Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

ca calca, n f
es cárcola, n f
es premidera, n f

<Indústria > Indústria tèxtil>

Definició

Cadascun dels llistons de fusta que, en el teler de mà i en el torn de ballesta, són accionats amb els peus i transmetien el moviment als lliços o a la corda de la ballesta, respectivament.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca camamilla, n f
ca camamil·la, n f sin. compl.
ca camamilla (flor), n f sin. compl.
ca camamil·la (flor), n f sin. compl.
ca maçanella, n f sin. compl.
ca majola, n f sin. compl.
ca matricària, n f sin. compl.
ca camamil·la borda, n f alt. sin.
ca camamilla borda, n f alt. sin.
ca camamilla comuna, n f alt. sin.
ca camamilla d'Aragó, n f alt. sin.
ca camamilla d'Espanya, n f alt. sin.
ca camamilla d'hort, n f alt. sin.
ca camamilla d'Urgell, n f alt. sin.
ca camamilla de jardí, n f alt. sin.
ca camamilla de l'Urgell, n f alt. sin.
ca camamilla de pagès, n f alt. sin.
ca camamilla de persones, n f alt. sin.
ca camamilla de roc, n f alt. sin.
ca camamil·la de sobres, n f alt. sin.
ca camamilla dels prats, n f alt. sin.
ca camamilla dolça, n f alt. sin.
ca camamilla dolça d'Aragó, n f alt. sin.
ca camamilla dolça d'Urgell, n f alt. sin.
ca camamilla espanyola, n f alt. sin.
ca camamilla fina, n f alt. sin.
ca camamil·la forastera, n f alt. sin.
ca camamilla majola, n f alt. sin.
ca camamilla romana, n f alt. sin.
ca camamilla vera, n f alt. sin.
ca camamila, n f var. ling.
ca camamíle, n f var. ling.
ca camamilla comú, n f var. ling.
ca camamirla, n f var. ling.
ca camamirla borda, n f var. ling.
ca camamirla vera, n f var. ling.
ca camomil·la, n f var. ling.
ca camomilla, n f var. ling.
ca camomilla borda, n f var. ling.
ca magarsa, n f var. ling.
ca magarssa, n f var. ling.
ca mançanilla, n f var. ling.
ca mançanilla dels camps, n f var. ling.
ca mançanilla dolça, n f var. ling.
ca mançanilla vera, n f var. ling.
nc Matricaria chamomilla L.
nc Chamomilla recutita (L.) Rauschert sin. compl.
nc Matricaria recutita L. var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca camamilla, n f
ca camamil·la, n f sin. compl.
ca camamilla (flor), n f sin. compl.
ca camamil·la (flor), n f sin. compl.
ca maçanella, n f sin. compl.
ca majola, n f sin. compl.
ca matricària, n f sin. compl.
ca camamil·la borda, n f alt. sin.
ca camamilla borda, n f alt. sin.
ca camamilla comuna, n f alt. sin.
ca camamilla d'Aragó, n f alt. sin.
ca camamilla d'Espanya, n f alt. sin.
ca camamilla d'hort, n f alt. sin.
ca camamilla d'Urgell, n f alt. sin.
ca camamilla de jardí, n f alt. sin.
ca camamilla de l'Urgell, n f alt. sin.
ca camamilla de pagès, n f alt. sin.
ca camamilla de persones, n f alt. sin.
ca camamilla de roc, n f alt. sin.
ca camamil·la de sobres, n f alt. sin.
ca camamilla dels prats, n f alt. sin.
ca camamilla dolça, n f alt. sin.
ca camamilla dolça d'Aragó, n f alt. sin.
ca camamilla dolça d'Urgell, n f alt. sin.
ca camamilla espanyola, n f alt. sin.
ca camamilla fina, n f alt. sin.
ca camamil·la forastera, n f alt. sin.
ca camamilla majola, n f alt. sin.
ca camamilla romana, n f alt. sin.
ca camamilla vera, n f alt. sin.
ca camamila, n f var. ling.
ca camamíle, n f var. ling.
ca camamilla comú, n f var. ling.
ca camamirla, n f var. ling.
ca camamirla borda, n f var. ling.
ca camamirla vera, n f var. ling.
ca camomil·la, n f var. ling.
ca camomilla, n f var. ling.
ca camomilla borda, n f var. ling.
ca magarsa, n f var. ling.
ca magarssa, n f var. ling.
ca mançanilla, n f var. ling.
ca mançanilla dels camps, n f var. ling.
ca mançanilla dolça, n f var. ling.
ca mançanilla vera, n f var. ling.
nc Matricaria chamomilla L.
nc Chamomilla recutita (L.) Rauschert sin. compl.
nc Matricaria recutita L. var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca camamilla, n f
ca camamil·la, n f sin. compl.
ca camamilla d'Urgell, n f sin. compl.
ca camamil·la forastera, n f sin. compl.
ca camamilla majola, n f sin. compl.
ca maçanella, n f sin. compl.
ca majola, n f sin. compl.
ca matricària, n f sin. compl.
es manzanilla
fr camomille
en chamomile
nc Matricaria chamomilla

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició

Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, de 20 a 50 cm d'alçada, amb flors agrupades en capítols grocs de lígules blanques que tenen el receptacle cònic i buit, i són oloroses. Viu en terres sense conrear, guarets i camps de blat a tot Catalunya i al País Valencià. L'involucre i les flors, principalment, contenen diverses essències (antemè, azulè, etc.), tanins, àcid salicílic, etc. Les flors que es cullen a la primavera i l'estiu, són emprades, en infusió, per estimular la gana, contra digestions laborioses i espasmes gastrointestinals, i també com a carminatiu o per combatre l'insomni. Com a ús extern, aplicades en compreses o banys, han estat utilitzades per a desinfectar ferides i contra inflamacions de la boca i de la vagina.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca candeler, n m
ca agulles, n f pl sin. compl.
ca curripeus, n m sin. compl.
ca rellotges, n m pl sin. compl.
ca agulles de rellotge, n f pl alt. sin.
ca agulleta, n f alt. sin.
ca bec de cigonya, n m alt. sin.
ca caragola, n f alt. sin.
ca cargola, n f alt. sin.
ca forquilla, n f alt. sin.
ca forquilles, n f pl alt. sin.
ca rodafil, n m/f alt. sin.
ca gulleta, n f var. ling.
nc Erodium sp. pl.

<Botànica > geraniàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca candeler, n m
ca agulles, n f pl sin. compl.
ca curripeus, n m sin. compl.
ca rellotges, n m pl sin. compl.
ca agulles de rellotge, n f pl alt. sin.
ca agulleta, n f alt. sin.
ca bec de cigonya, n m alt. sin.
ca caragola, n f alt. sin.
ca cargola, n f alt. sin.
ca forquilla, n f alt. sin.
ca forquilles, n f pl alt. sin.
ca rodafil, n m/f alt. sin.
ca gulleta, n f var. ling.
nc Erodium sp. pl.

<Botànica > geraniàcies>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca canelobre, n m
es candelabro
es farola

<Construcció > Urbanisme>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca canola, n f
fr canola
fr Canola
fr colza canola
en canola

<Botànica>

Definició

Varietat canadenca de la colza, que té poc contingut d'àcid erúcic i de glucosinolats.

Nota

Terme genèric que té el seu origen l'any 1978 en el nom d'una marca comercial de l'empresa canadenca Western Canadian Oilseed Crusher's Association.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca caragola, n f
ca agulles, n f pl alt. sin.
ca caragola de codina, n f alt. sin.
ca cargola, n f alt. sin.
nc Erodium foetidum (L. et Nath.) L'Hér. subsp. glandulosum (Cav. in Lam.) O. Bolòs et Vigo
nc Erodium glandulosum (Cav.) Willd. sin. compl.
nc Erodium macradenum L'Hér. var. ling.

<Botànica > geraniàcies>

Nota

DIEC2-E recull la denominació caragola per a Erodium glandulosum, E. rupestre i espècies afins.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca caragola, n f
ca agulles, n f pl alt. sin.
ca caragola de codina, n f alt. sin.
ca cargola, n f alt. sin.
nc Erodium foetidum (L. et Nath.) L'Hér. subsp. glandulosum (Cav. in Lam.) O. Bolòs et Vigo
nc Erodium glandulosum (Cav.) Willd. sin. compl.
nc Erodium macradenum L'Hér. var. ling.

<Botànica > geraniàcies>

Nota

DIEC2-E recull la denominació caragola per a Erodium glandulosum, E. rupestre i espècies afins.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "garola" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Definició

Definició

Nota

Nota

Nota