Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "ganyota" dins totes les àrees temàtiques

fenàs de marge fenàs de marge

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  fenàs de marge, n m
  • ca  brossa segadissa, n f alt. sin.
  • ca  cabell de moro, n m alt. sin.
  • ca  cabells de moro, n m pl alt. sin.
  • ca  canyola, n f alt. sin.
  • ca  cerveró, n m alt. sin.
  • ca  fenal, n m alt. sin.
  • ca  fenal de marge, n m alt. sin.
  • ca  fenals, n m pl alt. sin.
  • ca  fenàs, n m alt. sin.
  • ca  fenàs comú, n m alt. sin.
  • ca  fenàs gran, n m alt. sin.
  • ca  fenàs llis, n m alt. sin.
  • ca  fenàs mucronat, n m alt. sin.
  • ca  fenàs ver, n m alt. sin.
  • ca  fenassos, n m pl alt. sin.
  • ca  herba de marge, n f alt. sin.
  • ca  herba llisa, n f alt. sin.
  • ca  llistó, n m alt. sin.
  • ca  marge, n m alt. sin.
  • ca  pedrenca, n f alt. sin.
  • ca  segadissa, n f alt. sin.
  • ca  segamà, n f alt. sin.
  • ca  brossa segaïssa, n f var. ling.
  • ca  estopatxo, n m var. ling.
  • ca  llastó, n m var. ling.
  • ca  segaïssa, n f var. ling.
  • ca  serveró, n m var. ling.
  • nc  Brachypodium phoenicoides (L.) Roem. et Schult.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Nota

  • Estopatxo és un nom alguerès provinent de l'italià stoppaccio.
fenàs de marge fenàs de marge

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  fenàs de marge, n m
  • ca  brossa segadissa, n f alt. sin.
  • ca  cabell de moro, n m alt. sin.
  • ca  cabells de moro, n m pl alt. sin.
  • ca  canyola, n f alt. sin.
  • ca  cerveró, n m alt. sin.
  • ca  fenal, n m alt. sin.
  • ca  fenal de marge, n m alt. sin.
  • ca  fenals, n m pl alt. sin.
  • ca  fenàs, n m alt. sin.
  • ca  fenàs comú, n m alt. sin.
  • ca  fenàs gran, n m alt. sin.
  • ca  fenàs llis, n m alt. sin.
  • ca  fenàs mucronat, n m alt. sin.
  • ca  fenàs ver, n m alt. sin.
  • ca  fenassos, n m pl alt. sin.
  • ca  herba de marge, n f alt. sin.
  • ca  herba llisa, n f alt. sin.
  • ca  llistó, n m alt. sin.
  • ca  marge, n m alt. sin.
  • ca  pedrenca, n f alt. sin.
  • ca  segadissa, n f alt. sin.
  • ca  segamà, n f alt. sin.
  • ca  brossa segaïssa, n f var. ling.
  • ca  estopatxo, n m var. ling.
  • ca  llastó, n m var. ling.
  • ca  segaïssa, n f var. ling.
  • ca  serveró, n m var. ling.
  • nc  Brachypodium phoenicoides (L.) Roem. et Schult.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Nota

  • Estopatxo és un nom alguerès provinent de l'italià stoppaccio.
galera galera

<Zoologia > Espècies pesqueres>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  galera, n f
  • ca  galiota, n f sin. compl.
  • ca  gamba imperial, n f sin. compl.
  • es  galera
  • fr  squille
  • en  mantis shrimp
  • nc  Squilla mantis

<Peixos>

Definició
Crustaci de l'ordre dels estomatòpodes, de 15 a 25 centímetres de llarg, comestible, i d'un color groguenc i cos deprimit.
galiota galiota

<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:

SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  galiota, n f

<Navegació tradicional>

Definició
Galera petita.
galiota galiota

<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:

SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  galiota, n f

<Navegació tradicional>

Definició
Barra de fusta que, en el sentit de popa a proa, descansa sobre els paraescuts i serveix de sosteniment dels quarters.
galiota galiota

<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  galiota, n f
  • es  galeota de escotilla
  • fr  galiote

<Ports > Tipologia de vaixells i parts bàsiques>

Definició
Peça d'acer col·locada a la boca de l'escotilla i agafada a la braçola.
gangosa gangosa

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Font de la imatge

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  gangosa
  • en  gangosa

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Malalties infeccioses i parasitàries>

gangosa gangosa

<Microbiologia i patologia infecciosa>, <Otorrinolaringologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  gangosa, n f
  • ca  ogo, n m sin. compl.
  • ca  rinofaringitis mutilant, n f sin. compl.

<Microbiologia i patologia infecciosa>, <Otorrinolaringologia>

Definició
Forma terciària del pian, caracteritzada per una mutilació molt espectacular de les àrees centrofacials amb afectació dels ossos i cartílags nasals i del paladar, que ocasiona una tonalitat nasal de la veu.

Nota

  • La denominació gangosa prové del castellà voz gangosa 'veu nasal'.
gansola gansola

<Indústria > Indústria de la pell > Sabateria>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  gansola, n f
  • ca  cansola, n f sin. compl.
  • es  almohadilla

<Indústria > Indústria de la pell > Sabateria>

Definició
Corretja de l'esclop.
garota garota

<Zoologia > Espècies pesqueres>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  garota, n f
  • ca  bogamarí, n m sin. compl.
  • ca  eriçó de mar, n m sin. compl.
  • ca  garoina, n f sin. compl.
  • ca  oriç, n m sin. compl.
  • es  erizo de mar
  • fr  oursin
  • en  sea urchin
  • nc  Arbacia sp.
  • nc  Centrostephanus sp.
  • nc  Echinus sp.
  • nc  Paracentrotus sp.
  • nc  Sphaerechinus sp.

<Mol·luscos>

Definició
Nom donat a diversos equinoderms de la classe dels equinoïdeus regulars, de forma globular aplatada i que tenen la closca eriçada de pues.