Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "garantir" dins totes les àrees temàtiques
<Dret > Dret parlamentari > Activitat parlamentària>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
PARLAMENT DE CATALUNYA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de l'activitat parlamentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/289/>
En un bon nombre de termes, al camp Nota s'ofereix l'enllaç a un vídeo que mostra l'equivalent en llengua de signes catalana.
- ca Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública, n f
- ca GAIP, n f sigla
- oc Comission de Garantia deth Dret d'Accès ara Informacion Publica, n f
- oc GAIP, n f sigla
- es Comisión de Garantía del Derecho de Acceso a la Información Pública, n f
- es GAIP, n f sigla
- fr Commission de garantie du droit d'accès à l'information publique, n f
- en Guarantee Committee for the Right to Access Public Information, n
<Activitat parlamentària > Organització i funcionament>, <Activitat parlamentària > Relació amb altres institucions>
Definició
Nota
- 1. La Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública és regulada per la normativa de transparència, accés a la informació pública i bon govern. Els seus membres són elegits pel Parlament.
- 2. La Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública presenta una memòria anual al Parlament.
- 3. Vegeu també "dret d'accés a la informació pública" i "Òrgan de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública".
<Dret > Dret administratiu>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret administratiu [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/169/>
- ca Consell de Garanties Estatutàries, n m
- es Consejo de Garantías Estatutarias, n m
<Dret administratiu > Organització administrativa>
Definició
<Dret > Dret parlamentari > Activitat parlamentària>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
PARLAMENT DE CATALUNYA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de l'activitat parlamentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/289/>
En un bon nombre de termes, al camp Nota s'ofereix l'enllaç a un vídeo que mostra l'equivalent en llengua de signes catalana.
- ca Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya, n m
- ca CGE, n m sigla
- oc Conselh de Garanties Estatutàries de Catalonha, n m
- oc CGE, n m sigla
- es Consejo de Garantías Estatutarias de Cataluña, n m
- es CGE, n m sigla
- fr Conseil des garanties statutaires de Catalogne, n m
- en Council for Statutory Guarantees of Catalonia, n
<Activitat parlamentària > Funció legislativa>, <Activitat parlamentària > Relació amb altres institucions>
Definició
Nota
- 1. El Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya es regula per una llei específica. Els seus membres són nomenats pel president de la Generalitat, sis a proposta del Parlament i tres a proposta del Govern.
- 2. El Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya dictamina sobre les normes amb rang de llei, si així ho demana un nombre determinat de grups parlamentaris o diputats, just abans de sotmetre-les a l'aprovació o validació del Ple del Parlament.
- 3. El Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya substitueix, des del 2009, l'antic Consell Consultiu.
- 4. Vegeu també "dictamen del Consell de Garanties Estatutàries".
<Dret mercantil>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca contracte de garantia, n m
- es contrato de garantía
<Dret mercantil>
<Dret mercantil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca contracte de garantia, n m
- es contrato de garantía, n m
<Dret mercantil>
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca contracte de garantia, n f
- es contrato de garantía
<Dret civil>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
La regulació legal de les garanties en la venda de béns de consum pretén protegir els drets dels consumidors i, en particular, desenvolupar un dels seus drets bàsics com és el reconeixement de la protecció dels interessos econòmics i socials. L'objectiu primordial de la normativa de protecció dels drets dels consumidors i dels usuaris és garantir un nivell adequat de seguretat respecte als productes que els consumidors consumeixen i els serveis que utilitzen. En aquest sentit, les normes que s'elaboren confereixen seguretat en les relacions del tràfic jurídic, tant pel que fa a la informació que reben sobre les prestacions com pel que fa als mecanismes de defensa adients en les diverses fases de la formació de la voluntat contractual per tal de poder rescabalar dels danys i perjudicis causats pel producte o servei. Actualment, a l'Estat espanyol aquesta regulació es troba en el Reial decret legislatiu 1/2007, del 16 de novembre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei general per a la defensa dels consumidors i usuaris (LGDCU) i altres lleis complementàries, el títol v del qual regula el règim de garanties i serveis postvenda, i integra harmònicament el règim de garanties que fins aleshores establia la LGDCU i la regulació que contenia la Llei 23/2003, del 10 de juliol, de garanties en la venda de béns de consum. Pel que fa als consumidors o usuaris, la Llei utilitza com a criteri de referència la definició emprada en l'article 3. Els consumidors o usuaris són les persones físiques o jurídiques que actuen en un àmbit aliè a una activitat empresarial o professional. D'altra banda, pel que fa a la figura de l'empresari, la Llei inclou qualsevol persona física o jurídica que actua en el marc de la seva activitat empresarial o professional, tant si és pública com privada (art. 4). Com que inclou tots els operadors econòmics, la norma protegeix millor la posició dels consumidors o usuaris.
L'àmbit d'aplicació de la Llei al·ludeix a les modalitats de venda i en l'article 115.2 estableix que «[…] no és aplicable als productes adquirits mitjançant venda judicial, a l'aigua o al gas, quan no estiguin envasats per a la venda en volum delimitat o quantitats determinades, i a l'electricitat. Tampoc és aplicable als productes de segona mà adquirits en subhasta administrativa a la qual els consumidors i usuaris puguin assistir personalment».
La Llei parteix de la noció de conformitat del producte, que pressuposa que la seva falta és originària, és a dir, que ja existia en el moment de la compra del bé. A aquests efectes, l'article 116.1 regula la conformitat dels productes amb el contracte i indica que «llevat que hi hagi una prova en contra, s'entén que els productes són conformes amb el contracte sempre que compleixin tots els requisits que s'expressen a continuació […]». El primer pressupòsit a què fa al·lusió la Llei és que el bé s'ha d'ajustar a la descripció que n'han fet els venedors i ha de tenir les qualitats del bé que els venedors hagin presentat als consumidors com a mostra o model. Amb aquest pressupòsit es vol garantir que l'objecte s'ha presentat no solament perquè és un incentiu per a l'adquisició, sinó també per a assegurar que les qualitats ofertes es corresponen efectivament amb les qualitats presentades.
El segon pressupòsit és l'obligació que els productes siguin aptes per als usos a què ordinàriament es destinen els béns del mateix tipus. Aquest apartat utilitza com a referència l'ús ordinari a què es destinen normalment els béns en relació amb la pròpia naturalesa i la qual el tràfic assigna habitualment als objectes del mateix gènere. La idoneïtat de la cosa se centra en l'ús ordinari dins l'àmbit comercial. S'ha de tenir en compte, per tant, la destinació i la funció del bé.
També s'exigeix que els productes siguin aptes per a qualsevol ús especial requerit pel consumidor o usuari quan ho hagi posat en coneixement del venedor en el moment de celebració del contracte, sempre que aquest darrer hagi admès que el bé és apte per a aquest ús.
Finalment, l'última exigència és que es presentin la qualitat i les prestacions habituals d'un producte del mateix tipus que el consumidor i usuari pugui fonamentadament esperar, tenint en compte la naturalesa del producte i, si escau, les declaracions públiques sobre les característiques concretes dels productes fetes pel venedor, el productor o el seu representant, en particular en la publicitat o en l'etiquetatge. El venedor no queda obligat per aquestes declaracions públiques si demostra que desconeixia i no cabia raonablement esperar que conegués la declaració en qüestió, que aquesta declaració havia estat corregida en el moment de la celebració del contracte o que no va poder influir en la decisió de comprar el producte. L'article 116.2 de la LGDCU estableix que «la falta de conformitat que resulti d'una instal·lació incorrecta del producte s'equipara a la falta de conformitat del producte quan la instal·lació estigui inclosa en el contracte de compravenda o subministrament que regula l'article 115.1 i hagi estat realitzada pel venedor o sota la seva responsabilitat, o pel consumidor i usuari quan la instal·lació defectuosa sigui per causa d'un error en les instruccions d'instal·lació».
En conseqüència, la falta de conformitat s'equipara a qualsevol insatisfacció produïda en els compradors després de rebre la cosa (desproporció en la quantitat, deteriorament de la cosa, vicis, diferència de qualitat, entre d'altres), de manera que es crea un sistema unitari d'accions en benefici dels compradors encara que es mantinguin les accions d'incompliment. La falta de conformitat només es trenca en dos casos: quan en el moment de signar el contracte els consumidors tenen coneixement del defecte o no el poden ignorar, o quan la falta de conformitat té l'origen en materials subministrats pels venedors (art. 116.3 LGDCU).
El producte nou que adquireix una persona consumidora ha de tenir un termini de garantia de dos anys, durant el qual s'ha d'assegurar la conformitat del contracte a les prestacions pactades. En els casos de productes de segona mà, el venedor i el consumidor i usuari poden pactar un termini menor, que no pot ser inferior a un any des del lliurament. La responsabilitat dels venedors no és igual durant els dos anys. En els sis primers mesos es presumeix l'existència del defecte que ha provocat la falta de conformitat en el mateix bé, però en els divuit mesos restants correspon als consumidors afectats acreditar-ne l'existència, de manera que els consumidors són els qui han de demostrar la falta de conformitat (art. 123 LGDCU). En cas de falta de conformitat del producte, la Llei faculta els consumidors a optar per diverses alternatives, que poden consistir a reparar-lo, substituir-lo, rebaixar-ne el preu o resoldre el contracte (art. 118 LGDCU).
<Documentació jurídica>, <Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca contracte de garantia, n m
- es contrato de garantía
<Documentació jurídica>, <Dret civil>
Definició
Nota
-
El contracte de garantia se signa per a assegurar el compliment d'un altre contracte, per tant, és accessori, i, a més, té caràcter subsidiari, perquè només es pot exigir la prestació que s'hi estableix si no s'està complint l'obligació principal. Aquest contracte, doncs, segueix la sort del principal, el qual ha de ser vàlid, és a dir, ha de tenir els elements essencials exigibles, altrament el contracte accessori és nul. En aquest sentit cal remarcar que, tal com el nom indica, el contracte accessori només existeix vinculat a un contracte principal.
La garantia pot ser personal o real; d'entre les modalitats principals de contracte de garantia hi ha la fiança, la penyora, la hipoteca i l'anticresi. L'article 569-1 del llibre cinquè del Codi civil de Catalunya recull aquestes tres darreres figures com a drets reals de garantia, que es poden constituir per a assegurar el compliment d'una obligació, juntament amb el dret de retenció. - V. t.: anticresi, n f; fiança, n f; penyora, n f
<Ciències de la Terra > Hidrologia>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
VALVERDE FERREIRO, M.B.; ANGUITA BARTOLOMÉ, F. Vocabulari d'hidrologia subterrània = Vocabulario de hidrología subterránea = Vocabulary of groundwater hydrology. Barcelona: Fundació Centre Internacional d'Hidrologia Subterrània, 1996. 129 p.
ISBN 84-921469-0-7
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca corba de garantia-demanda servida, n f
- es curva de garantía-demanda servida
- en applied warranty-demand curve
<Hidrologia subterrània>
<Dret internacional > Dret internacional públic>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca Corporació Interàrab de Garantia d'Inversions, n f
- ca CIGI, n f sigla
- es Corporación Interárabe de Garantía de Inversiones
- es CIGI sigla
- fr Compagnie inter-arabe pour la garantie des investissements
- fr CIAGI sigla
- en Inter-Arab Investment Guarantee Corporation
- en IAIGC sigla
<Dret internacional > Dret internacional públic>
Definició
<Empresa > Comptabilitat>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.
- ca creditor pignoratiu | creditora pignorativa, n m, f
- ca creditor amb garantia pignorativa | creditora amb garantia pignorativa, n m, f sin. compl.
- ca creditor amb garantia real | creditora amb garantia real, n m, f sin. compl.
- es acreedor garantizado | acreedora garantizada, n m, f
- es acreedor pignoraticio | acreedora pignoraticia, n m, f
- es acreedor prendario | acreedora prendaria, n m, f
- fr béneficiaire du gage, n m, f
- fr créancier en garantie | créancière en garantie, n m, f
- fr créancier gagiste | créancière gagiste, n m, f
- fr gagiste, n m, f
- en assignee, n
- en secured creditor, n
<Empresa > Comptabilitat>
