Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "folgós" dins totes les àrees temàtiques

arboç arboç

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  arboç, n m
  • ca  arboça (fruit), n f sin. compl.
  • ca  arbocer, n m sin. compl.
  • ca  arbocera, n f sin. compl.
  • ca  cirera d'arboç (fruit), n f sin. compl.
  • ca  cirera de pastor (fruit), n f sin. compl.
  • ca  cirerer d'arboç, n m sin. compl.
  • ca  cirerer de llop, n m sin. compl.
  • ca  cirerer de pastor, n m sin. compl.
  • ca  llipota (fruit), n f sin. compl.
  • ca  llipoter, n m sin. compl.
  • ca  albuixec, n m alt. sin.
  • ca  arboç mediterrani, n m alt. sin.
  • ca  arboces (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  arboçó, n m alt. sin.
  • ca  arboços, n m pl alt. sin.
  • ca  cirera d'arbocer, n f alt. sin.
  • ca  cirerer, n m alt. sin.
  • ca  cirerer dels llops, n m alt. sin.
  • ca  cireres d'arboç (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  cireres de pastor (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  cirereta d'arboç (fruit), n f alt. sin.
  • ca  cirereta de pastor, n f alt. sin.
  • ca  cireretes d'arboç (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  cireretes de pastor (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  llipotes (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  llipotet, n m alt. sin.
  • ca  aborcé, n m var. ling.
  • ca  aborcer, n m var. ling.
  • ca  abrocé, n m var. ling.
  • ca  alberconer, n m var. ling.
  • ca  alberçoner, n m var. ling.
  • ca  alboç (fruit), n m var. ling.
  • ca  albocer, n m var. ling.
  • ca  albocera, n f var. ling.
  • ca  alborç, n m var. ling.
  • ca  alborç (fruit), n m var. ling.
  • ca  alborcer, n m var. ling.
  • ca  alborcera, n f var. ling.
  • ca  alborço, n m var. ling.
  • ca  alborçó, n m var. ling.
  • ca  alborocera, n f var. ling.
  • ca  albors (fruit), n m var. ling.
  • ca  alborsé, n m var. ling.
  • ca  alborser, n m var. ling.
  • ca  alborsera, n f var. ling.
  • ca  alborso, n m var. ling.
  • ca  albrocé, n m var. ling.
  • ca  albrocer, n m var. ling.
  • ca  alidoni, n m var. ling.
  • ca  ambrocer, n m var. ling.
  • ca  arboço, n m var. ling.
  • ca  arboix, n m var. ling.
  • ca  arborcer, n m var. ling.
  • ca  arborer, n m var. ling.
  • ca  arborèr, n m var. ling.
  • ca  arborser, n m var. ling.
  • ca  arborsos, n m pl var. ling.
  • ca  arbós, n m var. ling.
  • ca  arboser, n m var. ling.
  • ca  arbosera, n f var. ling.
  • ca  arbosser, n m var. ling.
  • ca  arbossera, n f var. ling.
  • ca  asborcé, n m var. ling.
  • ca  asborcer, n m var. ling.
  • ca  auborç (fruit), n m var. ling.
  • ca  auborcer, n m var. ling.
  • ca  aubrocé, n m var. ling.
  • ca  boç (fruit), n m var. ling.
  • ca  bocer, n m var. ling.
  • ca  bolsos, n m pl var. ling.
  • ca  borç (fruit), n m var. ling.
  • ca  borser, n m var. ling.
  • ca  borzer, n m var. ling.
  • ca  bosser, n m var. ling.
  • ca  cirerer d'aubó, n m var. ling.
  • ca  cireres d'aubó (fruit), n f pl var. ling.
  • ca  esbrosser, n m var. ling.
  • ca  llicotet, n m var. ling.
  • ca  llicutell, n m var. ling.
  • ca  llicutet, n m var. ling.
  • ca  madronyer, n m var. ling.
  • ca  madronyo, n m var. ling.
  • ca  madronyo (fruit), n m var. ling.
  • ca  modronyo, n m var. ling.
  • nc  Arbutus unedo L.

<Botànica > ericàcies>

Nota

  • Alidoni (pron. "arironi") és un nom alguerès provinent del sard alidone/alidoni.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  arboç, n m
  • ca  arboça (fruit), n f sin. compl.
  • ca  arbocer, n m sin. compl.
  • ca  arbocera, n f sin. compl.
  • ca  cirera d'arboç (fruit), n f sin. compl.
  • ca  cirera de pastor (fruit), n f sin. compl.
  • ca  cirerer d'arboç, n m sin. compl.
  • ca  cirerer de llop, n m sin. compl.
  • ca  cirerer de pastor, n m sin. compl.
  • ca  llipota (fruit), n f sin. compl.
  • ca  llipoter, n m sin. compl.
  • ca  albuixec, n m alt. sin.
  • ca  arboç mediterrani, n m alt. sin.
  • ca  arboces (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  arboçó, n m alt. sin.
  • ca  arboços, n m pl alt. sin.
  • ca  cirera d'arbocer, n f alt. sin.
  • ca  cirerer, n m alt. sin.
  • ca  cirerer dels llops, n m alt. sin.
  • ca  cireres d'arboç (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  cireres de pastor (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  cirereta d'arboç (fruit), n f alt. sin.
  • ca  cirereta de pastor, n f alt. sin.
  • ca  cireretes d'arboç (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  cireretes de pastor (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  llipotes (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  llipotet, n m alt. sin.
  • ca  aborcé, n m var. ling.
  • ca  aborcer, n m var. ling.
  • ca  abrocé, n m var. ling.
  • ca  alberconer, n m var. ling.
  • ca  alberçoner, n m var. ling.
  • ca  alboç (fruit), n m var. ling.
  • ca  albocer, n m var. ling.
  • ca  albocera, n f var. ling.
  • ca  alborç, n m var. ling.
  • ca  alborç (fruit), n m var. ling.
  • ca  alborcer, n m var. ling.
  • ca  alborcera, n f var. ling.
  • ca  alborço, n m var. ling.
  • ca  alborçó, n m var. ling.
  • ca  alborocera, n f var. ling.
  • ca  albors (fruit), n m var. ling.
  • ca  alborsé, n m var. ling.
  • ca  alborser, n m var. ling.
  • ca  alborsera, n f var. ling.
  • ca  alborso, n m var. ling.
  • ca  albrocé, n m var. ling.
  • ca  albrocer, n m var. ling.
  • ca  alidoni, n m var. ling.
  • ca  ambrocer, n m var. ling.
  • ca  arboço, n m var. ling.
  • ca  arboix, n m var. ling.
  • ca  arborcer, n m var. ling.
  • ca  arborer, n m var. ling.
  • ca  arborèr, n m var. ling.
  • ca  arborser, n m var. ling.
  • ca  arborsos, n m pl var. ling.
  • ca  arbós, n m var. ling.
  • ca  arboser, n m var. ling.
  • ca  arbosera, n f var. ling.
  • ca  arbosser, n m var. ling.
  • ca  arbossera, n f var. ling.
  • ca  asborcé, n m var. ling.
  • ca  asborcer, n m var. ling.
  • ca  auborç (fruit), n m var. ling.
  • ca  auborcer, n m var. ling.
  • ca  aubrocé, n m var. ling.
  • ca  boç (fruit), n m var. ling.
  • ca  bocer, n m var. ling.
  • ca  bolsos, n m pl var. ling.
  • ca  borç (fruit), n m var. ling.
  • ca  borser, n m var. ling.
  • ca  borzer, n m var. ling.
  • ca  bosser, n m var. ling.
  • ca  cirerer d'aubó, n m var. ling.
  • ca  cireres d'aubó (fruit), n f pl var. ling.
  • ca  esbrosser, n m var. ling.
  • ca  llicotet, n m var. ling.
  • ca  llicutell, n m var. ling.
  • ca  llicutet, n m var. ling.
  • ca  madronyer, n m var. ling.
  • ca  madronyo, n m var. ling.
  • ca  madronyo (fruit), n m var. ling.
  • ca  modronyo, n m var. ling.
  • nc  Arbutus unedo L.

<Botànica > ericàcies>

Nota

  • Alidoni (pron. "arironi") és un nom alguerès provinent del sard alidone/alidoni.
armari de fogons armari de fogons

<Mobles>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  armari de fogons, n m
  • es  armario de fogones

<Mobles>

Definició
Armari de cuina que aprofita l'espai de sota dels fogons encastats a la paret i que serveix per a guardar recipients de coure.
artista de fons artista de fons

<Arts > Cinema>

Font de la imatge

Aquesta fitxa terminològica és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT en el marc de l'acord de col·laboració entre el TERMCAT i l'Associació Professional de Traductors i Intèrprets de Catalunya (APTIC) per a impulsar la producció i difusió de la terminologia en llengua catalana.

  • ca  artista de fons, n m, f
  • es  artista de fondos, n m, f
  • fr  dessinateur d'arrière-plans | dessinatrice d'arrière-plans, n m, f
  • en  background artist, n
  • en  background painter, n
  • en  background stylist, n

<Arts > Cinema>

Definició
Persona d'un estudi d'animació que crea l'escenari per a les figures animades.
atac DDoS per tren de polsos atac DDoS per tren de polsos

<TIC > Telecomunicacions > Telemàtica > Ciberseguretat>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de la ciberseguretat [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/239>

  • ca  atac DDoS per tren de polsos, n m
  • ca  tren de polsos, n m sin. compl.
  • es  PulseWave, n m
  • fr  Pulse Wave, n m
  • en  pulse wave, n
  • en  pulse wave DDoS attack, n

<Ciberseguretat > Atacs>

Definició
Atac de denegació de servei distribuït que consisteix a enviar ràfegues d'informació de gran intensitat en intervals de temps molt curts.
atac DDoS per tren de polsos atac DDoS per tren de polsos

<Telecomunicacions > Telemàtica > Ciberseguretat>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  atac DDoS per tren de polsos, n m
  • ca  tren de polsos, n m sin. compl.
  • es  PulseWave, n m
  • fr  Pulse Wave, n m
  • en  pulse wave, n
  • en  pulse wave DDoS attack, n

<Telecomunicacions > Telemàtica > Ciberseguretat>

Definició
Atac de denegació de servei distribuït que consisteix a enviar ràfegues d'informació de gran intensitat en intervals de temps molt curts.
atur forçós atur forçós

<Economia. Empresa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'economia i empresa. Barcelona: Dossier Econòmic de Catalunya, 2000. 263 p.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  atur forçós, n m
  • es  paro forzoso
  • en  forced unemployment

<Economia i empresa>

Definició
Manca d'ocupació per causes independents de la voluntat del treballador.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  begònia, n f
  • ca  matetes, n f pl alt. sin.
  • ca  murtereta, n f alt. sin.
  • nc  Begonia foliosa Kunth

<Botànica > begoniàcies>

begònia begònia

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  begònia, n f
  • ca  matetes, n f pl alt. sin.
  • ca  murtereta, n f alt. sin.
  • nc  Begonia foliosa Kunth

<Botànica > begoniàcies>

bledet foliós bledet foliós

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bledet foliós, n m
  • nc  Chenopodium foliosum (Moench) Asch.
  • nc  Blitum virgatum L. sin. compl.

<Botànica > quenopodiàcies>