Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "gallerbo" dins totes les àrees temàtiques

cantagallets cantagallets

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cantagallets, n m pl
  • ca  didals de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
  • ca  dolçamel, n m alt. sin.
  • ca  gallaret, n m alt. sin.
  • ca  gallarets, n m pl alt. sin.
  • ca  gallet, n m alt. sin.
  • ca  galletera, n f alt. sin.
  • ca  gallets, n m pl alt. sin.
  • ca  gallgallaret, n m alt. sin.
  • ca  gavarrera, n f alt. sin.
  • ca  lligabosc, n m alt. sin.
  • ca  lligabosc etrusc, n m alt. sin.
  • ca  mare-selva, n f alt. sin.
  • ca  patimanetes, n f pl alt. sin.
  • ca  potes i manetes, n f pl alt. sin.
  • ca  reina i mare, n f alt. sin.
  • ca  salvamà, n f alt. sin.
  • ca  salvamare, n f alt. sin.
  • ca  santjoaner, n m alt. sin.
  • ca  unflabou, n m alt. sin.
  • ca  xuclamel, n m alt. sin.
  • ca  xuclamel etrusc, n m alt. sin.
  • ca  galleret, n m var. ling.
  • ca  gallerets, n m pl var. ling.
  • ca  gallgalleret, n m var. ling.
  • ca  madriselva, n f var. ling.
  • ca  mareselva, n f var. ling.
  • ca  salvemare, n f var. ling.
  • ca  xuclameldu, n m var. ling.
  • nc  Lonicera etrusca Santi

<Botànica > caprifoliàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'assessorament terminològic del TERMCAT per a l'obra següent:

Tesaurus d'art i arquitectura [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, cop. 2000.
<http://aatesaurus.cultura.gencat.cat/index.php>
Els equivalents anglesos procedeixen de l'obra següent:

GETTY, J. Paul. Art & architecture thesaurus online [en línia]. Los Angeles: The Getty Research Institute, 2017.
<https://www.getty.edu/research/tools/vocabularies/aat/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  capel, n m
  • en  galero, n

<Art i arquitectura>

Definició
Barret de feltre d'ala ampla amb dos cordons en costats oposats que sostenen una formació de quinze borles cadascun.

Nota

  • Els cardenals de l'Església catòlica romana porten el capel vermell, mentre que altres colors poden identificar altres rangs eclesiàstics.
cascall petit cascall petit

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cascall petit, n m
  • ca  gallaret, n m alt. sin.
  • ca  paramà alpí, n m alt. sin.
  • ca  rosella, n f alt. sin.
  • ca  rosella alpina, n f alt. sin.
  • ca  rosella petita, n f alt. sin.
  • ca  galleret, n m var. ling.
  • nc  Papaver alpinum L. subsp. suaveolens (P. Fourn.) O. Bolòs et Vigo
  • nc  Papaver lapeyrousianum Gutermann sin. compl.
  • nc  Papaver pyrenaicum auct. var. ling.

<Botànica > papaveràcies>

cascall petit cascall petit

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cascall petit, n m
  • ca  gallaret, n m alt. sin.
  • ca  paramà alpí, n m alt. sin.
  • ca  rosella, n f alt. sin.
  • ca  rosella alpina, n f alt. sin.
  • ca  rosella petita, n f alt. sin.
  • ca  galleret, n m var. ling.
  • nc  Papaver alpinum L. subsp. suaveolens (P. Fourn.) O. Bolòs et Vigo
  • nc  Papaver lapeyrousianum Gutermann sin. compl.
  • nc  Papaver pyrenaicum auct. var. ling.

<Botànica > papaveràcies>

didalets de la Mare de Déu didalets de la Mare de Déu

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  didalets de la Mare de Déu, n m pl
  • ca  baladre bord, n m sin. compl.
  • ca  ditets de la Mare de Déu, n m pl sin. compl.
  • ca  baladre, n m alt. sin.
  • ca  banya de cabra, n f alt. sin.
  • ca  didals de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
  • ca  dolçamel, n m alt. sin.
  • ca  gallaret, n m alt. sin.
  • ca  gallets, n m pl alt. sin.
  • ca  gallinassa, n f alt. sin.
  • ca  gavarrera, n f alt. sin.
  • ca  herba santjoanera, n f alt. sin.
  • ca  lligabosc, n m alt. sin.
  • ca  lligabosc mediterrani, n m alt. sin.
  • ca  lligabosc valencià, n m alt. sin.
  • ca  mamellera, n f alt. sin.
  • ca  mare del bosc, n f alt. sin.
  • ca  mare-selva, n f alt. sin.
  • ca  mata-selva, n f alt. sin.
  • ca  matacabra borda, n f alt. sin.
  • ca  patimanetes, n f pl alt. sin.
  • ca  pipera, n f alt. sin.
  • ca  piponera, n f alt. sin.
  • ca  potes i manetes, n f pl alt. sin.
  • ca  rotaboc, n m alt. sin.
  • ca  sabatetes, n f pl alt. sin.
  • ca  santjoanera, n f alt. sin.
  • ca  xuclamel, n m alt. sin.
  • ca  xuclamel valencià, n m alt. sin.
  • ca  xuplamel, n m alt. sin.
  • ca  balanjo, n m var. ling.
  • ca  balànju, n m var. ling.
  • ca  galleret, n m var. ling.
  • ca  herba Sant Joanera, n f var. ling.
  • ca  lligabosca, n f var. ling.
  • ca  madriselva, n f var. ling.
  • ca  maniselva, n f var. ling.
  • ca  mareselva, n f var. ling.
  • ca  mariselva, n f var. ling.
  • ca  mataselva, n f var. ling.
  • ca  mataserva, n f var. ling.
  • nc  Lonicera implexa Aiton
  • nc  Lonicera valentina Pau var. ling.

<Botànica > caprifoliàcies>

Nota

  • Balanjo (d'acord amb la grafia de SANNA, pron. "baranju") és un nom alguerès provinent del sard balanzu.
didalets de la Mare de Déu didalets de la Mare de Déu

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  didalets de la Mare de Déu, n m pl
  • ca  baladre bord, n m sin. compl.
  • ca  ditets de la Mare de Déu, n m pl sin. compl.
  • ca  baladre, n m alt. sin.
  • ca  banya de cabra, n f alt. sin.
  • ca  didals de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
  • ca  dolçamel, n m alt. sin.
  • ca  gallaret, n m alt. sin.
  • ca  gallets, n m pl alt. sin.
  • ca  gallinassa, n f alt. sin.
  • ca  gavarrera, n f alt. sin.
  • ca  herba santjoanera, n f alt. sin.
  • ca  lligabosc, n m alt. sin.
  • ca  lligabosc mediterrani, n m alt. sin.
  • ca  lligabosc valencià, n m alt. sin.
  • ca  mamellera, n f alt. sin.
  • ca  mare del bosc, n f alt. sin.
  • ca  mare-selva, n f alt. sin.
  • ca  mata-selva, n f alt. sin.
  • ca  matacabra borda, n f alt. sin.
  • ca  patimanetes, n f pl alt. sin.
  • ca  pipera, n f alt. sin.
  • ca  piponera, n f alt. sin.
  • ca  potes i manetes, n f pl alt. sin.
  • ca  rotaboc, n m alt. sin.
  • ca  sabatetes, n f pl alt. sin.
  • ca  santjoanera, n f alt. sin.
  • ca  xuclamel, n m alt. sin.
  • ca  xuclamel valencià, n m alt. sin.
  • ca  xuplamel, n m alt. sin.
  • ca  balanjo, n m var. ling.
  • ca  balànju, n m var. ling.
  • ca  galleret, n m var. ling.
  • ca  herba Sant Joanera, n f var. ling.
  • ca  lligabosca, n f var. ling.
  • ca  madriselva, n f var. ling.
  • ca  maniselva, n f var. ling.
  • ca  mareselva, n f var. ling.
  • ca  mariselva, n f var. ling.
  • ca  mataselva, n f var. ling.
  • ca  mataserva, n f var. ling.
  • nc  Lonicera implexa Aiton
  • nc  Lonicera valentina Pau var. ling.

<Botànica > caprifoliàcies>

Nota

  • Balanjo (d'acord amb la grafia de SANNA, pron. "baranju") és un nom alguerès provinent del sard balanzu.
en galeria en galeria

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  en galeria
  • es  en galería
  • fr  en forêt-galerie
  • en  gallery forest, n

<Enginyeria forestal>

galeria galeria

<Esport > Esports d'hivern. Neu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la neu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 348 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-412-0880-8; 84-393-5538-6

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  galeria, n f
  • es  galería
  • es  galería antiavalanchas
  • fr  galerie
  • fr  galerie paravalanche
  • en  avalanche gallery
  • en  avalanche shed

<Neu i esports d'hivern > Nivologia i meteorologia > Seguretat i protecció>

Definició
Obra de defensa permanent passiva que obliga una allau a passar per sobre d'una via de comunicació a fi de protegir-la.

Nota

  • Per exemple, un túnel.
galeria galeria

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la neu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 348 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-412-0880-8; 84-393-5538-6

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  galeria, n f
  • es  galería
  • es  galería antiavalanchas
  • fr  galerie
  • fr  galerie paravalanche
  • en  avalanche gallery
  • en  avalanche shed

<Neu i esports d'hivern > Nivologia i meteorologia > Seguretat i protecció>

Definició
Obra de defensa permanent passiva que obliga una allau a passar per sobre d'una via de comunicació a fi de protegir-la.

Nota

  • Per exemple, un túnel.
galeria galeria

<Esport > Esports de pilota > Pilota > Pilota basca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de pilota. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 109 p. (Diccionaris dels esports olímpics; 26) ISBN 84-7739-276-5

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  galeria, n f
  • es  galería
  • fr  galerie
  • en  gallery
  • eu  galeria

<Esport > Esports de pilota > Pilota > Pilota basca>

Definició
Passadís cobert per un teuladell inclinat situat al llarg de la paret esquerra del trinquet, amb obertures cobertes amb xarxes, on se situen els espectadors o el personal tècnic.