Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "galvana" dins totes les àrees temàtiques
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca dits de riu, n m pl
- ca peu de gavina, n m alt. sin.
- nc Paspalum sp. pl.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca escórpora, n f
- ca alacrà, n m sin. compl.
- ca captinyós, n m sin. compl.
- ca escorpí, n m sin. compl.
- ca escórpora de roca, n f sin. compl.
- ca escórpora de roquer, n f sin. compl.
- ca escórpora de terra, n f sin. compl.
- ca escórpora fosca, n f sin. compl.
- ca escórpora morena, n f sin. compl.
- ca escórpora roja, n f sin. compl.
- ca gallina de mar, n f sin. compl.
- ca polla, n f sin. compl.
- ca polla ronca, n f sin. compl.
- ca porc, n m sin. compl.
- ca rascassa, n f sin. compl.
- ca rascassot, n m sin. compl.
- ca rascla, n f sin. compl.
- ca rascló [petit], n m sin. compl.
- ca rasclot, n m sin. compl.
- ca rufí, n m sin. compl.
- ca rufí de roca, n m sin. compl.
- ca ullot, n m sin. compl.
- ca cap-tiñós, n m var. ling.
- ca escorpa, n f var. ling.
- ca escorpa de roca, n f var. ling.
- ca escorpa fosca, n f var. ling.
- ca escorpa morena, n f var. ling.
- ca escórpara, n f var. ling.
- ca escórpena, n f var. ling.
- ca escórpera, n f var. ling.
- ca escorpia, n f var. ling.
- ca escorpine, n f var. ling.
- ca escorpit, n m var. ling.
- ca escorpora, n f var. ling.
- ca escòrpora, n f var. ling.
- ca escòrpora, n f var. ling.
- ca escorpora de roqué, n f var. ling.
- ca escorpora de roquer, n f var. ling.
- ca escòrpores de roquer, n f pl var. ling.
- ca escorpra, n f var. ling.
- ca porch, n m var. ling.
- ca rascasa, n f var. ling.
- ca rasclá, n f var. ling.
- ca rascle, n m var. ling.
- ca resclot, n m var. ling.
- ca rucassa, n f var. ling.
- ca rufi, n m var. ling.
- ca rufi de roca, n m var. ling.
- ca uyot, n m var. ling.
- nc Scorpaena porcus
- nc Scorpaera porcus var. ling.
- es cabra roquera
- es cabracho
- es cabracho de roca
- es escorpena
- es escorpon
- es peje diablo
- es rascacio
- es rescacio
- es rescaza
- fr rascasse brune
- fr rascasse porc
- it scorfano nero
- en black scorpion fish
- en black scorpionfish
- en sea scorpion
- de brauner Drachenk
<Peixos > Escorpènids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca escórpora, n f
- ca alacrà, n m sin. compl.
- ca captinyós, n m sin. compl.
- ca escorpí, n m sin. compl.
- ca escórpora de roca, n f sin. compl.
- ca escórpora de roquer, n f sin. compl.
- ca escórpora de terra, n f sin. compl.
- ca escórpora fosca, n f sin. compl.
- ca escórpora morena, n f sin. compl.
- ca escórpora roja, n f sin. compl.
- ca gallina de mar, n f sin. compl.
- ca polla, n f sin. compl.
- ca polla ronca, n f sin. compl.
- ca porc, n m sin. compl.
- ca rascassa, n f sin. compl.
- ca rascassot, n m sin. compl.
- ca rascla, n f sin. compl.
- ca rascló [petit], n m sin. compl.
- ca rasclot, n m sin. compl.
- ca rufí, n m sin. compl.
- ca rufí de roca, n m sin. compl.
- ca ullot, n m sin. compl.
- ca cap-tiñós, n m var. ling.
- ca escorpa, n f var. ling.
- ca escorpa de roca, n f var. ling.
- ca escorpa fosca, n f var. ling.
- ca escorpa morena, n f var. ling.
- ca escórpara, n f var. ling.
- ca escórpena, n f var. ling.
- ca escórpera, n f var. ling.
- ca escorpia, n f var. ling.
- ca escorpine, n f var. ling.
- ca escorpit, n m var. ling.
- ca escorpora, n f var. ling.
- ca escòrpora, n f var. ling.
- ca escòrpora, n f var. ling.
- ca escorpora de roqué, n f var. ling.
- ca escorpora de roquer, n f var. ling.
- ca escòrpores de roquer, n f pl var. ling.
- ca escorpra, n f var. ling.
- ca porch, n m var. ling.
- ca rascasa, n f var. ling.
- ca rasclá, n f var. ling.
- ca rascle, n m var. ling.
- ca resclot, n m var. ling.
- ca rucassa, n f var. ling.
- ca rufi, n m var. ling.
- ca rufi de roca, n m var. ling.
- ca uyot, n m var. ling.
- nc Scorpaena porcus
- nc Scorpaera porcus var. ling.
- es cabra roquera
- es cabracho
- es cabracho de roca
- es escorpena
- es escorpon
- es peje diablo
- es rascacio
- es rescacio
- es rescaza
- fr rascasse brune
- fr rascasse porc
- it scorfano nero
- en black scorpion fish
- en black scorpionfish
- en sea scorpion
- de brauner Drachenk
<Peixos > Escorpènids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca escatós, n m
- ca cabet, n m sin. compl.
- ca cabet d'escata, n m sin. compl.
- ca cabot, n m sin. compl.
- ca cabut, n m sin. compl.
- ca cabutilla, n f sin. compl.
- ca capet, n m sin. compl.
- ca capet d'escata, n m sin. compl.
- ca clavilló, n m sin. compl.
- ca escórpora, n f sin. compl.
- ca lluerna, n f sin. compl.
- ca pelut amb escata, n m sin. compl.
- ca pelut d'escata, n m sin. compl.
- ca pelut d'escates, n m sin. compl.
- ca rafet, n m sin. compl.
- ca cabet de escata, n m var. ling.
- ca cabet de scat, n m var. ling.
- ca cabete, n m var. ling.
- ca cavet, n m var. ling.
- ca pelut de escata, n m var. ling.
- nc Lepidotrigla cavillone
- nc Trigla aspera var. ling.
- es cabete
- es gallina de mar
- fr cavillone
- fr cavillone commun
- en large-scaled gurnard
<Peixos > Tríglids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca escatós, n m
- ca cabet, n m sin. compl.
- ca cabet d'escata, n m sin. compl.
- ca cabot, n m sin. compl.
- ca cabut, n m sin. compl.
- ca cabutilla, n f sin. compl.
- ca capet, n m sin. compl.
- ca capet d'escata, n m sin. compl.
- ca clavilló, n m sin. compl.
- ca escórpora, n f sin. compl.
- ca lluerna, n f sin. compl.
- ca pelut amb escata, n m sin. compl.
- ca pelut d'escata, n m sin. compl.
- ca pelut d'escates, n m sin. compl.
- ca rafet, n m sin. compl.
- ca cabet de escata, n m var. ling.
- ca cabet de scat, n m var. ling.
- ca cabete, n m var. ling.
- ca cavet, n m var. ling.
- ca pelut de escata, n m var. ling.
- nc Lepidotrigla cavillone
- nc Trigla aspera var. ling.
- es cabete
- es gallina de mar
- fr cavillone
- fr cavillone commun
- en large-scaled gurnard
<Peixos > Tríglids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca espígol, n m
- ca garlanda, n f alt. sin.
- ca gallanda, n f var. ling.
- nc Lavandula L.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca espígol, n m
- ca garlanda, n f alt. sin.
- ca gallanda, n f var. ling.
- nc Lavandula L.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca espígol dentat, n m
- ca encens silvestre, n m sin. compl.
- ca gal·landa, n f sin. compl.
- ca espígol, n m alt. sin.
- ca espígol retallat, n m alt. sin.
- ca garlanda, n f alt. sin.
- ca lavanda, n f alt. sin.
- ca tomaní, n m alt. sin.
- ca galanda, n f var. ling.
- ca sienso silvestre, n m var. ling.
- nc Lavandula dentata L.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
Nota
- La denominació gal·landa, procedent de DIEC2-E i MASCLANS -que la recull de l'obra Flora de las Islas Baleares (1879-1881) de l'autor mallorquí Francesc Barceló-, deu ser un reflex de la pronúncia mallorquina amb l·l de garlanda, a Mallorca pronunciat [gɘllándɘ] amb assimilació rl>l·l com ocorre, per exemple, a parlar (pronunciat [pɘllá]).
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca espígol dentat, n m
- ca encens silvestre, n m sin. compl.
- ca gal·landa, n f sin. compl.
- ca espígol, n m alt. sin.
- ca espígol retallat, n m alt. sin.
- ca garlanda, n f alt. sin.
- ca lavanda, n f alt. sin.
- ca tomaní, n m alt. sin.
- ca galanda, n f var. ling.
- ca sienso silvestre, n m var. ling.
- nc Lavandula dentata L.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
Nota
- La denominació gal·landa, procedent de DIEC2-E i MASCLANS -que la recull de l'obra Flora de las Islas Baleares (1879-1881) de l'autor mallorquí Francesc Barceló-, deu ser un reflex de la pronúncia mallorquina amb l·l de garlanda, a Mallorca pronunciat [gɘllándɘ] amb assimilació rl>l·l com ocorre, per exemple, a parlar (pronunciat [pɘllá]).
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca espígol dentat, n m
- ca gal·landa, n f sin. compl.
- es alhucema rizada, n f
- es cantueso dentado, n m
- fr lavande dentelée, n f
- en French lavender, n
- nc Lavandula dentata
<Enginyeria forestal>
