Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "fullaca" dins totes les àrees temàtiques

darrer | darrera darrer | darrera

<Esport > Esports de pilota > Rugbi>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de rugbi [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/24/>

  • ca  darrer | darrera, n m, f
  • es  zaguero
  • fr  arrière
  • en  fullback

<Esport > Esports de pilota > Rugbi>

Definició
Jugador més endarrerit, situat a prop de la pròpia línia d'assaig, que s'encarrega de defensar i també d'afegir-se a l'atac en cas d'una acció ofensiva del conjunt del seu equip.

Nota

  • El darrer és el jugador número 15.
darrer | darrera darrer | darrera

<09 Esports de pilota > 06 Rugbi>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  darrer | darrera, n m, f
  • es  zaguero | zaguera
  • fr  arrière
  • it  arretrato | arretrata
  • en  fullback

<Esport > 09 Esports de pilota > 06 Rugbi>

Definició
Jugador més endarrerit, situat a prop de la pròpia línia d'assaig, que s'encarrega de defensar i també d'afegir-se a l'atac en cas d'una acció ofensiva del conjunt del seu equip.

Nota

  • El darrer és el jugador número 15.
desbrossadora de fullam desbrossadora de fullam

<Agricultura. Ramaderia > Maquinària i equip agropecuari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

MARTÍ i FERRER, Robert. Diccionari de maquinària agrícola. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Curial, 1994. 277 p. (Terminologies)
ISBN 84-393-3155-X; 84-7256-893-8

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  desbrossadora de fullam, n f
  • es  desbrozadora de follaje
  • es  desbrozadora de matas
  • fr  défaneuse
  • fr  effaneuse
  • it  trinciaculmi
  • it  trinciafoglie
  • en  haulm slasher
  • en  potato haulm remover
  • de  Kartoffelkrautvernichter
  • de  Krautschläger

<Maquinària i equip agropecuari>

Definició
Màquina agrícola que elimina les fulles de les plantes per facilitar el treball de l'arrencadora quan larecol·lecció es fa amb la planta en verd.
desbrossadora de fullam desbrossadora de fullam

<Maquinària agrícola>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  desbrossadora de fullam, n f
  • es  desbrozadora de follaje
  • es  desbrozadora de matas
  • fr  défaneuse
  • fr  effaneuse
  • it  trinciaculmi
  • it  trinciafoglie
  • en  haulm slasher
  • en  potato haulm remover
  • de  Kartoffelkrautvernichter
  • de  Krautschläger

<Indústria > Indústria mecànica > Maquinària agrícola>

enllaça-ho amb el contingut enllaça-ho amb el contingut

<TIC > Informàtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  enllaça-ho amb el contingut
  • en  link to content

<Localització > Fraseologia>

error de mercat error de mercat

<Economia > Política econòmica > Política fiscal. Hisenda pública>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE BARCELONA. GRUP D'INNOVACIÓ DOCENT EN ECONOMIA DELS IMPOSTS (GIDEI). Diccionari de fiscalitat [en línia]. 2a ed. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics, 2021.
<https://www.ub.edu/ubterm/obra/fiscalitat/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  error de mercat, n m
  • ca  fallada de mercat, n f sin. compl.
  • es  error de mercado, n m
  • es  fallo de mercado, n m
  • en  market failure, n

<Fiscalitat>

Definició
Circumstància en què el mercat no assigna un bé concret de manera eficient.
error del mercat error del mercat

<Empresa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  error del mercat, n m
  • ca  fallada del mercat, n f
  • es  error del mercado, n m
  • es  fallo del mercado, n m
  • fr  défaillance du marché, n f
  • fr  inefficacité du marché, n f
  • fr  marché inopérant, n m
  • en  market failure, n

<Empresa>

Definició
Imperfecció del sistema de preus en assignar eficientment els recursos, de manera que no garanteix ni la provisió total de determinats béns i serveis, ni una distribució equitativa dels recursos.
espiga d'aigua espiga d'aigua

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  espiga d'aigua, n f
  • ca  espiga d'aigua crespa, n f alt. sin.
  • ca  llapó fullat, n m alt. sin.
  • ca  plantatge rull, n m alt. sin.
  • ca  potamogèton cresp, n m alt. sin.
  • ca  serrada, n f alt. sin.
  • ca  serrada d'aigua, n f alt. sin.
  • ca  aserrada, n f var. ling.
  • ca  plantatge reüll, n m var. ling.
  • nc  Potamogeton crispus L.

<Botànica > potamogetonàcies>

espiga d'aigua espiga d'aigua

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  espiga d'aigua, n f
  • ca  espiga d'aigua crespa, n f alt. sin.
  • ca  llapó fullat, n m alt. sin.
  • ca  plantatge rull, n m alt. sin.
  • ca  potamogèton cresp, n m alt. sin.
  • ca  serrada, n f alt. sin.
  • ca  serrada d'aigua, n f alt. sin.
  • ca  aserrada, n f var. ling.
  • ca  plantatge reüll, n m var. ling.
  • nc  Potamogeton crispus L.

<Botànica > potamogetonàcies>

fal·làcia fal·làcia

<Ciències socials > Filosofia > Teoria del coneixement>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de teoria del coneixement. Barcelona: Fundació Barcelona, 1994. 112 p.; 22 cm. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88164-09-4

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  fal·làcia, n f
  • es  falacia
  • fr  fallacia
  • en  fallacy
  • de  Fehlschluss

<Teoria del coneixement>

Definició
Procés de raonament incorrecte.