Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "finestra" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  abret, n m
  • ca  esporgallop, n m/f alt. sin.
  • ca  ginesta, n f alt. sin.
  • ca  ginesta borda, n f alt. sin.
  • ca  ginesta patent, n f alt. sin.
  • ca  ginesta vera, n f alt. sin.
  • ca  ginestera, n f alt. sin.
  • ca  ginestera vera, n f alt. sin.
  • ca  ginestó ver, n m alt. sin.
  • ca  gódua, n f alt. sin.
  • ca  arbret, n m var. ling.
  • ca  ginestrera, n f var. ling.
  • ca  retama de flors penjants, n f var. ling.
  • ca  retrama de flors penjants, n f var. ling.
  • nc  Genista patens DC.
  • nc  Cytisus heterochrous Colmeiro sin. compl.
  • nc  Cytisus patens auct., non L. var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  abret, n m
  • ca  esporgallop, n m/f alt. sin.
  • ca  ginesta, n f alt. sin.
  • ca  ginesta borda, n f alt. sin.
  • ca  ginesta patent, n f alt. sin.
  • ca  ginesta vera, n f alt. sin.
  • ca  ginestera, n f alt. sin.
  • ca  ginestera vera, n f alt. sin.
  • ca  ginestó ver, n m alt. sin.
  • ca  gódua, n f alt. sin.
  • ca  arbret, n m var. ling.
  • ca  ginestrera, n f var. ling.
  • ca  retama de flors penjants, n f var. ling.
  • ca  retrama de flors penjants, n f var. ling.
  • nc  Genista patens DC.
  • nc  Cytisus heterochrous Colmeiro sin. compl.
  • nc  Cytisus patens auct., non L. var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

babord babord

<Esport > Esports nàutics > Vela > Copa Amèrica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  babord, n m
  • es  babor, n m
  • fr  bâbord, n m
  • it  babordo, n m
  • it  sinistra, n f
  • en  port, n

<Copa Amèrica > Velers > Parts del buc>

Definició
Costat esquerre del buc d'una embarcació mirant de popa a proa.

Nota

  • Babord s'oposa a estribord, que és el costat dret.
baladre baladre

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  baladre, n m
  • ca  ginesta peluda, n f alt. sin.
  • ca  ginesta triflora, n f alt. sin.
  • ca  ginesta vellosa, n f alt. sin.
  • ca  ginestell, n m alt. sin.
  • ca  ginestera, n f alt. sin.
  • ca  molleró, n m alt. sin.
  • ca  mollerol, n m alt. sin.
  • ca  mollerols, n m pl alt. sin.
  • ca  mollerons, n m pl alt. sin.
  • ca  delabre, n m var. ling.
  • ca  galabre, n m var. ling.
  • ca  ginestra triflora, n f var. ling.
  • ca  veladre, n m var. ling.
  • nc  Genista triflora Rouy
  • nc  Cytisus villosus Pourr. sin. compl.
  • nc  Cytisus triflorus L'Hér. var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Nota

  • La denominació baladre s'aplica més habitualment a les espècies Nerium oleander i Veratrum album.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  baladre, n m
  • ca  ginesta peluda, n f alt. sin.
  • ca  ginesta triflora, n f alt. sin.
  • ca  ginesta vellosa, n f alt. sin.
  • ca  ginestell, n m alt. sin.
  • ca  ginestera, n f alt. sin.
  • ca  molleró, n m alt. sin.
  • ca  mollerol, n m alt. sin.
  • ca  mollerols, n m pl alt. sin.
  • ca  mollerons, n m pl alt. sin.
  • ca  delabre, n m var. ling.
  • ca  galabre, n m var. ling.
  • ca  ginestra triflora, n f var. ling.
  • ca  veladre, n m var. ling.
  • nc  Genista triflora Rouy
  • nc  Cytisus villosus Pourr. sin. compl.
  • nc  Cytisus triflorus L'Hér. var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Nota

  • La denominació baladre s'aplica més habitualment a les espècies Nerium oleander i Veratrum album.
botja d'escompissos botja d'escompissos

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  botja d'escompissos, n f
  • ca  botja de fer escompissos, n f alt. sin.
  • ca  ginesta, n f alt. sin.
  • ca  ginesta biflora, n f alt. sin.
  • ca  ginestera, n f alt. sin.
  • ca  genestra, n f var. ling.
  • ca  ginestra, n f var. ling.
  • nc  Genista biflora (Desf.) DC.
  • nc  Chronanthus biflorus (Desf.) Frodin et Heywood sin. compl.
  • nc  Cytisus fontanesii Spach ex Ball sin. compl.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Nota

  • En relació amb les denominacions botja d'escompissos i botja de fer escompissos, MASCLANS indica que escompís és l'"escombra usada a les eres quan es baten les garbes".
botja d'escompissos botja d'escompissos

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  botja d'escompissos, n f
  • ca  botja de fer escompissos, n f alt. sin.
  • ca  ginesta, n f alt. sin.
  • ca  ginesta biflora, n f alt. sin.
  • ca  ginestera, n f alt. sin.
  • ca  genestra, n f var. ling.
  • ca  ginestra, n f var. ling.
  • nc  Genista biflora (Desf.) DC.
  • nc  Chronanthus biflorus (Desf.) Frodin et Heywood sin. compl.
  • nc  Cytisus fontanesii Spach ex Ball sin. compl.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Nota

  • En relació amb les denominacions botja d'escompissos i botja de fer escompissos, MASCLANS indica que escompís és l'"escombra usada a les eres quan es baten les garbes".
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  candelers, n m pl
  • ca  bordoi, n m alt. sin.
  • ca  efedra, n f alt. sin.
  • ca  ginesta borda, n f alt. sin.
  • ca  raïm de mar, n m alt. sin.
  • ca  trompera, n f alt. sin.
  • ca  trompera fràgil, n f alt. sin.
  • ca  èfedra, n f var. ling.
  • ca  ginestra borda, n f var. ling.
  • nc  Ephedra fragilis Desf. subsp. fragilis

<Botànica > efedràcies>

candelers candelers

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  candelers, n m pl
  • ca  bordoi, n m alt. sin.
  • ca  efedra, n f alt. sin.
  • ca  ginesta borda, n f alt. sin.
  • ca  raïm de mar, n m alt. sin.
  • ca  trompera, n f alt. sin.
  • ca  trompera fràgil, n f alt. sin.
  • ca  èfedra, n f var. ling.
  • ca  ginestra borda, n f var. ling.
  • nc  Ephedra fragilis Desf. subsp. fragilis

<Botànica > efedràcies>

carolina junciforme carolina junciforme

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  carolina junciforme, n f
  • ca  canaris, n m pl alt. sin.
  • ca  coronella, n f alt. sin.
  • ca  coronil·la júncia, n f alt. sin.
  • ca  ginesta, n f alt. sin.
  • ca  ginesta borda, n f alt. sin.
  • ca  ginestera, n f alt. sin.
  • ca  ungles de canari, n f pl alt. sin.
  • nc  Coronilla juncea L.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>