Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "fracassar" dins totes les àrees temàtiques
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca gram negre, n m
- ca cinc-en-rama, n m sin. compl.
- ca fragassa, n f sin. compl.
- ca gram porquí, n m sin. compl.
- ca peu de Crist, n m sin. compl.
- ca agram de porc, n m alt. sin.
- ca agram negre, n m alt. sin.
- ca agram porquí, n m alt. sin.
- ca bretuaga, n f alt. sin.
- ca bretuges, n m pl alt. sin.
- ca brunaga, n f alt. sin.
- ca cincfulles, n m/f alt. sin.
- ca cincllagues de Crist, n f alt. sin.
- ca cua roja, n f alt. sin.
- ca fragassa estèril, n f alt. sin.
- ca fraula borda, n f alt. sin.
- ca gram bord, n m alt. sin.
- ca gram de porc, n m alt. sin.
- ca herba de Sant Joan, n f alt. sin.
- ca lloraga, n f alt. sin.
- ca mà de Crist, n f alt. sin.
- ca mà de Maria, n f alt. sin.
- ca maduixera borda, n f alt. sin.
- ca mal-llaura, n m/f alt. sin.
- ca peu de colom, n m alt. sin.
- ca peu de rata, n m alt. sin.
- ca peu porquí, n m alt. sin.
- ca peucrist, n m alt. sin.
- ca peus del Bon Jesús, n m pl alt. sin.
- ca poteta de colom, n f alt. sin.
- ca cinc en rama, n m var. ling.
- ca fregasa, n f var. ling.
- ca fregassa, n f var. ling.
- ca fresera borda, n f var. ling.
- ca gram corquim, n m var. ling.
- ca grum negre, n m var. ling.
- ca pateta de colom, n f var. ling.
- ca peu trist, n m var. ling.
- ca peutrist, n m var. ling.
- nc Potentilla reptans L.
<Botànica > rosàcies>
Nota
- BOUCH1971 fa extensius els noms d'agram de porc i maduixera borda per a totes les espècies de Potentilla que recull, a més de P. reptans: P. argentea, P. aurea subsp. aurea, P. caulescens, P. collina, P. frigida, P. fruticosa, P. hirta, P. micrantha, P. neumanniana, P. nivalis subsp. nivalis, P. pyrenaica i P. rupestris.
<Indústria > Indústria alimentària>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca granissar, v tr
<Indústria > Indústria alimentària>
Definició
<Ciències de la Terra > Oceanografia>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca grapissar, n m
- ca maërl, n m sin. compl.
- ca merl, n m sin. compl.
- es maërl, n m
- es merl, n m
- fr maerl, n m
- fr maërl, n m
- fr merl, n m
- en maerl, n
<Ciències de la Terra > Oceanografia>
Definició
Nota
- 1. El terme maërl designa més pròpiament el grapissar extret i emprat com a corrector de sòls àcids.
- 2. El terme maërl és d'origen bretó i és la forma utilitzada en els països del nord d'Europa.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba roja, n f
- ca flor de la fam, n f alt. sin.
- ca flor de la gana, n f alt. sin.
- ca flors de la fam, n f pl alt. sin.
- ca fragassa, n f alt. sin.
- ca gram negre, n m alt. sin.
- ca lloraga, n f alt. sin.
- ca peucrist, n m alt. sin.
- ca potentil·la, n f alt. sin.
- ca potentil·la primerenca, n f alt. sin.
- ca potentil·la vernal, n f alt. sin.
- ca roser terrer, n m alt. sin.
- ca flores de la fam, n f pl var. ling.
- nc Potentilla neumanniana Rchb.
- nc Potentilla tabernaemontani Asch. var. ling.
- nc Potentilla verna L. p.p. et auct. var. ling.
<Botànica > rosàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba roja, n f
- ca flor de la fam, n f alt. sin.
- ca flor de la gana, n f alt. sin.
- ca flors de la fam, n f pl alt. sin.
- ca fragassa, n f alt. sin.
- ca gram negre, n m alt. sin.
- ca lloraga, n f alt. sin.
- ca peucrist, n m alt. sin.
- ca potentil·la, n f alt. sin.
- ca potentil·la primerenca, n f alt. sin.
- ca potentil·la vernal, n f alt. sin.
- ca roser terrer, n m alt. sin.
- ca flores de la fam, n f pl var. ling.
- nc Potentilla neumanniana Rchb.
- nc Potentilla tabernaemontani Asch. var. ling.
- nc Potentilla verna L. p.p. et auct. var. ling.
<Botànica > rosàcies>
<TIC > Informàtica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>
- ca la sol·licitud no es pot processar en aquest moment
- en your request cannot be processed at this time
<Localització > Fraseologia>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca mòllera de grapissar, n f
- nc Gadella maraldi
- nc Uraleptus maraldi var. ling.
<Peixos > Mòrids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca mòllera de grapissar, n f
- nc Gadella maraldi
- nc Uraleptus maraldi var. ling.
<Peixos > Mòrids>
<Roba de casa>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca macassar, n m
- es macasar
<Roba de casa>
Definició
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>
- ca macassar, n m
- es antimacasar, n m
- fr têtière, n f
- fr têtière de siège, n f
- fr têtière de sièges, n f
- eu antimakasar, n
<Fusteria > Mobles>