Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "garola" dins totes les àrees temàtiques
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca argelaga, n f
- ca argelac, n m sin. compl.
- ca gatosa, n f sin. compl.
- ca argelaga borda, n f alt. sin.
- ca argelaga de bosc, n f alt. sin.
- ca argelaga de conill, n f alt. sin.
- ca argelaga de marge, n f alt. sin.
- ca argelaga de muntanya, n f alt. sin.
- ca argelaga marina, n f alt. sin.
- ca argelaga negra, n f alt. sin.
- ca argelaga negrella, n f alt. sin.
- ca argelaga vera, n f alt. sin.
- ca argelaguera, n f alt. sin.
- ca argelagues, n f pl alt. sin.
- ca argelagueta negra, n f alt. sin.
- ca gatosa negra, n f alt. sin.
- ca angelaga borda, n f var. ling.
- ca angigala negra, n f var. ling.
- ca angigaleta negra, n f var. ling.
- ca angilaga, n f var. ling.
- ca angilaga borda, n f var. ling.
- ca angilaga de conill, n f var. ling.
- ca angilaga negra, n f var. ling.
- ca angilaga negrella, n f var. ling.
- ca angilaga parda, n f var. ling.
- ca angilaga vera, n f var. ling.
- ca argelaga parda, n f var. ling.
- ca argelanc, n m var. ling.
- ca argilaga, n f var. ling.
- ca argilaga borda, n f var. ling.
- ca argilaga marina, n f var. ling.
- ca argilaga negra, n f var. ling.
- ca argilaga parda, n f var. ling.
- ca argilaga vera, n f var. ling.
- ca argilagues, n f pl var. ling.
- ca arguelagues, n f pl var. ling.
- ca engilaga, n f var. ling.
- ca ergelagra, n f var. ling.
- nc Genista scorpius (L.) DC. in Lam. et DC. subsp. scorpius
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca argelaga, n f
- ca argelac, n m sin. compl.
- ca gatosa, n f sin. compl.
- ca argelaga borda, n f alt. sin.
- ca argelaga de bosc, n f alt. sin.
- ca argelaga de conill, n f alt. sin.
- ca argelaga de marge, n f alt. sin.
- ca argelaga de muntanya, n f alt. sin.
- ca argelaga marina, n f alt. sin.
- ca argelaga negra, n f alt. sin.
- ca argelaga negrella, n f alt. sin.
- ca argelaga vera, n f alt. sin.
- ca argelaguera, n f alt. sin.
- ca argelagues, n f pl alt. sin.
- ca argelagueta negra, n f alt. sin.
- ca gatosa negra, n f alt. sin.
- ca angelaga borda, n f var. ling.
- ca angigala negra, n f var. ling.
- ca angigaleta negra, n f var. ling.
- ca angilaga, n f var. ling.
- ca angilaga borda, n f var. ling.
- ca angilaga de conill, n f var. ling.
- ca angilaga negra, n f var. ling.
- ca angilaga negrella, n f var. ling.
- ca angilaga parda, n f var. ling.
- ca angilaga vera, n f var. ling.
- ca argelaga parda, n f var. ling.
- ca argelanc, n m var. ling.
- ca argilaga, n f var. ling.
- ca argilaga borda, n f var. ling.
- ca argilaga marina, n f var. ling.
- ca argilaga negra, n f var. ling.
- ca argilaga parda, n f var. ling.
- ca argilaga vera, n f var. ling.
- ca argilagues, n f pl var. ling.
- ca arguelagues, n f pl var. ling.
- ca engilaga, n f var. ling.
- ca ergelagra, n f var. ling.
- nc Genista scorpius (L.) DC. in Lam. et DC. subsp. scorpius
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca argelaga negra, n f
- ca argentí, n m sin. compl.
- ca cambronera, n f sin. compl.
- ca argelac, n m alt. sin.
- ca argelacs, n m pl alt. sin.
- ca argelaga argelaga, n f alt. sin.
- ca argelaga cambrona, n f alt. sin.
- ca argelaga de forn, n f alt. sin.
- ca argelaga marina, n f alt. sin.
- ca argelaga vera, n f alt. sin.
- ca argelaguera, n f alt. sin.
- ca argelagues, n f pl alt. sin.
- ca bàlec, n m alt. sin.
- ca bolles d'argelaga (fruit), n f pl alt. sin.
- ca cambrona, n f alt. sin.
- ca cambronera borda, n f alt. sin.
- ca gatosa, n f alt. sin.
- ca gatosa blanca, n f alt. sin.
- ca gatosa marina, n f alt. sin.
- ca gatosa negra, n f alt. sin.
- ca punxa cambrona, n f alt. sin.
- ca alcabrona, n f var. ling.
- ca ancabrona, n f var. ling.
- ca ancanbrona, n f var. ling.
- ca angelarga, n f var. ling.
- ca angilaga cambrona, n f var. ling.
- ca argelanc, n m var. ling.
- ca argilaga, n f var. ling.
- ca argilaga de forn, n f var. ling.
- ca argilaga marina, n f var. ling.
- ca argilaga negra, n f var. ling.
- ca argilagues, n f pl var. ling.
- ca cabrona, n f var. ling.
- ca cabronera, n f var. ling.
- ca cambrono, n m var. ling.
- ca encambrona, n f var. ling.
- ca gatova negra, n f var. ling.
- ca gilaga-cabrona, n f var. ling.
- ca punxa cabrona, n f var. ling.
- ca punxa-cabrona, n f var. ling.
- ca punxa-cambrona, n f var. ling.
- ca tiria, n f var. ling.
- nc Calicotome spinosa (L.) Link
- nc Cytisus spinosus (L.) Lam. sin. compl.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
Nota
- Tiria és un nom alguerès provinent del sard tiria.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca argelaga negra, n f
- ca argentí, n m sin. compl.
- ca cambronera, n f sin. compl.
- ca argelac, n m alt. sin.
- ca argelacs, n m pl alt. sin.
- ca argelaga argelaga, n f alt. sin.
- ca argelaga cambrona, n f alt. sin.
- ca argelaga de forn, n f alt. sin.
- ca argelaga marina, n f alt. sin.
- ca argelaga vera, n f alt. sin.
- ca argelaguera, n f alt. sin.
- ca argelagues, n f pl alt. sin.
- ca bàlec, n m alt. sin.
- ca bolles d'argelaga (fruit), n f pl alt. sin.
- ca cambrona, n f alt. sin.
- ca cambronera borda, n f alt. sin.
- ca gatosa, n f alt. sin.
- ca gatosa blanca, n f alt. sin.
- ca gatosa marina, n f alt. sin.
- ca gatosa negra, n f alt. sin.
- ca punxa cambrona, n f alt. sin.
- ca alcabrona, n f var. ling.
- ca ancabrona, n f var. ling.
- ca ancanbrona, n f var. ling.
- ca angelarga, n f var. ling.
- ca angilaga cambrona, n f var. ling.
- ca argelanc, n m var. ling.
- ca argilaga, n f var. ling.
- ca argilaga de forn, n f var. ling.
- ca argilaga marina, n f var. ling.
- ca argilaga negra, n f var. ling.
- ca argilagues, n f pl var. ling.
- ca cabrona, n f var. ling.
- ca cabronera, n f var. ling.
- ca cambrono, n m var. ling.
- ca encambrona, n f var. ling.
- ca gatova negra, n f var. ling.
- ca gilaga-cabrona, n f var. ling.
- ca punxa cabrona, n f var. ling.
- ca punxa-cabrona, n f var. ling.
- ca punxa-cambrona, n f var. ling.
- ca tiria, n f var. ling.
- nc Calicotome spinosa (L.) Link
- nc Cytisus spinosus (L.) Lam. sin. compl.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
Nota
- Tiria és un nom alguerès provinent del sard tiria.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca atzeroler, n m
- ca atzerola (fruit), n f sin. compl.
- ca atzerolera, n f sin. compl.
- ca soroller, n m sin. compl.
- ca sorolla (fruit), n f alt. sin.
- ca atzaroler, n m var. ling.
- ca atzeroller, n m var. ling.
- ca ceroler, n m var. ling.
- ca serola (fruit), n f var. ling.
- ca seroler, n m var. ling.
- ca serolera, n f var. ling.
- ca seroller, n m var. ling.
- ca sirola (fruit), n f var. ling.
- ca siroler, n m var. ling.
- ca sirolera, n f var. ling.
- nc Crataegus azarolus L.
<Botànica > rosàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca atzeroler, n m
- ca atzerola (fruit), n f sin. compl.
- ca atzerolera, n f sin. compl.
- ca soroller, n m sin. compl.
- ca sorolla (fruit), n f alt. sin.
- ca atzaroler, n m var. ling.
- ca atzeroller, n m var. ling.
- ca ceroler, n m var. ling.
- ca serola (fruit), n f var. ling.
- ca seroler, n m var. ling.
- ca serolera, n f var. ling.
- ca seroller, n m var. ling.
- ca sirola (fruit), n f var. ling.
- ca siroler, n m var. ling.
- ca sirolera, n f var. ling.
- nc Crataegus azarolus L.
<Botànica > rosàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bàbol, n m
- ca capellà, n m sin. compl.
- ca afrontapagesos, n m alt. sin.
- ca amor de pagès, n m/f alt. sin.
- ca capellans, n m pl alt. sin.
- ca colet, n m alt. sin.
- ca coleta, n f alt. sin.
- ca cresta de gall, n f alt. sin.
- ca farots, n m pl alt. sin.
- ca floreta, n f alt. sin.
- ca floreta blanca, n f alt. sin.
- ca guixes, n f pl alt. sin.
- ca herba apoderada, n f alt. sin.
- ca herba blanca, n f alt. sin.
- ca morrissà gros, n m alt. sin.
- ca morritort, n m alt. sin.
- ca muixos, n m pl alt. sin.
- ca pàpola, n f alt. sin.
- ca pàpoles, n f pl alt. sin.
- ca paula, n f alt. sin.
- ca pelitre, n m alt. sin.
- ca sabonera, n f alt. sin.
- ca amor de pagés, n m/f var. ling.
- ca babol, n m var. ling.
- ca babols, n m pl var. ling.
- ca palitra, n f var. ling.
- ca papol, n m var. ling.
- ca papola, n f var. ling.
- ca papoles, n f pl var. ling.
- nc Lepidium draba L.
- nc Cardaria draba (L.) Desv. sin. compl.
<Botànica > crucíferes / brassicàcies>
Nota
- TTot i que DIEC2-E recull únicament murrissà (que remet a morritort, noms aplicats majoritàriament a plantes del gènere Lepidium) mantenim sense revisar els noms amb la forma morrissà, recollits en obres menorquines, els quals conserven la o de morro 'llavi' que forma part del nom de la planta, primer anomenada morritort pel seu mal gust, i posteriorment morrissà a fi de destacar-ne les qualitats medicinals.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bàbol, n m
- ca capellà, n m sin. compl.
- ca afrontapagesos, n m alt. sin.
- ca amor de pagès, n m/f alt. sin.
- ca capellans, n m pl alt. sin.
- ca colet, n m alt. sin.
- ca coleta, n f alt. sin.
- ca cresta de gall, n f alt. sin.
- ca farots, n m pl alt. sin.
- ca floreta, n f alt. sin.
- ca floreta blanca, n f alt. sin.
- ca guixes, n f pl alt. sin.
- ca herba apoderada, n f alt. sin.
- ca herba blanca, n f alt. sin.
- ca morrissà gros, n m alt. sin.
- ca morritort, n m alt. sin.
- ca muixos, n m pl alt. sin.
- ca pàpola, n f alt. sin.
- ca pàpoles, n f pl alt. sin.
- ca paula, n f alt. sin.
- ca pelitre, n m alt. sin.
- ca sabonera, n f alt. sin.
- ca amor de pagés, n m/f var. ling.
- ca babol, n m var. ling.
- ca babols, n m pl var. ling.
- ca palitra, n f var. ling.
- ca papol, n m var. ling.
- ca papola, n f var. ling.
- ca papoles, n f pl var. ling.
- nc Lepidium draba L.
- nc Cardaria draba (L.) Desv. sin. compl.
<Botànica > crucíferes / brassicàcies>
Nota
- TTot i que DIEC2-E recull únicament murrissà (que remet a morritort, noms aplicats majoritàriament a plantes del gènere Lepidium) mantenim sense revisar els noms amb la forma morrissà, recollits en obres menorquines, els quals conserven la o de morro 'llavi' que forma part del nom de la planta, primer anomenada morritort pel seu mal gust, i posteriorment morrissà a fi de destacar-ne les qualitats medicinals.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca badola, n f
- ca agrella de fulla rodona, n f sin. compl.
- ca magreta, n f sin. compl.
- ca agrella, n f alt. sin.
- ca agrella rodona, n f alt. sin.
- ca agrelles xiquetes, n f pl alt. sin.
- ca badoles, n f pl alt. sin.
- ca llengua de bou, n f alt. sin.
- ca magretes, n f pl alt. sin.
- ca badolla, n f var. ling.
- ca baroles, n f pl var. ling.
- ca madoles, n f pl var. ling.
- nc Rumex scutatus L. subsp. scutatus
<Botànica > poligonàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca badola, n f
- ca agrella de fulla rodona, n f sin. compl.
- ca magreta, n f sin. compl.
- ca agrella, n f alt. sin.
- ca agrella rodona, n f alt. sin.
- ca agrelles xiquetes, n f pl alt. sin.
- ca badoles, n f pl alt. sin.
- ca llengua de bou, n f alt. sin.
- ca magretes, n f pl alt. sin.
- ca badolla, n f var. ling.
- ca baroles, n f pl var. ling.
- ca madoles, n f pl var. ling.
- nc Rumex scutatus L. subsp. scutatus
<Botànica > poligonàcies>