Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "falsa" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2

En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  farsa, n f
  • es  farsa
  • en  farce

<Música>

Definició
Òpera bufa en un acte, típica de principis del segle XIX.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  galda, n f
  • ca  gavarró, n m sin. compl.
  • ca  herba de la galda, n f sin. compl.
  • ca  herba llanera, n f sin. compl.
  • ca  bufadors, n m pl alt. sin.
  • ca  disciplinant, n m alt. sin.
  • ca  galda de tintorers, n f alt. sin.
  • ca  gandalla, n f alt. sin.
  • ca  lliri de tintorers, n m alt. sin.
  • ca  palleta, n f alt. sin.
  • ca  pallola, n f alt. sin.
  • ca  disciplinat, n m var. ling.
  • ca  gabarró, n m var. ling.
  • ca  galsa, n f var. ling.
  • ca  galza, n f var. ling.
  • ca  gandia, n f var. ling.
  • ca  gauda, n f var. ling.
  • ca  guala, n f var. ling.
  • ca  gualda, n f var. ling.
  • ca  herba de la gauda, n f var. ling.
  • ca  paiola, n f var. ling.
  • nc  Reseda luteola L. subsp. luteola

<Botànica > resedàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  galda, n f
  • ca  gavarró, n m sin. compl.
  • ca  herba de la galda, n f sin. compl.
  • ca  herba llanera, n f sin. compl.
  • ca  bufadors, n m pl alt. sin.
  • ca  disciplinant, n m alt. sin.
  • ca  galda de tintorers, n f alt. sin.
  • ca  gandalla, n f alt. sin.
  • ca  lliri de tintorers, n m alt. sin.
  • ca  palleta, n f alt. sin.
  • ca  pallola, n f alt. sin.
  • ca  disciplinat, n m var. ling.
  • ca  gabarró, n m var. ling.
  • ca  galsa, n f var. ling.
  • ca  galza, n f var. ling.
  • ca  gandia, n f var. ling.
  • ca  gauda, n f var. ling.
  • ca  guala, n f var. ling.
  • ca  gualda, n f var. ling.
  • ca  herba de la gauda, n f var. ling.
  • ca  paiola, n f var. ling.
  • nc  Reseda luteola L. subsp. luteola

<Botànica > resedàcies>

malsà -ana malsà -ana

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>, <Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  malsà -ana, adj
  • ca  insà -ana, adj sin. compl.

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>, <Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública>

Definició
Perjudicial per a la salut.
malsà -ana malsà -ana

<Malalties i síndromes>, <Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  malsà -ana, adj
  • ca  insà -ana, adj sin. compl.

<Malalties i síndromes>, <Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública>

Definició
Dit de les viandes o dels llocs, els paratges, etc, que per llur clima, llur situació, etc, produeixen malalties.
pitja pitja

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  pitja, n f
  • ca  tascó, n m sin. compl.
  • es  calzo, n m
  • es  cuña, n f
  • fr  coin, n m
  • en  wedge, n
  • eu  falka, n
  • eu  ziri, n

<Fusteria > Màquines i equips auxiliars>

pujament pujament

<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:

SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  pujament, n m
  • ca  falda, n f sin. compl.
  • ca  faldar, n m sin. compl.

<Navegació tradicional>

Definició
Vora inferior d'una vela triangular.
rai rai

<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  rai, n m
  • ca  barca solera, n f sin. compl.
  • es  almadía
  • es  balsa
  • es  jangada
  • fr  radeau
  • en  raft

<Ports > Tipologia de vaixells i parts bàsiques>

Definició
Barca formada per un conjunt de trams o lligats de troncs o bigues, subjectats paral·lelament els uns amb els altres amb redortes, que navega en els corrents d'aigua.
tascó tascó

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  tascó, n m
  • es  calzo, n m
  • es  cuña, n f
  • fr  coin, n m
  • en  wedge, n
  • eu  falka, n

<Fusteria > Màquines i equips auxiliars>

torbera palsa torbera palsa

<Botànica>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  torbera palsa, n f
  • es  turbera palsa
  • fr  tourbière à palse
  • fr  tourbière palse
  • en  palsa bog

<Botànica>

Definició
Torbera de la tundra boscosa, fora de la zona boreal, que forma petits pujols, coberts de torba, originats per l'acció conjunta de l'acumulació torbosa i la segregació de glaç, que forma lentilles al nucli.