Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

ca arrogar-se, v tr pron
es arrogarse, v tr pron
fr arroger, s', v tr pron
it arrogarsi, v tr pron

Definició

Atribuir-se una facultat o un poder sense tenir-hi dret.

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

ca arrufat, n m
ca abonyegat, n m sin. compl.
ca butllofat, n m sin. compl.
ca garrof, n m sin. compl.
ca garrofat, n m sin. compl.
ca garrofina, n f sin. compl.
ca tiribecs, n m pl sin. compl.
es abolladura
es lepra
fr cloque
en leaf curl

<Agricultura > Fitopatologia>

Definició

Malaltia dels arbres de pinyol causada pel fong Taphrina deformans, que afecta sobretot el presseguer i l'ametller.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca botàriga, n f
ca garrofeta, n f
es botarga, n f
es bottarga, n f
fr boutargue, n f
fr poutargue, n f
it bottarga, n f
pt bottarga, n f
en botargo, n
en bottarga, n
de Bottarga, n f

<Peix. Marisc>

Definició

Menja feta d'ous de peix adobats amb sal, premsats i assecats al sol, que se sol servir tallada en làmines, com a aperitiu, o ratllada o en pols, com a condiment d'alguns plats.

Nota

La denominació botàriga, pròpia de l'Alguer, se sol associar amb ous de llissa llobarrera o tonyina, i la denominació garrofeta, pròpia de les comarques meridionals del País Valencià, amb ous de melva o de bonítol.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca card, n m
ca card caboter, n m alt. sin.
ca card d'ase, n m alt. sin.
ca card picnocèfal, n m alt. sin.
ca card pixa-pixa, n m alt. sin.
ca cardot gallofer, n m alt. sin.
ca cardot picnocèfal, n m alt. sin.
ca cards de burro, n m pl alt. sin.
nc Carduus pycnocephalus L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca card, n m
ca card caboter, n m alt. sin.
ca card d'ase, n m alt. sin.
ca card picnocèfal, n m alt. sin.
ca card pixa-pixa, n m alt. sin.
ca cardot gallofer, n m alt. sin.
ca cardot picnocèfal, n m alt. sin.
ca cards de burro, n m pl alt. sin.
nc Carduus pycnocephalus L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca card burral, n m
ca card clapat, n m sin. compl.
ca card gallofer, n m sin. compl.
ca card lleter, n m sin. compl.
ca card marià, n m sin. compl.
ca cardot, n m sin. compl.
ca angelets (papus), n m pl alt. sin.
ca animetes (papus), n f pl alt. sin.
ca borriols (papus), n m pl alt. sin.
ca bruixetes (papus), n f pl alt. sin.
ca card, n m alt. sin.
ca card blanc, n m alt. sin.
ca card calapatós, n m alt. sin.
ca card d'ase, n m alt. sin.
ca card de burro, n m alt. sin.
ca card de formatjar, n m alt. sin.
ca card de la llet de la Mare de Déu, n m alt. sin.
ca card de Maria, n m alt. sin.
ca card de Santa Maria, n m alt. sin.
ca card gros, n m alt. sin.
ca card tacat, n m alt. sin.
ca cardassa, n f alt. sin.
ca cardets d'aigua, n m pl alt. sin.
ca cardigàs, n m alt. sin.
ca cardots, n m pl alt. sin.
ca carxofa de burro, n f alt. sin.
ca carxofes gallufes, n f pl alt. sin.
ca carxofeta, n f alt. sin.
ca dimoniets (papus), n m pl alt. sin.
ca escardot, n m alt. sin.
ca escardot de la Mare de Déu, n m alt. sin.
ca escardot de Nostra Senyora, n m alt. sin.
ca escardot gros, n m alt. sin.
ca espinot, n m alt. sin.
ca molinets (papus), n m pl alt. sin.
ca pinta-raïms, n m pl alt. sin.
ca presó, n f alt. sin.
ca auelets (papus), n m pl var. ling.
ca auelos (papus), n m pl var. ling.
ca cardo, n m var. ling.
ca cardo borriquero, n m var. ling.
ca cardo de rostoll, n m var. ling.
ca praó, n f var. ling.
ca presor, n f var. ling.
ca uelets (papus), n m pl var. ling.
ca uelos (papus), n m pl var. ling.
nc Silybum marianum (L.) Gaertn.

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca card burral, n m
ca card clapat, n m sin. compl.
ca card gallofer, n m sin. compl.
ca card lleter, n m sin. compl.
ca card marià, n m sin. compl.
ca cardot, n m sin. compl.
ca angelets (papus), n m pl alt. sin.
ca animetes (papus), n f pl alt. sin.
ca borriols (papus), n m pl alt. sin.
ca bruixetes (papus), n f pl alt. sin.
ca card, n m alt. sin.
ca card blanc, n m alt. sin.
ca card calapatós, n m alt. sin.
ca card d'ase, n m alt. sin.
ca card de burro, n m alt. sin.
ca card de formatjar, n m alt. sin.
ca card de la llet de la Mare de Déu, n m alt. sin.
ca card de Maria, n m alt. sin.
ca card de Santa Maria, n m alt. sin.
ca card gros, n m alt. sin.
ca card tacat, n m alt. sin.
ca cardassa, n f alt. sin.
ca cardets d'aigua, n m pl alt. sin.
ca cardigàs, n m alt. sin.
ca cardots, n m pl alt. sin.
ca carxofa de burro, n f alt. sin.
ca carxofes gallufes, n f pl alt. sin.
ca carxofeta, n f alt. sin.
ca dimoniets (papus), n m pl alt. sin.
ca escardot, n m alt. sin.
ca escardot de la Mare de Déu, n m alt. sin.
ca escardot de Nostra Senyora, n m alt. sin.
ca escardot gros, n m alt. sin.
ca espinot, n m alt. sin.
ca molinets (papus), n m pl alt. sin.
ca pinta-raïms, n m pl alt. sin.
ca presó, n f alt. sin.
ca auelets (papus), n m pl var. ling.
ca auelos (papus), n m pl var. ling.
ca cardo, n m var. ling.
ca cardo borriquero, n m var. ling.
ca cardo de rostoll, n m var. ling.
ca praó, n f var. ling.
ca presor, n f var. ling.
ca uelets (papus), n m pl var. ling.
ca uelos (papus), n m pl var. ling.
nc Silybum marianum (L.) Gaertn.

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca card marià, n m
ca card burral, n m sin. compl.
ca card calapatós, n m sin. compl.
ca card clapat, n m sin. compl.
ca card gallofer, n m sin. compl.
ca card lleter, n m sin. compl.
ca cardassa, n f sin. compl.
ca cardot, n m sin. compl.
ca carxofa de burro, n m sin. compl.
ca carxofera de burro, n f sin. compl.
ca escardot, n m sin. compl.
ca escardot de Nostra Senyora, n m sin. compl.
ca escardot gros, n m sin. compl.
ca espinot, n m sin. compl.
nc Silybum marianum

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició

Planta policàrpica vivaç, de la família de les compostes, de 30 a 150 cm d'alt, que viu en camins i talussos, sobre sòls argilosos de les regions mediterrànies. Els fruits secs, que contenen histamina i timidina, han estat empleats com a tònic cardiovascular, com a aperitiu, i contra les infeccions urinàries i malalties del fetge. La planta, presa en decocció, ha estat usada per a tallar hemorràgies i descongestionar el fetge.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca carxofera, n f
ca carxofa (inflorescència), n f sin. compl.
ca carxofer, n m sin. compl.
ca escarxofa (inflorescència), n f sin. compl.
ca escarxofera, n f sin. compl.
ca card de senyora, n m alt. sin.
ca cardet, n m alt. sin.
ca cardolera, n f alt. sin.
ca cards, n m pl alt. sin.
ca carxofa, n f alt. sin.
ca carxofera cultivada, n f alt. sin.
ca carxoferes, n f pl alt. sin.
ca carxofes, n f pl alt. sin.
ca escarxofa, n f alt. sin.
ca escarxofer, n m alt. sin.
ca herba colera, n f alt. sin.
ca penquera, n f alt. sin.
ca alcarxofera, n f var. ling.
ca cars, n m pl var. ling.
nc Cynara scolymus L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

Al País Valencià s'anomena penquera mentre no es produeix la floració (quan encara no fa la carxofa). Durant aquest temps, se n'obté la penca, tija o fulla pelada d'ús culinari. Les penques també s'obtenen de Cynara cardunculus.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca carxofera, n f
ca carxofa (inflorescència), n f sin. compl.
ca carxofer, n m sin. compl.
ca escarxofa (inflorescència), n f sin. compl.
ca escarxofera, n f sin. compl.
ca card de senyora, n m alt. sin.
ca cardet, n m alt. sin.
ca cardolera, n f alt. sin.
ca cards, n m pl alt. sin.
ca carxofa, n f alt. sin.
ca carxofera cultivada, n f alt. sin.
ca carxoferes, n f pl alt. sin.
ca carxofes, n f pl alt. sin.
ca escarxofa, n f alt. sin.
ca escarxofer, n m alt. sin.
ca herba colera, n f alt. sin.
ca penquera, n f alt. sin.
ca alcarxofera, n f var. ling.
ca cars, n m pl var. ling.
nc Cynara scolymus L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

Al País Valencià s'anomena penquera mentre no es produeix la floració (quan encara no fa la carxofa). Durant aquest temps, se n'obté la penca, tija o fulla pelada d'ús culinari. Les penques també s'obtenen de Cynara cardunculus.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "garrofer" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Definició

Definició

Nota

Definició

Nota

Nota