Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "frare" dins totes les àrees temàtiques
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca aloc, n m
- ca agnocast, n m sin. compl.
- ca pebre foll d'Espanya, n m sin. compl.
- ca ximbla, n f sin. compl.
- ca alís, n m alt. sin.
- ca alocs, n m pl alt. sin.
- ca arbre de Sant Josep, n m alt. sin.
- ca barda, n f alt. sin.
- ca bardes, n f pl alt. sin.
- ca flor d'aloc, n f alt. sin.
- ca herba de la castedat, n f alt. sin.
- ca herba de les xinxes, n f alt. sin.
- ca mata de riu, n f alt. sin.
- ca mataví, n m/f alt. sin.
- ca pebre bord, n m alt. sin.
- ca pebre de frare, n m alt. sin.
- ca pebreboner, n m alt. sin.
- ca salze ver, n m alt. sin.
- ca ximbles, n f pl alt. sin.
- ca agnocasto, n m var. ling.
- ca alòs, n m var. ling.
- ca ximbes, n f pl var. ling.
- nc Vitex agnus-castus L.
<Botànica > verbenàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca aloc, n m
- ca agnocast, n m sin. compl.
- ca pebre foll d'Espanya, n m sin. compl.
- ca ximbla, n f sin. compl.
- ca alís, n m alt. sin.
- ca alocs, n m pl alt. sin.
- ca arbre de Sant Josep, n m alt. sin.
- ca barda, n f alt. sin.
- ca bardes, n f pl alt. sin.
- ca flor d'aloc, n f alt. sin.
- ca herba de la castedat, n f alt. sin.
- ca herba de les xinxes, n f alt. sin.
- ca mata de riu, n f alt. sin.
- ca mataví, n m/f alt. sin.
- ca pebre bord, n m alt. sin.
- ca pebre de frare, n m alt. sin.
- ca pebreboner, n m alt. sin.
- ca salze ver, n m alt. sin.
- ca ximbles, n f pl alt. sin.
- ca agnocasto, n m var. ling.
- ca alòs, n m var. ling.
- ca ximbes, n f pl var. ling.
- nc Vitex agnus-castus L.
<Botànica > verbenàcies>
<.FITXA MODIFICADA>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca aloc, n m
- ca agnocast, n m sin. compl.
- ca arbre de Sant Josep, n m sin. compl.
- ca herba de la castedat, n f sin. compl.
- ca herba de les xinxes, n f sin. compl.
- ca pebre bord, n m sin. compl.
- ca pebre de frare, n m sin. compl.
- ca pebre foll d'Espanya, n m sin. compl.
- ca pebroner, n m sin. compl.
- ca pebrononer, n m sin. compl.
- ca salze ver, n m sin. compl.
- ca ximbla, n f sin. compl.
- es agnocasto, n m
- fr gattilier, n m
- en chastetree, n
<.FITXA MODIFICADA>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>
Definició
Nota
- Les fulles i els fruits de l'aloc, en infusió, han estat emprats com a sedants, espasmolítics i anafrodisíacs, i típicament com a guaridors de ferides.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca artemisa borda, n f
- ca botgeta, n f alt. sin.
- ca botgeta d'esca, n f alt. sin.
- ca botgeta esquera, n f alt. sin.
- ca botgetes, n f pl alt. sin.
- ca botja d'esca, n f alt. sin.
- ca camamilla d'esca, n f alt. sin.
- ca donzell, n m alt. sin.
- ca herba del reuma, n f alt. sin.
- ca herba morenera, n f alt. sin.
- ca herba santa, n f alt. sin.
- ca mançanella, n f alt. sin.
- ca morenera prima, n f alt. sin.
- ca ullastre de frare, n m alt. sin.
- ca bogeta, n f var. ling.
- ca mançamilla, n f var. ling.
- ca mançanilla, n f var. ling.
- ca mançanilla borda, n f var. ling.
- ca mançanilla vera, n f var. ling.
- ca oastre de frare, n m var. ling.
- nc Phagnalon saxatile (L.) Cass.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca artemisa borda, n f
- ca botgeta, n f alt. sin.
- ca botgeta d'esca, n f alt. sin.
- ca botgeta esquera, n f alt. sin.
- ca botgetes, n f pl alt. sin.
- ca botja d'esca, n f alt. sin.
- ca camamilla d'esca, n f alt. sin.
- ca donzell, n m alt. sin.
- ca herba del reuma, n f alt. sin.
- ca herba morenera, n f alt. sin.
- ca herba santa, n f alt. sin.
- ca mançanella, n f alt. sin.
- ca morenera prima, n f alt. sin.
- ca ullastre de frare, n m alt. sin.
- ca bogeta, n f var. ling.
- ca mançamilla, n f var. ling.
- ca mançanilla, n f var. ling.
- ca mançanilla borda, n f var. ling.
- ca mançanilla vera, n f var. ling.
- ca oastre de frare, n m var. ling.
- nc Phagnalon saxatile (L.) Cass.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bàlsam, n m
- ca figa dels hotentots (fruit), n f sin. compl.
- ca bàlsam menut, n m alt. sin.
- ca cabellera de la reina, n f alt. sin.
- ca calaguala, n f alt. sin.
- ca catxalanda, n f alt. sin.
- ca cuquets, n m pl alt. sin.
- ca curacalls, n m alt. sin.
- ca ditets, n m pl alt. sin.
- ca herba de calls, n f alt. sin.
- ca orella de frare, n f alt. sin.
- ca patata frita, n f alt. sin.
- ca ungla de gat, n f alt. sin.
- ca cala guala, n f var. ling.
- ca unya de gat, n f var. ling.
- ca xorrosa, n f var. ling.
- nc Carpobrotus acinaciformis (L.) Bolus
- nc Mesembryanthemum acinaciforme L. sin. compl.
<Botànica > aizoàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bàlsam, n m
- ca figa dels hotentots (fruit), n f sin. compl.
- ca bàlsam menut, n m alt. sin.
- ca cabellera de la reina, n f alt. sin.
- ca calaguala, n f alt. sin.
- ca catxalanda, n f alt. sin.
- ca cuquets, n m pl alt. sin.
- ca curacalls, n m alt. sin.
- ca ditets, n m pl alt. sin.
- ca herba de calls, n f alt. sin.
- ca orella de frare, n f alt. sin.
- ca patata frita, n f alt. sin.
- ca ungla de gat, n f alt. sin.
- ca cala guala, n f var. ling.
- ca unya de gat, n f var. ling.
- ca xorrosa, n f var. ling.
- nc Carpobrotus acinaciformis (L.) Bolus
- nc Mesembryanthemum acinaciforme L. sin. compl.
<Botànica > aizoàcies>
<.FITXA MODIFICADA>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>, <Terminologia històrica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca bàlsam de frare, n m
- ca bàlsam de Fraire, n m sin. compl.
- ca bàlsam de Turlington, n m sin. compl.
- ca bàlsam de Wade, n m sin. compl.
- ca gotes de Peter, n f pl sin. compl.
- ca gotes de Wade, n f pl sin. compl.
- ca tintura de benjuí composta, n f sin. compl.
- ca tintura de benzoïna composta, n f sin. compl.
<.FITXA MODIFICADA>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>, <Terminologia històrica>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca barba cabruna, n f
- ca barba de cabra, n f alt. sin.
- ca barba de frare, n f alt. sin.
- ca barbeta, n f alt. sin.
- ca barbeta de prat, n f alt. sin.
- ca escurçonera blanca, n f alt. sin.
- ca herba barbuda, n f alt. sin.
- ca herba de cabra, n f alt. sin.
- ca inflabou, n m alt. sin.
- ca repunxons, n m pl alt. sin.
- ca salsifí, n m alt. sin.
- ca escorçonera blanca, n f var. ling.
- ca salsifia, n f var. ling.
- nc Tragopogon pratensis L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
Nota
- MASCLANS recull les denominacions barba cabruna, barba de cabra, barba de frare, barbeta, escurçonera blanca, herba barbuda, herba de cabra i inflabou per a Tragopogon pratensis i espècies afins.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca barba cabruna, n f
- ca barba de cabra, n f alt. sin.
- ca barba de frare, n f alt. sin.
- ca barbeta, n f alt. sin.
- ca barbeta de prat, n f alt. sin.
- ca escurçonera blanca, n f alt. sin.
- ca herba barbuda, n f alt. sin.
- ca herba de cabra, n f alt. sin.
- ca inflabou, n m alt. sin.
- ca repunxons, n m pl alt. sin.
- ca salsifí, n m alt. sin.
- ca escorçonera blanca, n f var. ling.
- ca salsifia, n f var. ling.
- nc Tragopogon pratensis L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
Nota
- MASCLANS recull les denominacions barba cabruna, barba de cabra, barba de frare, barbeta, escurçonera blanca, herba barbuda, herba de cabra i inflabou per a Tragopogon pratensis i espècies afins.
