Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "femellam" dins totes les àrees temàtiques

farigola farigola

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  farigola, n f
  • ca  tem, n m sin. compl.
  • ca  timó, n m sin. compl.
  • ca  timonet, n m sin. compl.
  • ca  tomell, n m sin. compl.
  • ca  botja, n f alt. sin.
  • ca  estremuncell, n m alt. sin.
  • ca  farigola borda, n f alt. sin.
  • ca  farigola vera, n f alt. sin.
  • ca  farigola vulgar, n f alt. sin.
  • ca  farigoleta, n f alt. sin.
  • ca  frígola, n f alt. sin.
  • ca  frigoleta, n f alt. sin.
  • ca  sajolida, n f alt. sin.
  • ca  senyorida, n f alt. sin.
  • ca  serpoll, n m alt. sin.
  • ca  timó bast, n m alt. sin.
  • ca  timó bord, n m alt. sin.
  • ca  timó femella, n m alt. sin.
  • ca  timó mascle, n m alt. sin.
  • ca  timó normal, n m alt. sin.
  • ca  timonell, n m alt. sin.
  • ca  timonera, n f alt. sin.
  • ca  timonet femella, n m alt. sin.
  • ca  timonet mascle, n m alt. sin.
  • ca  tomaní, n m alt. sin.
  • ca  tomello, n m alt. sin.
  • ca  tomelló, n m alt. sin.
  • ca  tomello vulgar, n m alt. sin.
  • ca  boja, n f var. ling.
  • ca  entremunsell, n m var. ling.
  • ca  estremucell, n m var. ling.
  • ca  ferigola, n f var. ling.
  • ca  forigola, n f var. ling.
  • ca  frígol, n m var. ling.
  • ca  frigola, n f var. ling.
  • ca  frígula, n f var. ling.
  • ca  friula, n f var. ling.
  • ca  fríula, n f var. ling.
  • ca  fríula borda, n f var. ling.
  • ca  timoncillo, n m var. ling.
  • ca  timonsell, n m var. ling.
  • ca  tomanil, n m var. ling.
  • ca  tomillo, n m var. ling.
  • ca  tremoncell, n m var. ling.
  • ca  tumillo, n m var. ling.
  • nc  Thymus vulgaris L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Nota

  • La denominació tomello probablement és una adaptació de l'aragonès antic tomiello, fre­qüent en valencià. DIEC2-E sí que recull tomell.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  farigola, n f
  • ca  tem, n m sin. compl.
  • ca  timó, n m sin. compl.
  • ca  timonet, n m sin. compl.
  • ca  tomell, n m sin. compl.
  • ca  botja, n f alt. sin.
  • ca  estremuncell, n m alt. sin.
  • ca  farigola borda, n f alt. sin.
  • ca  farigola vera, n f alt. sin.
  • ca  farigola vulgar, n f alt. sin.
  • ca  farigoleta, n f alt. sin.
  • ca  frígola, n f alt. sin.
  • ca  frigoleta, n f alt. sin.
  • ca  sajolida, n f alt. sin.
  • ca  senyorida, n f alt. sin.
  • ca  serpoll, n m alt. sin.
  • ca  timó bast, n m alt. sin.
  • ca  timó bord, n m alt. sin.
  • ca  timó femella, n m alt. sin.
  • ca  timó mascle, n m alt. sin.
  • ca  timó normal, n m alt. sin.
  • ca  timonell, n m alt. sin.
  • ca  timonera, n f alt. sin.
  • ca  timonet femella, n m alt. sin.
  • ca  timonet mascle, n m alt. sin.
  • ca  tomaní, n m alt. sin.
  • ca  tomello, n m alt. sin.
  • ca  tomelló, n m alt. sin.
  • ca  tomello vulgar, n m alt. sin.
  • ca  boja, n f var. ling.
  • ca  entremunsell, n m var. ling.
  • ca  estremucell, n m var. ling.
  • ca  ferigola, n f var. ling.
  • ca  forigola, n f var. ling.
  • ca  frígol, n m var. ling.
  • ca  frigola, n f var. ling.
  • ca  frígula, n f var. ling.
  • ca  friula, n f var. ling.
  • ca  fríula, n f var. ling.
  • ca  fríula borda, n f var. ling.
  • ca  timoncillo, n m var. ling.
  • ca  timonsell, n m var. ling.
  • ca  tomanil, n m var. ling.
  • ca  tomillo, n m var. ling.
  • ca  tremoncell, n m var. ling.
  • ca  tumillo, n m var. ling.
  • nc  Thymus vulgaris L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Nota

  • La denominació tomello probablement és una adaptació de l'aragonès antic tomiello, fre­qüent en valencià. DIEC2-E sí que recull tomell.
fe bord fe bord

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  fe bord, n m
  • ca  herba taco, n f alt. sin.
  • ca  melgó, n m alt. sin.
  • ca  melgó de llapassa, n m alt. sin.
  • ca  trèvol d'estormia, n m alt. sin.
  • ca  trèvol de llapassa, n m alt. sin.
  • ca  trèvol de llapassó, n m alt. sin.
  • ca  trèvol femella, n m alt. sin.
  • ca  userda borda, n f alt. sin.
  • nc  Medicago polymorpha L.
  • nc  Medicago hispida Gaertn. var. ling.
  • nc  Medicago nigra (L.) Krock. var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  fe bord, n m
  • ca  herba taco, n f alt. sin.
  • ca  melgó, n m alt. sin.
  • ca  melgó de llapassa, n m alt. sin.
  • ca  trèvol d'estormia, n m alt. sin.
  • ca  trèvol de llapassa, n m alt. sin.
  • ca  trèvol de llapassó, n m alt. sin.
  • ca  trèvol femella, n m alt. sin.
  • ca  userda borda, n f alt. sin.
  • nc  Medicago polymorpha L.
  • nc  Medicago hispida Gaertn. var. ling.
  • nc  Medicago nigra (L.) Krock. var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

femella femella

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  femella, n f

<Pesca>

Definició
Xarxa de malles amples de les peces de tresmall.
femella femella

<Instal·lacions i màquines>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  femella, n f
  • es  tuerca
  • fr  écrou
  • en  nut
  • en  screw nut

<Indústria > Conceptes generals > Instal·lacions i màquines>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  femella, n f
  • es  tuerca
  • fr  écrou
  • en  nut
  • de  Schraubenmutter

<Construcció>

femella femella

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  femella, n f
  • es  hembra
  • fr  femelle
  • en  female

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Animal del sexe femení.
femella femella

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  femella, n f
  • es  hembra
  • fr  femelle
  • en  female

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Animal del sexe femení.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  femella, n f
  • es  hembra, n f
  • es  tuerca, n f
  • fr  écrou, n m
  • fr  femelle, n f
  • en  female, n
  • en  nut, n
  • en  socket, n
  • de  Buchse, n f
  • de  Mutter, n f
  • de  Schraubenmutter, n f

<Enginyeria>