Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "febre" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

  • ca  bissinosi, n f
  • ca  febre del cotó, n f sin. compl.
  • es  bisinosis
  • fr  byssinose
  • en  byssinosis

<Pneumologia>

Definició
Pneumoconiosi causada per la inhalació de pols de cotó. És observada en els obrers que treballen el cotó i es manifesta per una pneumònia.

Nota

  • La denominació bissinosi està formada a partir del grec byssos 'lli' i de -osi.
brucel·losi brucel·losi

<.FITXA REVISADA>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

  • ca  brucel·losi, n f
  • ca  febre de Malta, n f sin. compl.
  • es  brucelosis, n f
  • fr  brucellose, n f
  • en  brucellosis, n

<.FITXA REVISADA>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Definició
Malaltia infecciosa zoonòtica causada per bacteris del gènere Brucella que afecta els animals de granja, com ara les vaques, les cabres i els porcs, i que produeix en les persones una simptomatologia diversa caracteritzada per quadres febrils inespecífics que poden derivar en complicacions.

Nota

  • Hi ha diverses espècies del gènere Brucella, específiques, però no exclusives de l'hoste, com B. mellitensis (bestiar cabrum), B. abortus (bestiar boví i inclusivament cabrum, oví, equí i porcí), B. suis (bestiar porcí), B. ovis (bestiar oví) o B. canis (gossos). Les tres primeres espècies són les principals causants de malaltia en l'espècie humana, mentre que B. canis l'afecta excepcionalment i B. ovis no l'afecta.
còlera dels porcs còlera dels porcs

<Gastroenterologia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>, <Veterinària>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

  • ca  còlera dels porcs, n m
  • ca  còlera porcí, n m sin. compl.
  • ca  febre dels porcs, n f sin. compl.

<Gastroenterologia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>, <Veterinària>

Definició
Epizoòtia produïda per un virus, caracteritzada per febre, inapetència, diarrea, enterorràgies, equimosis. Gairebé sempre és mortal.
chikungunya chikungunya

<.FITXA REVISADA>, <Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

  • ca  chikungunya, n m
  • ca  febre chikungunya, n f
  • es  chicunguña, n m
  • es  chikunguña, n m
  • es  fiebre chicunguña, n f
  • es  fiebre chikunguña, n f
  • fr  chikungunya, n m
  • fr  fièvre Chikungunya, n f
  • en  chikungunya, n
  • en  chikungunya fever, n

<.FITXA REVISADA>, <Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Definició
Malaltia vírica causada pel virus del chikungunya, caracteritzada per febre, eritema i dolors articulars molt forts, d'una intensitat i durada variables, que poden anar acompanyats de cefalea, nàusees i conjuntivitis.

Nota

  • El ckikungunya pot tenir un desenvolupament agut, subagut o crònic. Es considera la fase aguda fins als 21 dies des de l'aparició de la malaltia, la fase subaguda fins als 90 dies i la fase crònica si hi ha persistència de símptomes més enllà dels tres mesos de durada. En la majoria de casos la malaltia té un curs agut i no deixa seqüeles, però en alguns els dolors articulars poden cronificar-se.

    La malaltia es transmet per picades de mosquits, que fan de vectors del virus; concretament, el mosquit tigre (Aedes albopictus) i el mosquit de la febre groga (Aedes aegypti). La principal mesura de prevenció és l'eliminació dels biòtops dels mosquits vectors i l'adopció de mesures protectores antimosquits, tant dins com fora dels habitatges. No existeix un tractament antiviral específic per a la malaltia, sinó que es fa un tractament simptomàtic que pot incloure analgèsics, antiinflamatoris o, fins i tot, corticoesteroides segons la gravetat dels símptomes.

    La denominació chikungunya prové del makonde, llengua bantu parlada en el sud-est de Tanzània i el nord de Moçambic, en què significa 'home que es doblega'. S'aplica a aquesta malaltia per la posició encorbada que solen adoptar les persones que la pateixen, com a conseqüència del dolor intens a les articulacions.
chikungunya chikungunya

<Ciències de la salut > Tècniques de diagnosi i exploració>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  chikungunya, n m
  • ca  febre chikungunya, n f
  • es  chicunguña, n m
  • es  chikunguña, n m
  • es  fiebre chicunguña, n f
  • es  fiebre chikunguña, n f
  • fr  chikungunya, n m
  • fr  fièvre Chikungunya, n f
  • en  chikungunya, n
  • en  chikungunya fever, n

<Ciències de la salut > Tècniques de diagnosi i exploració>

Definició
Malaltia vírica causada pel virus del chikungunya, caracteritzada per febre, eritema i dolors articulars molt forts, d'una intensitat i durada variables, que poden anar acompanyats de cefalea, nàusees i conjuntivitis.

Nota

  • 1. El ckikungunya pot tenir un desenvolupament agut, subagut o crònic. Es considera la fase aguda fins als 21 dies des de l'aparició de la malaltia, la fase subaguda fins als 90 dies i la fase crònica si hi ha persistència de símptomes més enllà dels tres mesos de durada. En la majoria de casos la malaltia té un curs agut i no deixa seqüeles, però en alguns els dolors articulars es poden cronificar.
  • 2. La malaltia es transmet per picades de mosquits, que fan de vectors del virus; concretament, el mosquit tigre (Aedes albopictus) i el mosquit de la febre groga (Aedes aegypti). La principal mesura de prevenció és l'eliminació dels biòtops dels mosquits vectors i l'adopció de mesures protectores antimosquits, tant dins com fora dels habitatges. No existeix un tractament antiviral específic per a la malaltia, sinó que es fa un tractament simptomàtic que pot incloure analgèsics, antiinflamatoris o, fins i tot, corticoesteroides segons la gravetat dels símptomes.
  • 3. La denominació ckikungunya prové del makonde, llengua bantú parlada en el sud-est de Tanzània i el nord de Moçambic, en què significa 'home que es doblega'. S'aplica a aquesta malaltia per la posició encorbada que solen adoptar les persones que la pateixen, com a conseqüència del dolor intens a les articulacions.
  • 4. En català, el nom chikungunya també es documenta en femení. Tot i que tant el masculí com el femení són possibles i que hi ha noms de malalties masculins i noms de malalties femenins, s'ha donat prioritat a la forma masculina d'acord amb l'ús majoritari (en català i en altres llengües romàniques) i amb el caràcter de gènere no marcat del masculí.
coccidioidomicosi coccidioidomicosi

<Microbiologia i patologia infecciosa>, <Pneumologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

  • ca  coccidioidomicosi, n f
  • ca  coccidioïdosi, n f sin. compl.
  • ca  febre de la Vall, n f sin. compl.
  • ca  febre de la Vall de San Joaquín, n f sin. compl.
  • ca  febre de San Joaquín, n f sin. compl.
  • ca  febre del desert, n f sin. compl.
  • ca  granuloma coccidioidal, n m sin. compl.
  • ca  malaltia de Califòrnia, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de Posada, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de Posada-Wernicke, n f sin. compl.
  • ca  micosi de Posada, n f sin. compl.
  • ca  reumatisme del desert, n m sin. compl.

<Microbiologia i patologia infecciosa>, <Pneumologia>

Definició
Micosi sistèmica produïda per la inhalació d'espores de Coccidioides immitis. És una malaltia endèmica del sud-oest dels Estats Units, sobretot de Califòrnia, del nord de Mèxic, de Veneçuela, de la regió d'El Gran Chaco (Argentina) i de les Filipines. La infecció primitiva és pulmonar, sovint asimptomàtica o bé amb manifestacions clíniques moderades.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  dauradella, n f
  • ca  herba daurada, n f sin. compl.
  • ca  cèterac, n m/f alt. sin.
  • ca  corbelleta, n f alt. sin.
  • ca  dauradeta, n f alt. sin.
  • ca  falguera, n f alt. sin.
  • ca  falguerina, n f alt. sin.
  • ca  falzia de mur, n f alt. sin.
  • ca  herba dauradella, n f alt. sin.
  • ca  herba dauradeta, n f alt. sin.
  • ca  herba de la febre, n f alt. sin.
  • ca  herba de la plata, n f alt. sin.
  • ca  herba de la sang, n f alt. sin.
  • ca  herba de les set sagnies, n f alt. sin.
  • ca  herba de paret, n f alt. sin.
  • ca  herba de sang, n f alt. sin.
  • ca  herba la plata, n f alt. sin.
  • ca  herba melsera, n f alt. sin.
  • ca  herba pigotera, n f alt. sin.
  • ca  herba pigotosa, n f alt. sin.
  • ca  herba platereta, n f alt. sin.
  • ca  herba rovellada, n f alt. sin.
  • ca  herba sanguinària, n f alt. sin.
  • ca  herbeta daurada, n f alt. sin.
  • ca  herbeta de la sang, n f alt. sin.
  • ca  melsera, n f alt. sin.
  • ca  morella, n f alt. sin.
  • ca  paredades, n f pl alt. sin.
  • ca  peixets, n m pl alt. sin.
  • ca  pigotosa, n f alt. sin.
  • ca  platereta, n f alt. sin.
  • ca  sardineta, n f alt. sin.
  • ca  serpeta, n f alt. sin.
  • ca  auladella, n f var. ling.
  • ca  auradella, n f var. ling.
  • ca  aurellina, n f var. ling.
  • ca  ceterac, n m/f var. ling.
  • ca  dorada, n f var. ling.
  • ca  doradella, n f var. ling.
  • ca  doradilla, n f var. ling.
  • ca  doraella, n f var. ling.
  • ca  endauradella, n f var. ling.
  • ca  falsija de mur, n f var. ling.
  • ca  herba auradella, n f var. ling.
  • ca  herba dorà, n f var. ling.
  • ca  herba dorada, n f var. ling.
  • ca  herba doradilla, n f var. ling.
  • ca  herba doraeta, n f var. ling.
  • ca  herbeta dorà, n f var. ling.
  • ca  herbeta dorada, n f var. ling.
  • ca  herbeta doraeta, n f var. ling.
  • ca  melfera, n f var. ling.
  • ca  neuradella, n f var. ling.
  • ca  nurella, n f var. ling.
  • ca  oradilla, n f var. ling.
  • ca  oredella, n f var. ling.
  • ca  oredilla, n f var. ling.
  • ca  orellina, n f var. ling.
  • ca  patetes de Nostre Senyor, n f pl var. ling.
  • ca  uradella, n f var. ling.
  • ca  uradilla, n f var. ling.
  • ca  uredella, n f var. ling.
  • nc  Ceterach officinarum DC. in Lam. et DC.
  • nc  Asplenium ceterach L. sin. compl.

<Botànica > polipodiàcies>

eritema multiforme eritema multiforme

<.FITXA MODIFICADA>, <Ciències de la salut > Semiologia>, <Dermatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

  • ca  eritema multiforme, n m
  • ca  eritema polimorf, n m sin. compl.
  • ca  febre eruptiva pluriorificial, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de Hebra, n f sin. compl.

<.FITXA MODIFICADA>, <Ciències de la salut > Semiologia>, <Dermatologia>

Definició
Consisteix en una dermatosi complexa caracteritzada per un eritema molt viu, sovint amb elements purpúrics, de distribució simètrica a vegades, localitzada a la cara, el coll, els avantbraços, les cames i les superfícies dorsals de les mans i els peus. Les lesions poden adoptar una disposició anular, la d'anells concèntrics com d'un iris o la d'una figura; poden consistir en màcules marginades (de vores elevades), en vesícules o butllofes. N'existeix una forma lleu (malaltia d'Hebra) i una de greu (síndrome de Stevens-Johnson) que afecta sobretot les zones periorificials (boca, nas, ulls, anus i genitals).
espergulària marina espergulària marina

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  espergulària marina, n f
  • ca  herba de la febre, n f alt. sin.
  • nc  Spergularia marina (L.) Griseb.
  • nc  Spergularia salina J. et C. Presl var. ling.

<Botànica > cariofil·làcies>

esquistosomosi esquistosomosi

<Microbiologia i patologia infecciosa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

  • ca  esquistosomosi, n f
  • ca  bilharziosi, n f sin. compl.
  • ca  esquistosomiasi, n f sin. compl.
  • ca  febre dels cargols, n f sin. compl.
  • es  esquistosomiasis
  • fr  schistosomiase
  • en  schistosomiasi

<Microbiologia i patologia infecciosa>

Definició
Infecció produïda per esquistosomes. És, probablement, l'helmintosi humana més difosa arreu del món. Les manifestacions produïdes depenen, sobretot, de la resposta tissular enfront dels ous dipositats per l'helmint.