cas
cas
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca cas, n m
- ca cas gramatical, n m sin. compl.
- es caso
- es caso gramatical
- fr cas
- fr cas grammatical
- en case
- en grammatical case
<Lingüística>
Definició
Categoria gramatical que s'associa als constituents nominals i assenyala la funció sintàctica que aquests constituents realitzen dins de l'oració.
Nota
- En indoeuropeu hi havia vuit casos: el nominatiu, l'acusatiu, el genitiu, el datiu, l'ablatiu, el vocatiu, el locatiu i l'instrumental. Algunes llengües no indoeuropees, tanmateix, en presenten molts més; per exemple, l'ergatiu, l'absolutiu, l'al·latiu, l'adessiu, el comitatiu, etc. Les llengües que interpreten el nominatiu, o cas recte, com la forma de la simple designació dels éssers fan derivar la resta dels casos, anomenats oblics, a partir d'aquell. Hi ha, però, llengües que només reconeixen dues funcions del substantiu: les de subjecte i objecte, anomenades, respectivament, cas subjecte i cas règim, o també cas actiu i cas passiu. El cas és una categoria funcionalment equiparable a l'adposició, per tal com totes dues assenyalen la relació sintàctica que un constituent nominal estableix en l'oració.
