Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "gamarús" dins totes les àrees temàtiques

caragoler negre

<Zoologia > Ocells>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

ca caragoler negre, n m
es caracolero plomizo
fr milan à long bec
en slender-billed kite
de Hakenweih
nc Helicolestes hamatus
nc Rostrhamus hamatus alt. sin.

<26.03 Ocells > Accipitriformes > Accipítrids>

clúster de càmeres

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

ca clúster de càmeres, n m
es abanico de cámaras múltiples
en camera cluster
en polycamera

<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>

Definició

Grup de càmeres que cobreix un camp de visió més ampli que una sola càmera, situat en una estació de càmera.

Nota

El clúster de càmeres proporciona un camp de visió més gran i permet minimitzar el cavalcament entre càmeres adjacents, malgrat que presenta el problema geomètric d'utilitzar punts de vista diferents.
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8

clúster de càmeres

ca clúster de càmeres, n m
es abanico de cámaras múltiples
en camera cluster
en polycamera

<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>

Definició

Grup de càmeres que cobreix un camp de visió més ampli que una sola càmera, situat en una estació de càmera.

Nota

El clúster de càmeres proporciona un camp de visió més gran i permet minimitzar el cavalcament entre càmeres adjacents, malgrat que presenta el problema geomètric d'utilitzar punts de vista diferents.
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8

clúster de càmeres

<Ciències de la Terra>

ca clúster de càmeres, n m
es abanico de cámaras múltiples
en camera cluster
en polycamera

<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>

Definició

Grup de càmeres que cobreix un camp de visió més ampli que una sola càmera, situat en una estació de càmera.

Nota

El clúster de càmeres proporciona un camp de visió més gran i permet minimitzar el cavalcament entre càmeres adjacents, malgrat que presenta el problema geomètric d'utilitzar punts de vista diferents.
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8

cogombre amarg

<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca cogombre amarg, n m
ca carabasser bord, n m sin. compl.
ca cogombre salvatge, n m sin. compl.
ca cogombret, n m sin. compl.
ca xeringa, n f sin. compl.
ca bombetes escarritxagossos, n f pl alt. sin.
ca brixadors, n m pl alt. sin.
ca carabasseta pudent, n f alt. sin.
ca carabasseta punxoseta, n f alt. sin.
ca carabassí, n m alt. sin.
ca carabassons bords, n m pl alt. sin.
ca carbasser, n m alt. sin.
ca carbasser bord, n m alt. sin.
ca carbassera borda, n f alt. sin.
ca carbasseta, n f alt. sin.
ca carbasseta punxosa, n f alt. sin.
ca carbasseta punxoseta, n f alt. sin.
ca carbassí, n m alt. sin.
ca carbassina, n f alt. sin.
ca carbassó bord, n m alt. sin.
ca cogombre, n m alt. sin.
ca cogombre amargant, n m alt. sin.
ca cogombre boig, n m alt. sin.
ca cogombre bord, n m alt. sin.
ca cogombre de marge, n m alt. sin.
ca cogombre del diable, n m alt. sin.
ca cogombre marí, n m alt. sin.
ca cogombre silvestre, n m alt. sin.
ca cogombres, n m pl alt. sin.
ca cogombres amargants, n m pl alt. sin.
ca cogombres amargs, n m pl alt. sin.
ca cogombres bords, n m pl alt. sin.
ca cogombres bords (fruit), n m pl alt. sin.
ca cogombret amarg, n m alt. sin.
ca cogombrets, n m pl alt. sin.
ca cogombrets amargs, n m pl alt. sin.
ca elateri, n m alt. sin.
ca escarritxagossos, n m alt. sin.
ca esquitxadors, n m pl alt. sin.
ca esquitxagós, n m alt. sin.
ca esquitxagossos, n m alt. sin.
ca herba carbassina, n f alt. sin.
ca meló bord, n m alt. sin.
ca meló salvatge, n m alt. sin.
ca melonar bord, n m alt. sin.
ca melonaret bord, n m alt. sin.
ca melonets, n m pl alt. sin.
ca melonets bords, n m pl alt. sin.
ca carabasseta pudenta, n f var. ling.
ca cobrombe bord, n m var. ling.
ca cobrombe salvatge, n m var. ling.
ca cobrombo bord, n m var. ling.
ca cobrombo salvatge, n m var. ling.
ca cobrombolets, n m pl var. ling.
ca cobrómbols amargs, n m pl var. ling.
ca cobrombos amargs, n m pl var. ling.
ca cobronbo, n m var. ling.
ca cocombre bord, n m var. ling.
ca cocombre salvatge, n m var. ling.
ca cogombro, n m var. ling.
ca cogombros amargs, n m pl var. ling.
ca cogumbro, n m var. ling.
ca cogumbros, n m pl var. ling.
ca cohombres amarcs, n m pl var. ling.
ca cohombro, n m var. ling.
ca coombrets amargs, n m pl var. ling.
ca escaritjagossos, n m var. ling.
ca esquitxa gossos, n m var. ling.
ca melonets colòndrios, n m pl var. ling.
ca pepinera, n f var. ling.
ca pepinet, n m var. ling.
ca pepinillo bord, n m var. ling.
ca pepinillos, n m pl var. ling.
ca pepinos, n m pl var. ling.
nc Ecballium elaterium (L.) A. Rich. in Bory
nc Momordica elaterium L. sin. compl.

<Botànica > cucurbitàcies>

Nota

La denominació elateri s'aplica més estrictament a la "substància catàrtica i diürètica que s'obté del suc del cogombre salvatge" (DIEC2-E).

cogombre amarg

<Ciències de la vida>

ca cogombre amarg, n m
ca carabasser bord, n m sin. compl.
ca cogombre salvatge, n m sin. compl.
ca cogombret, n m sin. compl.
ca xeringa, n f sin. compl.
ca bombetes escarritxagossos, n f pl alt. sin.
ca brixadors, n m pl alt. sin.
ca carabasseta pudent, n f alt. sin.
ca carabasseta punxoseta, n f alt. sin.
ca carabassí, n m alt. sin.
ca carabassons bords, n m pl alt. sin.
ca carbasser, n m alt. sin.
ca carbasser bord, n m alt. sin.
ca carbassera borda, n f alt. sin.
ca carbasseta, n f alt. sin.
ca carbasseta punxosa, n f alt. sin.
ca carbasseta punxoseta, n f alt. sin.
ca carbassí, n m alt. sin.
ca carbassina, n f alt. sin.
ca carbassó bord, n m alt. sin.
ca cogombre, n m alt. sin.
ca cogombre amargant, n m alt. sin.
ca cogombre boig, n m alt. sin.
ca cogombre bord, n m alt. sin.
ca cogombre de marge, n m alt. sin.
ca cogombre del diable, n m alt. sin.
ca cogombre marí, n m alt. sin.
ca cogombre silvestre, n m alt. sin.
ca cogombres, n m pl alt. sin.
ca cogombres amargants, n m pl alt. sin.
ca cogombres amargs, n m pl alt. sin.
ca cogombres bords, n m pl alt. sin.
ca cogombres bords (fruit), n m pl alt. sin.
ca cogombret amarg, n m alt. sin.
ca cogombrets, n m pl alt. sin.
ca cogombrets amargs, n m pl alt. sin.
ca elateri, n m alt. sin.
ca escarritxagossos, n m alt. sin.
ca esquitxadors, n m pl alt. sin.
ca esquitxagós, n m alt. sin.
ca esquitxagossos, n m alt. sin.
ca herba carbassina, n f alt. sin.
ca meló bord, n m alt. sin.
ca meló salvatge, n m alt. sin.
ca melonar bord, n m alt. sin.
ca melonaret bord, n m alt. sin.
ca melonets, n m pl alt. sin.
ca melonets bords, n m pl alt. sin.
ca carabasseta pudenta, n f var. ling.
ca cobrombe bord, n m var. ling.
ca cobrombe salvatge, n m var. ling.
ca cobrombo bord, n m var. ling.
ca cobrombo salvatge, n m var. ling.
ca cobrombolets, n m pl var. ling.
ca cobrómbols amargs, n m pl var. ling.
ca cobrombos amargs, n m pl var. ling.
ca cobronbo, n m var. ling.
ca cocombre bord, n m var. ling.
ca cocombre salvatge, n m var. ling.
ca cogombro, n m var. ling.
ca cogombros amargs, n m pl var. ling.
ca cogumbro, n m var. ling.
ca cogumbros, n m pl var. ling.
ca cohombres amarcs, n m pl var. ling.
ca cohombro, n m var. ling.
ca coombrets amargs, n m pl var. ling.
ca escaritjagossos, n m var. ling.
ca esquitxa gossos, n m var. ling.
ca melonets colòndrios, n m pl var. ling.
ca pepinera, n f var. ling.
ca pepinet, n m var. ling.
ca pepinillo bord, n m var. ling.
ca pepinillos, n m pl var. ling.
ca pepinos, n m pl var. ling.
nc Ecballium elaterium (L.) A. Rich. in Bory
nc Momordica elaterium L. sin. compl.

<Botànica > cucurbitàcies>

Nota

La denominació elateri s'aplica més estrictament a la "substància catàrtica i diürètica que s'obté del suc del cogombre salvatge" (DIEC2-E).

controlador d'imatge | controladora d'imatge

<Audiovisuals > Ocupacions>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca controlador d'imatge | controladora d'imatge, n m, f
ca operador de control de càmera | operadora de control de càmera, n m, f
ca control de càmera, n m, f sin. compl.
es control de cámaras
es controlador de imagen
es técnico de control de imagen
fr technicien de l'image
en camera control operator
en video engineer

<Audiovisuals > Ocupacions>

Definició

Persona que controla i ajusta el senyal de la imatge obtinguda per les càmeres de vídeo o de televisió del plató d'un estudi o d'una unitat mòbil.

dic-dic dels damares

<Zoologia > Mamífers>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>

ca dic-dic dels damares, n m
es dikdik damara, n m
fr dikdik damara, n m
en Damara dik-dik, n
de Damara-Dikdik, n n
nc Madoqua damarensis

<Mamífers > Cetartiodàctils > Bòvids>

dic-dic dels damares

<Ciències de la vida>

ca dic-dic dels damares, n m
es dikdik damara, n m
fr dikdik damara, n m
en Damara dik-dik, n
de Damara-Dikdik, n n
nc Madoqua damarensis

<Mamífers > Cetartiodàctils > Bòvids>

fartet

<Zoologia > Peixos>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca fartet, n m
ca samaruc, n m
ca fartonet, n m sin. compl.
ca peix de sequiol, n m sin. compl.
ca peixet de sequiol, n m sin. compl.
ca peixet del prat, n m sin. compl.
nc Aphanius iberus
nc Cyprinodon iberus var. ling.
es fartet
fr aphanius d'Espagne
en Iberian killifish
en Spanish pupfish
en Spanish toothcarp

<Peixos > Ciprinodòntids>