vacuna antitetànica i antidiftèrica actual, amb càrrega antigènica baixa)
(c) Es respecten les minúscules de les abreviacions d'una malaltia o patogen de tipus sintagmàtic.
Ex.: vacuna Hib (l'abreviatura de Haemophylus influenzae tipus b és Hib)
(d) S'escriu amb minúscules la referència al tipus de composició de la vacuna (a per acel·lular, s per sencera).
Ex.: vacuna DTPa (vacuna antidiftèrica, antitetànica i antipertússica acel·lular)
C. SÍMBOLS I CONJUNCIONS EN LA SIGLA
S'evita l'ús de símbols i conjuncions en les denominacions abreujades.
Ex.: vacuna HAB (vacuna anti hepatitis A i B), i no *vacuna HA+B o *vacuna HAiB
D. REFERÈNCIA A LA NATURALESA CONJUGADA EN LA SIGLA
Es recomana evitar fer referència en la denominació abreujada al fet que una vacuna és conjugada, malgrat l'ús tradicional en certs casos, per a evitar confusions amb el serotip o serogrup C.
Ex.: vacuna MC (vacuna antimeningocòccica C conjugada), millor que *vacuna MCC.
E. GUIONET EN LA SIGLA
En el cas de vacunes combinades que inclouen preparats polivalents, s'utilitza el guionet per a separar els components.
Ex.: vacuna DTPa-PI-Hib
A. ESTRUCTURA GENERAL
Es recomana escriure les denominacions abreujades de vacunes seguint el patró vacuna [sigla del nom de la vacuna]. (La presència de vacuna no és imprescindible, però sí que es considera preferible per a evitar confusions entre la vacuna i la malaltia o el patogen.)
La sigla s'ajusta a aquests principis:
(a) Segueix l'ordre de la sintaxi catalana.
(b) Recull el nom de la malaltia o el patogen que la causa, amb la inicial (en denominacions simples) o bé amb les inicials (en denominacions sintagmàtiques o compostes).
Ex.: vacuna T (vacuna antitetànica); vacuna FG (vacuna antiamaríl·lica o vacuna contra la febre groga): vacuna RV (vacuna antirotavírica); vacuna XRP (vacuna antixarampionosa, antirubeòlica i antiparotidítica); vacuna BCG (vacuna antituberculosa, causada pel bacil de Calmette-Guérin)
. Excepcionalment, en casos consagrats per l'ús es recorre a més d'una lletra inicial de la malaltia o el patogen.
Ex.: vacuna Pn (vacuna antipneumocòccica)
(d) Fan referència als serotips o serogrups sobre els quals actua (en cas d'haver-n'hi), amb la inicial o bé amb una xifra que n'indiqui la quantitat.
Ex.: vacuna HAB (vacuna anti hepatitis A i B); vacuna VPH2 (vacuna anti virus del papil·loma humà tipus 16 i 18)
(e) Poden fer referència a la via d'administració quan n'hi ha de diferents.
Ex.: vacuna PO (vacuna antipoliomielítica oral); vacuna PI (vacuna antipoliomielítica injectable)
B. MAJÚSCULES I MINÚSCULES EN LA SIGLA
En general, totes les lletres presents en la sigla s'escriuen amb majúscules, amb les excepcions següents:
(a) Quan es pren més d'una lletra del nom de la malaltia o el patogen, només la inicial s'escriu amb minúscula.
Ex.: vacuna Pn10 (vacuna antipneumocòccica decavalent)
(b) S'escriu amb minúscula la càrrega antigènica baixa (per a adults) d'una vacuna enfront de la càrrega antigènica estàndard.
Ex.: vacuna DT (antiga vacuna antidiftèrica i antitetànica amb càrrega estàndard); vacuna Td (vacuna antitetànica i antidiftèrica actual, amb càrrega antigènica baixa)
(c) Es respecten les minúscules de les abreviacions d'una malaltia o patogen de tipus sintagmàtic.
Ex.: vacuna Hib (l'abreviatura de Haemophylus influenzae tipus b és Hib)
(d) S'escriu amb minúscules la referència al tipus de composició de la vacuna (a per acel·lular, s per sencera).
Ex.: vacuna DTPa (vacuna antidiftèrica, antitetànica i antipertússica acel·lular)
C. SÍMBOLS I CONJUNCIONS EN LA SIGLA
S'evita l'ús de símbols i conjuncions en les denominacions abreujades.
Ex.: vacuna HAB (vacuna anti hepatitis A i B), i no *vacuna HA+B o *vacuna HAiB
D. REFERÈNCIA A LA NATURALESA CONJUGADA EN LA SIGLA
Es recomana evitar fer referència en la denominació abreujada al fet que una vacuna és conjugada, malgrat l'ús tradicional en certs casos, per a evitar confusions amb el serotip o serogrup C.
Ex.: vacuna MC (vacuna antimeningocòccica C conjugada), millor que *vacuna MCC.
E. GUIONET EN LA SIGLA
En el cas de vacunes combinades que inclouen preparats polivalents, s'utilitza el guionet per a separar els components.
Ex.: vacuna DTPa-PI-Hib
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de vacunes (1): Generalitats. CRITERI Denominació catalana de vacunes (2): Sinonímia i CRITERI Denominació catalana de vacunes (4): Qüestions específques.
- 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana de les vacunes en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-vacunes.pdf).
0 CRITERI Denominació catalana de vacunes (4): Formes abreujades
0 CRITERI Denominació catalana de vacunes (4): Formes abreujades
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de vacunes (4): Formes abreujades
- ca A. Estructura general: vacuna BCG (vacuna antituberculosa) (EXEMPLE), n f
- ca A. Estructura general: vacuna Pn (vacuna antipneumocòccica) (EXEMPLE), n f
- ca A. Estructura general: vacuna PO (vacuna antipoliomielítica oral) (EXEMPLE), n f
- ca A. Estructura general: vacuna RV (vacuna antirotavírica) (EXEMPLE), n f
- ca A. Estructura general: vacuna T (vacuna antitetànica) (EXEMPLE), n f
- ca A. Estructura general: vacuna VPH2 (vacuna anti virus del papil·loma humà tipus 16 i 18) (EXEMPLE), n f
- ca A. Estructura general: vacuna XRP (vacuna antixarampionosa, antirubeòlica i antiparotidítica) (EXEMPLE), n f
- ca B. Majúscules i minúscules: vacuna DTPa (vacuna antidiftèrica, antitetànica i antipertússica acel·lular) (EXEMPLE), n f
- ca B. Majúscules i minúscules: vacuna Hib (vacuna anti Haemophylus influenzae tipus b) (EXEMPLE), n f
- ca B. Majúscules i minúscules: vacuna Pn10 (vacuna antipneumocòccica decavalent) (EXEMPLE), n f
- ca B. Majúscules i minúscules: vacuna Td (vacuna antitetànica i antidiftèrica amb càrrega antigènica baixa) (EXEMPLE), n f
- ca C. Símbols i conjuncions: vacuna HAB (vacuna anti hepatitis A i B) (EXEMPLE), n f
- ca D. Vacunes conjugades: vacuna MC (vacuna antimeningocòccica C conjugada) (EXEMPLE), n f
- ca E. Guionet: vacuna DTPa-PI-Hib (EXEMPLE), n f
<Ciències de la salut > Salut pública>
Definició
En molts contextos és imprescindible fer referència de manera abreujada al nom d'una vacuna. A continuació es presenten criteris per abreujar les denominacions de les vacunes.
A. ESTRUCTURA GENERAL
Es recomana escriure les denominacions abreujades de vacunes seguint el patró vacuna [sigla del nom de la vacuna]. (La presència de vacuna no és imprescindible, però sí que es considera preferible per a evitar confusions entre la vacuna i la malaltia o el patogen.)
La sigla s'ajusta a aquests principis:
(a) Segueix l'ordre de la sintaxi catalana.
(b) Recull el nom de la malaltia o el patogen que la causa, amb la inicial (en denominacions simples) o bé amb les inicials (en denominacions sintagmàtiques o compostes).
Ex.: vacuna T (vacuna antitetànica); vacuna FG (vacuna antiamaríl·lica o vacuna contra la febre groga): vacuna RV (vacuna antirotavírica); vacuna XRP (vacuna antixarampionosa, antirubeòlica i antiparotidítica); vacuna BCG (vacuna antituberculosa, causada pel bacil de Calmette-Guérin)
. Excepcionalment, en casos consagrats per l'ús es recorre a més d'una lletra inicial de la malaltia o el patogen.
Ex.: vacuna Pn (vacuna antipneumocòccica)
(d) Fan referència als serotips o serogrups sobre els quals actua (en cas d'haver-n'hi), amb la inicial o bé amb una xifra que n'indiqui la quantitat.
Ex.: vacuna HAB (vacuna anti hepatitis A i B); vacuna VPH2 (vacuna anti virus del papil·loma humà tipus 16 i 18)
(e) Poden fer referència a la via d'administració quan n'hi ha de diferents.
Ex.: vacuna PO (vacuna antipoliomielítica oral); vacuna PI (vacuna antipoliomielítica injectable)
B. MAJÚSCULES I MINÚSCULES EN LA SIGLA
En general, totes les lletres presents en la sigla s'escriuen amb majúscules, amb les excepcions següents:
(a) Quan es pren més d'una lletra del nom de la malaltia o el patogen, només la inicial s'escriu amb minúscula.
Ex.: vacuna Pn10 (vacuna antipneumocòccica decavalent)
(b) S'escriu amb minúscula la càrrega antigènica baixa (per a adults) d'una vacuna enfront de la càrrega antigènica estàndard.
Ex.: vacuna DT (antiga vacuna antidiftèrica i antitetànica amb càrrega estàndard); vacuna Td (vacuna antitetànica i antidiftèrica actual, amb càrrega antigènica baixa)
(c) Es respecten les minúscules de les abreviacions d'una malaltia o patogen de tipus sintagmàtic.
Ex.: vacuna Hib (l'abreviatura de Haemophylus influenzae tipus b és Hib)
(d) S'escriu amb minúscules la referència al tipus de composició de la vacuna (a per acel·lular, s per sencera).
Ex.: vacuna DTPa (vacuna antidiftèrica, antitetànica i antipertússica acel·lular)
C. SÍMBOLS I CONJUNCIONS EN LA SIGLA
S'evita l'ús de símbols i conjuncions en les denominacions abreujades.
Ex.: vacuna HAB (vacuna anti hepatitis A i B), i no *vacuna HA+B o *vacuna HAiB
D. REFERÈNCIA A LA NATURALESA CONJUGADA EN LA SIGLA
Es recomana evitar fer referència en la denominació abreujada al fet que una vacuna és conjugada, malgrat l'ús tradicional en certs casos, per a evitar confusions amb el serotip o serogrup C.
Ex.: vacuna MC (vacuna antimeningocòccica C conjugada), millor que *vacuna MCC.
E. GUIONET EN LA SIGLA
En el cas de vacunes combinades que inclouen preparats polivalents, s'utilitza el guionet per a separar els components.
Ex.: vacuna DTPa-PI-Hib
A. ESTRUCTURA GENERAL
Es recomana escriure les denominacions abreujades de vacunes seguint el patró vacuna [sigla del nom de la vacuna]. (La presència de vacuna no és imprescindible, però sí que es considera preferible per a evitar confusions entre la vacuna i la malaltia o el patogen.)
La sigla s'ajusta a aquests principis:
(a) Segueix l'ordre de la sintaxi catalana.
(b) Recull el nom de la malaltia o el patogen que la causa, amb la inicial (en denominacions simples) o bé amb les inicials (en denominacions sintagmàtiques o compostes).
Ex.: vacuna T (vacuna antitetànica); vacuna FG (vacuna antiamaríl·lica o vacuna contra la febre groga): vacuna RV (vacuna antirotavírica); vacuna XRP (vacuna antixarampionosa, antirubeòlica i antiparotidítica); vacuna BCG (vacuna antituberculosa, causada pel bacil de Calmette-Guérin)
. Excepcionalment, en casos consagrats per l'ús es recorre a més d'una lletra inicial de la malaltia o el patogen.
Ex.: vacuna Pn (vacuna antipneumocòccica)
(d) Fan referència als serotips o serogrups sobre els quals actua (en cas d'haver-n'hi), amb la inicial o bé amb una xifra que n'indiqui la quantitat.
Ex.: vacuna HAB (vacuna anti hepatitis A i B); vacuna VPH2 (vacuna anti virus del papil·loma humà tipus 16 i 18)
(e) Poden fer referència a la via d'administració quan n'hi ha de diferents.
Ex.: vacuna PO (vacuna antipoliomielítica oral); vacuna PI (vacuna antipoliomielítica injectable)
B. MAJÚSCULES I MINÚSCULES EN LA SIGLA
En general, totes les lletres presents en la sigla s'escriuen amb majúscules, amb les excepcions següents:
(a) Quan es pren més d'una lletra del nom de la malaltia o el patogen, només la inicial s'escriu amb minúscula.
Ex.: vacuna Pn10 (vacuna antipneumocòccica decavalent)
(b) S'escriu amb minúscula la càrrega antigènica baixa (per a adults) d'una vacuna enfront de la càrrega antigènica estàndard.
Ex.: vacuna DT (antiga vacuna antidiftèrica i antitetànica amb càrrega estàndard); vacuna Td (vacuna antitetànica i antidiftèrica actual, amb càrrega antigènica baixa)
(c) Es respecten les minúscules de les abreviacions d'una malaltia o patogen de tipus sintagmàtic.
Ex.: vacuna Hib (l'abreviatura de Haemophylus influenzae tipus b és Hib)
(d) S'escriu amb minúscules la referència al tipus de composició de la vacuna (a per acel·lular, s per sencera).
Ex.: vacuna DTPa (vacuna antidiftèrica, antitetànica i antipertússica acel·lular)
C. SÍMBOLS I CONJUNCIONS EN LA SIGLA
S'evita l'ús de símbols i conjuncions en les denominacions abreujades.
Ex.: vacuna HAB (vacuna anti hepatitis A i B), i no *vacuna HA+B o *vacuna HAiB
D. REFERÈNCIA A LA NATURALESA CONJUGADA EN LA SIGLA
Es recomana evitar fer referència en la denominació abreujada al fet que una vacuna és conjugada, malgrat l'ús tradicional en certs casos, per a evitar confusions amb el serotip o serogrup C.
Ex.: vacuna MC (vacuna antimeningocòccica C conjugada), millor que *vacuna MCC.
E. GUIONET EN LA SIGLA
En el cas de vacunes combinades que inclouen preparats polivalents, s'utilitza el guionet per a separar els components.
Ex.: vacuna DTPa-PI-Hib
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de vacunes (1): Generalitats. CRITERI Denominació catalana de vacunes (2): Sinonímia i CRITERI Denominació catalana de vacunes (4): Qüestions específques.
- 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana de les vacunes en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-vacunes.pdf).
0 CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (1): Gènere gramatical
0 CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (1): Gènere gramatical
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (1): Gènere gramatical
- ca A. Denominació vitivinícola amb terminació diferent de -a: albarinyo (EXEMPLE), n m
- ca A. Denominació vitivinícola amb terminació diferent de -a: boval (EXEMPLE), n m
- ca A. Denominació vitivinícola amb terminació diferent de -a: petit verdot (EXEMPLE), n m
- ca A. Denominació vitivinícola amb terminació diferent de -a: trepat (EXEMPLE), n m
- ca B1. Denominació vitivinícola simple acabada amb -a àtona: carinyena (EXEMPLE), n m/f
- ca B1. Denominació vitivinícola simple acabada amb -a àtona: garnatxa (EXEMPLE), n m/f
- ca B1. Denominació vitivinícola simple acabada amb -a àtona: malvasia (EXEMPLE), n m/f
- ca B2. Denominació vitivinícola complexa acabada amb -a àtona: garnatxa blanca (EXEMPLE), n m/f
<Agricultura. Ramaderia. Pesca > Agricultura>
Definició
Els noms de les varietats vitivinícoles poden plantejar dubtes en català pel que fa a l'atribució del gènere, l'ús de majúscules i minúscules, la inclusió de la sinonímia i la grafia dels manlleus.
Amb relació a l'atribució del gènere gramatical, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a la fixació dels noms de les diverses varietats vitivinícoles en català:
A. DENOMINACIÓ ACABADA AMB QUALSEVOL TERMINACIÓ EXCEPTE -A ÀTONA
En l'ús habitual dels especialistes, la majoria de noms de les varietats vitivinícoles són masculins, tant si es refereixen al cep com si es refereixen al raïm o al vi.
Ex.:l'albarinyo; el boval; el merlot; el petit verdot; el trepat
B. DENOMINACIÓ ACABADA AMB -A ÀTONA
B1. Denominacions simples
En el cas de denominacions formades per una sola paraula acabada amb a àtona, el Consell Supervisor recomana que s'admeti la doble possibilitat de gènere masculí o femení, indistintament que s'apliquin a ceps, raïms o vins.
Ex.: el carinyena - la carinyena; el garnatxa - la garnatxa; el malvasia - la malvasia
Els motius d'aquesta tria són els següents:
(1) Aquestes denominacions solen presentar vacil·lació en l'ús entre especialistes pel que fa al gènere.
(2) La tria del masculí o el femení no té una relació clara amb el fet que el referent sigui una vinya, un raïm o un vi.
(3) Lingüísticament tots dos gèneres es poden considerar adequats, ja que el masculí correspon a l'ús general de les denominacions vitivinícoles i el femení s'ajusta a la interpretació femenina habitual de les formes acabades en -a àtona.
B2. Denominacions complexes
En el cas de denominacions formades per un nom amb terminació en -a àtona i un adjectiu, el Consell Supervisor recomana igualment el doble gènere masculí o femení, pels mateixos motius que en el cas anterior.
En aquest cas, com a particularitat, s'aconsella la flexió femenina de l'adjectiu, d'acord amb la documentació i la petició dels especialistes. Això, però, no determina el gènere del conjunt de la denominació, que pot ser masculí o femení.
Ex.: el garnatxa blanca - la garnatxa blanca [indistintament, un cep, un raïm o un vi]
Amb relació a l'atribució del gènere gramatical, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a la fixació dels noms de les diverses varietats vitivinícoles en català:
A. DENOMINACIÓ ACABADA AMB QUALSEVOL TERMINACIÓ EXCEPTE -A ÀTONA
En l'ús habitual dels especialistes, la majoria de noms de les varietats vitivinícoles són masculins, tant si es refereixen al cep com si es refereixen al raïm o al vi.
Ex.:l'albarinyo; el boval; el merlot; el petit verdot; el trepat
B. DENOMINACIÓ ACABADA AMB -A ÀTONA
B1. Denominacions simples
En el cas de denominacions formades per una sola paraula acabada amb a àtona, el Consell Supervisor recomana que s'admeti la doble possibilitat de gènere masculí o femení, indistintament que s'apliquin a ceps, raïms o vins.
Ex.: el carinyena - la carinyena; el garnatxa - la garnatxa; el malvasia - la malvasia
Els motius d'aquesta tria són els següents:
(1) Aquestes denominacions solen presentar vacil·lació en l'ús entre especialistes pel que fa al gènere.
(2) La tria del masculí o el femení no té una relació clara amb el fet que el referent sigui una vinya, un raïm o un vi.
(3) Lingüísticament tots dos gèneres es poden considerar adequats, ja que el masculí correspon a l'ús general de les denominacions vitivinícoles i el femení s'ajusta a la interpretació femenina habitual de les formes acabades en -a àtona.
B2. Denominacions complexes
En el cas de denominacions formades per un nom amb terminació en -a àtona i un adjectiu, el Consell Supervisor recomana igualment el doble gènere masculí o femení, pels mateixos motius que en el cas anterior.
En aquest cas, com a particularitat, s'aconsella la flexió femenina de l'adjectiu, d'acord amb la documentació i la petició dels especialistes. Això, però, no determina el gènere del conjunt de la denominació, que pot ser masculí o femení.
Ex.: el garnatxa blanca - la garnatxa blanca [indistintament, un cep, un raïm o un vi]
Nota
- 1. En el cas de les denominacions acabades amb -a àtona, el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans estableix que són femenines quan fan referència a la vinya o cep i masculines quan fan referència al raïm i al vi. Aquest criteri, però, no s'ajusta a l'ús documentat en les obres ni al parer dels especialistes consultats, que fan servir un mateix gènere (el masculí o el femení) sigui quin sigui el referent.
- 2. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (2): Ús de la majúscula i la minúscula, CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (3): Sinonímia i variants lingüístiques i CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (4): Grafia dels manlleus.
- 3. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana de varietats vitivinícoles en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-varietats-vitivinicoles.pdf).
0 CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (1): Gènere gramatical
0 CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (1): Gènere gramatical
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (1): Gènere gramatical
- ca A. Denominació vitivinícola amb terminació diferent de -a: albarinyo (EXEMPLE), n m
- ca A. Denominació vitivinícola amb terminació diferent de -a: boval (EXEMPLE), n m
- ca A. Denominació vitivinícola amb terminació diferent de -a: petit verdot (EXEMPLE), n m
- ca A. Denominació vitivinícola amb terminació diferent de -a: trepat (EXEMPLE), n m
- ca B1. Denominació vitivinícola simple acabada amb -a àtona: carinyena (EXEMPLE), n m/f
- ca B1. Denominació vitivinícola simple acabada amb -a àtona: garnatxa (EXEMPLE), n m/f
- ca B1. Denominació vitivinícola simple acabada amb -a àtona: malvasia (EXEMPLE), n m/f
- ca B2. Denominació vitivinícola complexa acabada amb -a àtona: garnatxa blanca (EXEMPLE), n m/f
<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>
Definició
Els noms de les varietats vitivinícoles poden plantejar dubtes en català pel que fa a l'atribució del gènere, l'ús de majúscules i minúscules, la inclusió de la sinonímia i la grafia dels manlleus.
Amb relació a l'atribució del gènere gramatical, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a la fixació dels noms de les diverses varietats vitivinícoles en català:
A. DENOMINACIÓ ACABADA AMB QUALSEVOL TERMINACIÓ EXCEPTE -A ÀTONA
En l'ús habitual dels especialistes, la majoria de noms de les varietats vitivinícoles són masculins, tant si es refereixen al cep com si es refereixen al raïm o al vi.
Ex.:l'albarinyo; el boval; el merlot; el petit verdot; el trepat
B. DENOMINACIÓ ACABADA AMB -A ÀTONA
B1. Denominacions simples
En el cas de denominacions formades per una sola paraula acabada amb a àtona, el Consell Supervisor recomana que s'admeti la doble possibilitat de gènere masculí o femení, indistintament que s'apliquin a ceps, raïms o vins.
Ex.: el carinyena - la carinyena; el garnatxa - la garnatxa; el malvasia - la malvasia
Els motius d'aquesta tria són els següents:
(1) Aquestes denominacions solen presentar vacil·lació en l'ús entre especialistes pel que fa al gènere.
(2) La tria del masculí o el femení no té una relació clara amb el fet que el referent sigui una vinya, un raïm o un vi.
(3) Lingüísticament tots dos gèneres es poden considerar adequats, ja que el masculí correspon a l'ús general de les denominacions vitivinícoles i el femení s'ajusta a la interpretació femenina habitual de les formes acabades en -a àtona.
B2. Denominacions complexes
En el cas de denominacions formades per un nom amb terminació en -a àtona i un adjectiu, el Consell Supervisor recomana igualment el doble gènere masculí o femení, pels mateixos motius que en el cas anterior.
En aquest cas, com a particularitat, s'aconsella la flexió femenina de l'adjectiu, d'acord amb la documentació i la petició dels especialistes. Això, però, no determina el gènere del conjunt de la denominació, que pot ser masculí o femení.
Ex.: el garnatxa blanca - la garnatxa blanca [indistintament, un cep, un raïm o un vi]
Amb relació a l'atribució del gènere gramatical, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a la fixació dels noms de les diverses varietats vitivinícoles en català:
A. DENOMINACIÓ ACABADA AMB QUALSEVOL TERMINACIÓ EXCEPTE -A ÀTONA
En l'ús habitual dels especialistes, la majoria de noms de les varietats vitivinícoles són masculins, tant si es refereixen al cep com si es refereixen al raïm o al vi.
Ex.:l'albarinyo; el boval; el merlot; el petit verdot; el trepat
B. DENOMINACIÓ ACABADA AMB -A ÀTONA
B1. Denominacions simples
En el cas de denominacions formades per una sola paraula acabada amb a àtona, el Consell Supervisor recomana que s'admeti la doble possibilitat de gènere masculí o femení, indistintament que s'apliquin a ceps, raïms o vins.
Ex.: el carinyena - la carinyena; el garnatxa - la garnatxa; el malvasia - la malvasia
Els motius d'aquesta tria són els següents:
(1) Aquestes denominacions solen presentar vacil·lació en l'ús entre especialistes pel que fa al gènere.
(2) La tria del masculí o el femení no té una relació clara amb el fet que el referent sigui una vinya, un raïm o un vi.
(3) Lingüísticament tots dos gèneres es poden considerar adequats, ja que el masculí correspon a l'ús general de les denominacions vitivinícoles i el femení s'ajusta a la interpretació femenina habitual de les formes acabades en -a àtona.
B2. Denominacions complexes
En el cas de denominacions formades per un nom amb terminació en -a àtona i un adjectiu, el Consell Supervisor recomana igualment el doble gènere masculí o femení, pels mateixos motius que en el cas anterior.
En aquest cas, com a particularitat, s'aconsella la flexió femenina de l'adjectiu, d'acord amb la documentació i la petició dels especialistes. Això, però, no determina el gènere del conjunt de la denominació, que pot ser masculí o femení.
Ex.: el garnatxa blanca - la garnatxa blanca [indistintament, un cep, un raïm o un vi]
Nota
- 1. En el cas de les denominacions acabades amb -a àtona, el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans estableix que són femenines quan fan referència a la vinya o cep i masculines quan fan referència al raïm i al vi. Aquest criteri, però, no s'ajusta a l'ús documentat en les obres ni al parer dels especialistes consultats, que fan servir un mateix gènere (el masculí o el femení) sigui quin sigui el referent.
- 2. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (2): Ús de la majúscula i la minúscula, CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (3): Sinonímia i variants lingüístiques i CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (4): Grafia dels manlleus.
- 3. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana de varietats vitivinícoles en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-varietats-vitivinicoles.pdf).
