Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "fruit" dins totes les àrees temàtiques
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca nonier, n m
- es fruta del diablo, n f
- es guanábana cimarrona, n f
- es mora de la India, n f
- es nigua, n f
- es noni, n m
- es piña de puerco, n f
- fr bois douleur, n m
- fr nono, n m
- fr pomme-chien, n m
- it gelso indiano, n m
- it noni, n m
- pt aal, n m
- pt noni, n m
- pt nono, n m
- en aal, n
- en beach mulberry, n
- en brimstone tree, n
- en cheese fruit, n
- en great morinda, n
- en Indian mulberry, n
- en noni, n
- en painkiller, n
- en Indian-mulberry, n var. ling.
- de indischer Maulbeerbaum, n m
- de Nonibaum, n m
- nc Morinda citrifolia
- nc Morinda elliptica
<Botànica>
Definició
Nota
- 1. El fruit del nonier és el noni.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca olivera, n f
- ca garró (botó floral), n m sin. compl.
- ca molló (flor), n m sin. compl.
- ca mostra (botó floral), n f sin. compl.
- ca oliu, n m sin. compl.
- ca oliva (fruit), n f sin. compl.
- ca oliver, n m sin. compl.
- ca càmola (flor), n f alt. sin.
- ca cervequí, n m alt. sin.
- ca olivera d'empelt, n f alt. sin.
- ca olivera de cultiu, n f alt. sin.
- ca olivera de llei, n f alt. sin.
- ca olivera vera, n f alt. sin.
- ca ullastre, n m alt. sin.
- ca auliver, n m var. ling.
- ca aulivera, n f var. ling.
- nc Olea europaea L. var. europaea
<Botànica > oleàcies>
Nota
- DIEC2-E recull els noms següents per a races d'olivera: arbequina, argudell (argudella), ba got, bequeruda (bequerut), corivella (corivell), ginjolenca (ginjolenc), morruda, negreta, olesana, roget, sevillenca, terralta, verdal, verderola i verdiella (verdiell). MASCLANS recull els noms de «varietats de conreu (cultivars): argudella, arbequina, verde-rola, terralta, farga, etc.» MUL1991 recull els noms següents per a diverses races: aragonesa, baix fulla, borriolenca, cuquello, farga, fi guereto, gorçals de beca, llumetes (llometes), llusiero (canetera), mançanilla (mançanillera), morones (moron), morruda (dels regers), olivera reger, olivera albocasines (bocassines, pròpies d'Albocàsser), picuals, i sevillenca (sevillenc
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca olivera, n f
- ca garró (botó floral), n m sin. compl.
- ca molló (flor), n m sin. compl.
- ca mostra (botó floral), n f sin. compl.
- ca oliu, n m sin. compl.
- ca oliva (fruit), n f sin. compl.
- ca oliver, n m sin. compl.
- ca càmola (flor), n f alt. sin.
- ca cervequí, n m alt. sin.
- ca olivera d'empelt, n f alt. sin.
- ca olivera de cultiu, n f alt. sin.
- ca olivera de llei, n f alt. sin.
- ca olivera vera, n f alt. sin.
- ca ullastre, n m alt. sin.
- ca auliver, n m var. ling.
- ca aulivera, n f var. ling.
- nc Olea europaea L. var. europaea
<Botànica > oleàcies>
Nota
- DIEC2-E recull els noms següents per a races d'olivera: arbequina, argudell (argudella), ba got, bequeruda (bequerut), corivella (corivell), ginjolenca (ginjolenc), morruda, negreta, olesana, roget, sevillenca, terralta, verdal, verderola i verdiella (verdiell). MASCLANS recull els noms de «varietats de conreu (cultivars): argudella, arbequina, verde-rola, terralta, farga, etc.» MUL1991 recull els noms següents per a diverses races: aragonesa, baix fulla, borriolenca, cuquello, farga, fi guereto, gorçals de beca, llumetes (llometes), llusiero (canetera), mançanilla (mançanillera), morones (moron), morruda (dels regers), olivera reger, olivera albocasines (bocassines, pròpies d'Albocàsser), picuals, i sevillenca (sevillenc
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca pacaner, n m
- ca pacana, n f sin. compl.
- ca pacana (fruit), n f sin. compl.
- ca pacana (llavor), n f sin. compl.
- ca nou d'Amèrica, n f alt. sin.
- ca nou de Màlaga (fruit), n f alt. sin.
- ca nouer americà, n m alt. sin.
- ca anouer americà, n m var. ling.
- ca anouers americans, n m pl var. ling.
- ca pecana, n f var. ling.
- ca pecaner, n m var. ling.
- nc Carya illinoinensis (Wangenh.) K. Koch
- nc Carya olivaeformis Nutt. var. ling.
<Botànica > juglandàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca pacaner, n m
- ca pacana, n f sin. compl.
- ca pacana (fruit), n f sin. compl.
- ca pacana (llavor), n f sin. compl.
- ca nou d'Amèrica, n f alt. sin.
- ca nou de Màlaga (fruit), n f alt. sin.
- ca nouer americà, n m alt. sin.
- ca anouer americà, n m var. ling.
- ca anouers americans, n m pl var. ling.
- ca pecana, n f var. ling.
- ca pecaner, n m var. ling.
- nc Carya illinoinensis (Wangenh.) K. Koch
- nc Carya olivaeformis Nutt. var. ling.
<Botànica > juglandàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca palmera de dàtils, n f
- ca dàtil (fruit), n m sin. compl.
- ca datiler, n m sin. compl.
- ca datilera, n f sin. compl.
- ca fasser, n m sin. compl.
- ca palma, n f sin. compl.
- ca palma (fulla), n f sin. compl.
- ca palmera, n f sin. compl.
- ca fasser datiler, n m alt. sin.
- ca fasser de dàtils, n m alt. sin.
- ca palma datilera, n f alt. sin.
- ca palma vera, n f alt. sin.
- ca palmer, n m alt. sin.
- ca palmera datilera, n f alt. sin.
- ca palmes, n f pl alt. sin.
- ca andàtel (fruit), n m var. ling.
- ca jasser, n m var. ling.
- ca palmavera, n f var. ling.
- ca paumera, n f var. ling.
- nc Phoenix dactylifera L.
<Botànica > palmes / arecàcies>
Nota
- Andàtel és un nom alguerès provinent de l'italià antic andáttalo.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca palmera de dàtils, n f
- ca dàtil (fruit), n m sin. compl.
- ca datiler, n m sin. compl.
- ca datilera, n f sin. compl.
- ca fasser, n m sin. compl.
- ca palma, n f sin. compl.
- ca palma (fulla), n f sin. compl.
- ca palmera, n f sin. compl.
- ca fasser datiler, n m alt. sin.
- ca fasser de dàtils, n m alt. sin.
- ca palma datilera, n f alt. sin.
- ca palma vera, n f alt. sin.
- ca palmer, n m alt. sin.
- ca palmera datilera, n f alt. sin.
- ca palmes, n f pl alt. sin.
- ca andàtel (fruit), n m var. ling.
- ca jasser, n m var. ling.
- ca palmavera, n f var. ling.
- ca paumera, n f var. ling.
- nc Phoenix dactylifera L.
<Botànica > palmes / arecàcies>
Nota
- Andàtel és un nom alguerès provinent de l'italià antic andáttalo.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca passiflora, n f
- ca magraneta (fruit), n f sin. compl.
- ca passionària, n f alt. sin.
- nc Passiflora quadrangularis L.
<Botànica > passifloràcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca passiflora, n f
- ca magraneta (fruit), n f sin. compl.
- ca passionària, n f alt. sin.
- nc Passiflora quadrangularis L.
<Botànica > passifloràcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca perera, n f
- ca pera (fruit), n f sin. compl.
- ca perer, n m sin. compl.
- nc Pyrus communis L.
<Botànica > rosàcies>
Nota
- DIEC2-E recull les varietats de pera blanca d'Aranjuez, camosina, campmanya, mosquerola i sarmenya (arbre: sarmenyera). GARCIAE recull perera bergamota. MASCLANS recull els noms llimonera, peramanyer (fruit: peramany) i sarmenyera (fruit: pera sarmenya) per a races de conreu.
