Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "fadiga" dins totes les àrees temàtiques

afebliment de la frenada afebliment de la frenada

<Enginyeria industrial > Enginyeria mecànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  afebliment de la frenada, n m
  • es  fading
  • es  fatiga de los frenos
  • fr  évanouissement du frein
  • fr  fading du frein
  • en  brake fading
  • en  fading

<Enginyeria industrial > Enginyeria mecànica>

Definició
Pèrdua de l'eficàcia dels frens per un ús repetit i continu que els sobreescalfa.
afebliment de la frenada afebliment de la frenada

<Transports > Transport per carretera > Trànsit>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de trànsit [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/315>

  • ca  afebliment de la frenada, n f
  • es  fading
  • es  fatiga de los frenos
  • fr  évanouissement du frein
  • fr  fading du frein
  • en  brake fading
  • en  fading

<Trànsit > Vehicle > Manteniment>

Definició
Pèrdua de l'eficàcia dels frens causada pel seu sobreescalfament com a conseqüència de l'ús repetit i continu.
agostament agostament

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  agostament, n m
  • es  agostamiento
  • fr  flétrissure
  • en  fading
  • en  whitering

<Agricultura > Horticultura > Viticultura>

Definició
Musteïment dels òrgans verds d'una planta per l'acció del sol.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agulles, n f pl
  • ca  borró, n m alt. sin.
  • ca  candelers, n m pl alt. sin.
  • ca  forquetes, n f pl alt. sin.
  • ca  forquilles, n f pl alt. sin.
  • ca  forquilletes, n f pl alt. sin.
  • ca  fulla sana, n f alt. sin.
  • ca  gerani, n m alt. sin.
  • ca  peu de fagina, n m alt. sin.
  • ca  rellotges, n m pl alt. sin.
  • ca  suassana, n f alt. sin.
  • ca  suassana blana, n f alt. sin.
  • nc  Geranium molle L. subsp. molle

<Botànica > geraniàcies>

agulles agulles

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agulles, n f pl
  • ca  borró, n m alt. sin.
  • ca  candelers, n m pl alt. sin.
  • ca  forquetes, n f pl alt. sin.
  • ca  forquilles, n f pl alt. sin.
  • ca  forquilletes, n f pl alt. sin.
  • ca  fulla sana, n f alt. sin.
  • ca  gerani, n m alt. sin.
  • ca  peu de fagina, n m alt. sin.
  • ca  rellotges, n m pl alt. sin.
  • ca  suassana, n f alt. sin.
  • ca  suassana blana, n f alt. sin.
  • nc  Geranium molle L. subsp. molle

<Botànica > geraniàcies>

alfàbrega alfàbrega

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  alfàbrega, n f
  • ca  alfàbega, n f sin. compl.
  • ca  alfabeguera, n f sin. compl.
  • ca  alfabreguera, n f sin. compl.
  • ca  alfàbrega de fulla ampla, n f alt. sin.
  • ca  basilicó, n m alt. sin.
  • ca  basilicons, n m pl alt. sin.
  • ca  herba del mal prenyat, n f alt. sin.
  • ca  alfàbaga, n f var. ling.
  • ca  alfàbiga, n f var. ling.
  • ca  alfabiguera, n f var. ling.
  • ca  alfàbrica, n f var. ling.
  • ca  alfàbriga, n f var. ling.
  • ca  alfàdega, n f var. ling.
  • ca  alfalga, n f var. ling.
  • ca  alfràgam, n f var. ling.
  • ca  amfàbega, n f var. ling.
  • ca  amfàbiga, n f var. ling.
  • ca  aufàbega, n f var. ling.
  • ca  aufabeguera, n f var. ling.
  • ca  aufàbia, n f var. ling.
  • ca  aufàbiga, n f var. ling.
  • ca  aufàbrega, n f var. ling.
  • ca  aufabreguera, n f var. ling.
  • ca  aufàbrica, n f var. ling.
  • ca  aufabuguera, n f var. ling.
  • ca  aufàdega, n f var. ling.
  • ca  aufàdia, n f var. ling.
  • ca  aufàdiga, n f var. ling.
  • ca  enfalga, n f var. ling.
  • ca  enflàgam, n f var. ling.
  • ca  fàbega, n f var. ling.
  • ca  fàbrega, n f var. ling.
  • nc  Ocimum basilicum L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  alfàbrega, n f
  • ca  alfàbega, n f sin. compl.
  • ca  alfabeguera, n f sin. compl.
  • ca  alfabreguera, n f sin. compl.
  • ca  alfàbrega de fulla ampla, n f alt. sin.
  • ca  basilicó, n m alt. sin.
  • ca  basilicons, n m pl alt. sin.
  • ca  herba del mal prenyat, n f alt. sin.
  • ca  alfàbaga, n f var. ling.
  • ca  alfàbiga, n f var. ling.
  • ca  alfabiguera, n f var. ling.
  • ca  alfàbrica, n f var. ling.
  • ca  alfàbriga, n f var. ling.
  • ca  alfàdega, n f var. ling.
  • ca  alfalga, n f var. ling.
  • ca  alfràgam, n f var. ling.
  • ca  amfàbega, n f var. ling.
  • ca  amfàbiga, n f var. ling.
  • ca  aufàbega, n f var. ling.
  • ca  aufabeguera, n f var. ling.
  • ca  aufàbia, n f var. ling.
  • ca  aufàbiga, n f var. ling.
  • ca  aufàbrega, n f var. ling.
  • ca  aufabreguera, n f var. ling.
  • ca  aufàbrica, n f var. ling.
  • ca  aufabuguera, n f var. ling.
  • ca  aufàdega, n f var. ling.
  • ca  aufàdia, n f var. ling.
  • ca  aufàdiga, n f var. ling.
  • ca  enfalga, n f var. ling.
  • ca  enflàgam, n f var. ling.
  • ca  fàbega, n f var. ling.
  • ca  fàbrega, n f var. ling.
  • nc  Ocimum basilicum L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

alfabegueta alfabegueta

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  alfabegueta, n f
  • ca  coleta, n f alt. sin.
  • ca  alfabagueta, n f var. ling.
  • ca  aufàbia, n f var. ling.
  • ca  aufàbiga, n f var. ling.
  • ca  aufàdiga, n f var. ling.
  • ca  fàbrega, n f var. ling.
  • nc  Bergia capensis L.
  • nc  Bergia aquatica Roxb. var. ling.

<Botànica > elatinàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  alfabegueta, n f
  • ca  coleta, n f alt. sin.
  • ca  alfabagueta, n f var. ling.
  • ca  aufàbia, n f var. ling.
  • ca  aufàbiga, n f var. ling.
  • ca  aufàdiga, n f var. ling.
  • ca  fàbrega, n f var. ling.
  • nc  Bergia capensis L.
  • nc  Bergia aquatica Roxb. var. ling.

<Botànica > elatinàcies>

arrítmia sinusal fàsica arrítmia sinusal fàsica

<Cardiologia>, <Pediatria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  arrítmia sinusal fàsica, n f
  • ca  arrítmia fàsica, n f sin. compl.
  • ca  arrítmia juvenil, n f sin. compl.
  • ca  arrítmia respiratòria, n f sin. compl.
  • ca  arrítmia sinusal respiratòria, n f sin. compl.
  • ca  ASR, n f sigla
  • es  arritmia sinusal respiratoria, n f
  • es  ASR, n f sigla
  • fr  arythmie sinusale respiratoire, n f
  • fr  ASR, n f sigla
  • en  respiratory sinus arrhythmia, n
  • en  sinus arrhythmia, respiratory, n sin. compl.
  • en  RSA, n sigla

<Cardiologia>, <Pediatria>

Definició
Arrítmia que està relacionada amb les fases de la respiració, que presenta acceleració del ritme de batecs durant la inspiració i alentiment a l'expiració. És freqüent i acusada en infants i adolescents.