Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "fingit" dins totes les àrees temàtiques

cercausuaris cercausuaris

<Informàtica > Programari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  cercausuaris, n m
  • es  identificador de usuarios
  • fr  finger
  • en  finger

<Informàtica > Programari>

Definició
Eina que facilita informació sobre els usuaris connectats a un sistema local o remot, generalment l'adreça electrònica, el nom i els cognoms, l'hora de la darrera connexió, el temps de connexió sense activitat i la línia del terminal.

Nota

  • En l'entorn UNIX s'executa, entre d'altres, amb les ordres finger o quiés.
cercausuaris cercausuaris

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Societat de la informació. Noves tecnologies i Internet: diccionari terminològic. 2a ed. rev. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2003. 345 p. ISBN 84-393-6127-0

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  cercausuaris, n m
  • es  identificador de usuarios
  • fr  finger
  • en  finger

<Societat > Serveis > Internet>, <Societat > Sectors > Economia i empresa>

Definició
Eina que facilita informació sobre els usuaris connectats a un sistema local o remot, generalment l'adreça electrònica, el nom i els cognoms, l'hora de la darrera connexió, el temps de connexió sense activitat i la línia del terminal utilitzat.

Nota

  • En l'entorn UNIX s'executa, entre altres, amb les ordres finger o whois.
colibrí silf de King colibrí silf de King

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  colibrí silf de King, n m
  • es  silfo de King
  • fr  sylphe à queue d'azur
  • en  long-tailed sylph
  • de  Himmelssylphe
  • nc  Aglaiocercus kingii
  • nc  Aglaiocercus kingi alt. sin.

<11.08 Ocells > Caprimulgiformes > Troquílids>

colibrí silf de King colibrí silf de King

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  colibrí silf de King, n m
  • es  silfo de King
  • fr  sylphe à queue d'azur
  • en  long-tailed sylph
  • de  Himmelssylphe
  • nc  Aglaiocercus kingii
  • nc  Aglaiocercus kingi alt. sin.

<11.08 Ocells > Caprimulgiformes > Troquílids>

consolda major consolda major

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  consolda major, n f
  • ca  consolda, n f alt. sin.
  • ca  herba puntera, n f alt. sin.
  • ca  llengua de vaca, n f alt. sin.
  • ca  matafoc, n m alt. sin.
  • ca  matafoc sempre viu, n m alt. sin.
  • ca  nualós, n m alt. sin.
  • ca  orella d'ase, n f alt. sin.
  • ca  símfit, n m alt. sin.
  • ca  símfit major, n m alt. sin.
  • ca  consolta, n f var. ling.
  • ca  consolva, n f var. ling.
  • ca  consolva major, n f var. ling.
  • ca  consuelda major, n f var. ling.
  • ca  consulta, n f var. ling.
  • ca  matafoc semperviu, n m var. ling.
  • ca  matafoc semprevia, n m var. ling.
  • ca  nualos, n m var. ling.
  • ca  selavat, n m var. ling.
  • ca  sinfit, n m var. ling.
  • ca  sínfit, n m var. ling.
  • ca  sinfit major, n m var. ling.
  • nc  Symphytum officinale L.

<Botànica > boraginàcies>

Nota

  • Selavat és un nom alguerès provinent del sard selabatu.
consolda major consolda major

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  consolda major, n f
  • ca  consolda, n f alt. sin.
  • ca  herba puntera, n f alt. sin.
  • ca  llengua de vaca, n f alt. sin.
  • ca  matafoc, n m alt. sin.
  • ca  matafoc sempre viu, n m alt. sin.
  • ca  nualós, n m alt. sin.
  • ca  orella d'ase, n f alt. sin.
  • ca  símfit, n m alt. sin.
  • ca  símfit major, n m alt. sin.
  • ca  consolta, n f var. ling.
  • ca  consolva, n f var. ling.
  • ca  consolva major, n f var. ling.
  • ca  consuelda major, n f var. ling.
  • ca  consulta, n f var. ling.
  • ca  matafoc semperviu, n m var. ling.
  • ca  matafoc semprevia, n m var. ling.
  • ca  nualos, n m var. ling.
  • ca  selavat, n m var. ling.
  • ca  sinfit, n m var. ling.
  • ca  sínfit, n m var. ling.
  • ca  sinfit major, n m var. ling.
  • nc  Symphytum officinale L.

<Botànica > boraginàcies>

Nota

  • Selavat és un nom alguerès provinent del sard selabatu.
cresta xinesa fregida cresta xinesa fregida

<Menjar informal. Aperitius. Per picar>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  cresta xinesa fregida, n f
  • ca  guotie, n m sin. compl.
  • ca  jiaozi fregit, n m sin. compl.
  • es  guotie, n m
  • fr  guotie, n m
  • en  guotie, n
  • en  potsticker, n
  • zh  鍋貼, n
  • zh  guōtiē, n

<Menjar informal. Aperitius. Per picar>

Definició
Peça de pasta en forma de cresta, elaborada amb farina de blat i aigua i farcida amb una barreja de carn, generalment de porc, i verdura, que es fregeix amb poc oli en un wok per a fer una crosta cruixent i després es cou al vapor.
dactilologia dactilologia

<Neurolingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  dactilologia, n f
  • es  dactilología
  • fr  dactylangage
  • fr  dactylologie
  • en  dactylology
  • en  finger-spelling

<Neurolingüística>

Definició
Sistema de signes lingüístics convencionals en què cada lletra de l'alfabet correspon a una posició de la mà i els dits.
dactilologia dactilologia

<Ciències socials > Educació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'educació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/132>

  • ca  dactilologia, n f
  • es  dactilología
  • fr  dactylangage
  • fr  dactylologie
  • en  dactylology
  • en  finger-spelling

<Educació > Educació especial > Logopèdia>

Definició
Sistema de signes lingüístics convencionals en què cada lletra de l'alfabet correspon a una posició de la mà i els dits.
deformitat del dit de la mà deformitat del dit de la mà

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Font de la imatge

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  deformitat del dit de la mà
  • en  deformity of finger

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Malalties del sistema musculoesquelètic i del teixit connectiu>