Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "garjola" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca caragola, n f
- ca agulles, n f pl alt. sin.
- ca caragola de codina, n f alt. sin.
- ca cargola, n f alt. sin.
- nc Erodium foetidum (L. et Nath.) L'Hér. subsp. glandulosum (Cav. in Lam.) O. Bolòs et Vigo
- nc Erodium glandulosum (Cav.) Willd. sin. compl.
- nc Erodium macradenum L'Hér. var. ling.
<Botànica > geraniàcies>
Nota
- DIEC2-E recull la denominació caragola per a Erodium glandulosum, E. rupestre i espècies afins.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca caragola, n f
- ca calaguala, n f alt. sin.
- ca calaguala de muntanya, n f alt. sin.
- ca caragoles, n f pl alt. sin.
- ca cargola, n f alt. sin.
- ca cargola de Montserrat, n f alt. sin.
- nc Erodium foetidum (L. et Nath.) L'Hér. subsp. rupestre (Pourr. ex Cav.) O. Bolòs et Vigo
- nc Erodium rupestre (Pourr. ex Cav.) Marcet var. ling.
- nc Erodium supracanum L'Hér. var. ling.
<Botànica > geraniàcies>
Nota
- DIEC2-E recull la denominació caragola per a Erodium glandulosum, E. rupestre i espècies afins.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca caragola, n f
- ca calaguala, n f alt. sin.
- ca calaguala de muntanya, n f alt. sin.
- ca caragoles, n f pl alt. sin.
- ca cargola, n f alt. sin.
- ca cargola de Montserrat, n f alt. sin.
- nc Erodium foetidum (L. et Nath.) L'Hér. subsp. rupestre (Pourr. ex Cav.) O. Bolòs et Vigo
- nc Erodium rupestre (Pourr. ex Cav.) Marcet var. ling.
- nc Erodium supracanum L'Hér. var. ling.
<Botànica > geraniàcies>
Nota
- DIEC2-E recull la denominació caragola per a Erodium glandulosum, E. rupestre i espècies afins.
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca carelià
- ca ingrià sin. compl.
- ca livià sin. compl.
- ca ludià sin. compl.
- cod karjala
- ar الكرجلية
- cy Careleg
- de Karelisch
- de Ischorisch sin. compl.
- de Livisch sin. compl.
- de Lüdisch sin. compl.
- en Karelian
- en Ingrian sin. compl.
- en Livvi sin. compl.
- en Ludic sin. compl.
- es careliano
- eu kareliera
- fr carélien
- fr ingrien sin. compl.
- fr livwi sin. compl.
- fr lude sin. compl.
- gl careliano
- gl ingriano sin. compl.
- gl liviano sin. compl.
- gl ludiano sin. compl.
- gn kareliáno
- gn íngrio sin. compl.
- gn liviáno sin. compl.
- gn ludiáno sin. compl.
- it careliano
- it ingrico sin. compl.
- it livoniano sin. compl.
- it ludico sin. compl.
- ja カレリア語
- ja リビア語、ルディア語、イングリア語 sin. compl.
- nl Karelisch
- nl Ingrisch sin. compl.
- nl Lijfs sin. compl.
- nl Lydisch sin. compl.
- oc carelian
- oc ingrian sin. compl.
- oc livian sin. compl.
- oc ludian sin. compl.
- pt carélio
- pt ingriano sin. compl.
- pt liviano sin. compl.
- pt ludiano sin. compl.
- ru Карельский язык
- ru Ижорский sin. compl.
- ru Людиковский sin. compl.
- ru Ливвиковский sin. compl.
- sw Karelian
- sw Ingrian sin. compl.
- sw Livvi sin. compl.
- sw Ludic sin. compl.
- tmh Takarelyat
- tmh taingriyat sin. compl.
- tmh Talivyat sin. compl.
- tmh taludyta sin. compl.
- zh 卡雷利亚诺语
<Uraliana > Finoúgrica > Finopermià > Baltofinès>, <Àsia > Rússia>
Definició
Tot i la proximitat lingüística evident i les relacions constants entre finesos i carelians, la diferent trajectòria històrica i la inclusió en àrees culturals distintes d'aquests dos pobles (uns lligats a Suècia i els altres a Rússia) fan del finès i del carelià dues llengües separades.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cargola, n f
- ca filamaria, n f alt. sin.
- nc Erodium malacoides (L.) L'Hér. subsp. aragonense (Loscos) O. Bolòs et Vigo
- nc Erodium neuradifolium Delile sin. compl.
<Botànica > geraniàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cargola, n f
- ca filamaria, n f alt. sin.
- nc Erodium malacoides (L.) L'Hér. subsp. aragonense (Loscos) O. Bolòs et Vigo
- nc Erodium neuradifolium Delile sin. compl.
<Botànica > geraniàcies>
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca colom imperial de Charlotte, n m
- es dúcula de Carlota
- fr carpophage charlotte
- en spotted imperial-pigeon
- de Hufeisen-Fruchttaube
- nc Ducula carola
<09.01 Ocells > Columbiformes > Colúmbids>
Nota
- El nom específic de Charlotte fa referència a Charlotte Honorine Joséphine Pauline Bonaparte, comtessa de Primoli di Foglia (1832-1891), filla del príncep Carles Bonaparte, ornitòleg.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca colom imperial de Charlotte, n m
- es dúcula de Carlota
- fr carpophage charlotte
- en spotted imperial-pigeon
- de Hufeisen-Fruchttaube
- nc Ducula carola
<09.01 Ocells > Columbiformes > Colúmbids>
Nota
- El nom específic de Charlotte fa referència a Charlotte Honorine Joséphine Pauline Bonaparte, comtessa de Primoli di Foglia (1832-1891), filla del príncep Carles Bonaparte, ornitòleg.
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca colom imperial de Charlotte, n m
- es dúcula de Carlota, n f
- fr carpophage charlotte, n m
- en spotted imperial-pigeon, n
- de Hufeisen-Fruchttaube, n f
- nc Ducula carola
<Zoologia > Ocells>
Definició
Nota
- El nom específic de Charlotte fa referència a Charlotte Bonaparte, comtessa de Primoli di Foglia (1832-1891), filla del príncep Carles Bonaparte, ornitòleg.
<Ciències de la salut > Ginecologia. Obstetrícia > Sinologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CULELL, Pere; FANDOS, Adelaida; NIETO, Maribel. Diccionari de sinologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/117/>
- ca complex arèola-mugró, n m
- ca CAM, n m sigla
- es complejo areola-pezón
- es CAP sigla
- fr plaque aréolo-mamelonnaire
- fr PAM sigla
- it complesso areola-capezzolo
- it CAC sigla
- en nipple-areola complex
- en nipple-areolar complex
- en NAC sigla
<Sinologia > Anatomia mamària>
