Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "fogony" dins totes les àrees temàtiques

lagwan lagwan

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  lagwan
  • ca  kotoko-logone sin. compl.
  • ca  lagouané sin. compl.
  • ca  lagwane sin. compl.
  • ca  logone sin. compl.
  • cod  lagwan
  • de  Lagwan
  • de  Kotoko-Logone sin. compl.
  • de  Lagwane sin. compl.
  • de  Logone sin. compl.
  • en  Lagwan
  • en  Kotoko-logone sin. compl.
  • en  Lagouane sin. compl.
  • en  Lagwane sin. compl.
  • en  Logone sin. compl.
  • es  lagwan
  • es  kotoko-logone sin. compl.
  • es  lagouané sin. compl.
  • es  lagwane sin. compl.
  • es  logone sin. compl.
  • eu  lagwan
  • eu  kotoko-logone sin. compl.
  • eu  lagouané sin. compl.
  • eu  lagwane sin. compl.
  • eu  logone sin. compl.
  • fr  lagouane
  • fr  kotoko-Logone sin. compl.
  • fr  lagwan sin. compl.
  • fr  lagwane sin. compl.
  • fr  logone sin. compl.
  • gl  lagwan
  • gl  kotoko-logone sin. compl.
  • gl  lagouané sin. compl.
  • gl  lagwane sin. compl.
  • gl  logone sin. compl.
  • it  lagwan
  • it  kotoko-logone sin. compl.
  • it  lagouané sin. compl.
  • it  lagwane sin. compl.
  • it  logone sin. compl.
  • nl  Lagwaans
  • nl  Kotoko-Logone sin. compl.
  • nl  Lagwane sin. compl.
  • nl  Logone sin. compl.
  • pt  lagwan
  • pt  kotoko-logone sin. compl.
  • pt  lagouané sin. compl.
  • pt  lagwane sin. compl.
  • pt  logone sin. compl.

<Afroasiàtica > Txàdica > Central>, <Àfrica > Camerun>, <Àfrica > Txad>

Definició
El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. El lagwan pertany al grup de llengües kotoko, entre les quals també trobem l'afade, el malgbe o el maslam.

El terme kotoko fa referència tant a un grup de llengües com a un conjunt de grups ètnics emparentats, originaris de Sao. Les diverses comunitats kotoko es localitzen principalment al departament camerunès de Logone-et-Chari, província Extrem-nord.

El lagwan consta de dos dialectes: el lagwan de Birni, parlat al Camerun, i el lagwan de Gana, parlat al Txad. Les diferències són escasses i afecten sobretot la pronúncia.

Els lagwans empren la llengua pròpia en tots els àmbits de la vida quotidiana de la comunitat. A més, tots saben ful, llengua utilitzada a la regió en les relacions intergrupals. A la província Extrem-nord, els infants són alfabetitzats en francès, si bé la taxa d'escolarització és molt baixa.

Els parlants de lagwan anomenen la llengua pròpia lagwan, mentre que l'Administració recull la designació lagouané tant per a la llengua com per al grup.
lluerna roja lluerna roja

<Zoologia > Espècies pesqueres>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  lluerna roja, n f
  • ca  gallineta, n f sin. compl.
  • ca  lluerna, n f sin. compl.
  • ca  lluerna pogona, n f sin. compl.
  • ca  paona, n f sin. compl.
  • ca  paula, n f sin. compl.
  • ca  rafet, n m sin. compl.
  • es  arete
  • es  cuco
  • fr  grondin rouge
  • en  red gurnard
  • nc  Chelidonichthys (Aspitrigla) cuculus

<Peixos>

lluerna roja lluerna roja

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  lluerna roja, n f
  • ca  borratxo, n m sin. compl.
  • ca  bovo, n m sin. compl.
  • ca  bòvol, n m sin. compl.
  • ca  clavilló, n m sin. compl.
  • ca  clavilló [juvenil], n m sin. compl.
  • ca  gallineta, n f sin. compl.
  • ca  juliol, n m sin. compl.
  • ca  lluerna, n f sin. compl.
  • ca  lluerna paona, n f sin. compl.
  • ca  lluernera, n f sin. compl.
  • ca  paona, n f sin. compl.
  • ca  paula, n f sin. compl.
  • ca  peix de Sant Rafel, n m sin. compl.
  • ca  polla, n f sin. compl.
  • ca  rafel, n m sin. compl.
  • ca  rafet, n m sin. compl.
  • ca  roget, n m sin. compl.
  • ca  viret, n m sin. compl.
  • ca  arete, n m var. ling.
  • ca  bobo, n m var. ling.
  • ca  cuco, n m var. ling.
  • ca  gallinetes, n f pl var. ling.
  • ca  lluerna pagona, n f var. ling.
  • ca  lluerna pogona, n f var. ling.
  • ca  pahona, n f var. ling.
  • ca  peix de Sant Rafael, n m var. ling.
  • ca  peona, n f var. ling.
  • ca  pex de S. Rafel, n m var. ling.
  • ca  pugona, n f var. ling.
  • ca  rafech, n m var. ling.
  • ca  rafelets, n m pl var. ling.
  • ca  ràfet, n m var. ling.
  • ca  roiget, n m var. ling.
  • ca  rubios, n m pl var. ling.
  • nc  Chelidonichthys cuculus
  • nc  Aspitrigla cuculus var. ling.
  • nc  Chelidonichthys (Aspitrigla) cuculus var. ling.
  • nc  Trigla cuculus var. ling.
  • nc  Trigla pini var. ling.
  • nc  Triglia pini var. ling.
  • es  arete
  • es  cuco
  • es  juliol
  • es  lucerna
  • es  milano
  • es  rubio
  • fr  grondin rouge
  • en  red gurnard

<Peixos > Tríglids>

lluerna roja lluerna roja

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  lluerna roja, n f
  • ca  borratxo, n m sin. compl.
  • ca  bovo, n m sin. compl.
  • ca  bòvol, n m sin. compl.
  • ca  clavilló, n m sin. compl.
  • ca  clavilló [juvenil], n m sin. compl.
  • ca  gallineta, n f sin. compl.
  • ca  juliol, n m sin. compl.
  • ca  lluerna, n f sin. compl.
  • ca  lluerna paona, n f sin. compl.
  • ca  lluernera, n f sin. compl.
  • ca  paona, n f sin. compl.
  • ca  paula, n f sin. compl.
  • ca  peix de Sant Rafel, n m sin. compl.
  • ca  polla, n f sin. compl.
  • ca  rafel, n m sin. compl.
  • ca  rafet, n m sin. compl.
  • ca  roget, n m sin. compl.
  • ca  viret, n m sin. compl.
  • ca  arete, n m var. ling.
  • ca  bobo, n m var. ling.
  • ca  cuco, n m var. ling.
  • ca  gallinetes, n f pl var. ling.
  • ca  lluerna pagona, n f var. ling.
  • ca  lluerna pogona, n f var. ling.
  • ca  pahona, n f var. ling.
  • ca  peix de Sant Rafael, n m var. ling.
  • ca  peona, n f var. ling.
  • ca  pex de S. Rafel, n m var. ling.
  • ca  pugona, n f var. ling.
  • ca  rafech, n m var. ling.
  • ca  rafelets, n m pl var. ling.
  • ca  ràfet, n m var. ling.
  • ca  roiget, n m var. ling.
  • ca  rubios, n m pl var. ling.
  • nc  Chelidonichthys cuculus
  • nc  Aspitrigla cuculus var. ling.
  • nc  Chelidonichthys (Aspitrigla) cuculus var. ling.
  • nc  Trigla cuculus var. ling.
  • nc  Trigla pini var. ling.
  • nc  Triglia pini var. ling.
  • es  arete
  • es  cuco
  • es  juliol
  • es  lucerna
  • es  milano
  • es  rubio
  • fr  grondin rouge
  • en  red gurnard

<Peixos > Tríglids>

medallons de cérvol amb salsa de codony i dues compotes medallons de cérvol amb salsa de codony i dues compotes

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  medallons de cérvol amb salsa de codony i dues compotes
  • es  medallones de ciervo con salsa de membrillo y dos compotas
  • fr  médaillons de biche à la sauce aux coings et aux deux compotes
  • it  medaglioni di cervo con salsa di mela cotogna e due composte
  • en  medallions of deer with quince sauce and two compotes
  • de  Hirschmedaillons mit Quittensauce und zwei Kompottsorten

<Plats a la carta. Carn>

monitor de fotons monitor de fotons

<Física > Física d'altes energies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA. SERVEI DE LLENGÜES I TERMINOLOGIA. Vocabulari d'acceleradors de partícules. Barcelona: Edicions UPC, 2007. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8301-936-8

Els especialistes que han elaborat aquest vocabulari són Iouri Koubychine i Josep Campmany Guillot.

Les dades originals, contingudes a l'UPCTERM (www.upc.edu/slt/upcterm), poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  monitor de fotons, n m
  • es  monitor de fotones
  • en  photon monitor

<Acceleradors de partícules>

olor colonial olor colonial

<Zoologia > Fisiologia animal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  olor colonial, n f
  • ca  perfil químic colonial, n m
  • es  feromona de agregación, n f
  • es  olor colonia-específico, n m
  • fr  visa colonial, n m
  • en  colony-specific pheromone, n

<Zoologia > Fisiologia animal>

Definició
Conjunt d'hidrocarburs cuticulars que romanen a la superfície de l'esquelet de les formigues i que els permet de reconèixer els individus de la seva pròpia colònia.
oogoni oogoni

<Ciències de la vida > Biologia cel·lular>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  oogoni, n m
  • es  oogonio
  • en  oogonium

<Ciències de la vida > Biologia cel·lular>

Definició
Cèl·lula femenina de certs fongs que, després d'haver estat fecundada per un anteridi, produeix oòspores.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Vocabulari de botànica: Català-castellà-francès-anglès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat de Barcelona, 2004. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 84-95817-09-8

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  oogoni, n m
  • es  oogonio, n m
  • fr  oogone, n f
  • en  oogone, n
  • en  oogonium, n

<Botànica>

oogoni oogoni

<.FITXA REVISADA>, <Anatomia > Embriologia>, <Anatomia > Citologia>, <Ginecologia i obstetrícia>, <Genètica > Mendeliana > Reproducció>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  oogoni, n m
  • es  oogonia, n f
  • es  oogonio, n m
  • fr  oogonie, n m
  • en  oogonium, n

<.FITXA REVISADA>, <Anatomia > Embriologia>, <Anatomia > Citologia>, <Ginecologia i obstetrícia>, <Genètica > Mendeliana > Reproducció>

Definició
Cèl·lula corresponent al primer estadi evolutiu dels gonòcits de l'ovari, que es multiplica ràpidament, s'encapsula i forma la cèl·lula fol·licular primitiva.

Nota

  • L'oogoni es converteix en oòcit de primer ordre quan el naixement és a prop.