Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "explicaci�" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI Metalls de les terres rares: Caracterització i explicació del nom 0 CRITERI Metalls de les terres rares: Caracterització i explicació del nom

<Química>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Metalls de les terres rares: Caracterització i explicació del nom

<Química>

Definició
Tant metalls de les terres rares (forma principal) com elements de les terres rares i terres rares (formes secundàries) són denominacions adequades.

A. Caracterització

Els metalls de les terres rares són els elements metàl·lics purs que s'extreuen dels òxids, és a dir, disset elements metàl·lics de la taula periòdica: els quinze elements del grup dels lantànids (lantani, ceri, praseodimi, neodimi, prometi, samari, europi, gadolini, terbi, disprosi, holmi, erbi, tuli, iterbi i luteci), l'escandi i l'itri.

Aquests metalls són molt apreciats per la seva alta conductivitat elèctrica i les seves propietats magnètiques úniques, que els fan indispensables per a la tecnologia verda en el sector energètic (motors elèctrics, turbines eòliques, plaques solars i imants per a motors), la informació i les comunicacions (pantalles de plasma, cables de fibra òptica, sistemes de comunicació de radars), la medicina (agents de contrast) i la defensa (drons, làsers, armes guiades a distància).

B. Explicació del nom

La denominació terres rares resulta paradoxal, ja que són metalls i no són difícils de trobar. Els motius d'aquesta denominació són els següents:

- Pel que fa al nucli terres, s'anomenen així per tradició: quan es van descobrir, entre els segles XVIII i XIX, aquesta era la denominació que s'utilitzava en geologia per als òxids que no es podien dissoldre amb àcids i que eren resistents al foc. Aquest sentit encara perdura i consta en el diccionari normatiu, amb la definició 'òxid metàl·lic difícilment reductible, com ara l'alúmina'.

- Pel que fa a l'adjectiu rares, tot i que no és estrany trobar-ne (els dipòsits d'òxids són bastant abundants en l'escorça terrestre), el que sí que és estrany és trobar-ne en una concentració prou elevada perquè l'explotació resulti viable econòmicament i logísticament, ja que solen estar combinats amb altres elements i, a més, en concentracions molt baixes.

Nota

  • 1. Tot i ser indispensables per a desenvolupar tecnologies verdes, l'extracció i el tractament dels metalls de les terres rares són particularment contaminants: l'extracció s'ha de fer en mines obertes, cosa que té molt impacte en l'entorn, i els mètodes de separació del processament generen una gran quantitat de residus tòxics i radioactius.
  • 2. Podeu consultar la fitxa completa de metalls de les terres rares al Cercaterm, i també el document de criteri original, Terres rares: un tresor estratègic i un nom ambigu, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/terres-rares-tresor-estrategic-i-nom-ambigu).
àmbit d'aplicació àmbit d'aplicació

<Treball > Negociació col·lectiva>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIES. Diccionari de la negociació col·lectiva [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/5/>

  • ca  àmbit d'aplicació, n m
  • es  ámbito de aplicación
  • fr  champ d'application
  • fr  domaine d'application
  • en  coverage
  • en  jurisdiction
  • en  scope

<Negociació col·lectiva > Conceptes generals>

Definició
Espai circumscrit d'afectació d'un conveni col·lectiu, el qual comprèn les empreses i els treballadors que en són destinataris, el sector o subsector d'activitat econòmica a què va destinat, el territori que en queda afectat i la vigència d'un conveni.
àmbit d'aplicació material àmbit d'aplicació material

<Dret > Dret parlamentari > Activitat parlamentària>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

PARLAMENT DE CATALUNYA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de l'activitat parlamentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/289/>
En un bon nombre de termes, al camp Nota s'ofereix l'enllaç a un vídeo que mostra l'equivalent en llengua de signes catalana.

  • ca  àmbit d'aplicació material, n m
  • oc  encastre d'aplicacion materiau, n m
  • es  ámbito de aplicación material, n m
  • fr  champ d'application matériel, n m
  • en  material scope of application, n
  • en  scope of a bill, n

<Activitat parlamentària > Funció legislativa>, <Activitat parlamentària > Tècnica legislativa>

Definició
Conjunt de matèries d'un sector homogeni determinat al qual s'aplica el que estableix una norma.

Nota

  • En les lleis, l'àmbit d'aplicació material es determina en un article específic de la part dispositiva directiva.
àmbit d'aplicació territorial àmbit d'aplicació territorial

<Dret > Dret parlamentari > Activitat parlamentària>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

PARLAMENT DE CATALUNYA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de l'activitat parlamentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/289/>
En un bon nombre de termes, al camp Nota s'ofereix l'enllaç a un vídeo que mostra l'equivalent en llengua de signes catalana.

  • ca  àmbit d'aplicació territorial, n m
  • oc  encastre d'aplicacion territoriau, n m
  • es  ámbito de aplicación territorial, n m
  • fr  champ d'application territorial, n m
  • en  scope of a bill, n
  • en  territorial scope of application, n

<Activitat parlamentària > Funció legislativa>

Definició
Territori limitat dins el qual s'aplica i és eficaç una norma.
adequació explicativa adequació explicativa

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  adequació explicativa, n f
  • es  adecuación explicativa
  • fr  adéquation explicative
  • en  explanatory adequacy

<Lingüística>

Definició
Mecanisme d'avaluació de gramàtiques basat en factors interns com ara la simplicitat, l'homogeneïtat, la restrictivitat o la universalitat.

Nota

  • Aquest mecanisme permet avaluar gramàtiques que tenen una capacitat descriptiva semblant.
adjectiu explicatiu adjectiu explicatiu

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  adjectiu explicatiu, n m
  • ca  epítet, n m sin. compl.
  • es  adjetivo explicativo
  • es  epíteto
  • fr  adjectif explicatif
  • fr  épithète
  • en  epithet

<Lingüística>

Definició
Adjectiu qualificatiu que tendeix a anteposar-se al nom, insisteix en una de les característiques d'aquest i hi sol aparéixer associat.

Nota

  • Per exemple, terrible en la terrible desfeta.
amplificació amplificació

<Llengua. Literatura > Estudis de traducció>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Berta Martín Ayala, procedeix de l'obra següent:

MARTÍN AYALA, Berta. Sobre la necessitat d'obres lexicogràfiques especialitzades: Elaboració d'un diccionari terminològic de traductologia [recurs electrònic]. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona, 2023. Treball de fi de grau.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autora o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca   amplificació, n f
  • ca   addició, n f sin. compl.
  • ca  explicitació, n f sin. compl.
  • es  amplificación, n f
  • es  adición, n f sin. compl.
  • es  explicitación, n f sin. compl.
  • fr  étoffement, n m
  • fr  ajout, n m sin. compl.
  • fr  explicitation, n f sin. compl.
  • en  amplification, n
  • en  addition, n sin. compl.
  • en  explicitation, n sin. compl.

<Estudis de traducció>

Definició
Procediment que consisteix a afegir paraules o oracions en el text meta a diferència del text original.

Nota

  • El terme amplificació contrasta amb implicitació i economia.
aposició explicativa aposició explicativa

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  aposició explicativa, n f
  • ca  aposició no restrictiva, n f sin. compl.
  • ca  epexègesi, n f sin. compl.
  • es  aposición explicativa
  • es  epexégesis
  • fr  apposition explicative
  • fr  épexégèse
  • en  epexegesis
  • en  non-restrictive apposition

<Lingüística>

Definició
Aposició pròpiament dita.

Nota

  • L'aposició explicativa presenta la mateixa extensió referencial que l'element que determina i es limita a introduir alguna nota ja coneguda sense afegir cap concepte nou. Aquest és el cas de l'autor del 'Tirant lo Blanc' en el sintagma Martorell, l'autor del 'Tirant lo Blanc'.
aprofitament forestal aprofitament forestal

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  aprofitament forestal, n m
  • ca  explotació forestal, n f sin. compl.
  • es  aprovechamiento forestal, n m
  • fr  exploitation forestière, n f
  • fr  exploitation forestière, n f
  • en  forestry production, n
  • en  logging, n

<Enginyeria forestal>

assaig clínic explicatiu assaig clínic explicatiu

<Ciències de la salut > Recerca clínica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ DR. ANTONI ESTEVE; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de recerca clínica de medicaments [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/157>

  • ca  assaig clínic explicatiu, n m
  • es  ensayo clínico explicativo
  • en  explanatory clinical trial

<Recerca clínica de medicaments > Metodologia i bioestadística>

Definició
Assaig clínic l'objectiu principal del qual és obtenir explicacions biològiques sobre l'eficàcia d'un medicament o d'una intervenció.