Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "fricatiu" dins totes les àrees temàtiques

ús privatiu ús privatiu

<Dret > Dret administratiu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret administratiu [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/169/>

  • ca  ús privatiu, n m
  • es  uso privativo, n m

<Dret administratiu > Béns de l'Administració>

Definició
Ús d'una part del domini públic per un particular, que limita o exclou la possibilitat que el facin servir altres persones.

Nota

  • L'ús privatiu del domini públic requereix una llicència atorgada per una administració pública.
bé privatiu bé privatiu

<Dret > Dret civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>

  • ca  bé privatiu, n m
  • es  bien privativo

<Dret civil > Dret de família>

Definició
Bé que pertany exclusivament a un dels cònjuges.
consonant fricativa consonant fricativa

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  consonant fricativa, n f
  • es  consonante fricativa
  • fr  consonne fricative
  • en  fricative consonant

<Lingüística>

Definició
Consonant contínua articulada mitjançant una aproximació entre dos òrgans bucals, i de manera que l'aire, en sortir, provoca un soroll de fregament.
consonant fricativa consonant fricativa

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  consonant fricativa, n f
  • es  consonante fricativa
  • fr  consonne fricative
  • en  fricative consonant

<Lingüística>

Definició
Consonant que s'articula amb l'acostament de dos òrgans articulatoris i la constricció del canal vocal, que no arriba a tancar-se però que provoca una fricció o turbulència en el pas de l'aire.

Nota

  • Són fricatives les consonants /f, v, s, z, ʒ, ʃ/.
consonant fricativa laringal consonant fricativa laringal

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  consonant fricativa laringal, n f
  • ca  consonant aspirada, n f sin. compl.
  • es  consonante aspirada
  • es  consonante fricativa laringal
  • fr  consonne aspirée
  • fr  consonne fricative laryngée
  • en  aspirated consonant
  • en  laryngeal fricative consonant

<Lingüística>

Definició
Consonant que s'articula per mitjà d'una fricció entre les parets de la glotis lleugerament oberta.

Nota

  • Fonèticament es representa per [h] i pot acompanyar altres consonants.
diputat privatiu | diputada privativa diputat privatiu | diputada privativa

<Història del dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  diputat privatiu | diputada privativa, n m, f

<Història del dret>

Definició
V.: diputat local n m/f

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
dret patrimonial de l'Administració pública dret patrimonial de l'Administració pública

<Dret > Dret administratiu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret administratiu [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/169/>

  • ca  dret patrimonial de l'Administració pública, n m
  • ca  dret de domini privat de l'Administració pública, n m sin. compl.
  • ca  dret privatiu de l'Administració pública, n m sin. compl.
  • es  derecho de dominio privado de la Administración pública, n m
  • es  derecho patrimonial de la Administración pública, n m
  • es  derecho privativo de la Administración pública, n m

<Dret administratiu > Béns de l'Administració>

Definició
Dret de titularitat d'una administració pública sobre un bé patrimonial.
fricació fricació

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  fricació, n f
  • ca  constricció, n f sin. compl.
  • es  fricación
  • fr  constriction
  • en  friction

<Lingüística>

Definició
Fenomen articulatori segons el qual es produeix un soroll de fricció provocat per l'acostament de dos òrgans articulatoris i la constricció del canal vocal, que no arriba a tancar-se.

Nota

  • Per exemple, el fenomen associat a l'articulació de les consonants /v/ i /f/ mitjançant l'acostament del llavi inferior a les incisives superiors.
fricatització fricatització

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  fricatització, n f
  • es  fricación
  • es  fricatización
  • fr  fricativisation
  • en  frication

<Lingüística>

Definició
Procés pel qual una consonant no fricativa s'hi transforma.
fricatització fricatització

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  fricatització, n f
  • es  fricatización
  • fr  frication
  • en  frication

<Lingüística>

Definició
Procés pel qual una articulació consonàntica no fricativa esdevé fricativa, com a canvi diacrònic o com a realització sincrònica.

Nota

  • Per exemple, el canvi en el mot llatí CATĒNA > cadena, en què l'oclusiva /t/ esdevé /d/, realitzada normalment com a fricativa [ð].