Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

ca temptativa fracassada pròpia, n f
es tentativa fracasada propia, n f

<Dret penal i penitenciari > Dret penal>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca trèvol estrellat, n m
ca corona de Crist, n f sin. compl.
ca herba de capsot, n f sin. compl.
ca capsoti, n m alt. sin.
ca estreles, n f pl alt. sin.
ca fragassa borda, n f alt. sin.
ca herba de capsigrany, n f alt. sin.
ca herba de capsoti, n f alt. sin.
ca trèfola estrellada, n f alt. sin.
ca trèvol, n m alt. sin.
ca herba de capserigany, n f var. ling.
ca trébol estrellat, n m var. ling.
ca trèvol estel·lat, n m var. ling.
nc Trifolium stellatum L.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Nota

La denominació capsoti (i herba de capsoti) està formada a partir del nom d'ocell capsot 'capsigrany' amb el sufix augmentatiu -oti, habitual a Menorca. Aquest sufix apareix també, per exemple, en les denominacions cugoti i frare cugoti (augmentatiu de cugot), aplicades a Arisarum vulgare.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca trèvol estrellat, n m
ca corona de Crist, n f sin. compl.
ca herba de capsot, n f sin. compl.
ca capsoti, n m alt. sin.
ca estreles, n f pl alt. sin.
ca fragassa borda, n f alt. sin.
ca herba de capsigrany, n f alt. sin.
ca herba de capsoti, n f alt. sin.
ca trèfola estrellada, n f alt. sin.
ca trèvol, n m alt. sin.
ca herba de capserigany, n f var. ling.
ca trébol estrellat, n m var. ling.
ca trèvol estel·lat, n m var. ling.
nc Trifolium stellatum L.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Nota

La denominació capsoti (i herba de capsoti) està formada a partir del nom d'ocell capsot 'capsigrany' amb el sufix augmentatiu -oti, habitual a Menorca. Aquest sufix apareix també, per exemple, en les denominacions cugoti i frare cugoti (augmentatiu de cugot), aplicades a Arisarum vulgare.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca tracassat -ada, adj
fr à la stracasse
fr stracassé
fr tracassé