Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "fuet" dins totes les àrees temàtiques

a dues veus a dues veus

<Arts > Música>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2

En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  a dues veus, adj
  • ca  a dos veus (valencià), adj sin. compl.
  • es  a dos voces
  • en  a duet

<Música>

Definició
Que està escrita o que s'interpreta (una peça polifònica) amb una altra veu que acompanya la melodia principal.
afilat -ada afilat -ada

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  afilat -ada, adj
  • es  ahilado -da, adj
  • fr  fluet -ette, adj
  • en  fine, adj
  • en  thin, adj

<Enginyeria forestal>

anomalia de Pelger-Huët anomalia de Pelger-Huët

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Anatomia > Citologia>, <Hematologia i hemoteràpia>, <Disciplines de suport > Genètica i genòmica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  anomalia de Pelger-Huët, n f

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Anatomia > Citologia>, <Hematologia i hemoteràpia>, <Disciplines de suport > Genètica i genòmica>

Definició
Anomalia hereditària autosòmica dominant caracteritzada per la presència d'una condensació patològica de la cromatina dels nuclis dels leucòcits granulòcits, amb incapacitat per a segmentar-se. També pot afectar els basòfils i els eosinòfils. Els factors heterozigòtics de l'anomalia són asimptomàtics o bé presenten una certa propensió a tenir infeccions per alteració de la funció quimiotàctica de llurs neutròfils.
ast de fusta ast de fusta

<Utillatge de cuina>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  ast de fusta, n m
  • es  asador de madera
  • fr  haste de fust

<Utillatge de cuina>

Definició
Ast fet de fusta olorosa que perfuma l'aliment que travessa.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  avet, n m
  • ca  pivet, n m sin. compl.
  • ca  avet blanc, n m alt. sin.
  • ca  avet comú, n m alt. sin.
  • ca  pi avet, n m alt. sin.
  • ca  sapí, n m alt. sin.
  • ca  abet, n m var. ling.
  • ca  abete, n f var. ling.
  • ca  aubet, n m var. ling.
  • ca  auet, n m var. ling.
  • ca  bet, n m var. ling.
  • ca  pi vet, n m var. ling.
  • ca  pi-bet, n m var. ling.
  • ca  pibet, n m var. ling.
  • ca  vet, n m var. ling.
  • nc  Abies alba Mill.
  • nc  Abies pectinata (Lam.) DC. var. ling.

<Botànica > pinàcies>

Nota

  • La denominació sapí, documentada en dues obres d'autors mallorquins (LLOFR i GENEST), acostuma a aplicar-se més estrictament a Pinus halepensis o d'altres espècies de Pinus (MASCLANS el recull per a P. halepensis i per a P. mugo subsp. uncinata, i LLENS1953 per a P. sylvestris). Aplicada a Abies, coincideix amb el francès sapin 'avet'.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  avet, n m
  • ca  pivet, n m sin. compl.
  • ca  avet blanc, n m alt. sin.
  • ca  avet comú, n m alt. sin.
  • ca  pi avet, n m alt. sin.
  • ca  sapí, n m alt. sin.
  • ca  abet, n m var. ling.
  • ca  abete, n f var. ling.
  • ca  aubet, n m var. ling.
  • ca  auet, n m var. ling.
  • ca  bet, n m var. ling.
  • ca  pi vet, n m var. ling.
  • ca  pi-bet, n m var. ling.
  • ca  pibet, n m var. ling.
  • ca  vet, n m var. ling.
  • nc  Abies alba Mill.
  • nc  Abies pectinata (Lam.) DC. var. ling.

<Botànica > pinàcies>

Nota

  • La denominació sapí, documentada en dues obres d'autors mallorquins (LLOFR i GENEST), acostuma a aplicar-se més estrictament a Pinus halepensis o d'altres espècies de Pinus (MASCLANS el recull per a P. halepensis i per a P. mugo subsp. uncinata, i LLENS1953 per a P. sylvestris). Aplicada a Abies, coincideix amb el francès sapin 'avet'.
barra de combustible barra de combustible

<Energia > Energia elèctrica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA i SOLER, Jordi; RIUS i ALCARAZ, Lluís; SOLER i CEREZO, Ester. Diccionari de l'empresa elèctrica. Barcelona: La Llar del Llibre, 1991. 154 p.
ISBN 84-7279-447-4

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  barra de combustible, n f
  • es  barra de combustible
  • fr  barreau de combustible
  • en  fuel element
  • en  fuel rod
  • de  Brennstoffstab
  • de  Spaltmaterialstab

<Energia elèctrica > Producció > Central nuclear>

Definició
Barra de material físsil continguda en una beina i emprada com a combustible en els reactors nuclears.

<Física>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de física [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/149>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.

  • ca   n f
  • es   n f
  • fr   n f
  • en   n

<Física > Física nuclear>

Definició
batedor batedor

<Utillatge de cuina>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  batedor, n m
  • es  batidor
  • fr  batteur
  • fr  fouet
  • fr  fouet à battre
  • en  beater
  • en  dixer
  • en  whisk

<Utillatge de cuina>

Definició
Paleta que serveix per a batre els ous i altres aliments.
batedor batedor

<Utillatge de cuina>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  batedor, n m
  • ca  enganyamarits, n m
  • es  batidor para montar claras
  • fr  fouet
  • en  whisk

<Utillatge de cuina>

Definició
Batedor de metall, amb una malla a la base, que s'utilitza per a muntar clares.