Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "folgana" dins totes les àrees temàtiques
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca frigana, n m
- es frigana, n f
- fr phrygana, n f
- en frigana, n
- en phrygana, n
<Botànica>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca fura, n f
- ca mamona, n f sin. compl.
- ca mòllera borda, n f sin. compl.
- ca oliana, n f sin. compl.
- nc Gaidropsarus spp.
- nc Phycis spp. var. ling.
- es bertorella
<Peixos > Gàdids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca fura, n f
- ca mamona, n f sin. compl.
- ca mòllera borda, n f sin. compl.
- ca oliana, n f sin. compl.
- nc Gaidropsarus spp.
- nc Phycis spp. var. ling.
- es bertorella
<Peixos > Gàdids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca fura, n f
- ca fura blanca, n f sin. compl.
- ca fura comuna, n f sin. compl.
- ca fura pigada, n f sin. compl.
- ca mamona, n f sin. compl.
- ca oliana, n f sin. compl.
- ca palaió, n m sin. compl.
- ca guaita, n f var. ling.
- ca lota, n f var. ling.
- ca palayó, n m var. ling.
- nc Gaidropsarus vulgaris
- nc Matella fus-ca var. ling.
- nc Matella mediterranea var. ling.
- nc Onos tricirrata var. ling.
- nc Onos tricirratus var. ling.
- es hurón
- es lota
- es pez espada
- fr motelle commune
- en three-bearded rockling
<Peixos > Gàdids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca fura, n f
- ca fura blanca, n f sin. compl.
- ca fura comuna, n f sin. compl.
- ca fura pigada, n f sin. compl.
- ca mamona, n f sin. compl.
- ca oliana, n f sin. compl.
- ca palaió, n m sin. compl.
- ca guaita, n f var. ling.
- ca lota, n f var. ling.
- ca palayó, n m var. ling.
- nc Gaidropsarus vulgaris
- nc Matella fus-ca var. ling.
- nc Matella mediterranea var. ling.
- nc Onos tricirrata var. ling.
- nc Onos tricirratus var. ling.
- es hurón
- es lota
- es pez espada
- fr motelle commune
- en three-bearded rockling
<Peixos > Gàdids>
<Botànica>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca guixó, n m
- es almorta
- es almorta de monte
- es almorta montesina
- es almorta silvestre
- es chicharo
- es cicércula
- es galgana
- nc Lathyrus cicera
<Botànica>
<Història>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca imposició forana, n f
- es imposición foránea, n f
- fr foraine, n f
- fr imposition foraine, n f
- fr traite domaniale, n f
- fr traite foraine, n f
- en duty upon commodities, n
<Història>
Definició
<Alimentació. Gastronomia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Glossari de sabors del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/201/>
- ca longan, n m
- ca ull de drac, n m
- es longán, n m
- es longana, n f
- es ojo de dragón, n m
- fr longan, n m
- fr longane, n m
- fr lungan, n m
- fr oeil-de-dragon, n m
- en dragon's eye, n
- en longan, n
- en lungan, n
- zh 桂圆
- zh 龙眼
- zh guì yuán, n
- zh lóng yăn, n
- zh lóngyăn, n
<Fruita fresca. Fruita seca>
Definició
<Fruita fresca. Fruita seca>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca longan, n m
- ca ull de drac, n m
- es longán, n m
- es longana, n f
- es ojo de dragón, n m
- fr longan, n m
- fr longane, n m
- fr lungan, n m
- fr oeil-de-dragon, n m
- en dragon's eye, n m
- en longan, n
- en lungan, n
- zh lóngyǎn, n
<Fruita fresca. Fruita seca>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca longan, n m
- ca ull de drac, n m
- es longán, n m
- es ojo de dragón, n m
- fr longane, n m
- fr longanier, n m
- fr oeil de dragon, n m
- pt longana, n f
- pt olho de boi, n m
- pt olho de dragâo, n m
- en dragon's eye, n
- en longan, n
- en longan tree, n
- en lungan, n
- de Longanbaum, n m
- zh lóngyǎn, n
- nc Dimocarpus longan
- nc Euphoria longana sin. compl.
- nc Nephelium longana sin. compl.
<Botànica>
Definició
Nota
- 1. El fruit del longan també s'anomena longan.
