Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "favor" dins totes les àrees temàtiques

herència a favor de l'ànima i dels pobres herència a favor de l'ànima i dels pobres

<Història del dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  herència a favor de l'ànima i dels pobres, n f
  • es  herencia a favor del alma y de los pobres

<Història del dret>

Definició
Disposició directa de l'herència per a la salvació de l'ànima de la persona testadora o de les persones que es designessin, o bé, indirectament, per mitjà d'obres de caritat.

Nota

  • Àmbit: Catalunya
  • S'admetia per costum que el causant disposés de l'herència a favor de la seva pròpia ànima o dels pobres. En tots dos casos se solia procedir a la liquidació de l'herència, per a la qual cosa es designaven uns marmessors universals. Si l'heretera era l'ànima, el que s'havia obtingut de la liquidació es destinava a la celebració d'oficis religiosos o a obres de caritat, seguint les instruccions del testador. En el segon cas, es repartia entre els pobres de la població del testador o entre institucions de beneficència, com ara hospitals o asils.
    Segons el que s'observa o dedueix dels testaments, els testadors que establien aquestes institucions hereditàries solien ser persones solteres o vídues i no tenien descendents directes ni altres parents propers o, si en tenien, no els devien considerar dignes de succeir-los. Era impensable instituir l'ànima si hi havia descendents que podien continuar la casa i, d'altra banda, era general el temor sobre el que podia succeir amb l'herència després de la mort del causant (la seva disgregació o pèrdua); per tant, l'única i millor solució era que se'n beneficiés la pròpia ànima del causant (en la mentalitat de l'època s'entenia que, al cap i a la fi, era la persona mateixa).
in dubio pro reo in dubio pro reo

<Dret > Dret romà > Locucions i expressions llatines>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

PARLAMENT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC. Diccionari de locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/274>

  • la  in dubio pro reo, loc llat
  • ca  en cas de dubte, a favor de l'acusat, loc
  • ca  en cas de dubte, a favor del reu, loc
  • es  en caso de duda, a favor del acusado, loc
  • es  en caso de duda, a favor del reo, loc

<Locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari>

Definició
Significat literal: En cas de dubte, a favor de l'acusat, a favor del reu.

Nota

  • Locució que constitueix un principi general del dret segons el qual, en cas de dubte, cal interpretar la llei a favor de la persona acusada o demandada. La mateixa locució també es fa servir en altres casos canviant el mot reo pel mot adequat a cada cas (auctore, debitore, libertate, minori, operario).
    Exemple: Per això es tractaran punts com la titularitat del dret, la seva diferència amb el principiin dubio pro reo i la relació de la presumpció d'innocència amb el dret a la llibertat d'informació.
navegar a favor del vent navegar a favor del vent

<Esport > Esports nàutics > Piragüisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de piragüisme. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 83 p. (Diccionaris dels esports olímpics; 8)
ISBN 84-7739-226-9

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  navegar a favor del vent, v intr
  • es  ir viento en popa
  • es  navegar a favor del viento
  • fr  naviguer vent arrière
  • en  sail before the wind, to

<Esport > Esports nàutics > Piragüisme>

Definició
Navegar rebent el vent per la popa.
navegar a favor del vent navegar a favor del vent

<11 Esports nàutics>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  navegar a favor del vent, v intr
  • es  ir viento en popa
  • es  navegar a favor del viento
  • fr  naviguer allures portantes
  • fr  naviguer vent arrière
  • en  sail before the wind, to

<Esport > 11 Esports nàutics>

Definició
Navegar rebent el vent per la popa.
passi per aquesta caixa, si us plau passi per aquesta caixa, si us plau

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

  • ca  passi per aquesta caixa, si us plau
  • es  pase por esta caja, por favor
  • fr  passez par cette caisse, s'il vous plaît
  • pt  passe por esta caixa, por favor
  • en  could you come over to this till, please?

<Grans Magatzems > Conversa>

pensió a favor dels familiars pensió a favor dels familiars

<Economia > Finances > Assegurances>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'assegurances: terminologia i fraseologia. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 214 p.
ISBN 84-393-5519-X

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  pensió a favor dels familiars, n f
  • es  pensión en favor de los familiares

<Assegurances > Assegurança privada > Plans de pensions>, <Assegurances > Assegurança pública>

Definició
Pensió de la seguretat social que, a la mort d'un treballador, s'atorga als familiars que hi convivien i en depenien econòmicament.
porta endavant porta endavant

<Esport > Esports nàutics > Piragüisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de piragüisme. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 83 p. (Diccionaris dels esports olímpics; 8)
ISBN 84-7739-226-9

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  porta endavant, n f
  • es  puerta a favor de la corriente
  • fr  porte avant
  • en  forward gate

<Esport > Esports nàutics > Piragüisme>

Definició
Porta que té els pals pintats amb franges horitzontals verdes i blanques, que el piragüista ha de franquejar en la direcció del corrent del riu.
porta endavant porta endavant

<11 Esports nàutics > 04 Piragüisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  porta endavant, n f
  • ca  porta avant, n f sin. compl.
  • es  puerta a favor de la corriente, n f
  • fr  porte avant, n f
  • en  forward gate, n

<Esport > 11 Esports nàutics > 04 Piragüisme>

Definició
Porta amb els pals pintats amb franges horitzontals verdes i blanques, que s'ha de franquejar en la direcció del corrent del riu.
prestació a favor de familiars prestació a favor de familiars

<Dret del treball i de la Seguretat Social>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  prestació a favor de familiars, n f
  • es  prestación a favor de familiares

<Dret del treball i de la Seguretat Social>

Definició
Pensió vitalícia o subsidi temporal que forma part de l'acció protectora de la modalitat contributiva de la Seguretat Social i que reben persones en situació de vulnerabilitat que han conviscut i han estat dependents de la persona causant.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • Les prestacions a favor de familiars van ser fixades per primera vegada per la Llei 193/1963, del 28 de desembre, sobre bases de la Seguretat Social, a la base 42. Aquesta norma establia que, reglamentàriament i amb prèvia prova de dependència econòmica de la persona beneficiària de la prestació, es podia percebre una pensió o subsidi per la mort de la persona causant. L'article 22 de l'Ordre del 13 de febrer de 1967, per la qual s'estableixen normes per a l'aplicació i el desenvolupament de les prestacions de mort i supervivència del Règim General de la Seguretat Social, va establir per primera vegada aquestes prestacions. L'article 226 del Reial decret legislatiu 8/2015, del 30 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei general de la Seguretat Social, les regula actualment.
    1. Pensió a favor de familiars. Tenen dret a la pensió a favor de familiars, per ordre de preferència, els familiars següents: a) nets i germans, orfes de pare i mare, homes o dones menors de divuit anys o majors incapacitats de forma absoluta o amb gran discapacitat, i nets o germans de la persona causant sense treball lucratiu o amb ingressos inferiors al 75 % del salari mínim interprofessional; b) menors de vint-i-dos anys que convisquessin amb la persona causant i a càrrec seu, almenys dos anys abans de la seva defunció, que no tinguin dret a pensió pública, ni mitjans de subsistència, ni familiars amb obligació i possibilitat de subministrar-los aliments; c) fills i germans de pensionistes d'incapacitat o jubilació solters, vidus o divorciats, majors de quaranta-cinc anys que, havent conviscut amb la persona difunta i a càrrec seu, acreditin una dedicació perllongada a la cura d'aquest fins a la seva mort i no disposin de mitjans de vida propis; d) mares i àvies, vídues, solteres o casades, els marits de les quals estiguin incapacitats per a treballar i separats o divorciats, que convisquin amb la persona causant i a càrrec seu, almenys dos anys abans de la seva mort, que no tinguin dret a pensió pública, ni mitjans de subsistència, ni familiars amb obligació i possibilitat de proporcionar-los aliments, i e) pares i avis majors de seixanta anys o totalment incapaços, que convisquessin amb la persona difunta i a càrrec seu, almenys dos anys abans de la seva mort, que no tinguin dret a pensió pública, no tinguin mitjans de subsistència, ni familiars amb obligació i possibilitat de proveir-los d'aliments.
    2. Subsidi a favor de familiars. Són beneficiaris d'aquesta prestació temporal els fills, filles, germans o germanes de la persona causant majors de vint-i-dos anys, solters o vidus, que hagin conviscut com a mínim dos anys amb la persona difunta i a càrrec seu, que no tinguin dret a cap pensió pública i no tinguin mitjans de subsistència, ni familiars amb obligació de prestar-los aliments.
    3. Persones causants de la prestació. Les persones causants de les prestacions a favor de familiars han d'estar afiliades i en alta, o en situació assimilada a la d'alta, en esdevenir-se la contingència o situació protegida. Cal que reuneixin el període de cotització establert, en cas de defunció per malaltia comuna, requisit que no s'exigeix en cas d'accident, sigui laboral o no, i tampoc s'exigeix en cas de malaltia professional. Són computables les cotitzacions fetes efectivament o les assimilades. Computen les quotes corresponents a la situació d'incapacitat temporal, de maternitat, de paternitat, de risc durant l'embaràs o de risc durant la lactància natural, així com les cotitzacions anteriors a aquestes contingències. També es té en consideració el període de suspensió amb reserva del lloc de treball, que estableix l'article 48.10 del Reial decret legislatiu 2/2015, del 23 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de l'Estatut dels treballadors per a supòsits de violència de gènere. En el mateix sentit, el període per maternitat o paternitat que subsisteixi en la data d'extinció del contracte de treball, o que s'iniciï durant la percepció de la prestació per desocupació, es considera període de cotització efectiva. També poden causar dret a aquesta prestació els perceptors dels subsidis d'incapacitat temporal, risc durant l'embaràs, maternitat, paternitat o risc durant la lactància natural que compleixin el període de cotització que establert, i els titulars de pensions contributives de jubilació i incapacitat permanent.
    4. Base reguladora i quantia de la prestació. La base reguladora varia segons la causa de la defunció de la persona causant, llevat que en el moment del decés fos pensionista. En aquest cas, la base reguladora és la mateixa que la utilitzada per a determinar la pensió de jubilació o incapacitat permanent de la persona difunta.
    En cas de defunció per malaltia comuna i accident no laboral, la base reguladora és el quocient que resulti de dividir entre vint-i-vuit la suma de les bases de cotització del causant durant un període ininterromput de vint-i-quatre mesos. Aquest termini l'escolliran els beneficiaris dins els quinze anys immediatament anteriors al mes previ al del fet causant de la pensió.
    La base reguladora per accident de treball o malaltia professional de la pensió de viduïtat quan la persona causant, en el moment de la seva defunció, es trobi en situació d'alta es determina de la manera següent: cal dividir per dotze les sumes dels tres conceptes següents: a) salari diari i antiguitat del treballador en la data d'accident o baixa per malaltia multiplicat per 365 dies; b) retribucions extraordinàries, prestacions o participació, pel seu import total l'any anterior a l'accident o a la baixa mèdica, i c) el quocient de dividir els plusos, les retribucions complementàries i hores extraordinàries percebudes l'any anterior a l'accident, pel nombre de dies efectivament treballats en aquest període. El resultat es multiplicarà per 273, llevat que el nombre de dies hàbils efectivament treballats sigui menor, en aquest cas s'aplicarà pel nombre de dies efectivament treballats. La prestació és del 20 % de la base reguladora.
    5. Compatibilitat, suspensió i extinció de la pensió a favor de familiars i del subsidi temporal a favor de familiars. La pensió a favor de familiars és compatible amb la pensió de viduïtat i orfandat causades per la mateixa persona. El dret a la pensió en favor de familiars queda en suspens si el beneficiari obté ingressos superiors al 75 % del salari mínim interprofessional. La pensió s'extingeix per les causes següents: a) en el cas que els beneficiaris siguin menors d'edat, en complir divuit anys; b) en el cas dels beneficiaris que són persones discapacitades, si són declarats aptes; c) en cas d'adopció, per contraure matrimoni, i d) per defunció del beneficiari. El subsidi temporal s'extingeix amb la majoria d'edat de la persona beneficiària, llevat que es trobi incapacitada.
principi d'intervenció mínima principi d'intervenció mínima

<Dret > Dret administratiu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret administratiu [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/169/>

  • ca  principi d'intervenció mínima, n m
  • ca  principi favor libertatis [favor libertatis: la], n m sin. compl.
  • es  principio de intervención mínima, n m
  • es  principio favor libertatis, n m

<Dret administratiu > Activitat administrativa>

Definició
Principi pel qual una administració pública que, en l'exercici de les seves competències, estableixi mesures que limitin l'exercici de drets individuals o col·lectius o exigeixi el compliment de requisits per al desenvolupament d'una activitat, ha de triar la mesura menys restrictiva, motivar la necessitat d'aquesta mesura per a la protecció de l'interès públic i justificar-ne l'adequació per a aconseguir les finalitats que es persegueixen, sense que es produeixin diferències de tracte discriminatòries.

Nota

  • Principi favor libertatis significa literalment 'principi a favor de la llibertat'.