Cercaterm

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca corona, n f
es corona
en chaplet
en crown
en garland

<Indumentària > Accessoris de vestir>

Definició

Ornament en forma de cercle que se cenyeix al cap.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca creixen bord, n m
ca creixenera, n f sin. compl.
ca agret, n m alt. sin.
ca api bord, n m alt. sin.
ca api d'aigua, n m alt. sin.
ca api de síquia, n m alt. sin.
ca creixen de bou, n m alt. sin.
ca créixens, n m pl alt. sin.
ca créixens bords, n m pl alt. sin.
ca galassa, n f alt. sin.
ca porro salvatge, n m alt. sin.
ca àbit d'aigua, n m var. ling.
ca àbit de síquia, n m var. ling.
ca àpit bord, n m var. ling.
ca clenxot, n m var. ling.
ca créixec bord, n m var. ling.
ca créixem bord, n m var. ling.
ca créixem de bou, n m var. ling.
ca créixems, n m pl var. ling.
ca créixems bords, n m pl var. ling.
ca gallasa, n f var. ling.
ca gallassa, n f var. ling.
ca gréixols, n m pl var. ling.
ca gréixoms, n m pl var. ling.
ca gréixons, n m pl var. ling.
ca greixos, n m pl var. ling.
ca grénxol, n m var. ling.
nc Apium nodiflorum (L.) Lag.
nc Helosciadium nodiflorum (L.) Koch sin. compl.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca creixen bord, n m
ca creixenera, n f sin. compl.
ca agret, n m alt. sin.
ca api bord, n m alt. sin.
ca api d'aigua, n m alt. sin.
ca api de síquia, n m alt. sin.
ca creixen de bou, n m alt. sin.
ca créixens, n m pl alt. sin.
ca créixens bords, n m pl alt. sin.
ca galassa, n f alt. sin.
ca porro salvatge, n m alt. sin.
ca àbit d'aigua, n m var. ling.
ca àbit de síquia, n m var. ling.
ca àpit bord, n m var. ling.
ca clenxot, n m var. ling.
ca créixec bord, n m var. ling.
ca créixem bord, n m var. ling.
ca créixem de bou, n m var. ling.
ca créixems, n m pl var. ling.
ca créixems bords, n m pl var. ling.
ca gallasa, n f var. ling.
ca gallassa, n f var. ling.
ca gréixols, n m pl var. ling.
ca gréixoms, n m pl var. ling.
ca gréixons, n m pl var. ling.
ca greixos, n m pl var. ling.
ca grénxol, n m var. ling.
nc Apium nodiflorum (L.) Lag.
nc Helosciadium nodiflorum (L.) Koch sin. compl.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca dallar, v tr
es guadañar
en scythe, to

Definició

Segar amb la dalla.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca dallar, v tr
es dallar, v tr
es guadañar, v tr
fr faucher, v tr
en scythe (to), v tr

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca didalets de la Mare de Déu, n m pl
ca baladre bord, n m sin. compl.
ca ditets de la Mare de Déu, n m pl sin. compl.
ca baladre, n m alt. sin.
ca banya de cabra, n f alt. sin.
ca didals de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
ca dolçamel, n m alt. sin.
ca gallaret, n m alt. sin.
ca gallets, n m pl alt. sin.
ca gallinassa, n f alt. sin.
ca gavarrera, n f alt. sin.
ca herba santjoanera, n f alt. sin.
ca lligabosc, n m alt. sin.
ca lligabosc mediterrani, n m alt. sin.
ca lligabosc valencià, n m alt. sin.
ca mamellera, n f alt. sin.
ca mare del bosc, n f alt. sin.
ca mare-selva, n f alt. sin.
ca mata-selva, n f alt. sin.
ca matacabra borda, n f alt. sin.
ca patimanetes, n f pl alt. sin.
ca pipera, n f alt. sin.
ca piponera, n f alt. sin.
ca potes i manetes, n f pl alt. sin.
ca rotaboc, n m alt. sin.
ca sabatetes, n f pl alt. sin.
ca santjoanera, n f alt. sin.
ca xuclamel, n m alt. sin.
ca xuclamel valencià, n m alt. sin.
ca xuplamel, n m alt. sin.
ca balanjo, n m var. ling.
ca balànju, n m var. ling.
ca galleret, n m var. ling.
ca herba Sant Joanera, n f var. ling.
ca lligabosca, n f var. ling.
ca madriselva, n f var. ling.
ca maniselva, n f var. ling.
ca mareselva, n f var. ling.
ca mariselva, n f var. ling.
ca mataselva, n f var. ling.
ca mataserva, n f var. ling.
nc Lonicera implexa Aiton
nc Lonicera valentina Pau var. ling.

<Botànica > caprifoliàcies>

Nota

Balanjo (d'acord amb la grafia de SANNA, pron. "baranju") és un nom alguerès provinent del sard balanzu.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca didalets de la Mare de Déu, n m pl
ca baladre bord, n m sin. compl.
ca ditets de la Mare de Déu, n m pl sin. compl.
ca baladre, n m alt. sin.
ca banya de cabra, n f alt. sin.
ca didals de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
ca dolçamel, n m alt. sin.
ca gallaret, n m alt. sin.
ca gallets, n m pl alt. sin.
ca gallinassa, n f alt. sin.
ca gavarrera, n f alt. sin.
ca herba santjoanera, n f alt. sin.
ca lligabosc, n m alt. sin.
ca lligabosc mediterrani, n m alt. sin.
ca lligabosc valencià, n m alt. sin.
ca mamellera, n f alt. sin.
ca mare del bosc, n f alt. sin.
ca mare-selva, n f alt. sin.
ca mata-selva, n f alt. sin.
ca matacabra borda, n f alt. sin.
ca patimanetes, n f pl alt. sin.
ca pipera, n f alt. sin.
ca piponera, n f alt. sin.
ca potes i manetes, n f pl alt. sin.
ca rotaboc, n m alt. sin.
ca sabatetes, n f pl alt. sin.
ca santjoanera, n f alt. sin.
ca xuclamel, n m alt. sin.
ca xuclamel valencià, n m alt. sin.
ca xuplamel, n m alt. sin.
ca balanjo, n m var. ling.
ca balànju, n m var. ling.
ca galleret, n m var. ling.
ca herba Sant Joanera, n f var. ling.
ca lligabosca, n f var. ling.
ca madriselva, n f var. ling.
ca maniselva, n f var. ling.
ca mareselva, n f var. ling.
ca mariselva, n f var. ling.
ca mataselva, n f var. ling.
ca mataserva, n f var. ling.
nc Lonicera implexa Aiton
nc Lonicera valentina Pau var. ling.

<Botànica > caprifoliàcies>

Nota

Balanjo (d'acord amb la grafia de SANNA, pron. "baranju") és un nom alguerès provinent del sard balanzu.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de mamífers marins [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/159/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de mamífers marins actuals o extingits recentment i les atribueix als noms científics corresponents.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

L'ordenació de les llengües, que prioritza el nom científic, l'autoria del nom científic i el codi de classificació de tres lletres de la FAO per davant de les llengües d'equivalència, es deu a la voluntat de prendre els noms científics com a identificadors dels tàxons.

La selecció de nomenclatura es basa en la proposta de la Llista d'espècies d'interès per a les estadístiques pesqueres de la FAO, per a la qual s'han recollit les denominacions catalanes d'un corpus de més de cent obres del segle XIV a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca dofí de franja blanca, n m
ca dofí creuat, n m sin. compl.
nc Lagenorhynchus cruciger
auct (Quoy & Gaimard 1824)
cod HRD
es delfín cruzado
fr dauphin crucigére
en hourglass dolphin

<Mamífers marins > Cetacis > Odontocets > Delfínids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de mamífers marins [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/159/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de mamífers marins actuals o extingits recentment i les atribueix als noms científics corresponents.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

L'ordenació de les llengües, que prioritza el nom científic, l'autoria del nom científic i el codi de classificació de tres lletres de la FAO per davant de les llengües d'equivalència, es deu a la voluntat de prendre els noms científics com a identificadors dels tàxons.

La selecció de nomenclatura es basa en la proposta de la Llista d'espècies d'interès per a les estadístiques pesqueres de la FAO, per a la qual s'han recollit les denominacions catalanes d'un corpus de més de cent obres del segle XIV a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca dofí de franja blanca, n m
ca dofí creuat, n m sin. compl.
nc Lagenorhynchus cruciger
auct (Quoy & Gaimard 1824)
cod HRD
es delfín cruzado
fr dauphin crucigére
en hourglass dolphin

<Mamífers marins > Cetacis > Odontocets > Delfínids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca dolçamel, n m
ca gallaret, n m alt. sin.
ca gallets, n m pl alt. sin.
ca gavarrera, n f alt. sin.
ca lligabosc, n m alt. sin.
ca lligabosc atlàntic, n m alt. sin.
ca mare-selva, n f alt. sin.
ca rotaboc, n m alt. sin.
ca salvamares, n f pl alt. sin.
ca xuclamel, n m alt. sin.
ca xuclamel atlàntic, n m alt. sin.
ca madreselva, n f var. ling.
ca madriselva, n f var. ling.
ca maniselva, n f var. ling.
ca mareselva, n f var. ling.
nc Lonicera periclymenum L. subsp. periclymenum

<Botànica > caprifoliàcies>

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "gallard" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Definició

Nota

Nota