Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "franqu��cia" dins totes les àrees temàtiques
<Economia. Empresa>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'economia i empresa. Barcelona: Dossier Econòmic de Catalunya, 2000. 263 p.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca franquiciat | franquiciada, n m, f
- es franquiciado
- en franchisee
<Economia i empresa>
Definició
<Dret mercantil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca franquiciat | franquiciada, n m, f
<Dret mercantil>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
<Lleure > Turisme>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca límit d'equipatge, n m
- es franquicia de equipaje, n f
- es límite de equipaje, n m
- fr franchise de bagage, n f
- fr franchise de bagages, n f
- en baggage allowance, n
<Lleure > Turisme>
Definició
<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
AGÈNCIA CATALANA DE TURISME; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de turisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/312>
- ca límit d'equipatge, n m
- es franquicia de equipaje, n f
- es límite de equipaje, n m
- fr franchise de bagage, n f
- fr franchise de bagages, n f
- en baggage allowance, n
<Turisme > Transports>
Definició
<Economia > Finances > Assegurances>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'assegurances: terminologia i fraseologia. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 214 p.
ISBN 84-393-5519-X
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca període de carència, n m
- ca carència, n f sin. compl.
- ca període de franquícia, n m sin. compl.
- ca període de manca, n m sin. compl.
- es carencia
- es período de carencia
- es período de franquicia
- es plazo de carencia
- en elimination period
- en waiting period
<Assegurances > Contracte d'assegurança > Garanties>
Definició
Nota
- És una franquícia temporal.
<Dret del treball i de la Seguretat Social>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca període de carència, n m
- ca carència, n f sin. compl.
- ca període de franquícia, n m sin. compl.
- ca període de manca, n m sin. compl.
- es carencia
- es periodo de carencia
- es periodo de franquicia
- es plazo de carencia
<Dret del treball i de la Seguretat Social>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya | Àmbit: Inespecífic
-
Les prestacions dineràries contributives (subsidis, pensions, indemnitzacions i/o quantitats a un tant alçat) que atorga la Seguretat Social per a cobrir les situacions de necessitat protegibles requereixen el compliment d'uns requisits determinats, entre els quals normalment s'exigeix haver cobert uns períodes previs de cotització, períodes també denominats de carència (art. 124.1, 124.2 i 124.4 Llei general de la Seguretat Social [LGSS]). En el règim general de la Seguretat Social, aquests períodes de carència són els que es detallen tot seguit.
El període de carència que s'exigeix per a rebre el subsidi d'incapacitat temporal derivada de malaltia comuna és de cent vuitanta dies en els cinc anys anteriors al fet causant, mentre que no es requereix un període de carència quan aquesta té el seu origen en un accident sigui o no de treball o en una malaltia professional (art. 130 LGSS).
El període de carència mínim requerit per a beneficiar-se del subsidi per maternitat és de cent vuitanta dies, en els cinc anys immediatament anteriors al part, o a la data de la decisió administrativa o judicial d'acolliment o a la de la resolució judicial per la qual es constitueixi l'adopció (art. 133 LGSS).
El període de carència que cal acreditar per a gaudir de la prestació o de la pensió per incapacitat permanent (invalidesa) depèn, entre altres qüestions, de quin grau és i del fet causant que l'origina (art. 138 LGSS i art. 4 Reial decret [RD] 1799/1985, del 2 d'octubre).
El període de carència que s'exigeix per a la prestació de la incapacitat permanent parcial, quan tingui l'origen en una malaltia comuna, és de mil vuit-cents dies en els deu anys immediatament anteriors a la data en què s'hagi extingit la incapacitat temporal de la qual deriva la incapacitat permanent, període que es redueix quan el treballador o la treballadora és menor de trenta-un anys en la data de la baixa per malaltia (art. 138.2 LGSS); en canvi, si aquesta incapacitat permanent parcial té l'origen en un accident, sigui o no de treball, o en una malaltia professional, no s'exigeix cap període de carència.
El període de carència que es requereix per a la pensió (o prestació a un tant alçat) d'incapacitat permanent total quan derivi d'una malaltia comuna és diferent si el treballador és menor de trenta-un anys o si ja ha complert aquesta edat (art. 138.2 LGSS). En concret, els menors de trenta-un anys necessiten haver cotitzat com a mínim la tercera part del temps transcorregut entre la data que es van fer setze anys i la data del fet causant. Si es tenen més de trenta-un anys, es necessita haver cotitzat com a mínim la quarta part del temps transcorregut des de la data que es van fer vint anys i el dia en què es produeix el fet causant. Si la incapacitat permanent total té l'origen en un accident, sigui o no de treball, o en una malaltia professional, no es requereix cap període de carència.
El període de carència que cal acreditar per a beneficiar-se de la pensió d'incapacitat permanent absoluta i la de gran invalidesa, quan aquestes procedeixin d'una malaltia comuna i la persona treballadora estigui donada d'alta o en una situació assimilada, és diferent segons si és menor de trenta un anys. En concret, els menors de trenta-un anys necessiten haver cotitzat com a mínim la tercera part del temps transcorregut entre la data que es van complir setze anys i la data del fet causant. Si es tenen més de trenta-un anys, es requereix haver cotitzat com a mínim la quarta part del temps transcorregut des de la data que es van fer vint anys i el dia en què es produeix el fet causant (art. 138.2 LGSS). No s'exigeix cap període de carència a la persona afectada si la causa d'incapacitat es deu a un accident de treball, a un accident no laboral o a una malaltia professional. Quan la persona treballadora no estigui donada d'alta o en una situació assimilada a la de l'alta, i la incapacitat derivi d'una malaltia comuna o d'un accident no laboral, s'exigeix un període de carència de quinze anys, dels quals almenys tres anys han d'estar compresos en els deu anys immediatament anteriors al fet causant (art. 138.3 LGSS).
El període mínim de carència que s'exigeix per a accedir a la pensió de jubilació és de quinze anys de cotització efectiva equivalent a 5.475 dies sense computar els dies quota, dels quals almenys dos han d'estar compresos en els quinze anys immediatament anteriors al moment de causar el dret, o aquella en què va cessar l'obligació de cotitzar, en els casos que s'accedeixi a la pensió de jubilació des d'una situació d'alta o assimilada a l'alta, sense obligació de cotitzar (art. 161.1.b i disposició transitòria quarta LGSS).
El període de carència per a generar la pensió de viduïtat s'exigeix del subjecte causant i, així, quan s'hagi mort i estigui donat d'alta o en una situació assimilada a l'alta, ha d'haver complert un període de cotització de cinc-cents dies, en els cinc anys anteriors a la data de la mort quan aquesta es degui a una malaltia comuna, mentre que si la mort deriva d'un accident de treball o comú o d'una malaltia professional no s'exigeix cap període de carència (art. 174.1 LGSS; art. 32.1 RD 3158/1966, del 23 desembre, i art. 7.1.b Ordre ministerial del 13 de febrer de 1967). Si el subjecte causant és pensionista, tampoc no s'exigeix cap període de carència. Suposant que el subjecte causant a la data de la mort no es trobi en alta o en una situació assimilada a la de l'alta, s'exigeix un període mínim de carència de quinze anys (art. 174.1 LGSS).
El període de carència per a generar la pensió d'orfandat coincideix amb el que s'exigeix per a la pensió de viduïtat (art. 174.1 i 175.1 LGSS, i art. 9.1 RD 1647/1997, del 31 d'octubre).
El període de carència per a generar la pensió a favor de determinats familiars en el cas de mort i supervivència exigeix que el subjecte causant, si és treballador donat d'alta o en una situació similar, hagi complert un període de cotització de cinc-cents dies en els cinc anys anteriors a la mort si la causa és una malaltia comuna, mentre que no s'exigeix cap període de cotització quan l'òbit és causat per un accident de treball o comú o una malaltia professional. Suposant que el subjecte causant a la data de la mort no es trobi donat d'alta o en una situació assimilada a la de l'alta, s'exigeix un període mínim de carència de quinze anys (art. 124.1, 124.4 i 176.1 LGSS, i art. 40 RD 3158/1966, del 23 de desembre).
El període mínim de carència que s'exigeix per al gaudi del subsidi (contributiu) per desocupació és de dotze mesos (tres-cents seixanta dies) en els sis anys anteriors a la situació legal de desocupació, o en el moment en què va cessar l'obligació de cotitzar (art. 207.b i 210.1 LGSS). Aquest període es pot complir en un o diversos treballs, atès que no cal que sigui ininterromput.
