Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "febre" dins totes les àrees temàtiques

bissinosi

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca bissinosi, n f
ca febre del cotó, n f sin. compl.
es bisinosis
fr byssinose
en byssinosis

Definició

Pneumoconiosi causada per la inhalació de pols de cotó. És observada en els obrers que treballen el cotó i es manifesta per una pneumònia.

Nota

La denominació bissinosi està formada a partir del grec byssos 'lli' i de -osi.

brucel·losi

<.FITXA REVISADA>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca brucel·losi, n f
ca febre de Malta, n f sin. compl.
es brucelosis, n f
fr brucellose, n f
en brucellosis, n

<.FITXA REVISADA>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Definició

Malaltia infecciosa zoonòtica causada per bacteris del gènere Brucella que afecta els animals de granja, com ara les vaques, les cabres i els porcs, i que produeix en les persones una simptomatologia diversa caracteritzada per quadres febrils inespecífics que poden derivar en complicacions.

Nota

Hi ha diverses espècies del gènere Brucella, específiques, però no exclusives de l'hoste, com B. mellitensis (bestiar cabrum), B. abortus (bestiar boví i inclusivament cabrum, oví, equí i porcí), B. suis (bestiar porcí), B. ovis (bestiar oví) o B. canis (gossos). Les tres primeres espècies són les principals causants de malaltia en l'espècie humana, mentre que B. canis l'afecta excepcionalment i B. ovis no l'afecta.

brucel·losi

<Ciències de la salut > Malalties infeccioses i parasitàries>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca brucel·losi, n f
ca febre de Malta, n f sin. compl.
es brucelosis, n f
es fiebre de Malta, n f
fr brucellose, n f
fr fièvre de Malte, n f
fr fièvre méditerranéenne, n f
fr fièvre ondulante, n f
en brucellosis, n
en Malta fever, n
en Mediterranian fever, n
en undulant fever, n

<Ciències de la salut > Malalties infeccioses i parasitàries>

Definició

Malaltia infecciosa causada per bacteris del gènere Brucella que afecta els animals de granja i es pot transmetre a les persones, caracteritzada per una simptomatologia diversa amb quadres febrils inespecífics que poden derivar en complicacions.

Nota

La denominació febre de Malta s'utilitza especialment per a fer referència a la brucel·losi provocada per l'espècie Brucella melitensis, que afecta sobretot les cabres i les ovelles i és la primera que es va aïllar en persones que patien la malaltia.

còlera dels porcs

ca còlera dels porcs, n m
ca còlera porcí, n m sin. compl.
ca febre dels porcs, n f sin. compl.

Definició

Epizoòtia produïda per un virus, caracteritzada per febre, inapetència, diarrea, enterorràgies, equimosis. Gairebé sempre és mortal.

chikungunya

<Ciències de la salut > Tècniques de diagnosi i exploració>

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

ca chikungunya, n m
ca febre chikungunya, n f
es chicunguña, n m
es chikunguña, n m
es fiebre chicunguña, n f
es fiebre chikunguña, n f
fr chikungunya, n m
fr fièvre Chikungunya, n f
en chikungunya, n
en chikungunya fever, n

<Ciències de la salut > Tècniques de diagnosi i exploració>

Definició

Malaltia vírica causada pel virus del chikungunya, caracteritzada per febre, eritema i dolors articulars molt forts, d'una intensitat i durada variables, que poden anar acompanyats de cefalea, nàusees i conjuntivitis.

Nota

1. El ckikungunya pot tenir un desenvolupament agut, subagut o crònic. Es considera la fase aguda fins als 21 dies des de l'aparició de la malaltia, la fase subaguda fins als 90 dies i la fase crònica si hi ha persistència de símptomes més enllà dels tres mesos de durada. En la majoria de casos la malaltia té un curs agut i no deixa seqüeles, però en alguns els dolors articulars es poden cronificar.
2. La malaltia es transmet per picades de mosquits, que fan de vectors del virus; concretament, el mosquit tigre (Aedes albopictus) i el mosquit de la febre groga (Aedes aegypti). La principal mesura de prevenció és l'eliminació dels biòtops dels mosquits vectors i l'adopció de mesures protectores antimosquits, tant dins com fora dels habitatges. No existeix un tractament antiviral específic per a la malaltia, sinó que es fa un tractament simptomàtic que pot incloure analgèsics, antiinflamatoris o, fins i tot, corticoesteroides segons la gravetat dels símptomes.
3. La denominació ckikungunya prové del makonde, llengua bantú parlada en el sud-est de Tanzània i el nord de Moçambic, en què significa 'home que es doblega'. S'aplica a aquesta malaltia per la posició encorbada que solen adoptar les persones que la pateixen, com a conseqüència del dolor intens a les articulacions.
4. En català, el nom chikungunya també es documenta en femení. Tot i que tant el masculí com el femení són possibles i que hi ha noms de malalties masculins i noms de malalties femenins, s'ha donat prioritat a la forma masculina d'acord amb l'ús majoritari (en català i en altres llengües romàniques) i amb el caràcter de gènere no marcat del masculí.

chikungunya

<.FITXA REVISADA>, <Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

ca chikungunya, n m
ca febre chikungunya, n f
es chicunguña, n m
es chikunguña, n m
es fiebre chicunguña, n f
es fiebre chikunguña, n f
fr chikungunya, n m
fr fièvre Chikungunya, n f
en chikungunya, n
en chikungunya fever, n

<.FITXA REVISADA>, <Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Definició

Nota

El ckikungunya pot tenir un desenvolupament agut, subagut o crònic. Es considera la fase aguda fins als 21 dies des de l'aparició de la malaltia, la fase subaguda fins als 90 dies i la fase crònica si hi ha persistència de símptomes més enllà dels tres mesos de durada. En la majoria de casos la malaltia té un curs agut i no deixa seqüeles, però en alguns els dolors articulars poden cronificar-se.

La malaltia es transmet per picades de mosquits, que fan de vectors del virus; concretament, el mosquit tigre (Aedes albopictus) i el mosquit de la febre groga (Aedes aegypti). La principal mesura de prevenció és l'eliminació dels biòtops dels mosquits vectors i l'adopció de mesures protectores antimosquits, tant dins com fora dels habitatges. No existeix un tractament antiviral específic per a la malaltia, sinó que es fa un tractament simptomàtic que pot incloure analgèsics, antiinflamatoris o, fins i tot, corticoesteroides segons la gravetat dels símptomes.

La denominació chikungunya prové del makonde, llengua bantu parlada en el sud-est de Tanzània i el nord de Moçambic, en què significa 'home que es doblega'. S'aplica a aquesta malaltia per la posició encorbada que solen adoptar les persones que la pateixen, com a conseqüència del dolor intens a les articulacions.

coccidioidomicosi

ca coccidioidomicosi, n f
ca coccidioïdosi, n f sin. compl.
ca febre de la Vall, n f sin. compl.
ca febre de la Vall de San Joaquín, n f sin. compl.
ca febre de San Joaquín, n f sin. compl.
ca febre del desert, n f sin. compl.
ca granuloma coccidioidal, n m sin. compl.
ca malaltia de Califòrnia, n f sin. compl.
ca malaltia de Posada, n f sin. compl.
ca malaltia de Posada-Wernicke, n f sin. compl.
ca micosi de Posada, n f sin. compl.
ca reumatisme del desert, n m sin. compl.

Definició

Micosi sistèmica produïda per la inhalació d'espores de Coccidioides immitis. És una malaltia endèmica del sud-oest dels Estats Units, sobretot de Califòrnia, del nord de Mèxic, de Veneçuela, de la regió d'El Gran Chaco (Argentina) i de les Filipines. La infecció primitiva és pulmonar, sovint asimptomàtica o bé amb manifestacions clíniques moderades.

dauradella

<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca dauradella, n f
ca herba daurada, n f sin. compl.
ca cèterac, n m/f alt. sin.
ca corbelleta, n f alt. sin.
ca dauradeta, n f alt. sin.
ca falguera, n f alt. sin.
ca falguerina, n f alt. sin.
ca falzia de mur, n f alt. sin.
ca herba dauradella, n f alt. sin.
ca herba dauradeta, n f alt. sin.
ca herba de la febre, n f alt. sin.
ca herba de la plata, n f alt. sin.
ca herba de la sang, n f alt. sin.
ca herba de les set sagnies, n f alt. sin.
ca herba de paret, n f alt. sin.
ca herba de sang, n f alt. sin.
ca herba la plata, n f alt. sin.
ca herba melsera, n f alt. sin.
ca herba pigotera, n f alt. sin.
ca herba pigotosa, n f alt. sin.
ca herba platereta, n f alt. sin.
ca herba rovellada, n f alt. sin.
ca herba sanguinària, n f alt. sin.
ca herbeta daurada, n f alt. sin.
ca herbeta de la sang, n f alt. sin.
ca melsera, n f alt. sin.
ca morella, n f alt. sin.
ca paredades, n f pl alt. sin.
ca peixets, n m pl alt. sin.
ca pigotosa, n f alt. sin.
ca platereta, n f alt. sin.
ca sardineta, n f alt. sin.
ca serpeta, n f alt. sin.
ca auladella, n f var. ling.
ca auradella, n f var. ling.
ca aurellina, n f var. ling.
ca ceterac, n m/f var. ling.
ca dorada, n f var. ling.
ca doradella, n f var. ling.
ca doradilla, n f var. ling.
ca doraella, n f var. ling.
ca endauradella, n f var. ling.
ca falsija de mur, n f var. ling.
ca herba auradella, n f var. ling.
ca herba dorà, n f var. ling.
ca herba dorada, n f var. ling.
ca herba doradilla, n f var. ling.
ca herba doraeta, n f var. ling.
ca herbeta dorà, n f var. ling.
ca herbeta dorada, n f var. ling.
ca herbeta doraeta, n f var. ling.
ca melfera, n f var. ling.
ca neuradella, n f var. ling.
ca nurella, n f var. ling.
ca oradilla, n f var. ling.
ca oredella, n f var. ling.
ca oredilla, n f var. ling.
ca orellina, n f var. ling.
ca patetes de Nostre Senyor, n f pl var. ling.
ca uradella, n f var. ling.
ca uradilla, n f var. ling.
ca uredella, n f var. ling.
nc Ceterach officinarum DC. in Lam. et DC.
nc Asplenium ceterach L. sin. compl.

<Botànica > polipodiàcies>

dauradella

<Ciències de la vida>

ca dauradella, n f
ca herba daurada, n f sin. compl.
ca cèterac, n m/f alt. sin.
ca corbelleta, n f alt. sin.
ca dauradeta, n f alt. sin.
ca falguera, n f alt. sin.
ca falguerina, n f alt. sin.
ca falzia de mur, n f alt. sin.
ca herba dauradella, n f alt. sin.
ca herba dauradeta, n f alt. sin.
ca herba de la febre, n f alt. sin.
ca herba de la plata, n f alt. sin.
ca herba de la sang, n f alt. sin.
ca herba de les set sagnies, n f alt. sin.
ca herba de paret, n f alt. sin.
ca herba de sang, n f alt. sin.
ca herba la plata, n f alt. sin.
ca herba melsera, n f alt. sin.
ca herba pigotera, n f alt. sin.
ca herba pigotosa, n f alt. sin.
ca herba platereta, n f alt. sin.
ca herba rovellada, n f alt. sin.
ca herba sanguinària, n f alt. sin.
ca herbeta daurada, n f alt. sin.
ca herbeta de la sang, n f alt. sin.
ca melsera, n f alt. sin.
ca morella, n f alt. sin.
ca paredades, n f pl alt. sin.
ca peixets, n m pl alt. sin.
ca pigotosa, n f alt. sin.
ca platereta, n f alt. sin.
ca sardineta, n f alt. sin.
ca serpeta, n f alt. sin.
ca auladella, n f var. ling.
ca auradella, n f var. ling.
ca aurellina, n f var. ling.
ca ceterac, n m/f var. ling.
ca dorada, n f var. ling.
ca doradella, n f var. ling.
ca doradilla, n f var. ling.
ca doraella, n f var. ling.
ca endauradella, n f var. ling.
ca falsija de mur, n f var. ling.
ca herba auradella, n f var. ling.
ca herba dorà, n f var. ling.
ca herba dorada, n f var. ling.
ca herba doradilla, n f var. ling.
ca herba doraeta, n f var. ling.
ca herbeta dorà, n f var. ling.
ca herbeta dorada, n f var. ling.
ca herbeta doraeta, n f var. ling.
ca melfera, n f var. ling.
ca neuradella, n f var. ling.
ca nurella, n f var. ling.
ca oradilla, n f var. ling.
ca oredella, n f var. ling.
ca oredilla, n f var. ling.
ca orellina, n f var. ling.
ca patetes de Nostre Senyor, n f pl var. ling.
ca uradella, n f var. ling.
ca uradilla, n f var. ling.
ca uredella, n f var. ling.
nc Ceterach officinarum DC. in Lam. et DC.
nc Asplenium ceterach L. sin. compl.

<Botànica > polipodiàcies>

eritema multiforme

<.FITXA MODIFICADA>, <Ciències de la salut > Semiologia>, <Dermatologia>

ca eritema multiforme, n m
ca eritema polimorf, n m sin. compl.
ca febre eruptiva pluriorificial, n f sin. compl.
ca malaltia de Hebra, n f sin. compl.

<.FITXA MODIFICADA>, <Ciències de la salut > Semiologia>, <Dermatologia>

Definició

Consisteix en una dermatosi complexa caracteritzada per un eritema molt viu, sovint amb elements purpúrics, de distribució simètrica a vegades, localitzada a la cara, el coll, els avantbraços, les cames i les superfícies dorsals de les mans i els peus. Les lesions poden adoptar una disposició anular, la d'anells concèntrics com d'un iris o la d'una figura; poden consistir en màcules marginades (de vores elevades), en vesícules o butllofes. N'existeix una forma lleu (malaltia d'Hebra) i una de greu (síndrome de Stevens-Johnson) que afecta sobretot les zones periorificials (boca, nas, ulls, anus i genitals).