Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "federar" dins totes les àrees temàtiques

celidònia celidònia

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  celidònia, n f
  • ca  herba de les berrugues, n f sin. compl.
  • ca  herba dels fics, n f sin. compl.
  • ca  herba berruguera, n f alt. sin.
  • ca  herba celidònia, n f alt. sin.
  • ca  herba d'orenetes, n f alt. sin.
  • ca  herba d'oronelles, n f alt. sin.
  • ca  herba d'oronetes, n f alt. sin.
  • ca  herba de iode, n f alt. sin.
  • ca  herba de les orenetes, n f alt. sin.
  • ca  herba de Santa Teresa, n f alt. sin.
  • ca  herba del Bon Jesús, n f alt. sin.
  • ca  herba dels ulls, n f alt. sin.
  • ca  herba felera, n f alt. sin.
  • ca  herba fetgera, n f alt. sin.
  • ca  herba groga, n f alt. sin.
  • ca  herba petogarrera, n f alt. sin.
  • ca  lleteresa, n f alt. sin.
  • ca  lleterola, n f alt. sin.
  • ca  celdoni, n m var. ling.
  • ca  celdònia, n f var. ling.
  • ca  celdònies, n f pl var. ling.
  • ca  celedònia, n f var. ling.
  • ca  celedrònia, n f var. ling.
  • ca  celinodia, n f var. ling.
  • ca  celònia, n f var. ling.
  • ca  herba borruguera, n f var. ling.
  • ca  herba celoni, n f var. ling.
  • ca  herba d'aurenetes, n f var. ling.
  • ca  llet-tres, n f var. ling.
  • ca  solidònia, n f var. ling.
  • nc  Chelidonium majus L.

<Botànica > papaveràcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  celidònia, n f
  • ca  herba de les berrugues, n f sin. compl.
  • ca  herba dels fics, n f sin. compl.
  • ca  herba berruguera, n f alt. sin.
  • ca  herba celidònia, n f alt. sin.
  • ca  herba d'orenetes, n f alt. sin.
  • ca  herba d'oronelles, n f alt. sin.
  • ca  herba d'oronetes, n f alt. sin.
  • ca  herba de iode, n f alt. sin.
  • ca  herba de les orenetes, n f alt. sin.
  • ca  herba de Santa Teresa, n f alt. sin.
  • ca  herba del Bon Jesús, n f alt. sin.
  • ca  herba dels ulls, n f alt. sin.
  • ca  herba felera, n f alt. sin.
  • ca  herba fetgera, n f alt. sin.
  • ca  herba groga, n f alt. sin.
  • ca  herba petogarrera, n f alt. sin.
  • ca  lleteresa, n f alt. sin.
  • ca  lleterola, n f alt. sin.
  • ca  celdoni, n m var. ling.
  • ca  celdònia, n f var. ling.
  • ca  celdònies, n f pl var. ling.
  • ca  celedònia, n f var. ling.
  • ca  celedrònia, n f var. ling.
  • ca  celinodia, n f var. ling.
  • ca  celònia, n f var. ling.
  • ca  herba borruguera, n f var. ling.
  • ca  herba celoni, n f var. ling.
  • ca  herba d'aurenetes, n f var. ling.
  • ca  llet-tres, n f var. ling.
  • ca  solidònia, n f var. ling.
  • nc  Chelidonium majus L.

<Botànica > papaveràcies>

clau de ferrar clau de ferrar

<Bricolatge > Ferreteria>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  clau de ferrar, n m
  • es  clavo de herrar

<Bricolatge > Ferreteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  coa de moix, n f
  • ca  fenc bord, n m alt. sin.
  • ca  herba del fel, n f alt. sin.
  • ca  herba felera, n f alt. sin.
  • ca  trèvol, n m alt. sin.
  • ca  trèvol de coa de moix, n m alt. sin.
  • ca  trèvol de fulla estreta, n m alt. sin.
  • nc  Trifolium angustifolium L.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

coa de moix coa de moix

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  coa de moix, n f
  • ca  fenc bord, n m alt. sin.
  • ca  herba del fel, n f alt. sin.
  • ca  herba felera, n f alt. sin.
  • ca  trèvol, n m alt. sin.
  • ca  trèvol de coa de moix, n m alt. sin.
  • ca  trèvol de fulla estreta, n m alt. sin.
  • nc  Trifolium angustifolium L.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Comissió Federal de Comunicacions Comissió Federal de Comunicacions

<TIC > Telecomunicacions>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de telecomunicacions [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/235/>
Aquesta obra recull com a accepcions d'un sol terme els significats que tenen una mateixa denominació.

Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'han suprimit del tot o en part algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  Comissió Federal de Comunicacions, n f
  • ca  CFC, n f sigla
  • es  Comisión Federal de Comunicaciones
  • es  CFC sigla
  • en  Federal Communications Comission
  • en  FCC sigla

<Telecomunicacions > Telemàtica>

Definició
Organisme públic independent nord-americà que fa d'àrbitre en el sector de les telecomunicacions.
Consell Federal d'Esglésies Lliures Consell Federal d'Esglésies Lliures

<Esglésies lliures>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>

  • ca  Consell Federal d'Esglésies Lliures

<Religions > Esglésies lliures>

Definició
Organització d'esglésies lliures d'Anglaterra i Gal·les que inclou, entre d'altres, els metodistes, els baptistes i l'Església Reformada Unida d'Anglaterra i Gal·les, la qual integra els presbiterians i els congregacionalistes.

Nota

  • El Consell Federal d'Esglésies Lliures va ser fundat el 1940 per la unió del Consell Nacional d'Esglésies Evangèliques Lliures (fundat el 1896) i el Consell Federal d'Esglésies Evangèliques Lliures (fundat el 1919) amb el propòsit de cooperar en temes de mutu interès. Les esglésies del Consell Federal d'Esglésies Lliures no formen part de l'Església d'Anglaterra.
delegat federatiu | delegada federativa delegat federatiu | delegada federativa

<Esport > Esports eqüestres > Hípica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'hípica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 123 p. (Diccionaris dels Esports Olímpics; 10)
ISBN 84-7739-228-5

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  delegat federatiu | delegada federativa, n m, f
  • es  delegado federativo
  • fr  délégué fédéral

<Hípica>

Definició
Persona que representa la federació d'un país i que té la funció de fer complir el reglament de cada disciplina hípica en una competició.
delegat federatiu | delegada federativa delegat federatiu | delegada federativa

<01 Conceptes generals de l'esport>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  delegat federatiu | delegada federativa, n m, f
  • es  delegado federativo | delegada federativa
  • fr  délégué fédéral | déléguée fédérale

<Esport > 01 Conceptes generals de l'esport>

Definició
Persona designada per una federació que s'encarrega de fer complir el reglament en una competició determinada.
districte federal districte federal

<Dret>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  districte federal, n m
  • es  distrito federal
  • fr  district fédéral
  • en  federal district

<Dret>

Definició
Districte administratiu de primer ordre en el territori del qual hi ha la capital d'un estat federal.