Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "fist��" dins totes les àrees temàtiques
<Esport > Esports de combat > Boxa>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de boxa. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 83 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 21)
ISBN 84-7739-239-0
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca batallador, adj
- ca combatiu, adj
- es batallador
- es combativo
- fr combattant
- fr fighter
- en fighter
- en hard-fisted puncher
<Esport > Esports de combat > Boxa>
Definició
<08 Esports de combat > 01 Boxa>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca batallador -a, adj
- ca combatiu -iva, adj
- es batallador -ra
- es combativo -va
- fr combattant -ante
- fr fighter
- en fighter
- en hard-fisted puncher
<Esport > 08 Esports de combat > 01 Boxa>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca festuc, n m
- ca festuc (fruit), n m sin. compl.
- ca festuc (llavor), n m sin. compl.
- ca pistatxer, n m sin. compl.
- ca pistatxo (fruit), n m sin. compl.
- ca pistatxo (llavor), n m sin. compl.
- ca arbre de pistatxos, n m alt. sin.
- ca arbre dels pistatxos, n m alt. sin.
- ca mata vera, n f alt. sin.
- ca pistatxo, n m alt. sin.
- ca fistic, n m var. ling.
- ca fustet, n m var. ling.
- ca matavera, n f var. ling.
- nc Pistacia vera L.
<Botànica > anacardiàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca festuc, n m
- ca festuc (fruit), n m sin. compl.
- ca festuc (llavor), n m sin. compl.
- ca pistatxer, n m sin. compl.
- ca pistatxo (fruit), n m sin. compl.
- ca pistatxo (llavor), n m sin. compl.
- ca arbre de pistatxos, n m alt. sin.
- ca arbre dels pistatxos, n m alt. sin.
- ca mata vera, n f alt. sin.
- ca pistatxo, n m alt. sin.
- ca fistic, n m var. ling.
- ca fustet, n m var. ling.
- ca matavera, n f var. ling.
- nc Pistacia vera L.
<Botànica > anacardiàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca llentiscle, n m
- ca llampedona, n f sin. compl.
- ca llentiscla, n f sin. compl.
- ca llentisclera, n f sin. compl.
- ca mata, n f sin. compl.
- ca cornicabra, n f alt. sin.
- ca festuc, n m alt. sin.
- ca festuc llentiscle, n m alt. sin.
- ca llampredut, n m alt. sin.
- ca llentiscla (fruit), n f alt. sin.
- ca màstec, n m alt. sin.
- ca màstic, n m alt. sin.
- ca mat, n m alt. sin.
- ca mata (peu femení), n f alt. sin.
- ca mata borrera, n f alt. sin.
- ca mata de cabrit, n f alt. sin.
- ca mata de llentiscle, n f alt. sin.
- ca mata de pou, n f alt. sin.
- ca mata femella, n f alt. sin.
- ca mata llentiscla, n f alt. sin.
- ca mata llentiscle, n f alt. sin.
- ca mata llentisclera, n f alt. sin.
- ca mata mosquera, n f alt. sin.
- ca mata roja, n f alt. sin.
- ca mata vera, n f alt. sin.
- ca matera, n f alt. sin.
- ca matet, n m alt. sin.
- ca matissa, n f alt. sin.
- ca matot (peu masculí), n m alt. sin.
- ca pudent, n m alt. sin.
- ca triquell, n m alt. sin.
- ca dentiscle, n m var. ling.
- ca estenclina, n f var. ling.
- ca estríngol (fruit), n m var. ling.
- ca fistic, n m var. ling.
- ca fistic llentiscle, n m var. ling.
- ca gentiscla (fruit), n f var. ling.
- ca gentiscle, n m var. ling.
- ca lentisc, n m var. ling.
- ca lentiscle, n m var. ling.
- ca llampadona, n f var. ling.
- ca llentesclina, n f var. ling.
- ca llentisc, n m var. ling.
- ca llentisca, n f var. ling.
- ca llentriquera, n f var. ling.
- ca llentrisca, n f var. ling.
- ca llentrisca (fruit), n f var. ling.
- ca llentriscle, n m var. ling.
- ca llentriscra, n f var. ling.
- ca llentriscre, n m var. ling.
- ca lletesclina, n f var. ling.
- ca mata de quessa, n f var. ling.
- ca mata llentisquera, n f var. ling.
- ca mata llentrisca, n f var. ling.
- ca mata llentrisclera, n f var. ling.
- ca mata llentrisquera, n f var. ling.
- ca mata ventrisquera, n f var. ling.
- ca mata-lentiscle, n m var. ling.
- ca matica, n f var. ling.
- ca quessa, n f var. ling.
- ca rendiscle, n m var. ling.
- ca ventiscle, n m var. ling.
- nc Pistacia lentiscus L.
<Botànica > anacardiàcies>
Nota
-
1. La denominació màstic (i màstec) s'aplica més estrictament a la «resina groguenca, semitransparent, que s'obté per incisió del llentiscle» (DIEC2-E).
2. Estríngol és un nom alguerès provinent del sard lestincu, potser amb homonimització d'estríngol.
3. Quessa és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) chessa.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca llentiscle, n m
- ca llampedona, n f sin. compl.
- ca llentiscla, n f sin. compl.
- ca llentisclera, n f sin. compl.
- ca mata, n f sin. compl.
- ca cornicabra, n f alt. sin.
- ca festuc, n m alt. sin.
- ca festuc llentiscle, n m alt. sin.
- ca llampredut, n m alt. sin.
- ca llentiscla (fruit), n f alt. sin.
- ca màstec, n m alt. sin.
- ca màstic, n m alt. sin.
- ca mat, n m alt. sin.
- ca mata (peu femení), n f alt. sin.
- ca mata borrera, n f alt. sin.
- ca mata de cabrit, n f alt. sin.
- ca mata de llentiscle, n f alt. sin.
- ca mata de pou, n f alt. sin.
- ca mata femella, n f alt. sin.
- ca mata llentiscla, n f alt. sin.
- ca mata llentiscle, n f alt. sin.
- ca mata llentisclera, n f alt. sin.
- ca mata mosquera, n f alt. sin.
- ca mata roja, n f alt. sin.
- ca mata vera, n f alt. sin.
- ca matera, n f alt. sin.
- ca matet, n m alt. sin.
- ca matissa, n f alt. sin.
- ca matot (peu masculí), n m alt. sin.
- ca pudent, n m alt. sin.
- ca triquell, n m alt. sin.
- ca dentiscle, n m var. ling.
- ca estenclina, n f var. ling.
- ca estríngol (fruit), n m var. ling.
- ca fistic, n m var. ling.
- ca fistic llentiscle, n m var. ling.
- ca gentiscla (fruit), n f var. ling.
- ca gentiscle, n m var. ling.
- ca lentisc, n m var. ling.
- ca lentiscle, n m var. ling.
- ca llampadona, n f var. ling.
- ca llentesclina, n f var. ling.
- ca llentisc, n m var. ling.
- ca llentisca, n f var. ling.
- ca llentriquera, n f var. ling.
- ca llentrisca, n f var. ling.
- ca llentrisca (fruit), n f var. ling.
- ca llentriscle, n m var. ling.
- ca llentriscra, n f var. ling.
- ca llentriscre, n m var. ling.
- ca lletesclina, n f var. ling.
- ca mata de quessa, n f var. ling.
- ca mata llentisquera, n f var. ling.
- ca mata llentrisca, n f var. ling.
- ca mata llentrisclera, n f var. ling.
- ca mata llentrisquera, n f var. ling.
- ca mata ventrisquera, n f var. ling.
- ca mata-lentiscle, n m var. ling.
- ca matica, n f var. ling.
- ca quessa, n f var. ling.
- ca rendiscle, n m var. ling.
- ca ventiscle, n m var. ling.
- nc Pistacia lentiscus L.
<Botànica > anacardiàcies>
Nota
-
1. La denominació màstic (i màstec) s'aplica més estrictament a la «resina groguenca, semitransparent, que s'obté per incisió del llentiscle» (DIEC2-E).
2. Estríngol és un nom alguerès provinent del sard lestincu, potser amb homonimització d'estríngol.
3. Quessa és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) chessa.
