Back to top
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Els termes normalitzats han estat objecte d'un estudi exhaustiu que en garanteix l'adequació terminològica i s'han sotmès a l'aprovació del Consell Supervisor, un òrgan permanent i col·legiat amb representants de l'Institut d'Estudis Catalans i el TERMCAT, i especialistes dels diversos àmbits del coneixement.

  • ca  vacuna vírica, n f
  • ca  vacuna antivírica, n f sin. compl.
  • es  vacuna antiviral, n f
  • es  vacuna antivírica, n f
  • es  vacuna viral, n f
  • es  vacuna vírica, n f
  • fr  vaccin antiviral, n m
  • fr  vaccin viral, n m
  • en  viral vaccine, n
  • en  virus vaccine, n

<Ciències de la salut > Sanitat. Salut pública>

Definició
Vacuna elaborada amb un antigen d'origen víric, capaç d'originar la formació d'anticossos contra la infecció vírica corresponent.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes vacuna bacteriana (sin. vacuna antibacteriana) i vacuna vírica (sin. vacuna antivírica):

    S'aprova la sinonímia entre vacuna bacteriana i vacuna antibacteriana, d'una banda, i entre vacuna vírica i vacuna antivírica, de l'altra, establint com a prioritàries les formes amb l'adjectiu simple (sense
    anti-), pels motius següents:

    ·tots dos paràmetres de formació (la solució amb l'adjectiu simple i la solució amb l'adjectiu amb anti-) tenen ús en l'àmbit de la vacunologia d'una manera indistinta per a designar aquests conceptes;

    ·des del punt de vista lingüístic, són justificables tant vacuna bacteriana i vacuna vírica com vacuna antibacteriana i vacuna antivírica, malgrat que a simple vista puguin semblar denominacions contradictòries: d'una banda, els adjectius simples (bacterià -ana i víric -a) només indiquen relació amb la base de què deriven (en aquest cas, amb els bacteris i amb els virus, respectivament), i són, per tant, solucions del tot justificables, tant si es prenen com a referència les malalties contra les quals actuen les vacunes (malalties d'origen bacterià, en un cas, i d'origen víric, en l'altre) com si es pren com a referència la composició de les vacunes (antígens d'origen bacterià i d'origen víric, respectivament); d'altra banda, els adjectius amb anti- es justifiquen pel tipus de malaltia contra la qual actua la vacuna (malalties d'origen bacterià>vacunes antibacterianes; i malalties d'origen víric>vacunes antivíriques);

    ·en la denominació d'altres tipus de vacunes també es constata algun cas anàleg de sinonímia: per exemple, vacuna triple vírica i vacuna triple bacteriana tenen com a sinònims, respectivament, vacuna antixarampionosa, antirubeòlica i antiparotídica i vacuna antidiftèrica, antitetànica i antipertússica acel·lular (acta del Consell Supervisor núm. 587);

    ·en altres llengües romàniques es constata també la coexistència del mateix doblet denominatiu;

    ·els especialistes s'han mostrat favorables a l'acceptació de totes dues denominacions, d'acord amb l'ús, i justifiquen, a més, que segons el context pot resultar més escaient una denominació o una altra.

    S'opta per donar prioritat a les formes amb l'adjectiu simple (vacuna vírica i vacuna bacteriana), perquè es consideren menys marcades, tenint en compte l'ús més genèric dels adjectius víric -a i bacterià -ana.

    [Acta 590, 14 de maig de 2015]