Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "filosop" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  filosa, n f
  • ca  frare d'estepa, n m alt. sin.
  • ca  fraret d'estepa vermell, n m alt. sin.
  • ca  magraneta d'estepa, n f alt. sin.
  • ca  magraneta de mel, n f alt. sin.
  • ca  mamelletes, n f pl alt. sin.
  • ca  margalida d'estepa, n f alt. sin.
  • ca  margalideta, n f alt. sin.
  • ca  margalideta d'estepa, n f alt. sin.
  • ca  melera, n f alt. sin.
  • ca  frare d'estèpera, n m var. ling.
  • ca  margaliteta d'estepa, n f var. ling.
  • nc  Cytinus ruber Fourr. ex Fritsch
  • nc  Cytinus hypocistis (L.) L. subsp. clusii Nyman sin. compl.
  • nc  Cytinus hypocistis (L.) L. subsp. kermesinus (Guss.) Arcang. var. ling.

<Botànica > rafflesiàcies>

filoscopi filoscopi

<Indústria > Indústria tèxtil > Maquinària>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  filoscopi, n m
  • es  filoplano
  • es  filoscopo

<Indústria > Indústria tèxtil > Maquinària>

Definició
Màquina que serveix per a observar els defectes dels fils en els processos de filatura.
filoseta filoseta

<Treball > Oficis > Ofici de moliner>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  filoseta, n f
  • ca  baterell, n m sin. compl.
  • ca  filosa, n f sin. compl.

<Treball > Oficis > Ofici de moliner>

Definició
Peça formada per una agulla de ferro que travessa un cadell de fusta, unida per la part inferior a la nadilla i per la superior a la tremuja del molí d'aigua, que amb el seu moviment fa oscil·lar el canalot i fa caure el gra entre les moles.
fol·licle pilós fol·licle pilós

<Imatge personal > Perruqueria>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  fol·licle pilós, n m
  • es  folículo piloso
  • fr  follicule pileux
  • en  hair follicle

<Imatge personal > Perruqueria>

Definició
Invaginació tubular de la pell on s'implanta l'arrel d'un pèl.
fol·licle pilós fol·licle pilós

<Ciències de la salut > Anatomia humana>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'anatomia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/182/>

  • ca  fol·licle pilós, n m
  • es  folículo piloso
  • en  hair follicle
  • TA  folliculus pili

<Anatomia>

frare de les faveres frare de les faveres

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  frare de les faveres, n m
  • ca  espàrrec de favera, n m sin. compl.
  • ca  malespàrrec, n m sin. compl.
  • ca  matafaves, n f sin. compl.
  • ca  orobanque, n m sin. compl.
  • ca  espantallops, n m alt. sin.
  • ca  espàrec bord, n m alt. sin.
  • ca  espàrec de favera, n m alt. sin.
  • ca  espàrecs bords, n m pl alt. sin.
  • ca  filoses, n f pl alt. sin.
  • ca  frare, n m alt. sin.
  • ca  frare de faveres, n m alt. sin.
  • ca  frares, n m pl alt. sin.
  • ca  frares sense vergonya, n m pl alt. sin.
  • ca  frarets, n m pl alt. sin.
  • ca  herba del frare, n f alt. sin.
  • ca  herba frarera, n f alt. sin.
  • ca  herba sora, n f alt. sin.
  • ca  magraneta, n f alt. sin.
  • ca  matafrares, n m/f alt. sin.
  • ca  piu de gos, n m alt. sin.
  • ca  flare, n m var. ling.
  • ca  mal espàrec, n m var. ling.
  • nc  Orobanche crenata Forssk.
  • nc  Orobanche pruinosa Lapeyr. var. ling.
  • nc  Orobanche speciosa DC. var. ling.

<Botànica > orobancàcies>

frare de les faveres frare de les faveres

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  frare de les faveres, n m
  • ca  espàrrec de favera, n m sin. compl.
  • ca  malespàrrec, n m sin. compl.
  • ca  matafaves, n f sin. compl.
  • ca  orobanque, n m sin. compl.
  • ca  espantallops, n m alt. sin.
  • ca  espàrec bord, n m alt. sin.
  • ca  espàrec de favera, n m alt. sin.
  • ca  espàrecs bords, n m pl alt. sin.
  • ca  filoses, n f pl alt. sin.
  • ca  frare, n m alt. sin.
  • ca  frare de faveres, n m alt. sin.
  • ca  frares, n m pl alt. sin.
  • ca  frares sense vergonya, n m pl alt. sin.
  • ca  frarets, n m pl alt. sin.
  • ca  herba del frare, n f alt. sin.
  • ca  herba frarera, n f alt. sin.
  • ca  herba sora, n f alt. sin.
  • ca  magraneta, n f alt. sin.
  • ca  matafrares, n m/f alt. sin.
  • ca  piu de gos, n m alt. sin.
  • ca  flare, n m var. ling.
  • ca  mal espàrec, n m var. ling.
  • nc  Orobanche crenata Forssk.
  • nc  Orobanche pruinosa Lapeyr. var. ling.
  • nc  Orobanche speciosa DC. var. ling.

<Botànica > orobancàcies>

lluerna fosca lluerna fosca

<Zoologia > Espècies pesqueres>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  lluerna fosca, n f
  • ca  biret, n m sin. compl.
  • ca  garneu, n m sin. compl.
  • ca  graneu, n m sin. compl.
  • ca  lluerna, n f sin. compl.
  • ca  lluerna filosa, n f sin. compl.
  • ca  lluverna, n f sin. compl.
  • ca  oriola, n f sin. compl.
  • ca  rafet, n m sin. compl.
  • ca  viret, n m sin. compl.
  • es  arete aletón
  • es  arete oscuro
  • es  bejel
  • fr  grondin sombre
  • en  longfin gurnard
  • nc  Chelidonichthys (Aspitrigla) obscura

<Peixos>

lluerna fosca lluerna fosca

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  lluerna fosca, n f
  • ca  lluerna vera, n f
  • ca  biret, n m sin. compl.
  • ca  gallineta filosa, n f sin. compl.
  • ca  garneu, n m sin. compl.
  • ca  juliola, n f sin. compl.
  • ca  lluerna, n f sin. compl.
  • ca  lluerna filosa, n f sin. compl.
  • ca  oreneta, n f sin. compl.
  • ca  oriola, n f sin. compl.
  • ca  pubilla, n f sin. compl.
  • ca  rafet, n m sin. compl.
  • ca  roget, n m sin. compl.
  • ca  velleta, n f sin. compl.
  • ca  viret, n m sin. compl.
  • ca  graneu, n m var. ling.
  • ca  lluverna, n f var. ling.
  • nc  Chelidonichthys obscura
  • nc  Aspitrigla obscura var. ling.
  • nc  Chelidonichthys (Aspitrigla) obscura var. ling.
  • nc  Trigla hirundo var. ling.
  • nc  Trigla obscura var. ling.
  • es  arete alerón
  • es  arete aletón
  • es  arete oscuro
  • es  bejel
  • es  chuliola
  • es  oriola
  • es  rafech
  • fr  grondin morrude
  • fr  grondin sombre
  • en  longfin gurnard

<Peixos > Tríglids>

lluerna fosca lluerna fosca

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  lluerna fosca, n f
  • ca  lluerna vera, n f
  • ca  biret, n m sin. compl.
  • ca  gallineta filosa, n f sin. compl.
  • ca  garneu, n m sin. compl.
  • ca  juliola, n f sin. compl.
  • ca  lluerna, n f sin. compl.
  • ca  lluerna filosa, n f sin. compl.
  • ca  oreneta, n f sin. compl.
  • ca  oriola, n f sin. compl.
  • ca  pubilla, n f sin. compl.
  • ca  rafet, n m sin. compl.
  • ca  roget, n m sin. compl.
  • ca  velleta, n f sin. compl.
  • ca  viret, n m sin. compl.
  • ca  graneu, n m var. ling.
  • ca  lluverna, n f var. ling.
  • nc  Chelidonichthys obscura
  • nc  Aspitrigla obscura var. ling.
  • nc  Chelidonichthys (Aspitrigla) obscura var. ling.
  • nc  Trigla hirundo var. ling.
  • nc  Trigla obscura var. ling.
  • es  arete alerón
  • es  arete aletón
  • es  arete oscuro
  • es  bejel
  • es  chuliola
  • es  oriola
  • es  rafech
  • fr  grondin morrude
  • fr  grondin sombre
  • en  longfin gurnard

<Peixos > Tríglids>