Cercaterm

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca alicates de foradar, n f pl
es alicates de ojetear

<Bricolatge > Ferreteria>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca anona cor de bou, n f
ca xirimoia cor de bou, n f sin. compl.
es anón pelón, n m
es anona colorada, n f
es anona corazón, n f
es anona de Cuba, n f
es anona roja, n f
es candón, n m
es corazón de buey, n m
es mamón, n m
fr anone coeur de boeuf, n f
fr cachiman cœur de bœuf, n m
fr coeur de boeuf, n m
fr coeur-de-boeuf, n m
fr corossol, n m
en bull's heart, n
en bullock's heart, n
en bullock's-heart, n
en custard apple, n
en ox-heart, n
en wild-sweetsop, n
en bullock heart, n var. ling.

Definició

Fruit comestible de l'anoner cor de bou (Annona reticulata), gros, de forma globular o ovoide, irregular, de pell d'un color que va del verd rogenc al groc, reticulada, que es torna marró amb taques vermelles quan madura completament, i polpa carnosa, tova, generalment dolça, aromàtica i una mica àcida, entre blanca i grogosa.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca anoner cor de bou, n m
ca xirimoier cor de bou, n m sin. compl.
es anón pelón, n m
es anona cimarrona, n f
es anona colorada, n f
es anona de monte, n f
es anona de redecilla, n f
es chirimoyo de Cuba, n m
es jachalí, n m
es mamón, n m
fr anone cœur de bœuf, n f
fr cœur de bœuf, n m
fr cachiman, n m
fr corossolier réticulé, n m
fr suncuyo, n m
pt coração-de-boi, n m
en bullock's heart, n
en bullocks heart, n
en custard apple, n
de Netzannone, n f
nc Annona reticulata

<Botànica>

Definició

Arbre de la família de les annonàcies, originari de l'Amèrica Central, de fins a 10 m d'alçària, fulles alternes, simples, oblongolanceolades, flors en raïm, trímeres, de color verd grogós, i fruits comestibles.

Nota

El fruit de l'anoner cor de bou és l'anona cor de bou.

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

ca assimilació forçada, n f
es asimilación forzada
it assimilazione forzata
en forced assimilation

Definició

Assimilació que es duu a terme de manera coactiva.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca atorad
ca atorada sin. compl.
ar أتورادية
cy Atorad
cy Atorada sin. compl.
de Atorada
en Atorad
en Atorada sin. compl.
es atorad
es atorada sin. compl.
eu atoradera
eu atorada sin. compl.
fr atorai
fr atorad sin. compl.
fr atorada sin. compl.
gl atorad
gl atorada sin. compl.
gn atorad
gn atorada sin. compl.
it atorad
it atorada sin. compl.
ja アトラド語
ja アトラダ語 sin. compl.
nl Atorad
nl Atorada sin. compl.
pt atorad
pt atorada sin. compl.
ru Аторад
ru Атораи sin. compl.
ru Аторада sin. compl.
sw Atorad
sw Atorada sin. compl.
tmh Taturadit
zh 阿托拉
zh 阿托拉达 sin. compl.

<Arawak o maipure>, <Amèrica > Brasil>, <Amèrica > Guyana>

Definició

Els darrers parlants coneguts ja han mort o són molt grans.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca bàbol, n m
ca capellà, n m sin. compl.
ca afrontapagesos, n m alt. sin.
ca amor de pagès, n m/f alt. sin.
ca capellans, n m pl alt. sin.
ca colet, n m alt. sin.
ca coleta, n f alt. sin.
ca cresta de gall, n f alt. sin.
ca farots, n m pl alt. sin.
ca floreta, n f alt. sin.
ca floreta blanca, n f alt. sin.
ca guixes, n f pl alt. sin.
ca herba apoderada, n f alt. sin.
ca herba blanca, n f alt. sin.
ca morrissà gros, n m alt. sin.
ca morritort, n m alt. sin.
ca muixos, n m pl alt. sin.
ca pàpola, n f alt. sin.
ca pàpoles, n f pl alt. sin.
ca paula, n f alt. sin.
ca pelitre, n m alt. sin.
ca sabonera, n f alt. sin.
ca amor de pagés, n m/f var. ling.
ca babol, n m var. ling.
ca babols, n m pl var. ling.
ca palitra, n f var. ling.
ca papol, n m var. ling.
ca papola, n f var. ling.
ca papoles, n f pl var. ling.
nc Lepidium draba L.
nc Cardaria draba (L.) Desv. sin. compl.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

Nota

TTot i que DIEC2-E recull únicament murrissà (que remet a morritort, noms aplicats majoritàriament a plantes del gènere Lepidium) mantenim sense revisar els noms amb la forma morrissà, recollits en obres menorquines, els quals conserven la o de morro 'llavi' que forma part del nom de la planta, primer anomenada morritort pel seu mal gust, i posteriorment morrissà a fi de destacar-ne les qualitats medicinals.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca bàbol, n m
ca capellà, n m sin. compl.
ca afrontapagesos, n m alt. sin.
ca amor de pagès, n m/f alt. sin.
ca capellans, n m pl alt. sin.
ca colet, n m alt. sin.
ca coleta, n f alt. sin.
ca cresta de gall, n f alt. sin.
ca farots, n m pl alt. sin.
ca floreta, n f alt. sin.
ca floreta blanca, n f alt. sin.
ca guixes, n f pl alt. sin.
ca herba apoderada, n f alt. sin.
ca herba blanca, n f alt. sin.
ca morrissà gros, n m alt. sin.
ca morritort, n m alt. sin.
ca muixos, n m pl alt. sin.
ca pàpola, n f alt. sin.
ca pàpoles, n f pl alt. sin.
ca paula, n f alt. sin.
ca pelitre, n m alt. sin.
ca sabonera, n f alt. sin.
ca amor de pagés, n m/f var. ling.
ca babol, n m var. ling.
ca babols, n m pl var. ling.
ca palitra, n f var. ling.
ca papol, n m var. ling.
ca papola, n f var. ling.
ca papoles, n f pl var. ling.
nc Lepidium draba L.
nc Cardaria draba (L.) Desv. sin. compl.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

Nota

TTot i que DIEC2-E recull únicament murrissà (que remet a morritort, noms aplicats majoritàriament a plantes del gènere Lepidium) mantenim sense revisar els noms amb la forma morrissà, recollits en obres menorquines, els quals conserven la o de morro 'llavi' que forma part del nom de la planta, primer anomenada morritort pel seu mal gust, i posteriorment morrissà a fi de destacar-ne les qualitats medicinals.

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca barb foradat, n m
es barro agujereado

<Indústria > Indústria de la pell>

Definició

Forat circular que queda a la pell abans de cicatritzar.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

ca barb foradat, n m
es barro agujereado
fr trou de varron
en warble hole

<Indústria > Indústria de la pell>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca blanquiella, n f
ca floravia, n f sin. compl.
ca narriola, n f sin. compl.
ca card estrellat, n m alt. sin.
ca centàurea, n f alt. sin.
ca centàurea solsticial, n f alt. sin.
ca narrioles, n f pl alt. sin.
ca oriola, n f alt. sin.
ca arniola, n f var. ling.
ca auraiola, n f var. ling.
ca auraioles, n f pl var. ling.
ca auriola, n f var. ling.
ca centaura, n f var. ling.
ca centaura solsticial, n f var. ling.
ca marriola, n f var. ling.
ca raniola, n f var. ling.
ca renicuoles, n f pl var. ling.
ca renigrola, n f var. ling.
ca reniquiola, n f var. ling.
ca reoles, n f pl var. ling.
ca riola, n f var. ling.
nc Centaurea solstitialis L. subsp. solstitialis

<Botànica > compostes / asteràcies>

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "florada" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Definició

Nota

Definició

Definició

Nota

Nota

Definició