Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "galanteig" dins totes les àrees temàtiques

galactosèmia galactosèmia

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Endocrinologia i nutrició>, <Hematologia i hemoteràpia>, <Tècniques diagnòstiques i de tractament>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  galactosèmia, n f
  • ca  galactèmia, n f sin. compl.
  • es  galactosemia
  • fr  galactosémie
  • en  galactosemia

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Endocrinologia i nutrició>, <Hematologia i hemoteràpia>, <Tècniques diagnòstiques i de tractament>

Definició
Presència de galactosa a la sang.
galactosèmia galactosèmia

<Malalties i síndromes>, <Endocrinologia i nutrició>, <Disciplines de suport > Genètica i genòmica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  galactosèmia, n f
  • ca  galactèmia, n f sin. compl.
  • es  galactosemia, n f
  • fr  galactosémie, n f
  • en  galactosemia, n

<Malalties i síndromes>, <Endocrinologia i nutrició>, <Disciplines de suport > Genètica i genòmica>

Definició
Trastorn genètic del metabolisme de la galactosa produït per un dèficit enzímic de natura diversa, que provoca l'acumulament de galactosa a la sang (galactosèmia) i a l'orina (galactosúria) consecutiu a l'administració dietètica de llet, aliment que conté el disacàrid de lactosa (galactosa i glucosa). La galactosa es metabolitza en condicions normals en el fetge per mitjà d'una sèrie de reaccions bioquímiques que la transformen en glucosa, a través del concurs consecutiu de tres enzims: galactocinasa, fosfatasa-1-fosfat-uridiltransferasa i uridindifosfogalactosa-4-epimerasa. El dèficit d'alguns d'aquests enzims provoca el tipus corresponent de galactosèmia. La galactosa acumulada en aquests casos és reduïda a galactitol mitjançant els enzims aldosa reductasa i l-hexonat deshidrogenasa. El galactitol no és metabolitzat ulteriorment i s'acumula en alguns teixits, entre ells el cristal·lí, o bé és eliminat per ronyó. La galactosa també pot oxidar-se a galactonat, mitjançant NAD (dinuceòtid d'adenina i nicotinamida), i acumular-se en forma d'aquest metabòlit en els teixits eliminant-se pel ronyó. Les manifestacions químiques són el resultat de la toxicitat de la galactosa i els seus metabòlits.

Nota

  • Es manifesta després del naixement, quan el nadó ingereix aliments que contenen galactosa, i es produeixen alteracions gastrointestinals diverses. El tractament preventiu consisteix en una dieta restrictiva en galactosa, que s'ha de mantenir fins als sis mesos.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2

En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  galant, adj
  • es  galante
  • en  galant

<Música>

Definició
Que és (una obra musical) lleugera i refinada, pròpia de l'estil galant.
galanteria galanteria

<Arts > Música>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2

En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  galanteria, n f
  • es  galantería
  • en  galante music

<Música>

Definició
Obra de caràcter elegant i intimista que respon a l'estil galant vigent en la segona mitat del segle XVIII.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  galanteries, n f pl

<Música>

Definició
Moviments de la suite clàssica de principis del segle XVIII, que no són essencials per a l'esquema principal i que es poden considerar com a interpolacions de caràcter lleuger.
galantina galantina

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  galantina
  • es  galantina
  • fr  galantine
  • it  galantina
  • en  galantine
  • de  Galantine

<Plats a la carta. Carn>

galateid galateid

<Zoologia > Crustacis>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  galateid, n m
  • es  galateido

<Zoologia > Crustacis>

Definició
Decàpode pertanyent a la família dels galateids.
galateids galateids

<Zoologia > Crustacis>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  galateids, n m pl
  • es  galateidos

<Zoologia > Crustacis>

Definició
Família de decàpodes macrurs, que posseeixen el cos arrugat transversalment i el tegument molt calcificat.
lliri de neu lliri de neu

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  lliri de neu, n m
  • ca  allassa, n f sin. compl.
  • ca  fadrí, n m sin. compl.
  • ca  flor de neu, n f sin. compl.
  • ca  viola blanca, n f sin. compl.
  • ca  viola d'hivern, n f sin. compl.
  • ca  aiguamoix, n m alt. sin.
  • ca  aiguamoixos, n m pl alt. sin.
  • ca  allassa blanca, n f alt. sin.
  • ca  fadrins, n m pl alt. sin.
  • ca  flor blanca d'hivern, n f alt. sin.
  • ca  herba del cap blanc, n f alt. sin.
  • ca  llàgrimes de Sant Josep, n f pl alt. sin.
  • nc  Galanthus nivalis L.

<Botànica > amaril·lidàcies>

lliri de neu lliri de neu

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  lliri de neu, n m
  • ca  allassa, n f sin. compl.
  • ca  fadrí, n m sin. compl.
  • ca  flor de neu, n f sin. compl.
  • ca  viola blanca, n f sin. compl.
  • ca  viola d'hivern, n f sin. compl.
  • ca  aiguamoix, n m alt. sin.
  • ca  aiguamoixos, n m pl alt. sin.
  • ca  allassa blanca, n f alt. sin.
  • ca  fadrins, n m pl alt. sin.
  • ca  flor blanca d'hivern, n f alt. sin.
  • ca  herba del cap blanc, n f alt. sin.
  • ca  llàgrimes de Sant Josep, n f pl alt. sin.
  • nc  Galanthus nivalis L.

<Botànica > amaril·lidàcies>