Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "fosser" dins totes les àrees temàtiques
<Protecció civil > Policia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
BALFEGÓ i VERGÉS, X. Diccionari policial. [Barcelona]: Consorci per a la Normalització Lingüística: Generalitat de Catalunya. Departament de Governació, 1994. 244 p.
ISBN 84-604-9545-0
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca falsificador | falsificadora, n m, f
- es falsificador
- en counterfeiter
- en forger
<Policia > Funcions i tècnica > Policia judicial>
Definició
<Sociologia > Serveis socials>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca família acollidora, n f
- es familia acogedora
- fr famille d'accueil
- en foster family
<Sociologia > Serveis socials>
Definició
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI. SERVEI LINGÜÍSTIC; UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Vocabulari d'infermeria: Català-castellà-francès-anglès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat Rovira i Virgili: Universitat de Barcelona, 2005. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 84-95817-10-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei Lingüístic de la Universitat Rovira i Virgili, pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca família d'acollida, n f
- es familia de acogida, n f
- fr famille d'accueil, n f
- en foster family, n
<Infermeria>
<Ciències socials > Sociologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
BREU, Marta. Diccionari LGBT (lèsbic, gai, bisexual, trans) [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/256/
- ca família d'acollida, n f
- ca família acollidora, n f sin. compl.
- es familia acogedora, n f
- es familia de acogida, n f
- fr famille d'accueil, n f
- en foster family, n
<LGBT > Societat > Drets i família>
Definició
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Nutrició i alimentació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca farratge, n m
- es forraje
- fr fourrage
- en fodder
- en forage
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Nutrició i alimentació>
Definició
Nota
- Les plantes que amb més freqüència es donen al bestiar com a farratge en les explotacions ramaderes de Catalunya, tant les de ramaderia tradicional com les de ramaderia industrial, són les següents: alfals (o melga, userda), blat, blat de moro (o dacsa, millot, moresc, panís), civada (o avena), col farratgera, colza, cua de guilla (o cua de guineu), dàctil, enclova (o sulla), escaiola, esparcet (o esparceta, trepadella), fajol, farratjó, favera, festuca, fleum dels prats, fulla d'escarxofera, gram, gramínies, guixera (o caireta), herba, llobí, melca, melca del Sudan, melilot, mill, ordi, pesolera, pesolí, poa, poa de prat, raigràs, trèvol, triticale i veça.
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Nutrició i alimentació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca farratge, n m
- es forraje
- fr fourrage
- en fodder
- en forage
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Nutrició i alimentació>
Definició
Nota
- Les plantes que amb més freqüència es donen al bestiar com a farratge en les explotacions ramaderes de Catalunya, tant les de ramaderia tradicional com les de ramaderia industrial, són les següents: alfals (o melga, userda), blat, blat de moro (o dacsa, millot, moresc, panís), civada (o avena), col farratgera, colza, cua de guilla (o cua de guineu), dàctil, enclova (o sulla), escaiola, esparcet (o esparceta, trepadella), fajol, farratjó, favera, festuca, fleum dels prats, fulla d'escarxofera, gram, gramínies, guixera (o caireta), herba, llobí, melca, melca del Sudan, melilot, mill, ordi, pesolera, pesolí, poa, poa de prat, raigràs, trèvol, triticale i veça.
<Indumentària > Roba infantil>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca fasset, n m
- es corpiño
<Indumentària > Roba infantil>
Definició
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca fester, n m
- ca faitó, n m sin. compl.
- ca faster, n m sin. compl.
- ca graella, n f sin. compl.
- es hachero
<Pesca>
Definició
<Ciències socials > Antropologia > Festes populars>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Política Lingüística i Cultura Popular del Departament de Cultura, Patrimoni i Educació del Consell Insular de Menorca, procedeix de l'obra següent:
MENORCA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA I CULTURA POPULAR. Terminologia de les festes de Menorca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/166>
Es tracta d'un producte basat en un treball precedent d'Anna Tudurí sobre les festes patronals de Maó.
D'acord amb l'àmbit a què pertany, aquest producte utilitza algunes formes lingüístiques pròpies del català de Menorca.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei de Política Lingüística i Cultura Popular o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca fester, n m
<Festes de Menorca > Estructura > Actes complementaris>
Definició
<Alimentació. Gastronomia > Productes lactis > Formatges>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de formatges [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/305>
- ca fogasser, n m
<Formatges > Procés d'elaboració del formatge > Estris>
